Lo Piolet

2012-02-05T09:00:00.000+01:00

V Marxa del Montserratí

Una caminada pels voltants de Montserrat

Una caminada idònia per gaudir de la nostra estimada Esparreguera i de les vistes espectaculars de la Muntanya de Montserrat. Enguany hem variat una mica el recorregut i podreu contemplar un paisatge únic, el torrent dels Blaus.

Club Excursionista Esparreguera

Desnivell: +/- 1.790 metres

Distancia: 22,50 Km.

Punt de partida: Plaça del Centre a Esparreguera.

Ruta: Esparreguera – Ermita del Puig – Can Rubió – Cap Brot del Rubió – Ca N’Astruc Vell – La Salut – Unió de Recorreguts – Can Rubió - Esparreguera

Breu: Un front meteorològic amb aires provinents de la Siberia, anava batent records de temperatures des de feia molts anys en molts indrets del nostre país. A les 08:15 del matí ens hem plantat a la plaça del centre, aguantant estoicament amb una temperatura de 3º negatius, fins el tret de sortida que es donava a les 09:00 hores. La caminada està ben organitzada en tots el sentits. Anar fent xino-xano un quilòmetre rere l’altre amb Montserrat com a decorat de fons. Una caminada que et permet conèixer indrets, que d’una altra manera no hi passaries, com el castell de Collbató o el Cap Brot de Rubió, per posar algun exemple. El dia ha començat brillant, però a mesura que anava passant el temps, s’ha anat espatllant, tornant-se fred i lletjot. La ruta regira cap a Collbató, on sobtadament, s’enfila decididament per un corriol cap al castell de Collbató com excel•lent mirador d’aquesta encisadora població i plena de vida coincidint amb el seu dia de mercat. Un cop arribats a Esparreguera, ha començat a nevar amb molta insistència. El fred rigorós no ens ha permès cruspir, còmodament, el clàssic entrepà de botifarra que es dóna als caminaires. Molt bé, doncs, fins la propera.

Els caminaires: Jose – Josep - Mercè

2012-01-07T09:30:00.000+01:00

Integral de Montserrat
Can Maçana – Monistrol de Montserrat

Montserrat de punta a punta

La Muntanya de Montserrat presenta unes característiques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya i un lloc clau en la vida espiritual catalana. El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) i, separat d'aquest pel coll de Migdia, els Ecos, amb 1.220 m. En realitat, aquest coll de Migdia, al centre del qual s'alça la punxeguda Talaia, divideix la serra en dues parts gairebé iguals: l'oriental, amb la zona de Santa Magdalena i les serres de Santa Maria, la zona de Sant Salvador i els Flautats, que inclou, al principi, el popular monòlit del Cavall Bernat; l'altra, l'occidental, la zona dels Ecos, els Frares Encantats i la filigranada zona de les Agulles, que inclou el característic coll de Port.

Desnivell: +/- 3.245 metres

Distancia: 24,17 Km.

Punt de partida: Coll de Can Maçana, situat a la cruïlla de les carreteres BP-1101 i BP-1103. En aquest coll trobarem un ampli aparcament.

Ruta: Can Maçana - La Portella - Refugi Vicens Barbé - Coll de Porc - Coll del Miracle - Coll de les Comes - Coma dels Naps - Coll del Montgrós - Montgrós - Canal del Migdia - Camell de Sant Jeroni - Les Pinasses - Sant Jeroni - Pla dels Ocells - Pas dels Francesos - Monestir - Camí de la Santa Cova - Les Baranes - La Drecera - Monistrol de Montserrat

Recorregut: Comencem la jornada enfilant en primera instancia el GR-172 fins al Collet de Guirló (797 metres) on prenem el camí de la Portella fins arribar al refugi Vicens Barbé. Seguim pel camí del Pas del Princep fins el Coll de Porc (975 metres). Continuem passant pel Coll del Miracle i agafem el camí del Coll de les Comes i tot seguit fins a la Coma dels Naps de Dalt on trobarem un indicador que ens diu que el Montgrós el tenim a 0,450 Km. Aquí enfilem una costeruda pujada fins a la base de la Roca dels Llamps que dóna pas al cim del Montgrós per una relliscosa desgrimpada equipada amb una corda de reforç. Arribem dalt del Montgrós on fem un mos mentre gaudim de les magnifiques vistes i observem el que hem fet i òbviament el que ens resta. Ara prenem el camí del Montgrós que passa pel peu de l’esvelta agulla de La Salamandra. Arribem a la Canal del Migdia i remuntem la mateixa fins a trobar el trencall del camí del Camell, que puja decididament fins a voltar-lo i fusionar-se amb el camí dels Francesos. Deixem enrere la cruïlla que dóna accés a l’Albarda Castellana fins un altre trencall que dóna accés directe al Cim de Sant Jeroni (1.236 metres). Ens arribem al cim mentre el guirigall va augmentant de volum i és que el mirador està ple a vessar de caminants de tota mena. Unes fotos de registre i enfilem pel camí vell de Sant Jeroni que ens du al Pla dels Ocells i al Pla de Santa Anna (895 metres) i després ens conduirà pel Pas dels Francesos fins al Monestir de Montserrat. Aquí prenem el cimentat camí de la Santa Cova fins un trencall a mà esquerra pel Coll de les Baranes (GR 5/96). Més endavant prenem la Drecera de Monistrol que ens durà sense pèrdua fins a Monistrol de Montserrat i punt final de la travessada.

Breu: A Montserrat hi anem de moltes maneres i per molt indrets, però feia temps que em voltava l’idea de creuar-la d’un extrem a l’altra d’una patacada. De Can Maçana a Monistrol del Montserrat, podíem anar a buscar Collbató com a punt final però m’atreia més l’idea d’arribar a Monistrol de Montserrat com a punt emblemàtic i de pas d’una infinitat de marxes i caminades. Una travessa amb dos vessants = la part occidental es més feréstec, tranqui-la i inhòspita, mentre que la part oriental és més clàssica, turística i massificada. Anar trescant i fluint pel mig del massís mentre practiques l’exercici de reconèixer una infinitat d’agulles. El resultat de la caminada dóna un notable alt, doncs et permet conèixer molt més “encara” aquesta màgica muntanya. Tot plegat hem dut a terme un projecte, un més entre d’altres, mentre el cap ja va barrinant el proper.

Els caminaires: David - Jose - Josep

2011-12-31T10:00:00.000+01:00

Moles del Corb i Sant Honorat

L’última excursió abans d’acomiadar l’any

Les Moles del Corb i Sant Honorat s’alcen dins d’un massís prepirinenc de conglomerat què sorprèn pel seu relleu accidentat i les seves cingleres. Un massís semblant en certa manera, geològicament i topogràficament i en menor proporció al característic massís de Montserrat.

Desnivell: 995 metres

Distancia: 14,87 Km.

Punt de partida: Passat Oliana i un cop passat el pont sobre el Segre, s’ha de prendre la carretera LV-5118 en direcció a Peramola. Abans d’arribar a Peramola trobarem un cartell indicador de l’Hotel de Can Boix. Pocs metres abans d’arribar a l’hotel hi ha un ample marge a mà dreta on deixarem els vehicles.

Ruta: Hotel de Can Boix – Casa del Corb - Sant Salvador del Corb – Mola del Corb – Coll de Mur – Sant Honorat – Hotel de Can Boix

Recorregut: Comencem a caminar tot travessant l’hotel esmentat. Uns metres més endavant trobarem dos corriols: el de la dreta ens portaria cap a Sant Honorat i és per on retornarem, naltros prenem el de l’esquerra que ens du a la Roca del Corb. Anem pujant pel corriol fins un trencall amb un indicador de la Ruta del Corb, en aquest punt prenem el corriol de l’esquerra. Arribem per terreny més suau fins una pista on trobem un nou indicador. Avancem fins al Coll de Quatre Camins per desprès situar-nos al peu de l’agulla del Corb, situats en aquest punt prenem un corriol a mà esquerra amb marques de GR fins arribar a la Casa de Corb, una casa ben estructurada dins la bauma. Retornem pel mateix camí fins al peu de l’agulla del Corb i seguim la pista fins un rètol a mà esquerra que ens indica Sant Salvador del Corb per un corriol que s’enfila en forta pujada. A dalt de l’ample agulla les vistes són magnifiques, al davant nostre es despleguen unes belles panoràmiques de tota la Mola de Sant Honorat així com de Lo Coscollet. Retornem altre cop a la pista i seguim fins el Coll de Mu on l’abandonem cap a la dreta per un corriolet fins a la base de la Roca Llarga. Aquí comença un dels trams més macos de la caminada d’avui, un entretingut flanqueig per les cingleres de migdia de la Mola de Sant Honorat. Anirem passant per trams a vegades un xic aeris i que en cas de pluja potser s’haurà d’anar amb més cura. Superat aquest tram seguim fins a trobar el camí que puja de Can Boix cap a Sant Honorat on trobarem un rètol indicador. Prenem aquest corriol en constant pujada i les fites ens aniran conduint fins a l’ampla base on es troben les restes de Sant Honorat. Seguim fins al final de la cinglera on gaudirem d’esplèndides vistes de la zona on reconeixerem El Cadí, Port del Comte, Lo Coscollet, així com la vall del Segre als nostres peus. Retornem pel mateix corriol fins a la cruïlla abans esmentada i prenem un corriol ben fresat, tot passant pel Torrent de la Font Viva fins a l’Hotel de Can Boix i punt d’inici.

Breu: Última excursió de l’any per tancar i fer balanç. Una caminada còmoda i molt atractiva. Les boires matineres han deixat pas a un esplèndid dia solejat que ens ha permès gaudir de les vistes i de tot aquest interessant conjunt semblant a Montserrat. Una mica d’exercici abans d’acomiadar l’any a muntanya tot desitjant que l’any proper vingui ple de nous reptes i noves aventures. Bon Any Nou !!.

Els caminaires: Àngela – Anna – Esther - Gloria – Jesús – Joan - Josep – Josep Mª - Juan Luis – Laura - Mercè – Santi - Xavi

2011-12-17T10:00:00.000+01:00

Crestes de La Seda

Les Crestes del Vent

Les Crestes de La Seda s'enfilen amb decisió fins a conquerir el Montredón, cim que domina tot el terme i què amb el seu caràcter esquerp atrau totes les mirades. Al seu darrera es troba el característic Cavall Bernat, roca altiva que ofereix unes apreciades panoràmiques.

Desnivell: 1.100 metres aprox.

Distancia: 14 Km. aprox.

Punt de partida: Arribats al poble de Pratdip deixem el vehicles a l'antiga entrada del poble on hi ha una zona per aparcar al costat d’uns contenidors de reciclatge de deixalles, just abans del pont antic que dóna accés al casc antic. Al costat hi trobarem uns rètols indicadors que fan referència al nostre objectiu.

Ruta: Pratdip – Crestes de La Seda – Montredón – Cavall Bernat – Collet de la Terra Blanca – Font de La Carabassa - Pratdip

Recorregut: Travessem la carretera i seguim un camí asfaltat senyalitzat. El nostre camí segueix de moment el PR-C96, senyalitzat en groc i blanc i alguna que altre marca dels “Dips”.Arribem a l'entrada d'una masia i prenem a mà esquerra un sender empedrat. Estem seguint, tot pujant, el Camí de La Carabassa. El nostre sender desemboca en una pista, que seguim a la dreta, tot passejant pel bosc. Arribem al pla de Les Fonts i en aquest punt deixem la pista i ens endinsem pel bosc tot seguint un sender que surt a l'esquerra. Un cartell indicador al inici ens informa de la ruta a seguir mentre les marques blaves ens aniran duen correctament. Entrem en terreny més obert i mentre el sender planeja tenim en front la cresta en qüestió. Enfilem pel cordal rocallós, davant tenim els contraforts imponents del Montredón. Anem pujant per passatges molt ben trobats que permeten anar enfilant-nos sense gairebé tenir que fer servir les mans. El paisatge ara és aeri i les panoràmiques es tornen amples tot guaitant les Crestes de Cal Taller i el poble de Pratdip al fons. Arribem al Pas dels Gossos que es supera fàcilment mitjançant una instal•lació de cadenes que fan una mena d’esglaons. Seguim pujant fins el Pas del Porc Senglar on cal grimpar una mica. Tot seguit arribem al Pla del Montredón mentre el cim ja s'endevina proper. Seguim recte sense pèrdua fins el cim. Aquí dalt el vent es fortíssim i ens hem de recollir en un sot òptim per fer bivac. Observem breument l’esplèndida panoràmica i flanquegem pel vessant Nord-est tot prenent un corriol que enfila cap al Cavall Bernat que es mostra imponent. En poca estona ens plantem al seu peu on es troba una costeruda canal que permet accedir al damunt. Remuntem la canal gairebé fins el final on la paret de la dreta es deixa grimpar i permet assolir el petit i aeri cim. Retornem per la mateixa canal amb més cautela per reprendre el camí que dúiem i que pasa per sota mateix del Cavall Bernat. Baixem amb decisió, es passa prop de la Roca dels Esperits, fins al coll que s'endevina al final del llom. Arribem al Collet de La Terra Blanca i retrobem el PR-C96 que seguim a mà dreta. Seguim el PR sense complicacions fins a la Font de La Carabassa. Anem trobant diverses pistes on hi trobarem rètols que ens indicaran el camí a seguir. Som al Pla de Les Fonts i enllacem amb el recorregut de pujada que ara seguirem en sentit contrari. Arribem a la pista asfaltada que uneix Pratdip amb Colldejou i tot seguit al punt d’inici on hem deixat els vehicles.

Breu: Un vent enfurismat (amb rafegues de 150 km x hora) no ens ha deixat gaudir plenament d’aquesta atractiva excursió. Igualment el vent augmenta la sensació de fred fent un xic incomodes les percepcions de tot plegat. Malgrat les inclemències meteorològiques la passejada-grimpada es força entretinguda. De fet l’excursió teníem previst fer-la més llarga però, vam haver d’escurçar-la ja que el vent no va oferir cap concessió. Donat que hem acabat prou dora, ens ha donat temps per fer un tomb pel poble i prendre una cervesa fresqueta.

Els crestaires: David - Gloria – Jesús – Josep – Mercè – Monica – Oscar - Pep - Santi

2011-12-10T09:00:00.000+01:00

L’Albarda Castellana 1177

Un cim tan desconegut com peculiar

L’Albarda Castellana s’erigeix com el cim més alt de la comarca del Baix Llobregat. Això es dóna perquè Sant Jeroni, sostre de Montserrat, és el vèrtex limítrof de les comarques de l’Anoia i del Bages. L’Albarda es situa per sota de Sant Jeroni i s’ubica dins la comarca del Baix Llobregat.

Ruta:
Pista Vinya Nova a Can Jorba - Camí dels Francesos – Coll de l’Ajaguda – Camell de Sant Jeroni – Les Pinasses – L’Albarda Castellana – Les Pinasses – Camell de Sant Jeroni – Coll de l’Ajaguda - Pista Vinya Nova a Can Jorba

Distancia: 8 Km aprox.

Desnivell: + 730 metres aprox.

Accés:
Situats a Collbató seguim per la pista fins a la Vinya Nova. Continuem per la mateixa pista en direcció a Can Jorba i en un dels revolts veurem un pal indicador. A l’inici del camí hi ha una mena de barrera anti-vehicles motoritzats.

Recorregut:
El camí dels Francesos està molt ben senyalitzat amb marques “vermelles” i de PR “blanques i grogues”. Anem remuntant xino-xano fins al coll de l’Ajaguda on obtindrem unes magnifiques vistes de la canal del Migdia, flanquejada per espectaculars agulles i vies d’escalada. En aquest coll, si seguim per l’esquerra aniríem a la canal del Migdia i per la dreta anirem cap al Camell de Sant Jeroni. Seguim doncs per la dreta tot guaitant de les precioses vistes que se’ns van eixamplant. A l’alçada del Camell de Sant Jeroni trobarem un altre desviació, per l’esquerra aniríem al Portell del Migdia i per la dreta seguirem cap a la nostra destinació. Seguim amunt mentre al front tenim la gran mola de l’Albarda Castellana. Arribats a Les Pinasses trobarem una desviació, hem d’abandonar el camí que ens portaria cap a Sant Jeroni i regirem a mà dreta tot seguint unes marques “blaves”. Enfilem amunt i trobarem uns curts passos de grimpada per accedir dalt del cim. Un cop a dalt podrem gaudir una bona estona fent un gir de 360º de les esplèndides vistes i de tot un munt de roques ben conegudes. Fem la signatura al llibre de visites així com unes bones fotos. En front nostre veiem el cim de Sant Jeroni ple a vessar de caminaires que con naltros aprofitant aquest solejat dia de tardor. Per retornar simplement desfem el camí de pujada fins a l’inici d’aquesta excursió matinal.

Breu:
Una agradable caminada matinal com a bona opció per estirar les cames. El dia que ens ha acompanyat s’ha mostrat amable climatològicament i ens ha permès gaudir d’una entretinguda sortida matinal per fer gana. Igualment ens ha permès conèixer aquest peculiar cim fins ara desconegut i tan proper al mateix temps.

Els caminaires: Josep i Mercè

2011-12-06T09:00:00.000+01:00

Balandrau 2583

Un cim de vistes

El Balandrau s’erigeix com un magnífic mirador de les capçaleres dels rius Ter i Fresser. Un cim modest però estratègicament ubicat per reconèixer un grapat de cims, entre d’altres: Pedraforca, Puigsacalm, Taga, Puigmal, Torreneules, Noufonts, Pic de l’infern, Bastiments i fins i tot l’inconfusible serralada de Montserrat.

Informació extreta de “Senderisme i Teca”

Distancia: 675 metres

Desnivell: 10,20 Km

Aproximació:
S’arriba amb cotxe fins a Tregurà de Dalt. Travessem aquest poble i prenem una pista apta per tot tipus de vehicles. Seguim fins al Collet de la Gralla on deixarem el vehicle. En aquest punt hi ha un rètol que assenyala el refugi de Coma de Vaca.

Ruta:
Collet de la Gralla – Collada del Castell dels Moros – Collada de Fontlletera – Fontlletera – Coll dels Tres Pics – Tres Pics – Balandrau – Serrat de Granollers – Pista – Collet de la Gralla

Recorregut:
Situats al Collet de la Gralla prenem un ample camí que surt per la dreta que reconeixerem perquè esta barrat el pas. Seguim sense pèrdua aquest camí tot passant pels colls del Castell dels Moros i de la Fontlletera. Mentre pugem suaument gaudim de la vista dels cims que tenim al davant i que formen una mena de barrera. Passat la Fontlletera el camí s’enfila una mica per arribar al Coll dels Tres Pics on trobarem una mena d’antena. En aquest punt gaudirem de la bella estampa del Torreneules així com de la vall que se’ns desplega al davant i on s’ubica el refugi de Coma de Vaca. Abandonem aquest camí i girem a mà esquerra per anar remuntant la carena. La ruta és molt evident i no presenta cap dubte. Mentre superem els Tres Pics les vistes es van eixamplant oferint-nos una visió panoràmica de tota la zona. Seguim sense cap dificultat fins al cim, en aquest cas coronat per una senyera i el típic punt geodèsic. El dia continua esplèndid i aquí dalt ens podem recrear força estona enumerant tots el cims que es divisen; l’esvelt Torreneules, el famós Puigmal, el majestuós Bastiments, el feréstec Pic de l’Infern, entre d’altres. Unes quantes fotos i reprenem el retorn. En aquest cas baixem pel Serrat de Granollers per canviar de perspectives i fer una ruta una circular. La baixada se’ns presenta sense complicacions i si estem atents podrem observar algun que altre isard sempre en estat d’alerta. Anem seguint unes fites, pel fil del serrat fins a la pista que uneix Pardines amb Tregurà. Prenem aquesta pista a mà esquerra que ens durà fins al Collet de la Gralla on hem deixat el vehicle.

Breu:
Un dia esplèndid ens ha permès gaudir en tots els sentits de la muntanya. Ja teníem moltes ganes de trepitjar neu. Dalt del cim hem pogut gaudir d’unes magnifiques vistes, ens hem passat una bona estona reconeixent cims. Tot plegat una perfecta jornada de muntanya.

El grup: David – Jordi – Josep – Mercè

2011-11-26T10:30:00.000+01:00

Cresta Tio Maria

Una cresta tant curta com peculiar

Cresta Tio Maria

Breu: La previsió meteorològica anunciava un dia radiant després d’un parell de setmanes de pluges abundants. La realitat va ser que no vam veure el sol en tot el dia, endinsats en una boira emprenyadora sense cap mena de resistència. La boira apart de treure-li interès a la cresta, li afegia una mica d’humitat a la roca. Així doncs, vam engestir la cresta una mica garratibats, les mans fredes i poca concentració. Potser amb millor temps haguéssim complementat la jornada amb alguna escalada per la zona. Sant Llorenç de Montgai se’ns ha mostrat com un bonic indret amb moltes opcions pels esports d’aventura.

Accés: Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa hi trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai. Hem de seguir per aquesta carretera i quan siguem a tocar de la Paret del Cilindre, quasi arribant al poble, trobarem un descampat a mà dreta on deixarem el vehicle.

Aproximació: Prenem el corriol amunt com si anéssim a la Paret de la Formiguera i abans de desviar-nos a l’esquerra per creuar la riera, seguim recte pel mateix corriol fins a la base de la cresta on veurem els primers parabolts.

Cresta: Via Tio Maria, 155 metres aprox.Amb una corda de 60 metres + cintes ja en tenim prou per anar fent, doncs la cresta es troba generosament equipada. Tret del pas clau de V+ del 3er llarg, al nostre entendre, la resta de la via es troba sobre-protegida fent-la una via idònia per la iniciació.
La cresta es composa de 4 llargs que podríem dividir de la següent manera:
1er tram (20 metres) : simple tràmit que es pot fer tranquil•lament com a grimpada
2on tram (45 metres) : traçat interessant amb bonics passos de IV
3er tram (40 metres) : la cresta s’enfila i trobem el pas clau amb un V+ més atlètic que tècnic
4rt tram (50 metres) : maco i senzill pel fil de la cresta amb bones vistes de la zona

Descens:Tot sortint de la cresta a mà esquerra veurem una fita i un corriol que en direcció a la via de tren, va serpentejant avall fins a retornar al corriol de pujada.

La cordada: PeP & PeP

2011-10-16T20:00:00.000+02:00

Montsec de Rúbies
Tossal de la Torreta 1676

El tossal de la Torreta pel vessant meridional

Informació extreta del Vèrtex 221

El Montsec es composa de tres zones: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l’Estall regats pel riu Noguera Ribagorçana.

Montsec de Rúbies: A l’extrem oriental del Montsec hi ha aquest sector de la serra que s’eleva sobre el marge orogràfic esquerre de la Noguera Pallaresa. No té una cinglera tan unificada com el d’Ares, encara que també té uns passos claus per recórrer-lo i cada un d’ells requeriria com a mínim una excursió.

Desnivell: +/- 2.300 metres aprox.

Punt de partida i aproximació: Carretera C-13 que uneix Balaguer i Tremp. Poc després de la Baronia de Sant Oïsme, deixem el vehicle a una explanada que es troba amb la bifurcació de la carretera C-12 que ve d’Ager.

Ruta: Carretera C13 – Rúbies - Portella Blanca – Puig de Migjorn - Tossal de la Torreta – Puig de Migjorn - Portella Blanca – Rúbies – Carretera C13

Recorregut: En el punt esmentat de la carretera C-13 prenem una pista a llevant tot seguint el GR-1. Passem per l’enrunada masia Ginesta i més amunt deixem la pista a cal Masià i agafem un trencall a l’esquerra. Arribarem a la pedrera de Meià que constitueix un jaciment de fòssils del cretaci inferior, el període de més fortes regressions marines a Europa. Un cop creuat el barranc de Rúbies, el camí esdevé menys evident: finalment ens plantarem al llogaret abandonat de Rúbies. En la seva part superior trobarem un senderó que ens mena vers la destacada Portella Blanca, punt de pas entre els dos vessants de la muntanya. Des de la portella anirem a llevant per la carena principal. Passem primer pel Puig de Migjorn i posteriorment pel Tossal de les Torretes, punt més elevat de tot el Montsec. Per la tornada desfarem el camí de pujada.

Breu: Una bona caminada que ens permet assolir el cim més alt del Montsec i al mateix temps gaudir d’unes esplèndides vistes del Montsec d’Ares entre d’altres. Un zona plena de grans parets que la fan especialment apreciada pels escaladors d’arreu. Cal fer bones provisions d’aigua abans d’afrontar aquesta caminada, sobre tot en temps d’estiu. Una dia esplèndid ens ha permès passejar-nos pel Parc Natural del Montsec.

Els caminaires: Gloria – Jesús – Josep – Mercè - Miguel

2011-10-15T12:00:00.000+02:00

Ferrada Tossal de Miravet

La ferrada de Pont de Suert

Accés / Aproximació = Abans d’entrar a Pont de Suert creuem un pont a mà esquerra i ens dirigim cap a l’escola de muntanya. Pel voltant d’aquesta escola trobem un cartell indicador de la ferrada on deixarem el vehicle. Uns metres més endavant trobarem un rètol de fusta que ja ens indica la via ferrada. S’ha de seguir les marques grogues i les indicacions VF fins a l’inici de la mateixa.

Retorn = Tant si fem la tirolina com si no, trobarem tot tipus d’indicacions per la tornada. Un retorn, sense gaires complicacions, equipat amb cables pels trams més costeruts

Recorregut = Mitjà / Dificultat = Mitja/Alta

Una via ferrada molt ben estructurada i dissenyada, on es nota la col•laboració de l’escola de muntanya. Igualment disposa de diversos escapaments ben senyalitzats. Una ferrada que podríem dividir en tres trams:1er tram vertical amb dos ponts nepalès (opcionals) i una sortida pel damunt d’un petit ressalt força estètic.2on tram també vertical amb algun tros lleugerament desplomat.3er tram potser el més entretingut on trobarem en primera instancia uns passos de grimpada i un final extraplomat d’unes sis o set grapes que faran tibar de valent. Una via ferrada molt ben equipada. Es nota l’ intervenció de l’escola de muntanya, perquè la ferrada no és excessivament mecanitzada obligant en alguns trams a buscar i utilitzar preses, i fent servir mans i peus en una mena de grimpada assegurada. Un cop finalitzada la ferrada, després de gaudir de boniques vistes sobre Pont de Suert, tenim una tirolina (opcional) com a traca final abans de prendre el retorn. Arribats al cotxe descarreguem els estris i anem a fer un tomb pel poble on podrem prendre la merescuda cervesa de tancament de l’activitat.

Els ferraters = Anna - Gloria - Mercè – Jesús – Juan Luis - Josep - Miguel

2011-10-10T09:00:00.004+02:00

GR 92 / Etapa 3 / Cadaqués - Roses

GR92 / Etapa 3 / 21,375 Km

Presentació: Aquesta és una etapa podríem dir “simètrica” de l’anterior, ja que comença per un tram interior i continua després del Coll de Nofreu sempre en primera línia de costa.
L’interés de l’itinerari es manté sempre en un màxim, gaudint d’una gran varietat de detalls de paisatge en tot moment, tant en el tram interior amb les seves incomparables vistes llunyanes sobre el mar, com el tram costaner, que constitueix una descoberta continua de cales, acantilats i demés indrets reservats a aquells emprenguin aquesta “aventura amable”.
Cal notar que l’etapa és més dura que l’anterior, ja que el quilometratge i el temps són superiors, però sobretot, és de destacar que el desnivell acumulat és molt superior, tant en pujada com en baixada, degut als importants desnivells que cal fer i desfer entre els mots acantilats i cales que es passen.
--
Abandonem Cadaqués remuntant fins al Pla de la Figura mentre anem gaudint d’esplèndides vistes pel damunt del Cap de Creus, per després davallar decididament fins a la cala Jòncols (en aquesta cala es troba una font d’aigua a ran de mar). Sortim de la cala esmentada enfilant amunt per camins de muntanya i ens dirigim al Cap de Norfeu on canviarem de paisatge. La resta de l’etapa transcorre, pujant i baixant, per un degoteig de cales de bellíssima estampa, una immillorable representació de les magnifiques cales que trobarem per la Costa Brava. Arribant a Rosses ja veurem a la llunyania l’inconfusible silueta del castell de Montgrí com a nova destinació de properes etapes.

2011-10-09T14:30:00.005+02:00

GR 92 / Etapa 2 / Llancà - Cadaqués

GR92 / Etapa 2 / 18,610 Km

Presentació: Després de la suau introducció que representa el tram anterior, el GR 92 entra en un dels seus millors trams. L’etapa que ens ocupa, sense cap dubte és d'aquelles que fan estimar el país i l’excursionisme i per tant és una etapa recomanada sense que s’hi pugui posar ni un sol inconvenient. L'itinerari és variat ja que es pot dividir en quatre trams amb característiques diferenciades. El primer, entre el Port de Llançà i Port de la Selva és quasi sempre pel camí de Ronda, en primera línia de costa, que en general és escarpada; igualment, la bellesa de Port de la Selva demana a crits no passar-hi de llarg. El segon tram, dirigit cap a l'interior, és la pujada cap a les parts altes del massís del Cap de Creus per un interessant camí recuperat l'any 1997 per l'ajuntament de Port de la Selva. El tercer tram, a partir del Mas de Bufadors, té una vista incomparable i de llarga durada del Cap de Creus. I el quart tram, és la baixada cap a Cadaqués, continuació del tram anterior, però amb característiques pròpies i que ateny la categoria de ser un dels millors trams de tot el GR 92.
--
Una etapa similar a l’anterior però a l’inrevés, és a dir, trobarem un 1er tram de Llançà a Port de la Selva, que transcorre a ran de mar pel camí de ronda i un 2on tram de Port de la Selva a Cadaqués, que s’enfila per camins de muntanya. Un cop passat el Mas dels Bufadors i quan iniciem la baixada obtindrem unes magnifiques vistes del Cap de Creus i de la bellíssima població de Cadaqués. Una població que diuen és l’essència de la Costa Brava, amb un aire bohemi, que durant molts anys va trobar refugi en Salvador Dalí, potser el pintor català més internacional. Malauradament no tenim imatges d’aquesta etapa per una terrorífica errada informàtica.

2011-10-09T12:00:00.017+02:00

GR 92 / Etapa 1 / Portbou - Llançà

GR92 / Etapa 1 / 9,220 Km

Presentació: Primer i curt tram del GR-92 català, però amb un atractiu especial, ja que no només és tracta del començament de l’esmentat GR, sinó que d’alguna manera en constitueix una perfecta introducció. Tothom que vulgui tastar el què vol dir, o si té sentit, això de “Sender del Mediterrani”, té aquí una bona oportunitat però amb el greu perill de trobar-li, no poder-se’n “desenganxar” i convertir-se en un nou amant d’aquest GR. Amic senderista, l’aventura amable del GR 92 comença a Portbou, i pot durar molts dies feliços.
Aquest tram és curt, com a molt una matinal, i en cas de voler-se fer una excursió més llarga, pot ser completat amb una prolongació fins a Port de la Selva, o bé fins a Palau-Saverdera.
--
El GR 92 tot just comença en pujada, passant pel coll del frare, fent una mena de presentació de la filosofia d’aquest sender de gran recorregut. Un GR que voreja la costa mediterrània però que en cap moment perd l’essència de muntanya fent-nos passar per colls, tossals, turons i carenes que ens brindaran una magnifica perspectiva i situació geogràfica. Igualment ens oferirà unes magnifiques vistes de tot el litoral. Una primera etapa que transcorre per una Costa Brava força verge on podrem descobrir indrets espectaculars com la cala de les Assutzenes.

2011-07-27T09:30:00.000+02:00

14a etapa Klosterneuburg - Bratislava
El Danubi en BTT

Canvi de país i de registres

Fitxa de l’etapa:
Distància: 78 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Klosterneuburg-Viena-Nussdorf-Schönau-Hainburg-Wolfsthal-Bratislava

Presentació de l'etapa:
Una etapa completa i interessant que ens durà pel mig dels amplíssims prats de Lobau (1) fins a l’encisadora ciutat de Bratislava (2) i que en els últims anys s’ha convertit en una destinació turística de primer ordre. Notarem a l’entrada a Eslovàquia, que la senyalització de la ruta del Danubi disminueix estrepitosament, passant a ser deficient i escassa al mateix temps. L’entrada a Bratislava (2) ens apropa molt més al nostre objectiu, és a dir, a Budapest. Una gran ciutat amb un magnífic nucli històric i cosmopolita, ple a vessar d’activitats i amb una infinitat de terrasses i atractius turístics.

Descripció de l'etapa:

Ja portem 13 etapes a les nostres cames i un parell de dies fent el turista s’agraeixen. L’objectiu d’arribar a Budapest cada cop sembla més real. Després del descans, reprenem la marxa amb les piles ben carregades. Sortim de Klosterneuburg pel marge dret del Danubi i després de travessar Viena, amb dificultat, pedalegem amb decisió fins a Nussdorf. Arribats a Nussdorf veurem el pont del Nord, on haurem de canviar de marge per una passarel•la pròxima al pont. Cal anar atents pel que fa a la navegació, doncs en aquest tram el Danubi se’ns presenta amb un grapat de illes, brancals, llacs i tota mena d’indrets aqüífers. Un cop travessat el pont ens troben en una franja intermèdia del riu. Com deia abans, hem d’estar atents a la navegació, doncs també la senyalització és més escassa. Uns enormes dipòsits per la industria química ens han de servir com a referència per trobar una passarel•la, última oportunitat per abandonar aquesta illa i canviar de vessant, que ens permetrà anar a trobar els prats de Lobau (1). Un cop situats al marge esquerra circularem per un carril asfaltat provinent d’un rail de ferrocarril desmantellat. Les dimensions del parc son extraordinàries i ens permeten ciclar dins d’un entorn molt natural. Arribem a Hainburg, última ciutat austríaca, travessant un gran pont, doncs les dimensions del Danubi son enormes. Aprofitem per fer un mos i donar un tomb per aquesta bonica ciutat. Situats al marge dret del Danubi, després del repòs, reprenem la marxa. Abandonarem Àustria per endinsar-nos per terres eslovaques. Anirem trobant restes d’instal•lacions de vigilància duanera, ara en total desús, que foren molt significatives en temps del “teló d’acer”. Ja dintre d’Eslovàquia passem pel gran pont nou, que travessa el Danubi ara anomenat Dunaj i que ens dona accés a Bratislava (2). Una ciutat presidida, dalt d’un turó, per l’enorme castell de Bratislava (3). Ens dirigim cap al nucli històric a trobar l’oficina d’informació per cercar allotjament.

Comentaris:
(1) El Lobau és una plana fluvial vienesa que es troba al Nord-est del Danubi. La zona compte aproximadament amb 2.300 hectàrees. Passà a forma part del Parc nacional Danubio-Auen des de 1996 i ha sigut un àrea protegida des de 1978. També és una font d’aigua subterrània, molt necessària en les hores punta (especialment a l’estiu) per proveir a Viena d’aigua potable. Aquest terreny fou el camp de la Batalla de Aspern Essling en 1809, la primera gran derrota soferta per Napoleó.
(2) Bratislava (en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, és la ciutat més gran del país. La ciutat té la major densitat de població d'Europa Central. A les ribes del Danubi, està situada a l'Oest del país, molt a prop de les fronteres amb Àustria i Hongria, països que n'havien dirigit els afers polítics durant molt de temps. Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i compta amb una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista. La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el nucli històric, colorista i acollidor, on es pot gaudir d'una gran varietat de comerços i serveis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'altres zones de la ciutat, i per descomptat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, on es poden veure vaixells mercants i una gran activitat.
(3) El Castell de Bratislava va ser erigit en el segle XV durant el regnat de Segimon de Luxemburg (Zigmund Luxenbourg). El 1811, un incendi va destruir el castell, així com gran part del caseriu del voltant, i, posteriorment, es va dur a terme una reconstrucció del conjunt. Actualment, el castell disposa del Museu Nacional Eslovac, que abasta exhibicions arqueològiques, històriques i artístiques. El Castell de Bratislava es situa al centre històric de la ciutat del mateix nom, la capital d'Eslovàquia. A la part alta d'un turó rocós, en una posició dominant sobre el riu Danubi i es va començar a construir al segle X. Des d'ell s'ofereix un magnífic panorama de Bratislava. Actualment el Castell alberga el Museu Nacional Eslovac. Dins dels límits del castell es troba també l'edifici que acull actualment la residència oficial del president de la República Eslovaca. Les seves quatre torres laterals estan considerades com el símbol de la ciutat.

Allotjament:
A Bratislava (2) hi ha 5 albergs i un càmping. Al centre de la ciutat hi ha també un centre d’informació, on després de comparar les diferents opcions i preus, vam acomodar-nos en un mòdic i acollidor apartament ubicat al nucli històric de la ciutat. Aquesta opció ens va permetre, còmodament, donar un tomb per aquesta atractiva i cosmopolita ciutat.

Breu:
Una etapa molt interessat. Els dolors inicials que es presentaven durant les primeres etapes, mal de cul, esquena, braços, cames i altres articulacions, quasi bé ja no existeixen a base d’anar ciclant dia rere dia. Bratislava (2) ens ha sorprès molt amb el seu encantador nucli històric. Cal destacar que a Eslovàquia, el valor adquisitiu dels productes de consum és potser un 30% més barat comparat amb les terres germanes i austríaques.

2011-07-24T10:00:00.000+02:00

13a etapa Krems – Klosterneuburg (Viena)
El Danubi en BTT

Arribem a la capital d’Àustria

Fitxa de l’etapa:
Distància: 77 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Krems-Zwentendorf-Tulln-Greifenstein-Höflein-Klosterneuburg-Viena

Presentació de l'etapa:
Una còmoda etapa que transita propera al Danubi passant per interessants poblacions com la de Tulln (2), mentre ens aproximem a la gran ciutat de Viena (4) capital d’Àustria i final d’etapa. Arribats a Klosterneuburg (3), ens allotjarem en aquesta població propera al gran nucli urbà de Viena i que ens permetrà fugir del bullici de les grans ciutats que inevitablement son poc amables amb les bicicletes.

Descripció de l'etapa:

Un cop recollits els estris molls, després d’una nit passada per aigua, entrem per la Steiner Tor (1) per fer un tomb de reconeixement abans d’abandonar la ciutat de Krems (1), doncs ahir vam tenir d’anar a corre cuita al càmping per culpa de l’aiguat. Seguidament abandonem Krems (1) per una mena d’amplia zona industrial. Després d’uns sis quilometres aproximadament ciclarem per un carril bici asfaltat, que farà que avancem ràpidament, fins a la central elèctrica de Altenwörth. Passem per damunt de la presa de la central i canviem de vessant. L’amplada del Danubi ja té unes mides enormes, ja molt lluny del seu naixement a Donaueschingen i les seves primeres etapes. Continuem ciclant fins a Zwentendorf, on la ruta es distancia un mica de la riba endinsant-se per camps de cultius fins a Tulln (2). Aprofitem per fer l’àpat del dia en aquesta bonica població dins d’una pizzeria a l’estil bavar, avui és diumenge i fa un dia molt fred com per quedar-nos a la plaça fen un mos. Després de la profitosa entaulada, reprenem la marxa i ens aturem al davant del museu de Egon Schiele, vora del Danubi i ubicat a l’antiga presó en la que ell mateix va estar empresonat. Comença a plovisquejar mentre anem deixant enrere les poblacions de Langenlebarn, Greifenstein i Höflein per un esplèndid carril bici. Entrem a la Klosterneuburg (3), una població de l’extraradi de Viena. Creiem oportú descansar en aquesta població i apropar-nos a Viena (5) per visitar-la amb un transport públic que funciona a les mil meravelles. A l’estació de tren hi ha una oficina d’informació on ens ajudaran a trobar allotjament ràpidament mentre continua plovisquejant. Demà assaltarem, culturalment, la ciutat de Viena (5) secs i mudats per l’ocasió.

Comentaris:
(1) La Steiner Tor, erigida el 1480, és la porta medieval que dóna accés a la ciutat de Krems. El centre de la ciutat de Krems entrà a formar part del catàleg de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 2000.(2) Tulln an der Donau és una ciutat de la baixa Àustria. Coneguda per la seva abundància de parcs i espais verds, també se la coneix com la Blumenstadt, que significa ciutat de las flors. Igualment és coneguda per ser la ciutat natal de Egon Schiele, pintor expressionista i alumne avantatjat de Gustav Klimt, que conjuntament amb Oskar Kokoschka formaren el que es coneix com a l’expressionisme austríac.
(3) Klosterneuburg és una atractiva i tranqui-la població on es troba la Klosterneuburg Priory, un monestir catòlic dels Canonges Agustins. L’impressionant edifici, majoritàriament fou construït entre 1730 y 1834 i es troba a dalt d’un turo elevat directament des dels marges del Danubi. Els seus fonaments, incloses la torre del castell i la capella de volta gòtica, daten del segle XII. També té una gran tradició vitivinícola i posseeix una de les bodegues més grans d’Àustria.
(4) Viena és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien). Està situat a l'Est del país, a prop de la frontera amb Eslovàquia, als marges del riu Danubi. Viena és la ciutat més gran d'Àustria, així com el seu centre cultural i polític. La ciutat té una llarga història, ja que és una de les capitals més antigues d'Europa, cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el segle XIX fou una de les grans capitals musicals del món i a començaments del segle XX meca de la filosofia i el debat polític d'occident, així com un dels principals centres culturals mundials. De l'època destaquen intel•lectuals, com Sigmund Freud en la psicoanàlisi i Otto Bauer en el camp del pensament polític, principal exponent de l'austromarxisme, idees que calarien fort en la societat vienesa. Tampoc no s'ha d'oblidar en el pla artístic el moviment modernista, la Secessió de Viena, amb Gustav Klimt com a principal exponent en la pintura, Coloman Moser en el grafisme i Joseph Maria Olbrich i Josef Hoffman en l'arquitectura. Contrari a aquests destacaria així mateix Adolf Loos amb el seu racionalisme arquitectònic. Tanmateix, la Primera Guerra Mundial i la posterior derrota austrohongaresa truncarien gran part d'aquest esplendor.

Allotjament:
A Klosterneuburg (3) hi ha un gran i esplèndid càmping. Donat que el càmping no disposava de bungalows lliures, afegint-li el condicionant de l’etapa que ha estat freda i humida, cerquem un acollidor i confortable allotjament. Ens ubiquem a l’hotel Anker, situat al davant de l’estació de tren que ens permetrà apropar-nos al centre de Viena. Ens quedarem un parell de dies per poder visitar la ciutat de Viena (4) a fons, donat la gran quantitat d’atractius turístics.

Breu:
Una etapa molt interessat, amb el condicionant del fred i la pluja que ens ha fet ciclar una mica garratibats. Hem donat un petit tomb per: l’interessant ciutat de Krems (1) i per la bonica ciutat de Tulln (2), ciutat natal del magnífic pintor Egon Schielle. Una etapa que a la seva finalització ens permetrà allotjar-nos còmodament un parell de dies, per recuperar forces i visitar la monumental ciutat de Viena (4).

2011-07-23T09:30:00.000+02:00

12a etapa Grein - Krems
El Danubi en BTT

Una etapa completa

Fitxa de l’etapa:
Distància: 84 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Grein-St Nikola-Sarmingstein-Hirschenau-Persenbeug-Marbach-Pöchlarn-Melk-Grimsing-Aggsbach Markt-Groisbach-Willendorf-Dürnstein-Krems

Presentació de l'etapa:
Una etapa amb diferents ingredients: propera al Danubi amb amables paisatges, visita cultural a l’abadia de Melk (1), i ciclar pel mig de les famoses vinyes de la vall de Wachau (2). Tot plegat una complerta i entretinguda etapa. Una escletxa meteorològica ens ha permès trobar més l’encant de les coses que van succeint mentre pedaleges.

Descripció de l'etapa:
Els primers 10 quilometres d’aquesta etapa són força desagradables pel fet de compartir-los amb el trànsit motoritzat. Arribats a St. Nikola ja tenim un carril bici exclusiu que segueix la vora del riu, rodejat de turons i precioses vistes del Danubi. Passem per la població de Persenbeug i seguim ciclant entre zones turístiques amb tot tipus de serveis doncs, aquestes etapes potser són de les més populars de la ruta del Danubi. Avancem fins al pont de Pöchlarn on ens indiquen la possibilitat d’anar fins a Melk per ambdues marges del riu. Per accedir a l’abadia passarem pel mig d’aquesta encisadora població plena a vessar de terrasses i turistes. És recomanable lligar bé les bicicletes i fer la pujada a peu pel mig dels carrerons per visitar còmodament els seus jardins i el seu interior. Una terrassa al voltant de l’abadia ens oferirà unes precioses vistes panoràmiques del Danubi i tot el seu entorn. Aprofitem l’avinentesa per fer l’àpat del dia. Un cop reprenem la marxa haurem de prendre el proper pont a mà esquerra per retornar al marge esquerra que ens durà a la nostra destinació. Els pròxims quilometres, que transcorren per la vall de Wachau (2) són per gaudir en tots els sentits. Un paisatge bucòlic amb pobles, esglésies i cases rurals envoltades de grans extensions de vinyes amb tots el seu ventall de registres de colors. Anem deixant enrere les poblacions de Grimsing, Aggsbach Markt, Groisbach i Willendorf, en aquesta última hi ha una replica de la famosa Venus prehistòrica. Seguim ciclant mentre les vinyes ens van escoltant el camí. Deixem enrere, també, Schwallenwach, Spitz i Weissenkirchen. Arribats a Dürnstein, es divisa el castell llunyà on Ricard Cor de Lleó va estar captiu. Fem els últims quilometres que resten fins a la ciutat de Krems on farem nit.

Comentaris:
(1) L’abadia de Melk o Stift Melk és una abadia benedictina situada a Melk, un dels monestirs cristians més famosos del món. Domina el Danubi dalt d’un penya-segat rocós, pròxim a la vall de Wachau. Fou fundada l’any 1089, quan Leopold II, suberà d’Àustria, va entregar un dels seus castells als monjos benedictins de l’abadia de Lambach. Al segle XII es va fundar una escola i la biblioteca de la abadia va conquerir ràpidament renom per la seva extensa col•lecció de manuscrits. La biblioteca té més de 100.000 volums i manuscrits, alguns d’ells daten del segle IX. El monestir fou també un referent en la producció de manuscrits. En el segle XV la abadia es va convertir en el centre de la Reforma de Melk, un moviment que va retornar cert vigor a la vida monàstica d’Àustria i el Sud de Alemanya. Des de 1625 l’abadia ha sigut membre de la Congregació Austríaca, actualment inclosa en la Confederació Benedictina.
(2) Wachau és una vall amb un paisatge d’alta visibilitat format pel Danubi. És un dels destins turístics més destacats de la baixa Àustria, ubicat entre les ciutats de Melk i Krems. Un lloc ben conegut és Dürnstein, on el rei Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra va estar captiu pel duc Leopold V. Wachau fou inclòs a la llista de l’Unesco com patrimoni mundial en reconeixement a la seva història agrícola i arquitectònica. També es conegut per la seva producció d’albercocs i raïm, que s’utilitzen per produir especialment licors i vins de renom. Aquets vins tenen una gran elegància, derivada de les inclinades faldilles de pedra on les parres van ser plantades properes al Danubi.

Allotjament:
A Krems hi ha un alberg i un càmping. Naltros triem l’opció de càmping. Un càmping situat a l’entrada de la ciutat amb bones instal•lacions, acollidor i proper al Danubi

Breu:
L’etapa molt entretinguda. Tant entretinguda que avui arribem més tard del previst. Tot i que el cel estava força tapat, hem triat l’opció de càmping pensant que no tindríem tanta mala sort amb la meteo. Un cop plantades les tendes i tot l’arsenal, sortim per fer un tomb per la ciutat i prendre unes cerveses. Tot just, en aquest moment ha començat a ploure aquesta aigua fina tant emprenyadora, ja hi som.

2011-07-22T10:00:00.000+02:00

11a etapa Linz - Grein
El Danubi en BTT

El diluvi universal

Fitxa de l’etapa:
Distància: 70 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Linz-Gusen-Langenstein-Mauthausen-Mittekirchen-Mettensdorf-Dornach-Grein

Presentació de l'etapa:
Una aiguada etapa que passa propera al famós, malauradament, camp de concentració de Mathausen (1). Una opció de visita que naltros vam rebutjar, no trobo gens agradable visitar aquets tipus d’atraccions turístiques pel que ha significat per la nostra història. Arribarem a l’acollidora població de Grein (2). Una població estratègicament situada en un meandre per oferir-nos unes magnifiques vistes del Danubi.

Descripció de l'etapa:

Sortim de Linz pel marge esquerra per una zona de parcs i jardins abnegats pels ruixats dels dies anteriors. Arribant a la central elèctrica de Abwinden la ruta deriva cap a l’interior i passa a prop de St. Georgen. La pluja vol ser present en l’etapa d’avui. Més endavant tornem a la vora del Danubi i es passa per les poblacions de Gusen i Langenstein. Un cop s’ha surt d’aquesta ultima població hi ha el desviament (opcional) cap a Mathausen (1). Naltros seguim tot restant quilometres pel carril bici asfaltat fins a central elèctrica de Mitterkirchen. on altre cop es deriva cap a l’interior apropar-nos a Mettensdorf entre mig de camps de cultiu. La pluja no defalleix, insisteix en fer-nos la guitza. Mica en mica ens hem anat enfortint tant físicament com mentalment per aguantar aquestes incomodes etapes. Constantment hem d’anar buscant aixoplucs davant de la continuïtat dels ruixats. A l’alçada de Eizendorf anem a retrobar el marge del riu. Uns últims quilometres ben xops ens duen decididament cap a l’interessant població de Grein (2).

Comentaris:
(1) El camp d' extermini de Mauthausen probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d'extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de1945. Així mateix fou el que engolí la majoria dels deportats dels Països Catalans. Abans de la Segona Guerra Mundial, la font de subsistència a Mauthausen eren les pedreres, les quals proveïen les llambordes per a empedrar els carrers d'Àustria. Aquest fet va fer decidir Adolf Hitler a construir-hi un gran camp de concentració, el més important d'Àustria. En aquest camp es concentraren i s'exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d'altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols,...), gitanos i, sobretot, jueus. Els republicans espanyols, amb el triangle blau dels apàtrides, hagueren de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus. Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen eren suficients per morir.
(2) Grein té una excel•lent ubicació i un interessant nucli urbà amb cases que daten del segle XVI i un teatre municipal inaugurat l’any 1970.

Allotjament:
Altre cop xops, obligatòriament, cerquem un allotjament amb bones condicions per eixugar la bugada. Ens dirigim al centre, on una oficina d’informació ens ofereix tot tipus d’allotjaments. Escollim una casa particular que ofereix habitacions al l’estil de bed&breakfast. L’opció va resultar excel•lent tant pel tracte com per la comoditat oferida.

Breu:
El canvi de país ens ha portat paral•lelament a un canvi climatològic molt desfavorable. Hem passat còmodament per terres germanes gaudint d’un sol radiant, mentre que per aquestes contrades la pluja ens posa a proba cada dia, sense oferint-nos cap concessió. Hem passejat, un cop secs, per la tranqui-la població de Grein (2) on ens hem cruspit un bon sopar per aixecar l’ànim que òbviament estava una mica humit.

2011-07-20T11:00:00.000+02:00

10a etapa Passau - Linz
El Danubi en BTT

El Danubi en BTT passat per aigua

Fitxa de l’etapa:
Distància: 106 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Passau-Obernzell-Niederranna-Schlögen-Kobling-Aschach-Feldkirchen-Ottenshein-Linz

Presentació de l'etapa:
Pas de frontera i canvi de país. Una de les etapes més típiques i transitades doncs és l’etapa estrella per tot turista que vulgui tastar això del Danubi en bicicleta, on una infinitat d’empreses desenvolupen aquest trajecte amb tot tipus de facilitats. Deixem enrere la preciosa ciutat de Passau per endinsar-nos per la monumental, gran, històrica i senyorial ciutat de Linz (1).

Descripció de l'etapa:
Podem abandonar Passau pels dos marges del riu. Prenem el marge esquerra que ens ve de camí provinents del càmping per un carril exclusiu per bicicletes. Anem ciclant mentre el paisatge s’encaixa per turons i boscos fins a la central elèctrica de Jochenstein. Superada aquesta central, un cartell ens indica que estem en territori austríac. Seguim ciclant tot passant per Niederranna fins arribar a l’espectacular meandre de Schlögen, on es pren una barcassa que ens transporta al marge dret del riu. Seguidament farem una vintena de quilometres per una zona molt boscosa i amb escassa civilització fins a Kobling. Ara seguim per una carretera poc transitada fins a Aschach, on s’ha de passar pel pont per retornar al marge esquerra del riu. Passem per la població de Felgkirchen tot fent quilometres insistentment fins a la central elèctrica de Ottensheim, ja molt propera a la nostra destinació. L’entrada a Linz (1) passa per l’espectacular pont dels Nibelungs. Linz és una ciutat de grans proporcions que requereix un xic d’orientació urbana per arribar a l’allotjament escollit. Un últim i exigent esforç es requereix per arribar a l’alberg situat a dalt de tot d’un turó.

Comentaris:
(1) Linz és la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat de l’Alta Àustria. Johannes Kepler va viure uns quants anys a Linz estudiant matemàtiques i va descobrir la tercera llei del moviment planetari, l’any 1618. El compositor Wolfgang Amadeus Mozart va escriure la seva Simfonia núm. 36 (1783) a Linz. Els pares d'Adolf Hitler estan enterrats a Leonding, un poble a prop de Linz. Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, i durant aquesta, Linz va créixer fins a convertir-se en una important zona industrial, on es fabricaven productes químics i acer per a la maquinària de guerra nazi. Hitler considerava Linz com a la seva ciutat natal i volia convertirla en el principal centre cultural del Tercer Reich. El Nibelungen Brücke és l'únic projecte arquitectònic de Hitler realitzat a Linz. Els camps de Mauthausen-Gusen, un dels darrers camps de concentració nazis a ser alliberats, es troben a uns 25 km de Linz. Després de la guerra, el riu Danubi va servir com a frontera entre els exèrcits rus i americà.

Allotjament:
A Linz hi ha tres albers i dos càmpings. Naltros obligatòriament vam triar l’opció d’alberg després de la nit passada per aigua. Concretament vam anar a l’alberg oö jugendherbergsverband on vam poder eixugar tota la bugada que portàvem al damunt.

Breu:
El dia solejat de Passau es va tornar en una nit turmentosa de consideració. Total la nit aguantant un insaciable xàfec. Al mati ens vam llevar amb les tendes quasi bé inundades i la zona d’acampada totalment abnegada. Plegar la tenda sota la mullena a corre-cuita, i refugiar-nos en un aixopluc, ple a vessar de campistes amb la mateixa situació que naltros, per poder recollir tots els estris totalment xops. Davant d’aquesta inesperada situació i donades les precàries circumstancies, després d’una votació popular, vam decidir fer aquesta etapa per via fèrria utilitzant l’excel•lent servei de DB. Una llàstima doncs aquesta etapa tenia molt bones perspectives. La descripció de l’etapa, no havent-la pogut realitzar in-situ, ha sigut extreta d’un llibre especialitzat a l’efecte.

2011-07-19T10:00:00.000+02:00

9a etapa Kleinschwarzach - Passau
El Danubi en BTT

El Danubi com a protagonista

Fitxa de l’etapa:
Distància: 67 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Kleinschwarzach-Deggendorf-Winzer-Mitterndorf-Vilshofen-Windorf-Passau

Presentació de l'etapa:
Una etapa molt propera al Danubi. Un riu cada cop més ample, on veurem les primeres centrals hidroelèctriques i les enormes encluses que pugen i baixen els vaixells de mercaderies que hi transiten habitualment. Arribarem a Passau (1) pel marge dret del riu observant les acolorides façanes d’aquesta encisadora ciutat fronterera.

Descripció de l'etapa:
Abandonem l’acollidor càmping compartint una carretera força transitada i fent aquest tram bastant incòmode fins a Metten on trobarem un carril bici com sol ser l’habitual. Més endavant passem per la bonica població de Deggendorf. Aquesta etapa permet ciclar per ambdues bandes del riu, naltros ens hem decidit pel marge esquerra, que entre altres cosses, eludeix fer un gran volt per tal d’evitar un gran meandre on s’ubica la població d’Aichet. Anem paint quilometres plàcidament tot gaudint de les amples vistes del Danubi. Avui l’àpat del dia el prenem estirats a la gespa, vora del riu i gaudint d’un magnífic dia solejat. Passat Schalding trobarem la central hidroelèctrica de Maierhof amb les seves enormes encluses que permeten als vaixells superar els desnivells i continuar el seu trajecte. Aprofitem per passar per damunt d’aquesta presa i canviar de marge per afrontar l’entrada a la propera ciutat de Passau (1). L’entrada a la ciutat és espectacular: el marge esquerre està format per una filera de típiques cases acolorides i el marge dret se’ns obra la monumental ciutat amb la plaça del mercat, l’ajuntament i els seus retorçats carrerons plens de reclams turístics de tota mena per on ens deixem perdre fins al vespre. Demà abondarem les terres alemanyes i iniciem la travessa per les terres del país austríac.

Comentaris:
(1) Passau, ciutat de la baixa Baviera, fronterera amb Àustria. Anomenada també la ciutat dels treus rius: l’Eno amb la seva aigua de color verd provinent dels Alps, el Danubi amb les seves aigües blaves i l’Ilz amb la seva aigua de color negre provinent d’una zona pantanosa. Aquesta confluència es pot veure perfectament passejant per la plaça situada a la punta Est de la ciutat. Passau és una ciutat especial, Humboldt la va anomenar com una de les ciutats més boniques d’Europa. Passau també es una ciutat que acull diferents museus, el castell de Boiotro i la catedral de Sant Esteban, construïda a l’any 997, que té entre altres atractius l’òrgan més gran del món amb 17.774 tubs i 233 registres.

Allotjament:
A Passau hi trobarem un alberg i un càmping. El dia està climatològicament obert i ens convida a fer nit al càmping. Aquest càmping està situat al Nord-est de la ciutat i es troba ubicat en un acollidor marge a la vora del riu. Per arribar-hi haurem de superar un curt i fort desnivell.

Breu:
Els forts desnivells de les primeres etapes ja són història i es circula molt més proper al riu. També hem pogut comprovar que pel Danubi hi ha un gran trànsit de vaixells de tota mena, llots de gaudi, embarcacions a motor i vaixells de mercaderies. Passau també se’ns ha presentat com una preciosa ciutat amb un centre molt acollidor. Demà passem frontera i canviem de registre per terres austríaques.

2011-07-18T10:00:00.000+02:00

8a etapa Regensburg - Kleinschwarzach
El Danubi en BTT

Una etapa amb amples vistes

Fitxa de l’etapa:
Distància: 90 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Regensburg-Tegerheim-Donaustauf-Frenkofen-Pondorf-Straubing-Bogen-Pfelling-Mariaposching-Kleinschwarzach

Presentació de l'etapa:Una etapa amb uns paisatges amplis per on anirem pedalant plàcidament gaudint, en tot moment, del panorama. Cal destacar que la ruta d’avui passa per la vora de Walhalla (1). Un dels objectius d’avui consisteix en fer l’àpat a l’interessant població de Straubing (2) i tot seguit, anar fent via fins a Kleinschwarzach, una petita població perduda on podrem tastar l’ambient més rural d’aquestes contrades.

Descripció de l'etapa:

Sortim del confortable alberg i abandonem la preciosa ciutat de Ratisbona pel marge esquerra del Danubi. No gaire lluny, passat Tegerheim, a l’alçada de Donaustaauf i damunt d’un turó veurem l’espectacular edifici anomenat Walhalla (2) que simula un famós temple grec. No ens entretenim gaire doncs l’etapa d’avui és prou llarga. Una etapa amb paisatges amplis que ens ofereixen unes vistes relaxants i d’una gran bellesa. Avancem tot passant per petites poblacions rurals fins arribar, un cop creuat el riu, a Straubing (2). Monumental i preciosa ciutat on reposem asseguts a la seva plaça central mentre contemplen la seva monumental arquitectura i prenem l’àpat del dia. Abandonem aquesta població creuant el riu pel pont de Hornstorf, aquí el Danubi ja presenta un ample caudal. Avui la climatologia es força variada permetent-nos ciclar còmodament i anar empassant un quilòmetre rere l’altre. Altre cop anem travessant petites i acollidores poblacions rurals fins arribar a Kleinschwarzach. Un poble amb quatre cases contades i un càmping familiar on farem nit.

Comentaris:
(1) El Walhalla és un imponent temple neoclàssic amb el propòsit de ser un monument així com un mostrador de il•lustres i distingits germànics. Un edifici concebut pel Princep Ludwig I de Baviera, la seva construcció data entre els anys 1830 i 1842. El Walhalla deu el seu nom al Hall dels Deus equivalent al Olimp grec. Un edifici que és una copia perfecta del Partenón d’Atenes, sostingut per 52 columnes dòriques. En el seu interior alberga bustos de 130 il•lustres alemanys amb un recorregut de 2000 anys d’història. El més antic que es troba és Arminius, victoriós en la batalla de la selva de Teutoburgo en el any 9 d.C.
(2) Preciosa ciutat antiga amb un centre molt atractiu presidit per l’esvelta torre de Stadtturm amb una alçada de 60 metres. Igualment podem visitar l’ajuntament que data del segle XIV així com les nombroses terrasses i comerços.

Allotjament:
A la població de Kleinschwarzach hi ha quatre cases i un càmping. Un còmode càmping de caire familiar on posarem a proba els nostres coneixements d’alemany amb la finalitat de poder tastar una gastronomia força casolana.

Breu:
Una etapa còmode i planera amb la interessant visita a Straubing, monumental ciutat germana. Anem veient que quasi totes les ciutats tenen la mateixa estructura urbanística, disposant una monumental gran plaça central que concentra tots els esdeveniments. Demà arribem a Passau, ciutat fronterera que ens donarà l’entrada al país Austríac.

2011-07-16T08:00:00.000+02:00

7a etapa Neustadt - Regensburg
El Danubi en BTT

Una etapa terrestre i fluvial

Fitxa de l’etapa:
Distància: 55 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Neustadt-Bad Gögging-Weltenburg-Kelheim-Poikam-Matting-Regensburg

Presentació de l'etapa:
Una etapa molt distreta on combinarem la bicicleta amb la navegació pel Danubi a bord d’un petit creuer. Igualment en aquesta etapa visitarem dos indrets de gran interès turístic com l’abadia de Weltenburg (1) i la població de Regensburg (2).

Descripció de l'etapa:

Sortim del càmping amb direcció a Weltenburg tot passant per les poblacions de Bad Gögging i Staubing mentre el paisatge es va encaixonant fins arribar al monestir de Weltenburg (1). Arribats al monestir fem un tomb turístic i òbviament prenem una cervesa negra que no deixa de ser un dels seus principals atractius; podem certificar que la cervesa està molt bona. Per sortir d’aquest indret tenim dues opcions: la primera passa per seguir amb bicicleta per carretera amunt superant un fort desnivell per després davallar decididament amb un recorregut de 6,50 quilometres; la segona passa per prendre un vaixell que ens durà plàcidament fins a la població de Kelheim. Naltros optem per la segona opció, que ens ha permès navegar per les gorges del “Danubi” mentre gaudim del paisatge i d’una perspectiva diferent. Es recomanable situar-se davant del vaixell per obtindre les millors vistes de tot el que ens envolta. Un cop fet el desembarcament a Kelheim, donem un tomb per aquesta bella població i tot seguit sortim cap a Regensburg (2) resseguint el marge esquerra del riu. A la població de Poikam ens mudem al marge dret per continuar pedalant per un paisatge amable. Arribant a Regensburg (2) el marge del riu s’omple de vida; un munt de gent gaudeix del riu, uns prenen el sol i d’altres practiquen tot tipus d’activitats esportives. Anem fent quilometres mentre travessem aquesta monumental i preciosa població a la recerca del nostre allotjament per establir-nos còmodament. En aquest allotjament ens prendrem una jornada de descans i recuperació mentre aprofitem per visitar aquesta preciosa població declarada patrimoni de la humanitat.

Comentaris:
(1) El Monestir benedictí de Weltenburg, la més antiga abadia de Baviera, fou fundada al voltant de l’any 600 pels monjos de S. Columbano y es troba a l’entrada de les espectaculars gorges del Danubi i en les faldilles septentrionals del Arzberg, l’antiga colònia celta de Artobriga. Igualment la seva fama recau en la seva esplèndida cervesa negra, elaborada a la cerveseria més antiga dins d’un monestir.
(2) Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l’Est de Baviera, en la confluència dels rius Danubi i Regen, on trobarem el seu centre històric que fou declarat Patrimoni de la Humanitat des del 13 de juliol de 2006.Una ciutat que no es va industrialitzar, cosa que la va salvar de convertir-se en objectiu dels bombardejos dels aliats de la Segona Guerra Mundial.

Allotjament:
Donat que ens prenem un dia de repòs-turisme i bugaderia, ens allotgem al Alberg Kultur & Jugendherberge molt proper al centre i que ens ofereix tot tipus de comoditats.

Breu:
Una etapa interessant amb diversos ingredients que la fan molt entretinguda. Les primeres imatges de Ratisbona (2) son espectaculars, demà ens passejarem per aquesta encisadora ciutat. Una primera jornada de repòs, que desprès de 448 quilometres ens permetrà recuperar forces per afrontar la resta del viatge.

2011-07-15T09:00:00.000+02:00

6a etapa Neuburg – Neustadt (Donau)
El Danubi en BTT

Un Danubi més industrialitzat

Fitxa de l’etapa:
Distància: 62 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Neuburg-Weichering-Ingolstadt-Kleinmehring-Pförring-Neustadt (Donau)

Presentació de l'etapa:
En aquesta etapa trobarem un Danubi més obrer amb una amplada ja considerable, on trobem grans fàbriques amb unes xemeneies molt elevades; potser, si busquem alguna similitud s’ha semblen a les que hi ha a la portada dels disc “Animals” de Pink Floyd.

Descripció de l'etapa:
Abandonem Neuburg per la vora del càmping tot seguint una pista per una zona boscosa fins a Weichering. Uns quilometres més i travessem la gran ciutat de Ingolstadt (1-2) amb una fortalesa i un nucli urbà molt interessants, on fem un petit tomb. Les enormes xemeneies ens aniran marcant el camí a seguir entre les poblacions de Kleinmehring i Pförring. El Danubi es torna ample i industrialitzat i les grans fàbriques són el testimoni. Durant el camí trobarem una infinitat de racons amb bancs per seure que ofereixen tranqui-les vistes al Danubi i que ens permetran fer l’àpat de la jornada per recuperar forces. Tal com comentava a la presentació de l’etapa, aquestes xemeneies m’he evocaven, per la seva silueta, la portada dels disc “Animals” de Pink Floyd. Seguim avançant i restant quilometres fins arribar a Pförring. Des d’aquesta població anem ciclant per una amplia pista de terra que circula uns metres per sobre del nivell del riu i molt propera al la seva riba; tot oferint una visió molt ampla del mateix. Uns quilometres més i arribem a Neustadt a.d. Donau com a final d’etapa. Una població de poca rellevància, senzilla i tranqui-la.

Comentaris:
(1) La seva famosa muralla de la ciutat tant sols han va ser superada per les tropes de Napoleó Bonaparte.
(2) Ingolstadt es mencionada en la célebre obra de Mary Shelley, "Frankenstein"; és l’indret de naixement d’aquest monstre generat pel imaginari doctor Victor Frankenstein.

Allotjament:
S’ha de prendre la carretera que es dirigeix cap a Bad Gögging. Plantem la tenda a un tranquil i familiar càmping que es troba a les afores de Neustadt.

Breu:
Acostumats al poc respecte dels conductors de vehicles a motor, a més de la inexistent atenció que les autoritats presten al nostre país pel món de la bicicleta, com alternativa de turisme i transport; eleva quasi a l’infinit la nostra admiració per aquests països. On donen tot tipus de facilitats, tot oferint una senyalització i uns carrils exclusius per a ciclistes que podem qualificar d’excel•lents. Unes autoritats que sàviament cuiden aquest tipus de turisme amb un ampli ventall de al•licients.

2011-07-14T09:00:00.000+02:00

5a etapa Dillingen - Neuburg

El Danubi en BTT

Continuem per terres de Bavària

Fitxa de l’etapa:
Distància: 75 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Dillingen-Steinheim-Hochstadt-Blindheim-Rettingen-Donauworth-Marxheim-Riedensheim-Neuburg

Presentació de l'etapa:
Una etapa amb poblacions i paisatges molt interessants, però la pluja ha diluït les expectatives desitjades; fent l’etapa bastant incòmoda. Igualment la meitat del grup hem agafat el tren per indisposició d’un dels membres de l’equip.

Descripció de l'etapa:
Després de recollir els estris ben xops, donat que en tota la nit no ha parat de ploure, comencem l’etapa d’avui, uns en tren i els altres en bicicleta. L’etapa transcorre per poblacions amb el suficient encant per parar a totes elles, però es preferible aturar-se a Donauworth (1) que concentra la part més gran de l’atractiu turístic de l’etapa. Així dons deixem enrere Hochstadt i entre grands llacs, petites poblacions i camps de conreu arribem a Donauworth (1); on podrem prendre l’àpat i fer un tomb per aquesta espectacular població d’edificis singulars i de gran interès arquitectònic. Reprenem la marxa mentre superem suaus desnivells fins arribar a Marxheim. Des d’aquesta població fins a Bertoldsheim anirem per una pista de terra enganxada a la vora del Donau. Després ja per pista asfaltada arribarem fins a la monumental població de Neuburg (2).

Comentaris:
(1) Donauwörth, també anomenada la “perla del Danubi bàvar” és una de les dos capitals del districte Danubio-Ries.
(2) Resulta impossible passar sense aturar-se a Neuburg, perquè és un dels llocs més bells del sud d’Alemanya amb el seu nucli urbà on podrem observar la magnificència de la seva plaça Karlsplatz d’estil barroc i renaixentista.

Allotjament:
Ha Neuburg hi ha un alberg i dos càmpings. Naltros fem nit al club de piragüisme que disposa de una zona de càmping prou acollidora.

Breu:
Una etapa dividida per l’ indisposició momentània d’un dels components de l’equip. Un cop superats tots els obstacles ens tornem a juntar al càmping i anem a fer un tomb per la monumental població de Neuburg (2).

2011-07-13T09:00:00.000+02:00

4a etapa Ulm - Dillingen
El Danubi en BTT

Deixem enrere l’espectacular ciutat d’Ulm

Fitxa de l’etapa:
Distància: 60 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Ulm-Elchingen-Weissingen-Gunzburg-Reisenburg-Offingen-Gundelfingen-Dillingen

Presentació de l'etapa:
Abans d’iniciar la quarta etapa fem una visita ràpida per Ulm (1-2), una ciutat amb uns edificis de gran bellesa com l’ajuntament i evidentment la seva espectacular catedral.

Descripció de l'etapa:
Després de la visita a Ulm sortim pel carril bici a la vora del Donau, i la pluja fa acte de presència. Aquesta etapa transcorre per zones verdes, frondosos boscos i poblacions molt atractives. Anem passant pobles i fent quilometres per extenses zones boscoses mentre la pluja ens acompanya a estones. Aquesta és una etapa per anar amb tranquil•litat, gaudint en tot moment del paisatge. Arribats a Gunzburg afrontem una costeruda pujada fins al centre d’aquesta població. Fem l’aturada tècnica del dia a la seva amplia plaça encerclada per edificis singulars. Un cop carregades les piles reprenem la marxa i anem passant poblacions, una darrere l’altra, fins a la monumental població de Dillingen; on la pluja ha donat pas al sol fent-la més elegant i lluminosa.

Comentaris:
(1) La catedral de Ulm, església protestant d’arquitectura gòtica té la torre més alta del món amb 161,53 metres.
(2) Ulm també és coneguda arreu per ser la ciutat natal de Albert Einstein.
(3) A pocs quilometres de Gunzburg es troba el parc d’atraccions Legoland, construït quasi en la seva totalitat, inclòs les atraccions, amb blocs de Lego.

Allotjament:
Fem nit a un petit i acollidor càmping a les afores. Aquest càmping també disposa d’un servei de restauració amb cuina pròpia del país.

Breu:
Una etapa bonica tret de la pluja que incomoda bastant. Al llarg del dia ens anem creuant danubians amb els que anem intercanviant salutacions cordials. Una simpàtica família, suposadament d’holandesos, composta pels pares i dues filles, ens anem avançant alternativament des de les primeres etapes.

2011-07-12T09:00:00.000+02:00

3a etapa Riedlingen - Ulm
El Danubi en BTT

Arribem a la primera gran ciutat mentre refermem la falsa teoria de “la ruta del Danubi és planera”

Fitxa de l’etapa:
Distància: 79 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Riedlingen-Bechingen-Zwiefaltendorf-Datthausen-Neuburg-Dettingen-Ehingen-Ulm

Presentació de l'etapa:
Tercera etapa que transcorre per poblacions molt interessants com Ehingen fins arribar a la primera gran ciutat de Ulm (1-2). Circularem còmodament, però alguna rampa força pronunciada ens anirà trencant el ritme i ens farà suar la cansalada.

Descripció de l'etapa:
Sortim de Riedlingen travessant dos ponts per reprendre la ruta del Danubi. Circularem per extensos camps de conreu mentre anem deixant enrere petites poblacions. A la població de Zwiefaltendorf fem una curta visita a la factoria de cervesa Blank's i aprofitant l'ocasió prenem un esmorzar de campions a l'hostatgeria Brauereigasthof del mateix edifici. Pels voltants de Datthausen ens trobarem, segurament, una de les rampes més exigents de tota la ruta. Passat Dettingen ens encaminem cap a Ehingen per fer l’aturada tècnica del dia. En aquesta població ens ubiquem a la esplèndida, arquitectònicament, plaça del mercat plena de vida i color amb tot tipus de paradetes. Un cop recuperades les forces reprenem la marxa. En aquest indret hi ha dues opcions: la primera opció consisteix en prendre la variant del Nord o Blautal que segueix el curs del riu Blau fins a Ulm (1-2), transcorrent per una ample vall per carreteres d’àmbit local; la segona opció consisteix en prendre la ruta que passa primerament per Griesingen i seguidament per altres poblacions fins a la mateixa destinació. Naltros desprès d’una petita assemblea optem per la primera opció, encara que resulta més llarga ens sembla més atractiva. De totes maneres arribem a Ulm que posseeix un centre històric molt atractiu.

Comentaris:
(1) La catedral de Ulm, església protestant d’arquitectura gòtica té la torre més alta del món amb 161,53 metres.
(2) Ulm també és coneguda arreu per ser la ciutat natal de Albert Einstein.

Allotjament:
Fem nit a l’alberg, força còmode i agradable. L’únic inconvenient el trobem en la seva situació amunt d’un turo tipus “Montjuic” que s’ha d’afrontar sense defallir.

Breu:
Aquesta etapa ens a refermat la teoria del mite del Danubi planer, fent-nos treballar més del previst. A la bella població de Ehingen hem comprat fruita i altres àpats pel seu viu mercat ple de vida i color. Arribats a Ulm la recerca de l’alberg ha sigut físicament bastant exigent. Donat que hem arribat prou tard i estem un xic cansats, demà pel matí farem un tomb per la ciutat abans de reprendre la ruta cap a Dillingen.

2011-07-11T09:00:00.000+02:00

2a etapa Hausen - Riedlingen
El Danubi en BTT

La falsa teoria de “la ruta del Danubi és planera”

Fitxa de l’etapa:
Distància: 65 km.
Senyalització: perfecta
Ruta: Hausen-Gutenstein-Sigmaringen-Sigmaringendorf-Scheer-Mengen-Binzwangen-Riedlingen

Presentació de l'etapa:
Segona etapa d’adaptació a la bicicleta, sobretot pel que fa a les cames i el cul. Una etapa on trobarem rampes força pronunciades i que trencaran el mite del perfil planer de la ruta del Danubi. Passarem per poblacions com Sigmaringen de molta bellesa arquitectònica (1).

Descripció de l'etapa:
Hem de retrocedir i tornar a creuar el pont per retrobar la ruta. L’inici de l’etapa es desenvolupa per una pista de terra arbrada molt refrescant. En poca estona ens trobarem les primeres rampes força pronunciades que haurem de prendre amb vitalitat. Seguidament anem afrontant diverses pujades i baixades tot passant per esplèndids boscos fins arribar a Gutenstein. A partir d’aquesta població la vall s’eixampla i ens apropa a la població de Sigmaringen (1). Parada obligatòria per fer un tomb pel centre d’aquesta bella població. Desprès d’un petit repòs seguim fent ruta i passem per les poblacions de Sigmaringendorf, Scheer i Mengen. Més endavant quan es creua la carretera que enllaça Ertingen amb Binzwangen hi trobarem dos opcions: la primera consisteix en passar al marge esquerra, que circula properament a Binzwangen; i la segona consisteix en continuar pel marge dret sense entrar a la poblacio esmentada. Naltros vam optar per l'opcio dreta sense més dilació. Arribem a Riedlingen on ens instal•lem i ens preparem per fer un tomb per la població. Riedlingen és una bella població que disposa d’un centre urbà amb edificis d’interès històric, on podrem observar les seves façanes de murs entramats tant espectaculars.
Comentaris:
(1) Sigmaringen té un centre històric molt atractiu complementat amb l’espectacular castell de Sigmaringen que fou l’última seu del govern col•laboracionista francès durant la segona Guerra Mundial.

Allotjament:
Fem nit en una mena de càmping proper al centre. En realitat és una instal•lació esportiva per la pràctica del tenis, però que disposen d’una àrea d’acampada força tranqui-la. Hi ha un segon càmping situat a uns dos quilometres més o menys.

Breu:
Aquesta segona etapa ens ha trencat el mite del Danubi planer, fent-nos suar una mica més del previst. Seguim ampliant el concepte de la bona pràctica i del respecte que tenen aquesta gent pel món de la bicicleta. En el transcurs de les etapes anem coincidint amb diversos grups de danubians, uns cops els adelantem i d’altres ens rebassen, va formant part de la rutina de cada etapa.

2011-07-10T10:00:00.000+02:00

1a etapa Donaueschingen - Hausen
El Danubi en BTT

Primera etapa i presa de contacte

Fitxa de l’etapa:
Distància: 72 km.
Senyalització: perfecte
Ruta: Donaueschingen-Pfohren-Gutmadingen-Geisingen-Immendingen-Tuttlingen-Fridingen-Hausen

Presentació de l'etapa:
Després de mesos de logística i preparació, comencem la pedalada pel Danubi atents a les icones, cartells i senyalitzacions que ens aniran marcant i guiant pel bon camí fins el nostre objectiu, anomenat Budapest. Amb tota la feina per fer, rebem la primera presa de contacte i les primeres impressions per terres Alemanyes.

Descripció de l'etapa:
Iniciem la nostra ciclada a Donaueschingen (1) es troba un broll d’aigua on està situat l’hipotètic (2) naixement del Danubi. Comencem pedalant per un camí asfaltat que s’endinsa a un preciós parc amb la presencia del Danubi. Una senyalització perfecta ens va duen per les primeres poblacions alemanyes fins a prop de Tuttligen, d’on sortim de la ruta i cerquem el centre de la població per fer un tomb i al mateix temps prendre l’àpat del dia. Sortim d’aquesta població i seguim fins a Fridingen, on la pista passa a ser de terra. Entrem al Naturpark Obere Donau i trobem les primeres rampes, algunes força empinades. Un tram preciós, solitari, exultant de natura per tots costats. Feia estona que el cel s’estava ennuvolant i com era de preveure, de sobte, el primer ruixat intens ens cau al damunt. Sortosament trobem aixopluc sota un cobert i ens quedem una bona estona fins que la intensitat del ruixat disminueixi i permeti seguir endavant. Quan la tempesta amaina sortim decididament per afrontar els últims quilometres. Un pont ens permet abandonar la ruta i accedir a la població de Hausen on hi trobarem un càmping.

Comentaris:
(1) Donaueschingen és una població tranqui-la al límit de la Selva Negra que és famosa pel seu estanc on brolla l’aigua que dóna vida al Danubi que té un recorregut de 2.840 quilometres fins al Mar Negre a Romania.
(2) Hipotètic, ja que el Danubi neix a la Selva Negre de l’unió de dos petits rius, el Brigach i el Breg.

Allotjament:
Fem nit a l’únic, senzill i acollidor càmping a la vora del Donau.

Breu:
La primera etapa ens ha donat una impressió molt bona. La tranquil•litat, la cultura de la bicicleta, l’educació dels conductors amb vehicle motoritzat, el paisatge, les tranqui-les i acollidores poblacions, sembla que això comença prou be. A estones i finalment al càmping hem coincidit amb una parella de catalans de Vendrell que fan part de la ruta i/o les etapes més interessants.

2011-07-09T07:00:00.029+02:00

El Danubi en BTT
1.300 quilometres per l’Europa Central

La ruta de cicloturisme més popular d’Europa

El Danubi és l'únic dels grans rius d'Europa que va cap a l'est, recorrent 2.852 km fins a finalitzar el seu curs al Mar Negre, formant el Delta del Danubi (4.300 km²) a Romania i Ucraïna. De manera curiosa, aquest riu es mesura a partir de la seva desembocadura (i no a partir de la font com és habitual), essent el seu naixement a prop de Donaueschingen.

El Danubi (en alemany: Donau; en eslovac: Dunaj; en hongarès: Duna) és el segon riu més llarg d’Europa desprès del Volga.

Més que un gran riu, el Danubi és un fil conductor, la primera gran autopista de l’Europa central. Diuen que on hi ha un gran riu floreixen grans civilitzacions. El Danubi és grandiós, tant que pel seu recorregut de 2.858 kilòmetres que separen el seu naixement a Alemanya de la seva desembocadura a la costa romanesa del mar Negre hagin trobat assentament gods, romans, saxons, sueus, xecs o bàvars. En tota aquesta llengua d’aigua amarronada, ja que no és blau, es dilueixen 2.000 anys d’història i a temps d’ara encara i circulen mercaderies, persones, art, cultura i coneixement.

El Danubi en bicicleta és el somni de tot amant del cicloturisme amb 1.300 kilòmetres de vies perfectament senyalitzades, que es desenvolupa per boscos, grans paisatges, camps de conreu, grans palaus, abadies, grans ciutats i belles poblacions amb terrasses plenes de vida i color.

Dades i estadístiques:
Recorregut: 1.300 quilòmetres
Països: Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Hongria
Etapes: 18 (amb una mitja de 75 quilometres per etapa)
Aturades de recuperació i turisme: 4 estades, a Ratisbona, Linz, Viena i Budapest
Pujades: 7% aproximadament
Terreny: majoritàriament asfaltat i/o cimentat

Etapes: (articles en preparació)
01 Donaueschingen — Hausen in Tal (72 kms)
02 Hausen in Tal — Riedlingen (55 kms)
03 Riedlingen — Ulm (79 kms)
04 Ulm — Dillingen (60 kms)
05 Dillingen — Neuburg (75 kms)
06 Neuburg — Neustadt a.d. Donau (62 kms)
07 Neustadt — Regensburg (55 kms)
08 Regensburg — Kleinschwarzach (67 kms)
09 Kleinschwarzach — Passau (70 kms)
10 Passau — Linz (106 kms)
11 Linz — Grein (70 kms)
12 Grein — Krems (84 kms)
13 Krems — Klosterneuburg (Viena) (77 kms)
14 Klosterneuburg (Viena) — Bratislava (78 kms)
15 Bratislava — Györ (81 kms)
16 Györ — Komáron (55 kms)
17 Komárom — Visegrad (82kms)
18 Visegrad — Budapest (55 kms)

Curiositats:
1) El Danubi blau és potser el vals més conegut entre les composicions de Johann Strauss (fill) i ha estat una peça musical àmpliament utilitzada en nombroses pel•lícules, de les quals poden destacar la dirigida per Stanley Kubrick,2001: Una odissea de l'espai (pel•lícula que també utilitza l'obra de Richard Strauss Així parlà Zaratustra en l'escena inicial de la mateixa), una pel•lícula de dibuixos animats de 1942 de l'Anec Lucas (A Corny Concerto), una pel•lícula japonesa de l'any 2000 (Batalla Reial), en un capítol del programa de TV Els Simpsons, als tres mosqueters (Mickey, Donald, Tribilín o Goofy) de Walt Disney (2004), entre d'altres.
2) Gat negre, gat blanc dirigida per Emir Kostunica, tracta sobre la vida d'un grup de gitanos que fan negocis i viuen a la vora del 'Danubi'.
3) La guerra a Bòsnia va originar el bloqueig del trànsit fluvial pel Danubi, quan l'OTAN va destruir tres ponts a Sèrbia. El restabliment d'aquest trànsit es va aconseguir completament en 2005

Motivació:
Aventura i turisme, un còctel que permet combinar esport, turisme i cultura.
La bicicleta permet gaudir, amb la seva proximitat, de l’entorn i del paisatge en tot moment.
Una ruta que travessa 4 països amb les seves cultures i costums ben diferenciades.
En el nostre cas, buscàvem un gran projecte per canviar de registre, ben diferent del nostre terreny habitual de muntanya.

Estat físic:
Tot i que no fa falta ser un atleta, si que s’ha de tenir un mínim d’estat físic acceptable ja que algunes de les etapes son llargues i cal tenir una mínima resistència. Naltros som gent que fem muntanya assíduament i ens vam trobar força còmodes damunt de la bicicleta.

Desnivell:
La ruta del Danubi no és planera ni constantment en lleugera baixada. Hi ha un 7% aprox. de pujades, tot i ser poc hi ha rampes i s’han de pujar.

Tàctiques d’etapa:
1) Llevar-nos molt aviat ens ha permès anar menys estressats en l’hora d’arribada, donat que en aquets països l’hora de dinar és sobre les 12:00 i la del sopar a les 18:00.
2) Aturar-nos per fel l’àpat de migdia a mitja etapa com a mínim (si potser) i a una població amb interès cultural o mercat.
3) Aquests dos principis ens han permès arribar a una hora raonable, perfecta per endreçar-nos un xic i tot seguit fer un tomb, prendre una bona cervesa i sopar al mateix temps.

Meteorologia:
Es clar que amb vint dies per davant ens trobarem tot tipus de situacions meteorològiques. Naltros, aproximadament, en la primera meitat del recorregut vam tenir sol brillant amb calor abundant i en la segona meitat del mateix vam tenir el cel ennuvolat amb ruixats constants de diversa intensitat.

Trasllat i transport:
El més habitual, encara que hi ha més opcions, és volar fins a Stuttgart i seguidament prendre el ferrocarril fins a Donaueschingen. En el nostre cas vam volar amb Air Berlin i tot seguit vam prendre el tren; cal remarcar la gran xarxa ferroviària així com el seu exquisit funcionament que desplega DB Deutsche Bahn per tot el territori.
Referent al transport de les bicicletes, és obligatori dur-les degudament embalades. No ens costarà gaire apropar-nos a qualsevol botiga de bicicletes per a demanar una caixa de les que reben habitualment amb les seves comandes. A Internet trobarem una infinitat de pàgines on ens mostraran amb tot detall (vídeos inclosos) la manera d’embalar i d’introduir les bicicletes a les caixes esmentades.
La tornada la vam realitzar amb Wizz Air.
Igualment a Budapest, potser amb més dificultat, trobarem cases de bicicletes per realitzar correctament l’embalatge per la tornada.

Senyalització:
Alemanya i Àustria tenen una gran cultura i respecte per la bicicleta i ostenten una senyalització que podem qualificar senzillament de perfecta.
Eslovàquia no deixa de ser respectuosa amb la bicicleta i la seva senyalització no deixa de ser correcta però justa en determinats moments.
Hongria significa un canvi radical, dons la cultura per la bicicleta baixa en picat i la seva senyalització desapareix casi per complert, cosa que fa molt útil l’ utilització de mapes.

Idiomes:
La llengua anglesa serà el nostre interlocutor vàlid. Als pobles petits la gent jove ja domina l’anglès i a les grans ciutats ens entendrem perfectament.

Gastronomia:
El principal problema el vam trobar en las cartes de menú en l’idioma del país, que ens pot dur alguna que altra sorpresa culinària a l’hora de rebre el que has demanat; pel que es recomana demanar la carta amb anglès. Per terres alemanyes hi trobarem per qualsevol racó les famoses “biergarten” que ens complauran amb la seva popular gastronomia.

Allotjament:
Trobarem tot tipus d’allotjaments, càmpings, albergs, zimmers, hostals, etc..
Normalment l’allotjament va lligat a la meteorologia de las etapes “in situ”. Es clar que una etapa amb pluja continua obliga a cercar un allotjament tipus alberg i una etapa solejada convida fer nit en tenda a un càmping. Igualment si volem fer turisme a les ciutats, es recomanable instal•lar-nos a un alberg que ofereix més opcions de confort i mobilitat. En els albergs es recomanable fer la reserva amb suficient antelació prèvia.

Breu:
Tot plegat la ruta del Danubi en BTT és una experiència molt satisfactòria en tots els sentits. Una combinació perfecte d’esport i turisme que ens ha permès conèixer pausadament els països que hem trepitjat. El fet d’anar en bicicleta alenteix la manera de percebre i entendre les coses que habitualment formen part del nostre dia a dia, sense adonar-nos compte, com el paisatge, la llum, la vida , els costums, els colors, les persones, la natura, etc...

Els Danubians:
Felipe – Gloria – Josep – Mercè - Miquel

2011-07-02T10:00:00.003+02:00

Granollers - Montcada i Reixach - Sant Adrià de Besòs

Una passejada per la llera dels rius Congost i Besòs

L'esforç per recuperar la llera del riu Besòs en el seu darrer tram ha quedat reflectit en el projecte plurimunicipal de la recuperació ambiental, paisatgística i per a l'ús social, el qual ha fet possible la creació del Parc Fluvial del Besòs. El seu àmbit abasta els darrers 9 quilòmetres paral•lels al riu i té una extensió de 115 hectàrees en els municipis de Montcada i Reixac, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. D'altre banda, el projecte endegat per l'ajuntament de Granollers al riu Congost també ha permès augmentar la qualitat de les ribes fluvials del riu Besòs.

Nivell = Fàcil

Itinerari = Granollers – Riu Congost – Montornès del Vallès – Riu Besòs – Montcada i Reixach – Santa Coloma de Gramanet – Sant Adrià de Besòs

Accés = Ens arribem a Granollers (centre) amb Rodalies des de les estacions del Clot o Sant Andreu Comtal. Normalment un dels vagons està adaptat per les bicicletes.

Una ciclada de entrenament, preparatòria per afrontar la setmana vinent el repte del “Danubi en btt” que ja tenim del tot envestit, ara només ens falta començar. El primer tram referent al Riu Congost es troba encara en un estat que podríem qualificar de projecte, canviant de ribera diversos cops, aprofitant un passeig lateral, travessant zones poblades i afectat per diverses obres en execució. El segon tram referent al Riu Besòs ja presenta una regularitat i arrengament molt més adequats per la practica de la bicicleta. Esperem que algun dia aquestes vies verdes siguin patrimoni arquitectònic pels ciutadans d’aquestes terres. Tot plegat un parell o tres d’hores damunt la bicicleta.

Breu = Encara que el primer tram encara si troba força industrialitzat, no treu el mèrit de la lenta recuperació del riu. Una ciclada que podem complementar amb un refrigeri a una bona terrasseta a la fresca.

Els cicloturistes = Gloria – Josep – Mercè

2011-06-25T10:00:00.000+02:00

Cresta de les Agulles de Travessani

Segurament la cresta més estètica de l’Alta Ribagorça

Es tracta d’una cresta espectacular. La silueta de les agulles és realment captivadora i l’escalada franca i alpina, rodejada de llacs d’aigües turqueses i cims de gran bellesa.

Aproximació:
Unes tres hores i mitja aproximadament. Des de l’Embassament de Cavallers prenem el sender que ens arriba, tot seguint els pals de fusta de color groc, fins al refugi de Ventosa i Calvell situat per damunt del preciós Estany Negre. Continuem pel sender en direcció als Estanys de Colieto. Només una dotzena de metres més endavant hi trobem un cartell on s’ha d’abandonar el sender esmentat i trobar una mena de canal herbosa que es dirigeix cap a la primera agulla ja ben visible. Després per camí no traçat anirem trobant alguna que altra fita que ens anirà redreçant mentre el corriol s’enfila. L’inici de la cresta està situat en un gran bloc pla just al peu.

Descripció:
Des del peu del bloc s’escala per unes fissures paral•leles fins arribar a uns jardins penjants. Cap a l’Est la paret perd continuïtat, i cap a l’Oest les dificultats són majors i més verticals. Se segueix per terreny incert, buscant els passos més evidents, sortejant canals i blocs, fins arribar a una repisa on a la banda esquerra hi ha un marcat diedre, al mig un esperonet (IV), i cap a la dreta es pot evitar. De seguida s’arriba a la primera agulla, es destrepa amb facilitat fins a la primera bretxa. Aquí l’itinerari comença a fer-se més obligat i més lògic. Es continua per un sistema de diedres i a poc a poc la verticalitat augmenta, el fil de la cresta és ampla encara i amb varies opcions. Anem fent per terreny de III i s’arriba al cim de la segona agulla. D’aquí, ja hi ha una panoràmica més exacta del que queda de cresta i sobretot de l’escalada de la tercera agulla. Alhora, les possibilitats d’escapament disminueixen al tenir bons patis a banda i banda. Es destrepa per terreny fàcil però de seguida molt aeri, fins a una instal•lació de ràpel (un muntatge de spits i cable d’acer amb maillon), hi ha un petit passamans d’accés en un pont de roca (normalment precari) per l’estat de la corda que s’hi troba. Vint metres de ràpel vertical i ens arribem a la segona bretxa. S’escala la tercera agulla per blocs fisurats (III), lleugerament per l’Est i a poc a poc emprenent el fil de la cresta fins al cim. El descens és en principi fàcil i poc després, algun pas de III i en pocs metres s’arriba a la tercera bretxa i a l’inici de l’escalada de la quarta agulla, que és la que presenta major dificultat i continuïtat. Es fa un flanqueig cap a la dreta i es redreça lleugerament cap a l’esquerra on trobem uns murs verticals fisurats. S’escala per un petit esperonet (a mà esquerra) on hi trobarem un pitó que ens marca la direcció. Continuem prop d’un diedre on trobarem un altre pitó. Aquest tram d’escalada (IV, IV+), potser sigui la part de més dificultat tècnica. Seguim escalant (III+) fins a dalt de la quarta agulla. Altre cop es destrepa amb precaució fins la bretxa que dona pas a la cinquena i última de les agulles. En aquest punt s’hi troba l’opció d’escapament amb una primera bona instal•lació de ràpel que ens porta a dalt d’una estreta i encaixonada repisa on hi trobarem la segona molt precària instal•lació del segon ràpel fins unes rampes herboses molt inclinades que haurem de prendre amb cautela. Naltros degut que anàvem ja fora d’horari vam decidir prendre aquesta opció. La cresta continua amunt una estona per fisures i diedres verticals (III+). Després resta un zona més horitzontal per arribar al cim i punt final on s’hi troben les instal•lacions de ràpel per concloure la cresta. Aquí s’acaba la travessa de les agulles, tot i que es pot continuar cap al pic de Travessani.

Descens:
Es baixa per una pala molt inclinada cap a l’est, per després vorejar tota la paret Est de les agulles i es torna a l’inici de la cresta on reprendrem el corriol cap al Ventosa i Calvell i seguidament fins a Cavallers.

Breu:
Una cresta espectacular, un perfil esmolat amb un caire molt estètic i alpí. Envoltada de grans cims, entre els que podem citar el Pa de Sucre, la Cresta de Besiberris, la Cresta de Tumeneia, el Montardo, el Pic de Contraix, la Punta Alta i un grapat més de cims de gran bellesa. Una cresta dura i exigent que presenta constantment una evolució sempre en sentit vertical. El terreny permet posar-hi tota mena de ferralla per anar progressant adequadament. Anys enrere, reposant al refugi del Ventosa desprès de pujar altres cims, ja hem va quedar a la memòria fotogràfica aquesta silueta tan atractiva de les Agulles de Travessani. El que no m’imaginava encara és que algun dia m’enfilaria pel damunt de les mateixes. Tot plegat una jornada perfecta, gaudint en tot moment del que ens agrada i del que ens ha dut fins aquí, això només és una part de la nostra gran afició. Evidentment hem de dir que és una cresta molt recomanable pels amants de l’alta muntanya. Ara ja és història i toca anar rumiant la propera.

Cordada: Josep – Mercè i Pep

2011-06-05T07:00:00.006+02:00

XV Caminada Reus Prades Reus

La caminada per la serra de la Mussara

Sortida: Es dóna a les 7 h des de les Piscines Municipals al Carrer del Doctor Ferran amb Carrer Ginesta

Recorregut: 55,4 Km.

Desnivell: (±) 2.950 metres acumulat

Ruta:
REUS, Piscines Municipals (ctra. Riudoms), c/. Dr. Ferran, c/. Romaní, c/. Argentera, Av. Països Catalans, pl. del Nucli, c/. Jacint Verdaguer, pg. Sunyer, pl. Joan Rebull, pg. Mata, pl. Folch i Torres, Av. Onze de Setembre, pont FF.CC, pl. Almoster, Ctra. Castellvell), Castellvell, urb. Picarany, Coll del Rosic, Coll de la Batalla, Font del Roure, Creu dels Noguers, Creu Trencada, Coll de Capafonts, PRADES, Font del Cap del Pla, La Febró, Camí dels Avencs, Pla de l’Agustenc, Cruïlla ctra. La Mussara, Camí de les Tosques, Vilaplana, l’Aleixar, Camí del Mig, Cinc Camins, REUS (Passeig Boca de la Mina, Av. Comerç, túnel FF.CC. Av. Països Catalans, c/. Argentera, c/. Romaní, c/. Dr. Ferran, Piscines Municipals).

Estadístiques:
Nombre total de participants: 790 participants, han acabat la marxa: 552 (70%)

Breu: A les 07:00 una sotragada donada per l'esclat d'un petard anuncia la sortida de la caminada; uns corrent i altres caminant més o menys. Els caminaires ens dirigim cap a Castellvell del Camp. El dia es presenta ennuvolat i refrescant mentre es puja, gaudint de vistes espectaculars, a la recerca del coll de la Batalla amb l’obligatòria aturada d’avituallament a la font del Roure, per arribar a dalt de la serra de la Mussara. Es continua carenant i des del coll de Capafonts s'arriba a Prades. L’ambient en aquesta vila evoluciona amb el pas del temps. La seva acollidora plaça està plena a vessar de terrasses on la gent es refresca mentre gaudeix del dia així com de l'espectacle que forma l'interminable arribada dels suats caminaires. En aquest punt molts marxaires abandonen la prova, doncs aquest és l'objectiu de gran part dels mateixos. Igualment en aquest punt encara queda la meitat del camí, que es reprèn cap a la Febró, i la penúltima ascensió al coll de l’Agustenc. El dia continua ennuvolat i refrescant amb algun raig de sol que treu el nas molt de tant en tant amb poca empenta. Tot seguit toca davallar decididament de la Mussara cap a Vilaplana per les tosques, no sense girar la vista i admirar les parets tan peculiars que la formen. Des de Vilaplana ens arribem, planerament, fins a l’Aleixar mentre anem cremant les ultimes energies fins arribar a Reus, on serem condecorats a la conclusió de la caminada. L’organització i els avituallaments perfectes. En el nostre cas els últims 10 quilometres han sigut, com és habitual, els més durs del recorregut. Tot plegat una bona patejada per la comarca del Baix Camp.

Els caminaires: Antonio - Jordi – Josep

2011-05-21T09:00:00.003+02:00

Penyagolosa 1814

Icona del muntanyisme valencià

“Penyagolosa gegant de pedra la teua testa plena de neu, Penyagolosa, Penyagolosa a la tempesta, al sol y al vent fita senyera del poble meu”

Per als Valencians, pujar al Penyagolosa és un poc com “anar cap al Nord”. Tot un referent per l’excursionisme valencià. Ací trobem paisatges que evoquen terres septentrionals i això sempre fa goig. És potser per aquest motiu que els llevantins han fet de Penyagolosa un emblema: és el contrast salvatge i muntanyenc de la plana humanitzada i urbanitzada; és el cim dels cims del Nord.

Distancia: 9 Km. aprox.

Desnivell: +/- 1.200 metres aprox.

Punt de partida i aproximació: Sant Joan de Penyagolosa. S’hi accedeix des de Vistabella del Maestrat, poble situat al Nord-oest de Castelló de la Plana.

Ruta: Sant Joan de Penyagolosa - Barranc de la Pregunta - Coll de la Banyadera - El Corralico - Penyagolosa - El Portellàs - El Corralico - Coll de la Banyadera - Barranc de la Pregunta - Sant Joan de Penyagolosa

Recorregut: L’itinerari de pujada segueix el PR-79 que surt tot just per damunt de l’aula de natura de l’ermitori de Sant Joan. Un sender, sense pèrdua, que suament s’enfila per la lloma del conill, pel mig de fornits boscos de pi roig, fins al Corralico. A partir d’aquest punt s’inicia l’ascensió, ja més directe, fins el pic de Penyagolosa. Un pic que es composa de tres puntes on hi trobarem diverses construccions. Cada una de les puntes ens donarà diverses perspectives de l’estimball i dels seus barrancs vertiginosos, tant diferents de la cara amable per on hem fet l’ascensió al cim. La punta més transitada hi té una mena de torreta amb el punt geodèsic així com un aixopluc pels guardes forestals. La panoràmica que hi trobarem mentre fem un repòs, compensa plenament l’esforç de la pujada. El retorn el prenem pel mateix camí, però ens desviem un xic fins a el Portellás on podrem veure com deixa caure l’estimball corprenedor en la seva totalitat per la seva cara Sud. Seguidament anem a retrobar el camí i anem baixant xino-xano fins a Sant Joan de Penyagolosa. Arrodonim l’excursió fent una visita turística per aquest ermitori que data del segle XVI aproximadament i declarat bé d’interès cultural l’any 2007.

Breu: Un cim llunyà, almenys pels de Barcelona ciutat, però que compensa gratament el desplaçament fins aquest parc natural. Una dia esplèndid ens ha permès passejar-nos i fer cim dins d’aquest parc natural tan característic. Una completa jornada per terra valenciana.

Els penyagolosos: David & Josep

2011-05-01T09:00:00.011+02:00

Collbató / Escalada Esportiva

Scalada a Collbató

Aproximació: Des de la Parròquia de Sant Corneli es segueix primerament pel carrer de Pau Bertran i tot seguit pel carrer Drecera que més endavant ens transforma en una pista. Arribats a una mena de replà i trobarem un corriol que es dirigeix tot dret a la zona desitjada.

Zona del Jardinet
Vies realitzades = 1,2,3 i 4

Zona dels Graus
Vies realitzades = 11 Aresta Brucs i 12 La petita dictadora

Breu: Matinal per estirar les cames, en aquest cas també els braços. Una escapada per aquesta zona d’escalada esportiva amb una infinitat de vies per anar fent. Una perfecte opció per utilitzar com a pla B o simplement per anar a escalar, no perdre ritme i practicar de valent per a propers objectius d’escalada de via llarga. Una ampla zona amb una aproximació curta li donen moltes possibilitats per fer una breu escapada. Vam fer unes quantes vies, les suficients per anar a dinar a casa a una hora prou raonable. Vies disfrutones amb les assegurances molt properes, vaja! per no patir gaire. Anar fent tranquil•lament mentre prens una mica el sol. Tot plegat una agraïda mitja jornada. Ben segur que hi tornarem per anar explorant la zona.

Cordada = Josep i Mercè

2011-04-16T10:00:00.002+02:00

Agulla de l’Arbret

Una de les agulles més populars

Via Aresta Brucs

Montserrat / Agulles / Agulla de l’Arbret / Via Aresta Brucs

Aproximació: 1½ hora aprox.
S’ha d’anar fins el refugi Vicenç Barbé on es pren el camí amb direcció a les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí regira cap a l’esquerra. La via s’inicia just en el coll entre les Bessones i l’Agulla de l’Arbret.

Llargs:
L1 35 m IV
L2 40 m IV/IV+
L3 15 m III+

Descens: A la cara Est hi trobarem la instal•lació pel ràpel. Hi ha dues opcions, un sol ràpel de 50 metres o bé dos ràpels, un de 20 metres que ens durà a una altre instal•lació per fer el segon ràpel de 30 metres fins un coll.

Breu: Una de les agulles més populars i atractives de la zona d’Agulles. Atractiva tant per la seva estètica aresta com per les seves vistes. Una agulla per la que cal matinar un xic, dons la seva popularitat fa que diverses cordades la recerquin habitualment. La via ha estat sàviament reequipada amb les assegurances justes, ni més ni menys, les apropiades. Dos llargs de IV mantinguts amb bones preses ens han permès gaudir de l’escalada en tot moment; el tercer llarg de transició fins l’arbret es troba desprotegit, però tampoc es exageradament exposat. Dalt de l’agulla gaudirem d’unes magnifiques panoràmiques de la zona d’Agulles, les Bessones, la Saca Gran, la Miranda de les Bohïgues, la Filigrana entre moltes i moltes agulles de gran bellesa. Un bona instal•lació de ràpel ens permet descendre ràpidament. La resta ja sabeu, tornar al Bruc i prendre la merescuda cervesa mentre comenten la jugada. Tot plegat una perfecta jornada d’escalada a la sempre tan estimada Montserrat.

Cordada: PeP & PeP

2011-04-03T07:00:00.006+02:00

XV Travessada Molins de Rei – Montserrat

La marxa cap el Monestir de Montserrat

Des de l’any 1983 el CEM ha anat preparant de forma ininterrompuda la Travessada Molins de Rei Montserrat. Aquest centre va alternant un any aquesta travessada i l’any següent la travessada Molins de Rei Vilafranca respectivament. Aquest any amb motiu del seu 50è aniversari ha volgut obsequiar a tots els participants amb un record commemoratiu. Una travessada que com moltes altres caminades pel nostre territori català finalitzen el seu recorregut al tan preuat i significatiu Monestir de Montserrat.

Sortida: Es dóna a les 7 h des de l’Escola la Sínia
(Passeig del Terraplè, 97 cantonada Carrer de les Sínies)

Recorregut: 48,2 Km.

Desnivell:
(+) 1939 metres
(-) 1270 metres
(±) 3.209 metres acumulat

Ruta:
1r tram = Molins de Rei – El Canyet
2on tram = El Canyet – Ullastrell
3è tram = Ullastrell – Coll de Sant Pere Sacama
4rt tram = Coll de Sant Pere Sacama – Monistrol
5è tram = Monistrol – Monestir de Montserrat

Descripció: L’itinerari de la travessada s’ha ideat intentant evitar al màxim les zones urbanitzades, àrees industrials i carreteres, amb l’objectiu d’intentar retrobar l’ambient excursionista i popular que correspon a una travessada de muntanya. Es tracta d’un recorregut de 48,2 km que comença a l’escola La Sínia de Molins de Rei i acaba als porxos de l’escolania del Monestir de Montserrat, desprès de passar pels contraforts de la serra de Collserola, Castellbisbal, Ullastrell, serralada de Sant Salvador, Monistrol i la Muntanya de Montserrat per camins, corriols i pobles de la comarca del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Bages. Comprèn una certa dificultat, tant per la seva longitud com perquè l’orografia per on passa és força accidentada, amb pujades i baixades, i un desnivell acumulat de 3209 metres, fet que la converteix en una marxa de resistència per la qual cal una preparació física acurada.

Estadístiques:
Nombre total de participants: 792 participants, han acabat la marxa: 720 (91%)

Breu: Una esplèndida caminada. Molt bona nota pel que respecta a l’organització, els autocars, les indicacions així com el traçat del recorregut. Uns avituallaments perfectes que ofereixen, amb generositat, tot el seu ventall de productes pels soferts caminaires. Un temps majoritàriament ennuvolat ens ha permès no suar més del necessari. Un recorregut molt acurat que ens deixa a les portes de Monistrol on s’ha d’afrontar l’últim esforç, la pujada al Monestir per un sinuós camí en fort pendent que requereix anar pam a pam sense defallir. Arribant a la fi pel camí de la Santa Cova ressonen les campanes del Monestir amb la seva sonoritat tan espectacular. Una caminada molt recomanable per a tots els amants de la muntanya. Fins a la propera i per l’any vinent la Molins de Rei Vilafranca.

Els caminaires: Antonio - Jordi - Josep

2011-03-20T09:00:00.004+01:00

Caminada de l’Olimpisme

Senderisme per la ciutat

Caminades sense cap dificultat tècnica, però que no deixen de ser una bona opció per estirar les cames. Igualment aquestes caminades ens serviran per conèixer racons inèdits així com desconeguts de la nostre ciutat. Les caminades son gratuïtes, estan obertes a tothom i són aptes per a totes les edats. Ambient festiu amb tot tipus d’indumentàries i pretensions. Bona organització amb rutes marcades, avituallaments i controls de pas. Una opció prou valida com entrenament sense sortir de la ciutat. Aquest Barnatresc de l’Olimpisme és urbà 100% tret de la lleugera pujada a Montjuïc que arrodoneix la passejada post-olímpica.

Fitxa tècnica:
Punt de sortida: Els Mistos. Av. Cardenal Vidal Barraquer / c. Pare Mariana ( Montbau L3)
Punt d’arribada: Pl. de les Drassanes
Hora de sortida: De les 9:00 a les 9:30 h
Hora d’arribada: Fins a les 13:00 h
Distància: 12 km aprox.
Avituallament i control de pas: Pl. Prat de la Riba/c. Numància (de les 10 a 12:00 hores).

Itinerari:
Els Mistos, c. Pare Mariana, pg. de la Vall d’Hebron, pl. Alfonso Comín, pg. Sant Gervasi, pl. John F. Kennedy, c. Balmes, ronda General Mitre, pl. Prat de la Riba (avituallament), c. Numància, pl. Països Catalans, c. Rector Triadó, c. consell de Cent, c. Creu Coberta, c. Moianès, c. Sant Pere d’Abanto, c. Sant Paulí de Noia, c. Sant Fructuós, c. Chopin, c. Montfar, pg. Ferrer i Guàrdia, av. de l’Estadi, Museu Olímpic i de l’Esport, av. Miramar, pl. Carlos Ibáñez, pl. de l’Armada, Miramar, mirador del Poble Sec, pg. de Montjuïc, pg. Josep

Els trescaires = Josep i Raquel

2011-03-12T07:00:00.008+01:00

XII Marxa dels Castells de la Segarra

La marxa dels pobles amb castells

L’abundant nombre de castells, cases fortes i viles closes que hi ha a la Segarra ha fet que, en ocasions, la comarca s’hagi anomenat “Terra de Castells”. No cal dir que hi ha castells arreu de Catalunya, però és veritat que la Segarra concentra una notable quantitat d’aquests elements, els quals, a més, van tenir històricament una vida activa més llarga que les fortificacions d’altres indrets. Les fortificacions de la Segarra, en efecte, tenen el seu origen a l’Edat Mitjana, en el context de l’expansió dels comtats catalans sobre la Marca o Frontera Superior d’al-Andalus, durant els segles XI-XII. De fet, en alguns casos aquests castells havien estat abans fortificacions islàmiques. A diferència d’altres fortificacions d’origen medieval del país, però, els castells, cases fortes i viles closes de la Segarra van romandre habitats i actuant com a centres de dominis senyorials després del final de l’Edat Mitjana.

Sortida: Es realitza a les 7 h davant del Pavelló Polivalent de Guissona (la Segarra).
El lliurament de dorsals es dona des de 90 minuts abans de la sortida.

Recorregut: 54 Km.

Desnivell: ± 1.200 metres acumulat.

Descripció: La Marxa dels Castells de la Segarra va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la comarca de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista. Aquesta nova iniciativa havia de reunir algunes característiques determinades per fer-la atractiva. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge que ofereix la comarca a l'inici de la primavera, amb el seu verd intens i els arbres florits, podia acabar d’arrodonir l’espectacle de la caminada. L'itinerari escollit té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1200 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit. És a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l'Aranyó, Montcortès, Castellnou d'Oluges entre d’altres.

Estadístiques:
Nombre total de participants: 1858 i han acabat la marxa: 1508 (81.16%)
Per sexe: 463 (30.70%) dones i 1045 homes (69.30%).
Han acabat la prova <> participants =
entre 4 i 5 hores 6 (0.40%)
entre 5 i 6 hores 29 (1.92%)
entre 6 i 7 hores 60 (3.98%)
entre 7 i 8 hores 93 (6.17%)
entre 8 i 9 hores 167 (11.07%)
entre 9 i 10 hores 331 (21.95%)
entre 10 i 11 hores 511 (33.89%)
entre 11 i 12 hores 294 (19.50%)
en més de 12 hores 17 (1.13%)

Breu: Fins la nit anterior encara plovia a cops i barrals, fent preveure que la caminada estaria prou enfangada així com emboirada. Una escletxa meteorològica va permetre que es realitzes la marxa, ja que tan dissabte com dilluns els xàfecs han sigut molt abundants. Una caminada que permet conèixer aquestes contrades i observar la gran quantitat de castells, pobles i fortificacions que formen un dels seus principals atractius. Tot plegat una caminada llarga que has d’anar paint xino-xano, de mica en mica per no defallir. Primera de les caminades de resistència que obra el calendari. Fins la propera.

Els caminaires: Jordi - Josep - Mercè

2011-03-06T09:30:00.005+01:00

Taga 2035

Un mirador excel•lent

El Taga no deixa de ser un cim modest i al mateix molt conegut al Ripollès, potser menyspreat per la proximitat de les altives muntanyes veïnes de les valls de Núria i del Fresser.

Informació extreta de “Senderisme i Teca”

Distancia: 8,30 Kms.

Desnivell: 710 metres

Aproximació: S’arriba amb cotxe fins a Ogassa des de Sant Joan de les Abadesses. Després una pista ens durá fins a Sant Martí d'Ogassa on trobarem una mena de pàrquing proper a l’absis de l’església romànica de Sant Martí d’Ogassa.

Ruta: Sant Marti d’Ogassa – Abeurador – Portella d’Ogassa – Taga – Coll de Jou – Drecera – Sant Marti d’Ogassa

Recorregut: El camí comença uns metres més endavant de l’església esmentada on trobarem un pal amb diferents rètols i direccions. Prenem el camí que desprès ens converteix en corriol tot seguint unes marques circulars de color verd i blanc, fins el abeurador on fem una aturada tècnica. Seguim en mantinguda pujada, amunt pel marcat corriol fins a la Portella d’Ogassa des d‘on ja es fa visible el Taga. Ara la pujada es torna més suau mentre ens enfilem pel mig dels prats, un xic innivats, cap al nostre objectiu. Un cop arribats al cim trobarem una espectacular creu blanca que corona el mateix. Les vistes des del cim son espectaculars; podem veure el Pedraforca, la vall de Núria, el camí dels Enginyers, el Bastiments, el Puigmal, el massís del Canigó i fins i tot l’inconfusible perfil de Montserrat. Cal aprofitar, mentre reposem, per gaudir d’aquet fantàstic paisatge. La tornada la fem per un altre camí, anem a buscar el coll de Comallonga on s’inicia un corriol que baixa decididament anant a cercar un tancat. Un sender poc definit i proper al tancat ens portarà fins el Coll de Jou. Ara ja només ens cal seguir la pista cap a l’esquerra per tal de tornar a Sant Marti d’Ogassa. Uns metres més endavant s’ha de prendre una drecera que transcorre a l’esquerra de la pista, inicialment poc definit que desprès es transformarà en un corriol pel mig del bosc, prou evident fins a l’església de Sant Martí d’Ogassa i punt d’inici d’aquesta ruta circular.

Breu: Un dia solejat ens ha permès realitzar còmodament aquesta bonica ruta circular. La ruta orientada per la cara Sud ha donat pas a una pujada exempta de neu fins a la Portella d’Ogassa. A la resta trobem taques de neu per fer una mica més d’ambient. Tot plegat una jornada de muntanya prou agradable.

Els trescaires: David - Gloria – Josep – Jesús – Matilde – Mercè – Vicenç - Sergi

2011-03-05T11:00:00.004+01:00

Serra de Sant Bernabé
Puig d’en Bullici 1907

Ruta circular per la modesta serra de Sant Bernabé

La serra de Sant Bernabé és petita i s’estén en direcció Oest des del nucli de la població d’Abella. El modest Puig d’en Bullici ens ofereix unes esplèndides vistes sobre tota la Serra Cavallera fins el Taga així com, del Pedraforca, Puigmal, Balandrau, Font Lletera, Costabona, entre d’altres i el majestuós massís del Canigó.

Informació extreta de “Senderisme i Teca”

Distancia: 10 Kms aprox.

Desnivell: 600 metres aprox.

Aproximació: Des de la carretera de Camprodon a Setcases prenem a l’esquerra el trencant de La Roca. Seguim aquesta petita carretera fins l’Abella. Arribats a aquesta població, anirem a cercar la part més alta del poble pels seus costeruts carrers, on deixarem el cotxe al millor racó possible i on faci menys nosa.

Ruta: Abella – Sant Bernabé – Collada Fonda - Carena - Puig d’en Bullici – Pèl de ca – Pla d’en Rol – Collada Petita – Collada Verda – Refugi del pla de Catllar – Pista - Abella

Recorregut: Seguim per la carretera cimentada que en poca estona es transforma en pista de terra. Entrarem pel bosc quan per la nostra dreta s’incorpora una pista i just al nostre davant veiem l’inici de la serra de Sant Bernabé. Anem traçant per la carena sense cap dificultat tècnica, sempre remuntant i buscant el fil de la mateixa de la manera més evident. Un cop al Puig d’en Bullici gaudim de les vistes esmentades així com, de la Serra Cavallera des dels seus inicis a Camprodon fins al Taga i el seu antecessor Puig Estela. Seguim fins el turó següent anomenat Pèl-de-ca. Arribats en aquest punt iniciem el descens per la carena del serrat del Pla d’en Rol, tot seguint el tancat fins a la Collada Verda on trobarem la pista que ve de Pardines. Prenem la pista tot seguint la mateixa sense abandonar-la i arribar a la població d’Abella i punt d’inici.

Breu: Cal destacar la tranquil•litat i les vistes de la costeruda població d’Abella. Poca neu amb un dia tapadot i fred ens ha guarnit tota l’excursió, fins i tot unes petites volves de neu ens van acomiadar al final de la jornada. Bona caminada, tranquil•la, poc transitada, per muntanyes modestes, però que tenen en la seva modèstia el seu principal atractiu.

Els trescaires: Gloria – Josep – Jesús – Matilde – Mercè - Vicenç

2011-02-27T10:30:00.011+01:00

Cresta de Montmell

Una cresta amb aires de reconquesta

Cresta de Montmell (Via Espolón Guerrero) + Talaia de Montmell

Cordades: Felipe i Miquel + Josep i Mercè

Breu: Tot i que la meteo era bastant incerta, hem gaudit d’una jornada complerta amb cresta i un xic de caminada fins la Talaia de Montmell, on es gaudeixen d’unes vistes esplèndides. Una cresta fàcil i còmode, situada al Baix Penedès, terra de vins i muntanyes tan modestes com singulars.

Accés:
Prenem la AP2 amb sortida a la Bisbal del Penedès. Tot seguit es pren la carretera TV2401 fins a la Juncosa de Montmell. Arribats al poble, seguim en direcció a Masllorenç i pocs metres més endavant hi trobarem un rètol que ens assenyala l’àrea recreativa forestal. Una pista en bon estat ens durà fins al pàrking de la mateixa àrea recreativa.

Aproximació:
Sortirem del pàrking en direcció a l'ermita per un ample sender barrat amb una cadena.
Més endavant un pal indicador ens redreça cap a l’ermita de Sant Miquel de Montmell. Al primer ressalt trobarem un parabolt groc que ens indica l’inici de la cresta.

Cresta:
Via Espolón Guerrero, 150 metres aprox.
Amb una corda de 30 metres + cintes i friends ja en tenim prou per anar fent.
Via sense reunions establertes on anirem trobant parabolts (grogs) als passos clau i al mateix temps ens marcaran la ruta més apropiada per anar trobant el grau. El tipus de roca permet posar qualssevol tipus d’assegurances complementaries. La via es composa de diversos ressalts de 7 metres com a molt amb una dificultat màxima de IV+. El primer ressalt potser és el que més costa d'enllestir, segurament perquè és el primer i ens agafa una mica en fred. Desprès anem progressant en simultani pels diferents ressalts fins l’últim on trobarem un altre cop la màxima dificultat, aquest cop se supera amb més cintura. La resta es composa d’una senzilla grimpada fins el castell de Montmell amb una alçada de 779 metres.

Complement:
Del Castell de Montmell a la Talaia del Montmell (25 min)
Per arrodonir la jornada, des del castell anem a buscar el collet que separa aquest de la creu on trobarem un pal indicador. Continuem carenant tot seguint les marques de color verd i blanc. Fàcilment arribarem a la Talaia de Montmell, sostre comarcal del Baix Penedès amb una alçada de 862 metres on gosarem del seu esplèndid paisatge.

Descens:
Retornem fins el collet prop del castell del Montmell per prendre a mà esquerra un camí sinuós, malmès així com farregós tot passant prop de l'ermita fins el pàrking i area recreativa.

2011-02-13T10:30:00.003+01:00

Sant Miquel de Solterra 1204

Sant Miquel de les Formigues

Distància: 25 kms.

Desnivell: ± 1800 metres

Sant Miquel de Solterra és el cim més elevat de les Guilleries i s'alça fins els 1.204 metres. Es troba entre els municipis de Sant Hilari de Sacalm i d'Osor a la Selva. Sant Miquel de Solterra, també anomenat Sant Miquel de les Formigues, perquè en aquest punt a l’estiu si troben una gran quantitat de formigues voladores.

Ruta: Arbúcies - Joanet – Sant Hilari Sacalm – Coll de Llevanyes – Can Borrell - Sant Miquel de Solterra – Can Cercenes - Osor

Recorregut: Sortim d'Arbúcies pel camí de Can Riera, remuntarem la riera de la Pineda fins gairebé arribar a Can Furriol, on la travessarem per reprendre el GR83 que ens durà al poble de Joanet per un costerut corriol en poc més d'una hora. Travessem el petit poble, mentre gaudim de les fabuloses vistes sobre el Montseny que ens ofereix fins arribar al cementiri, on retrobarem el corriol de camí a Sant Hilari de Sacalm. A Sant Hilari retrobem la civilització, les seves aigües i l'encant burgés a l'hora carrincló. Nosaltres seguim pel GR83 ara en forma de pista fins poc abans d'arribar al Coll de Llevanyes on cal deixar el trencall de la dreta, que baixa suaument. Cruïlla de camins i arribem al Coll de Llevanyes, aquest coll és un pas natural per on passava l’antic camí ral que anava des d’Osor fins a Sant Hilari Sacalm. Cal seguir pujant pel mateix camí, que és el més clar, tot girant cap a l'oest. Després de caminar uns 40 minuts torna a haver-hi una altra bifurcació. Arribats en aquest punt, si troba un rètol indicatiu, deixem el camí principal de la ruta indicada i seguim cap a l’esquerra. La pista de la dreta serà la de retorn. Aquí abandonem la pista i per el marge dret seguim un corriol, que amb forta pujada i passant pel mig del bosc, seguim la carena suaument fins arribar a la masia abandonada de Can Borrell. Passada la masia seguim la pista que puja cap a la dreta. Desprès de caminar uns pocs metres veiem uns arbres marcats amb uns senyals de color vermell. S’arriba a un coll (amb unes fites de pedra) on enllaça amb els diferents itineraris de pujada i que ens deixa al peu del cim on hi ha la creu. El camí a seguir està força fresat. Podem acabar d’arribar al cim fent una curta i fàcil grimpada, o voltar per la dreta on hi ha un sender més còmode. Una empenta final i arribem a Sant Miquel de Solterra. Al cim gaudirem d'esplèndides vistes al Sud del Montseny, al Nord-oest del Collsacabra i les cingles de Nostre Senyora del Far i al Nord les neus del nostre Canigó. El descens fins a Osor el fem per un sender de singular bellesa amb vistes sobre la vall d' Osor per la carena nord, passant per la Roca d'en Cercenes, tot seguint unes senyals vermelles i passant per Can Cercenes per anar a retrobar novament el GR83 que ens ha de dur fins al final de l'etapa a la vila d'Osor.

Breu: Una llarga caminada tot conquerint de passada en nostre objectiu anomenat Sant Miquel de les Formigues. Aquest cop tenim la Raquel i en Jordi com a convidats d’honor, una bona estrena per ambdós. El dia lluminós fins a migdia on un emprenyador vent frescot ens va dur núvols de poca rellevància. Tot plegat una bona jornada per anar gaudint de la muntanya en tots els seus sentits. Fins la propera.

2011-02-05T11:00:00.008+01:00

Serra de Llaberia
Ruta de la Carrerada de les Taules

Un tomb per la Serra de Llaberia

L’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia inclou un conjunt muntanyós calcari que ocupa una posició central en el conjunt del prelitoral tarragoní. La seva situació a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat - com a mínim en els temps recents - pels estudiosos de la biodiversitat, situació de la que no és mereixedora en base als seus espectaculars relleus i orografia, així com els molt notables valors naturals

Informació extreta de “Consorci Serra de Llaberia”

Ruta: Marçà (Plaça del poble) - Carretera TV-3001 (a la Torre de Fontaubella) - Riera de Marçà - Caseta de la Vall - Mas de Cosme - Mal Pas - Mas del Sec - Mas de’n Crusats - Marçà.

Distancia: 10,176 Kms

Desnivell: + 615 metres

Recorregut: Comencem l’itinerari a la plaça de l’Ajuntament i sortim en direcció est fins desembocar a la carretera que porta a la Torre de Fontaubella (TV-3001), la seguim a la dreta gaudint de les vistes sobre els terrenys encara conreats i la Miloquera, turó que ens queda a la dreta (on hi ha un mirador panoràmic). Al cap d’uns 200 m, després d’una casa, agafem una pista a la dreta que transcorre paral•lela al barranc dels Ribassos. Gran part de l’itinerari està marcat amb senyals de sender local, representades per franges verdes i blanques. Després de creuar la riera de Marçà seguim un pocs metres la pista a la dreta, fins trobar a l’esquerra un senderó que s’enfila vorejant uns antics camps de vinya. Aquest sender, en alguns trams empedrat, ens permet guanyar alçada fins trobar un encreuament. Recte continua el sender cap a Catà, en canvi, el nostre itinerari segueix amunt pel sender de la dreta que ens portarà a la caseta de la Vall per la carrerada de les Taules. Un cop arribats al capdamunt, continuem recte per l’antiga carrerada, deixant a la dreta un sender que baixa cap a la caseta del Farinós, la Serra de l’Espasa i els Estrets, a la riera de Marçà, per on passa el camí vell de Marçà a Capçanes. Seguint per la carrerada encara es poden veure els marges a banda i banda que delimitaven el pas del bestiar, el pas lliure era antigament més ample que ara, que es redueix a un senderó marcat pel pas dels senderistes. Mentre planegem la muntanya podrem gaudir d’esplèndides vistes sobre l’interior i sud de Catalunya, observant la Serra de Montsant i el Pas de l’Ase, les serres de Pàndols i Cavalls, del Boix i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Quan ja portem una bona estona planejant trobarem a l’esquerra un cocó, construcció de pedra seca que servia per acumular l’aigua. S’observen les parets impermeabilitzades, una mica deteriorades. Destaca el fet que faltin algunes fileres de la coberta, que fa que estigui a l’aire lliure. Continuem planejant en direcció a la caseta de la Vall i deixem, primer un sender a l’esquerra que ens baixaria fins a l’estret de Catà, marcat també com a sender local i, més endavant, deixem dos senders a la dreta. Finalment arribem sobre la Caseta de la Vall, situada en un coll on encara es conserven actius alguns conreus de vinya. Voregem la caseta per la dreta i baixem per un camí cimentat passant pel costat d’un cocó. Passem per sota la Caseta i rodegem el camp de vinya fins trobar-nos al costat oposat del mas, on trobem una cruïlla de senders. El de l’esquerra ens portaria a Marçà pel barranc dels Quelassos, agafem, en canvi, el sender que s’enfila cap a la Cresta del Gall, guanyant alçada amb diversos retombs. Aquest tram, fins al mas d’en Cosme, es troba senyalitzat en marques grogues. Quasi al capdamunt de la pujada entrem dins d’un alzinar dens que dona una la sensació de passejar per un bosc frondós, aquí deixarem a la dreta un sender que s’enfila i continua al pic de la Desenrocada (puja i baixada opcional per als més forts). Continuem fins començar a davallar en direcció al Mas d’en Cosme, passant pel costat d’un teix de grans dimensions. Just abans d’arribar al Mas, en un retomb del camí a l’esquerra, deixarem a la dreta un sender marcat amb línies blaves que enllaça amb el sender del Barranc de Ricorb i el Pla del Grau. Arribem al Mas de Cosme, de considerables dimensions. Hi podrem observar una era i un el corral en un edifici també força gran i separat del Mas. Voregem el Mas i continuem davallant en direcció a Marçà passant pel Mal Pas i creuant el barranc de la Font dels Tres Batlles, on podrem gaudir d’esplèndides vistes panoràmiques i diversitat de formacions boscoses. Més endavant trobem un encreuament de camins, a la dreta baixa un sender en direcció al Mas de Magrinyà, mentre que a l’esquerra marxa un sender en direcció a l’estret de Catà. Continuem recte pel sender local fins creuar una altre torrent pocs metres abans d’arribar a una pista. Seguim avall en direcció Marçà i, més endavant, deixem un camí a l’esquerra. Seguim recte per la pista principal fins arribar a la carretera, just després de creuar la riera de Marçà, on podrem observar la vegetació de ribera i pins pinyoners. Un cop a la carretera seguim uns 150 metres, fins agafar un camí que surt a la dreta i ens fa recular uns pocs metres. Aquesta pista ens condueix entre camps de conreu fins al Mas de Crusat, que voregem fins agafar el PR que ens durà altre cop a Marçà.

Breu: Una agradable caminada per aquesta encisadora serra. Serres sovint poc conegudes i poc freqüentades; molts cops minvades per d’altres més senyorials i properes com la Serra del Montsant. La caminada l’iniciem al poble de Marçà amb la seva calma i la seva atenta gent. Un dia clar i primaverenc ens ha permès gaudir d’aquesta excursió circular i al mateix temps conèixer un xic més el seu entorn natural. Poca cosa més, anar xerrant i caminant mentre anàvem guaitant el seu paisatge natural. Fins la propera.

Els caminaires = Aurora - David - Gloria - Jesús - Josep - Mercè - Sergi

2011-01-16T11:15:00.005+01:00

Puig de Bassegoda 1374

El cim més característic de la Garrotxa

El Puig de Bassegoda o simplement el Bassegoda és un cim situat entre els municipis de Montagut a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà a la de l'Alt Empordà. La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable.

Informació extreta de “Senderisme i Teca”

Distancia: 17,30 Km.

Desnivell: ± 2.380 metres acumulat

Aproximació: Ens apropem fins a Sadernes. S’ha de seguir la pista que pasa al costat del hostal de Sadernes, fins el quart aparcament (a prop del pont d’en Valentí). Al començament de la pista hi ha una barrera que a l’estiu normalment es troba tancada. Al costat del pàrquing trobarem un rètol que ens assenyala el camí cap a Sant Aniol d’Aguja.

Ruta: 4rt aparcament – El Gomarell – El Goleró – Coll Roig – Can Principi – Corral del Principi – Puig de Bassegoda – Tartera – Coll de Riu – Mare de Déu de les Agulles – Can Agustí – 4rt aparcament

Recorregut: Prenem el camí de Sant Aniol d’Aguja, resseguint el marge de la riera de Sant Aniol fins enllacar amb el GR11. Un inici de caminada on gaudirem d’un entorn humit amb formacions i basalts d’aigua fins un petit pont de fusta. Deixem enrere, potser la part més maca de la caminada fins a trobar el GR11. Mentre avancem, tot passant per la tartera, trobarem unes magnifiques vistes del Puig d’en Coll. Passem pel Coll Roig per anar a trobar Can Principi, una casa en runes, on fem una aturada tècnica mentre tenim al davant nostre el perfil del Puig de Bassegoda. Reprenem el camí, passant per les runes del corral de Can Principi fins una ample pista on regirem a mà dreta. Més endavant i trobem un rètol que ja ens indica el camí a seguir cap el cim. Un cop a la base del mateix s’ha de grimpar, sense cap dificultat i ajudats per esglaons i cadenes fins el cim del Bassegoda. Un cim ample on gaudirem de les sensacionals vistes del Canigó i d’altres cims més modestos però no menys atractius. Un cop coronat el cim i reposades les forces reprenem la marxa. S’ha de desgrimpar fins la base on reprendrem el camí a mà dreta tot buscant la tartera. Enfilem la mateixa que baixa decididament fins el Coll de Riu. Al esmentat coll prenem una pista que ens duria fins el cotxe, però més endavant la deixarem per endinsar-nos pel bosc i anar a trobar el Santuari de la Mare de Déu de les Agulles. Seguim el camí fins el Collet del Vinardell, un prat una mica perdedor i que dóna pas als següents prats situats a Can Agustí. Ja a peu de pista, seguim la mateixa tot passant per una abundant font per a refrescar-nos abans d’arribar a l’inici i punt final de la caminada.

Breu: Un bon dia, ple de llum i sol. Una ruta circular, una volta llarga. Una excursió, que encara que el seu cim tingui una alçada modesta no deixa de ser menys exigent, així ho indica el desnivell resultant. Tot plegat una combinació perfecta per arrodonir el dia i gaudir d’una bona caminada per aquestes terres tan feréstecs i a la vegada acollidores.

Els caminaires: Anna – Felipe – Josep – Mercè - Zoe

2011-01-08T10:00:00.006+01:00

Miranda de Can Jorba

Via llarga i popular a Can Jorba

Via Sol Solet

Montserrat / Can Jorba / Miranda de Can Jorba / Via Sol Solet

Aproximació: ½ hora aprox.
Sortint de Can Jorba prenem el camí que s’endinsa en direcció a la canal del Joc de l’Oca. Un cop a la canal remuntem a mà esquerra on trobarem l’inici de les vies.

Llargs:
L1 30 m IV+
L2 20 m IV
L3 30 m IV+
L4 25 m IV+
L5 25 m IV

Descens: Des de l’ultima reunió llançarem tres ràpels de 45, 30 i 40 metres per la via Escabroni Escapullini (dues cordes de 60 metres).

Breu: Avui tenim ganes de fer via llarga, a més el temps ens acompanya, bona temperatura i sol solet. Després de l’obligat esmorzar ens dirigim sense pausa al nostre objectiu. Ens calcem els peus de gat (el Felipe va d’estrena). El primer llarg es presenta delicat donat que està força pelat pel transit de les cordades que han passat temps enrere, és el que tenen aquestes vies populars. Tot perfecte, sol i anar fent de mica en mica mentre guaitem el degoteig de grimpaires que s’aventuren per la canal del joc de l’Oca. El quart llarg ja és una altre cosa, ja que davant del dubte pel considerable flanqueig i fregament que suposa per les cordes, i degut a que la mateixa placa estava ocupada per rapeladors; a més a més de la gent que pujava per la via germana, vam haver de tirar pel tros al estil “tarzan” recercant les savines adients per posar-hi cintes llargues i cobrir el grau d’exposició. Tot plegat una variant “directíssima”, tant directe que vam anar fins el pi gros que està situat a la meitat aproximadament de l’últim llarg que dóna pas a la panxeta i que surt al damunt del sostre i final de via. Una visió panoràmica de les agulles del voltant mentre preparem el descens. Un primer ràpel, preciós, volat, que fa patxoca. La resta anar fent, tret d’algun que altre embolic de cordes que ens va entretindre una llarga estona. La resta ja sabeu, tornar al Bruc i prendre la merescuda cervesa mentre comenten la jugada. Una bona jornada i una bona escalada.

Cordades: Felipe & Mercè i Josep & Zoe

2010-12-19T12:00:00.002+01:00

La Salamandra

Una esvelta agulla

Via Aresta Brucs

Montserrat / Zona Ecos / La Salamandra / Via Aresta Brucs

Aproximació: Més o menys 1 hora i ¾
Prenem el camí dels Francesos fins el coll de l’Ajaguda on ens apareix en primer pla el Montgròs i els Plecs del Llibre. Agafem el trencall de l’esquerra amb direcció al Montgròs tot seguint la canal del Migdia. La Salamandra s’amaga tot just darrera dels Plecs del Llibre. Sense arribar al coll del Migdia hem de prendre un trencall a mà esquerra per anar a buscar el Montgròs i la Roca Plana dels Llamps. Aquest camí passa pels peus de La Salamandra.

Llargs:
L1 20 m III
L2 30 m III
L3 45 m IV-
L4 10 m II

Descens: Per la mateixa via (dues cordes de 60 metres)

Breu: No donava ni un duro per aquest dia, un plugim em va acompanyar tot el viatge amb cotxe fins al Bruc, on havia quedat amb el Felipe per fer un bon esmorzar. Tot feia preveure que avui res de res, com a molt una caminada. Tal com arribava al Bruc el cel anava obrint les seves portes mentre el sol treia el nas, qui ho diria. Així que desprès d’un potent esmorzar ens vam dirigir cap el nostre objectiu. Una bona caminada amb el Montgròs i els espectaculars Plecs del Llibre com un decorat de fons, mentre suem la cansalada fent la llarga aproximació. Un cop a peu de via ens adonem de que no estem sols, un grapat de cabres passant tot just per sobre nostre tot fugint de la nostra inhòspita presencia. Ens calcem els estris mentre observem com progressa una cordada per la propera Roca Plana dels Llamps. La via maca, per gaudir, sense gaires complicacions, ja ens està bé. Es recomanable portar alguna plaqueta dons en una de las reunions i trobarem un parabolt i un buril com a parella. El llarg de IV- hem d’anar amb compte, dons la roca es presenta bastant descomposta. El temps esplèndid, sol lluent i una absència total de vent. Un cop al damunt gaudirem d’unes magnifiques vistes. Unes poques fotos mentre anem identificant un bon grapat d’agulles del nostre voltant. Muntem el primer ràpel i tirem avall per la mateixa via. Tot plegat una jornada ben complerta, una bona aproximació per fer cames i una escalada senzilla i atractiva.

Cordada: Felipe & Josep

2010-11-14T10:00:00.002+01:00

Volta per Queralt i La Figuerassa

Una caminada pels voltants del Mercadal

Excursió interessant que, partint de tocar de Berga, puja al Santuari de Queralt i segueix la cinglera pel costat sud. Després es decanta a la vall de Demetge, passa per Espinalvet i puja a l'extraordinari mirador de la Figuerassa, que encara que tingui el destorb de diverses antenes, no per això deixa d'oferir la seva panoràmica.

Informació extreta de “Senderisme”

Distancia: 14 Km.

Desnivell: ± 1.880 metres acumulat.

Aproximació: Des de Berga cal prendre la carretera que puja a Queralt i als rasos de Peguera (BV-4242). S'inicia al collet de Cal Fumanya, tot just fets uns 500 m d'aquesta carretera.

Ruta: Urbanització Fumanya - Santuari de Queralt - Collet del Serrat de la Mel - Espinalbet - Coll de l'Oreller - la Figuerassa - Carretera del rasos de Peguera – Cal Fumanya.

Recorregut:

Urbanització Fumanya / Comencem a caminar pujant (NW) pel marcat camí (PR-C-73) al costat de la casa. Un tros amunt deixem a la dreta el camí a Sant Pere de Madrona, passem per les capelles de Sant Jacint, Sant Jaume, Santa Maria dels Dolors i arribem a l'aparcament sota el santuari. Pugem les últimes escales. Durant tot el camí hem gaudit d'una magnífica vista, sobretot de Berga i de la plana del baix Berguedà i del Bages, que es va eixamplant mentre anem pujant.

Santuari de Queralt / Dedicat a Santa Maria, data del segle XIV i fou modificat el segle XVIII segons el gust neoclassicitzant. La plaça del davant ofereix un panorama dilatadíssim. Hi comença el GR-107, camí dels Bons Homes, i hi passa el PR-C-73, a més de diversos SL, que hi faciliten moltes excursions. De la plaça continuem cap a la cova de la Troballa (W), al peu de l'esvelta roca dita Castellberguedà. Passem al peu de la cova i arribem a la capella de la cova, dedicada a Sant Ignasi, que sembla que hi va fer-hi una estada. Al davant hi ha el magnífic mirador de Garreta, que ofereix una excel•lent visió dels cingles de Queralt i de Garreta. Continuem fent la volta a Castellberguedà fins que arribem a un collet.

Collet de Sant Joan / Amb una capella dedicada a aquest sant. Cruïlla de camins: a l'esquerra (SW) baixa el camí del Avianesos, i a la dreta hi ha diversos camins. Seguim a l'esquerra (W), de pla, un camí que ressegueix una estreta lleixa entre els cingles de Queralt i els de Garreta. El camí va pujant a poc a poc, tot oferint una vista a vol d'ocell sobre el plans d'Avià. En un estrep sota el cap de la Tartanera, gira a la dreta i deixem de veure el santuari de Queralt. Baixem una mica fins a un collet.

Collet del Serrat de la Mel / Estret i arbrat. Deixem el camí de carena i baixem a la dreta (WNW), per l'obaga. Al cap d'uns 4 min travessem una pista procedent del camí del Ròssec i continuem baixant (NW), fins que trobem el torrent de l'Alou. El travessem i a l'altre costat trobem una urbanització per on passa l'antiga carretera. La seguim a l'esquerra i, en arribar al costat del càmping Font Freda, girem a la dreta, fins a la carretera dels rasos de Peguera.

Carretera dels rasos de Peguera / La travessem i continuem (NE) per sobre l'hostal els Roures per la pista que duu a l'església d'Espinalbet.

Sant Miquel d'Espinalbet / Senzilla església amb campanar annex. Continuem per sobre seguint les marques blanques de la Nuria-Queralt. La pujada és suau però constant.

Coll de l'Oreller / Deixem la pista, que va cap a l'estany i prenem a la dreta (SE), per carena, seguint les marques del PR-C 73-3. Al principi baixem una mica, passant per la dreta d'un turonet, però aviat agafem la carena en pujada suau. Una mica abans de les antenes arribem a un petit collet, amb un cartell "la Figuerassa, on ja trobem la pista que puja per al manteniment de les instal•lacions. D'aquí surt, a la dreta, el camí que farem de baixada. Nosaltres seguim endavant per la carena, fins més enllà de les antenes, on hi ha un extraordinari mirador de la contrada.

Mirador de la Figuerassa / Té una gran vista cap als rasos de Peguera, el Moixeró i la serra de Catllaràs, però és especialment esplèndida pel costat de Queralt i de la riera Demetge. Igualment tenim a la vista el Puigllançada, la Tossa d’Alp i les Penyes Altes. També veiem tota la volta que hem fet. Per baixar retornem fins al collet i prenem el camí de l'esquerra, que baixa dret, però és de bon fer. Té marques del PR. Quan ja hem baixat força passem pel davant de la gran cova de Campmori. Continuem baixant i aviat arribem a uns prats. El camí continua recte (SE) cap al castell de Berga, però nosaltres ens desviem a la dreta per anar a prendre una bona pista que es veu dessota mateix. Quan hi arribem la seguim a la dreta i de seguida som a la carretera de Berga als rasos de Peguera.

Carretera / Seguim la carretera avall fins a retrobar l’ urbanització on tenim els cotxes i final de l'itinerari.

Breu: Una caminada agradable, estirant les cames per aquestes muntanyes mitjanes, tan privilegiades que són els primers contraforts del Prepirineu. Muntanyes del Berguedà, plenes de boletaires a la recerca del seu preuat trofeu. Després de la caminada sempre podem afegir una visita per la Ciutat de Berga, pel seu carrer major fins la Plaça de Sant Pere amb la seva característica “balconada” on si celebren els “salt de plens” dins de la seva gran festa de la Patum, patrimoni de l’UNESCO. Un dia fred però solejat ens ha permès gaudir d’un bon dia de muntanya.

Els caminaires = Grup de Muntanya

2010-11-07T06:00:00.007+01:00

XVI Marxa del Garraf

Una perfecta fusió de mar i muntanya

La marxa esdevé potent però els paisatges compensen amb escreix el desnivell i l’exigència del terreny calcari. El primer tram del recorregut és un goig pel sentits, un camí estret que puja per una llarga carena, amb la relaxant presència del mar a l’esquerra en la refrescant hora en que el cel es va despertant amb colors rosats i els primers rajos de llum que es reflecteixen al blau del mar. Igualment anem despertant l’aroma de romaní amb la rosada de les primeres hores del dia, mentre anem obrint pas per la immensitat del paisatge del Garraf, de vegades tant proper i de vegades tant llunyà. Un Parc Natural aspre amb les muntanyes nascudes al costat del mar.

Sortida: Es realitza a les 6 h des de Plaça de Balmes de Gavà (davant l'Ajuntament). El lliurament de dorsals es dona des de 60 minuts abans de la sortida.

Recorregut: 45 Km.

Desnivell: ± 3.214 metres acumulat.

Descripció: Una filera de 900 marxadors i marxadores trenquen la monotonia cromàtica de la carena, avançant com una cuca de colors vius en els primers quilòmetres de la marxa. Més endavant, passat l’avituallament 1, i després de passejar-se pel Campgràs, foradat amb nombrosos avencs, es perd alçada fins a arribar a la vora del mar, al poble del Garraf, un avituallament de luxe que toca la sorra de la platja. Un esmorzar bressolat per la brisa del mar, acaronat pels rajos del sol, amb el fil musical de les onades i les gavines. Després, el recorregut continua ascendint cap al NO fins l’avituallament 3, a la Collada de Vallgrassa, des d’on el pendent es suavitza i per pista no asfaltada s’arriba al Control 4, a Can Carxol, hora del pa amb tomàquet i botifarra. A partir d’aquí, i fins al cim de la Morella, una bona pujada de 600m fins arribar al punt culminant del Garraf. Per baixar de la serralada, fins al control 6 de La Sentiu, s’alterna el pas per camins amb algun tram de pista. Cal destacar el pas per un camí medieval, entre els controls 5 i 6, on es camina al costat de murs i vestigis d’edificacions de la època.

Breu: El dia que el Papa ens visitava a la ciutat comtal i tot i el desfavorable, quasi acollonidor, pronòstic meteorològic ens hi vam arribar per a tramitar aquesta caminada. En tot el dia no va caure ni una gota, per petita que fora. Es més, durant moltes hores de la marxa vam suar la gota sota un magnífic dia clar i solejat. Una descoberta referent al tema dels paisatges mediterranis tant propers a casa nostra. Vam gaudir de molt bones sensacions durant tota la caminada. Una caminada realment aconsellable. Fins la propera.

Els caminaires: Antonio, Jordi, Josep i Mercè

2010-11-02T10:30:00.006+01:00

Via Verda del Carrilet I

La ruta del Carrilet

Nivell = Mitjà-Baix
Itinerari = Olot – Les Preses – Coll d’en Bas – Sant Miquel de Pineda – Sant Feliu de Pallerols - Les Planes – Font Picant – Amer – El Pasteral – La Cellera – Anglès – Bonmatí – Bescanó – Salt - Girona
Distancia = 56 Km / Desnivell = 80 aprox.

El Ferrocarril Girona-Olot va ser la principal arteria de comunicacions de la Garrotxa, La Selva i el Gironès fins els anys setanta, un ferrocarril de via estreta (anomenat “carrilet”. Aquest traçat de 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. La Ruta del Carrilet I té un suau pendent des d'Olot (440 m) fins a Girona (70 m) i el seu punt més alt se situa al coll d'en Bas, a 558 metres sobre el nivell del mar.
La Ruta del Carrilet I travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural. S'inicia a la Zona Volcànica de la Garrotxa i, sempre seguint el recorregut de l'antic tren de via estreta, arriba fins a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona. La via que antigament unia la Garrotxa i el Gironès permet ara conèixer els recursos naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el castell d'Hostoles i els nuclis urbans d'Anglès, Sant Feliu de Pallerols i Girona, entre altres. Espais com les deveses de Salt o de Girona s'integren així mateix en aquesta ruta, que transcorre pròxima al Ter en el seu darrer tram i permet observar els aprofitaments que s'han fet dels recursos hidràulics del riu.

Breu: Aprofitant l’estada a Tossa, em vaig aproximar a Olot per dur a terme aquest tram de la via verda. Via verda del Carrilet I, tram pendent dons l’any passat ja vaig realitzar el tram del Carrilet II que va des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. Una via verda discontinua, amb trams d’enllaç degut als excessius talls provocats per diverses carreteres. Una via verda que en primera instancia recorre la vall d’en Bas amb amplis paisatges i un cop passat el coll d’en Bas entrarem a la frondosa vall on trobaren vistes del Santuari del Far, el castell d’Hostoles entre altres, per després anar cercant el riu Ter fent entrada per la Devesa fins a Girona. Una Girona sempre amable, acollidora i atractiva que centra el seu gran atractiu al riu que creua la ciutat i pels carrers dels seu casc antic ple d’indrets de gran interès turístic. Una bona i acceptable passejada per terres Gironines.

Itinerari: Es surt de l’estació d’Olot al costat del riu Fluvià i parc de la Font de Sant Roc. Al Km. 2,5 es passa pel Baixador de Sant Privat i seguidament al Km. 4 per Les Presses. A la sortida es troba l’estació i centre d’informació. Al Km. 7 la via verda perd el seu traçat i es segueix per diferents camins rurals pel voltant de Sant Esteve d’en Bas. Es creua la carretera C-152 per prendre l’antiga carretera que remunta en lleugera pujada fins al Km. 11 i coll d’en Bas. Ara en forta baixada, ràpidament ens permet anar a cercar el Baixador de Sant Miquel de Pineda situat al Km. 14 al costat de l’ermita romànica de Sant Miquel. Es continua per la via mentre es passa per Sant Feliu de Pallerols i Km. 17. La ruta segueix cap a Les Planes tot passat per la faldilla del Castell d’Hostoles, al voltant del Km. 22, amb vistes panoràmiques de Les Planes d’Hostoles. La via transcorre pel mig de frondosos boscos. Més endavant gaudirem de bones vistes del Santuari del Far. Seguim pedalant fins el Km. 28 i baixador de Font Picant. Prop del Km. 30 creuarem l’estació d’Amer ben conservada. Un Km. més endavant es perd la via verda i s’ha de triar entre dues opcions: seguir per la mateixa carretera o enfilar un camí amb fortes rampes fins el mateix punt, per creuar la esmentada carretera i reprendre la via. La via verda va cedir el pas a la carretera i en conseqüència s’ha transformat en una mena d’ample sender que s’obra camí pel mig de camps de cultiu fins el Km. 34 on es troba amb l’estació de El Pasteral. Es segueix tot passant per La Cellera del Ter, fins la població d’Anglès i Km 37. S’ha de continuar, tot passant per les estacions de Bonmatí, Bescanó i Salt. Al Km. 52, abans d’entrar a Salt, la via verda recerca la ribera del riu Ter per fer l’entrada a Girona enmig de frondosos boscos. Entrem pel Parc de la Devesa i anem a buscar el pont de Sant Feliu que dóna pas al casc antic de Girona. En aquest punt tenim unes magnifiques vistes del riu Onyar així com la imatge de les seves cases pintades que es reflecteix al riu. Si tenim temps es recomana donar un tomb per la sempre acollidora i atractiva Girona

2010-10-17T08:00:00.006+02:00

Cresta del Pedraforca
Pics de Cabirols 2318
El Calderer 2497

Una cresta pel Massís de “les bruixes”

Breu:
La Cresta del Pedraforca és espectacular, tot un repte, impressionant així com llarga. Aquesta cresta mostra les dues cares del massís ben contrastades. La cara Sud, solejada, la més transitada amb la seva enforcadura tan característica. L’altra, la cara Nord, fosca, obaga, freda amb desnivells que treuen l’alè i que fan que alguns trams de la cresta presentin un ambient molt aeri. Una cresta dintre del Pedraforca, una muntanya singular que va ser bressol de l’escalada a Catalunya. Als anys 20 la paret Nord va ser tot un repte per l’escalada catalana. Passarem per diversos cims que coronen la paret Nord i pel damunt del tant anomenat i peculiar gat. Una cresta potent, del tot recomanable.

Cordades: Felipe i Miquel + Josep i Mercè

Itinerari:
El mirador – Refugi Lluis Estasen – Tartera – Cresta de Cabirols – Cabirol Inferior – Cabirol Superior – El Gat – El Calderer – L’enforcadura – Tartera – Refugi Lluis Estasen – El mirador

Aproximació:
Deixem el cotxe a l’aparcament del mirador i ens dirigim al refugi Lluís Estasen. Seguim pel sender PR-123 que du a la tartera que baixa de l’enforcadura i ruta normal d’ascensió al Pollegó Superior. Un cop als peus de la tartera anem derivant a la dreta tot buscant caòticament, sense cap marca ni fita, el cordal de la mateixa Cresta de Cabirols.

Cresta:
Ens enfilem per la mateixa per un caos de pedres, sense cap línea concreta, tot buscant la ruta més evident amb trepades fàcils fins el Pic de Cabirols. Tenim davant nostre una visió aèria del refugi així com dels cims de l’Alt Berguedà i de la Cerdanya. Davant mateix es troba un fals cim on trobem les primeres dificultats. Un pas delicat i molt aeri ens acosta a una mena de torreta on si troba l’ instal•lació del primer ràpel. Des d’aquí tenim una perspectiva singular de les orelles del gat. Un ràpel de 30 metres llargs fins la bretxa Est del gat. Un ràpel espectacular amb un timball de cal Déu fins una còmoda reunió, amb un pitó idoni per a muntar reunió. Som al damunt, concretament al clatell del famós gat. Dins de l’esmenta’t gat sortim per una xemeneia de III+ i anem a buscar la segona instal•lació de ràpel situada sota l’orella Oest del gat. Un segon ràpel, no tan espectacular, de 28 metres que conclou a la coneguda bretxa Oest del gat. Aquí finalitzen varies de les vies d’escalada de la cara Nord, entre elles la gran clàssica via Homedes. Seguim en simultani les marques vermelles que ens condueixen fins el collet de la cova des d’on s’observa plenament el Calderer. En aquest punt unes pintades ens mostren el camí a seguir per anar a cercar el Calderer. Flanquegem unes plaques inclinades, penjades sobre el buit. Tot seguit una ample canal pedregosa ens porta a l’aresta. Una aresta amb passos de III, fàcil però molt aèria. Seguim el cordal de la mateixa tot superant una placa de III com a últim obstacle de rellevància abans de fer cim. Ja hi som al Calderer. Hi ha l’opció de continuar per terreny equipat amb cadenes fins el Pollegó Superior i tornar per la canal de la Verdet. Naltros ja no teníem més hores de sol i vam enfilar avall. Unes marques grogues ens aniran guiant fins a l’enforcadura per reprendre el camí de tornada.

2010-10-16T11:30:00.002+02:00

Cresta del Mercadal

Una cresta amb forma de cresta

Breu:
2x1 Cap de setmana de crestes. Avui toca la Cresta del Mercadal per anar fent tastet, ja que demà ens toca la Cresta del Pedraforca, ja molt més llarga i compromesa. Així dons avui toca gaudir, xino-xano, sense preses. Fins i tot ens ha donat temps per collir un bon grapat de fredolics. Aquesta nit ens els cruspirem, saltejats amb all i patates, acompanyats de tastet i/o cansalada del país per sopar dins del confortable bungalow. Una cresta més idònia per a escaladors, amb poc terreny d’aventura però prou apta per iniciar-se en aquest món de les crestes. Si tenim més ganes i temps hi ha unes quantes vies d’escalada esportiva pels voltants de la cresta. Tot plegat va resultar un dia complert, amb bolets i visita turística per Berga.

Cordades: Felipe i Miquel + Josep i Mercè

Accés:
Des de la C-16 prenem la sortida de Berga Nord cap al Santuari de Queralt. Seguidament agafarem la BV-4242 en un desviament a la dreta. Passem per una zona de picnic la Font Negra i prenem la BV-4243 en direcció a Rasos de Peguera i passat el segon revolt podem deixar el cotxe uns metres més endavant.

Aproximació:
Des del revolt anterior surt una pista estreta amb lleugera baixada fins a una riera. Un xic més endavant trobarem un corriol que s’endinsa amunt amb direcció al peu de la cresta en qüestió.

Cresta:
Vam iniciar la cresta mentre la boira ens anava cercant, al final de la mateixa ja ens havia atrapat del tot donant un aire fantasmagòric per fer més ambient.
La cresta es disposa en 4 trams.
1r tram : 30 metres de IV equipat amb parabolts
2n tram : 20 metres de transició (horitzontal) de II
3r tram : 30 metres de IV equipat amb parabolts
4rt tram : 20 metres de transició (horitzontal) de II
S’ha d’anar amb compte a l’hora de fer la traçada, dons els trams verticals presenten passos amb la roca bastant descomposta.

Descens:
Trobarem una instal•lació amb cordinos per muntar un ràpel de uns 10 metres escassos. Tot seguit s’ha de prendre un corriol a mà dreta que ressegueix les vies d’escalada esportiva fins arribar al revolt esmentat.

2010-09-26T10:00:00.004+02:00

Grimpant per La Ballestera
Ports de Beseit - Els Ports - Lo Port

Lo Port "Extrem IV"

Sortida programada pel pont de la Mercè, dins de les sortides que un dia vam començar pels Ports de Beseit i vam anomenar “extrem”. Ja s’han convertit en tot un clàssic, dons aquesta és la IV edició. I no serà l’ultima¡¡

Breu:
Ahir unes fortes rafegues de vent , ens van fer abandonar l’atac als Crestalls de l’Artigó, davant del perill pels artistes. Tota la nit el vent de Mestral ha bufat insistentment, amb força. Donat que el vent no afluixa avui hem optat per una excursió més tranqui-la però no menys atractiva.

Accés a la zona:
Sortint d’Arnes i prenem la pista asfaltada amb direcció al Mas de Pau. El cotxe el deixarem al coll de la Creu, quilòmetre 3,5 des d’Arnes, i trobarem una placa del Parc Natural dels Ports.

Itinerari:
Del camí barrat per una cadena neixen tres camins, hem de prendre el del mig. Anem seguint les marques amunt , buscant els passos més adequats, grimpant a estones i que ens duran fins el Cim Lo Blau (838 metres). Seguim carenejant tot passant per la Roca Grossa (841 metres), Lo Puntalet (834 metres) i tot seguit per la majestuosa Roca Dreta (863 metres) amb les seves parets vertiginoses molt apreciades pels escaladors d’aventura. Les vistes son magnifiques, entre d’altres podem observar la cresta de Les Gronses, les Roques d’en Benet, el Tossal d’Engrilló, la Punta de l’Aigua, Santa Bàrbara, Penyagalera així com les poblacions d’Horta de Sant Joan, Lledó i Arnes. Seguim per la carena i anem a buscar, sense marques, per terreny a cops incert, la part més esquerpa del dia, tot grimpant per La Ballestera (845 metres). Una cresta estreta, d’obligat compliment, força aèria i amb passos prou exposats que poden fer dubtar a gent poc acostumada per aquests tipus de grimpades. Desprès de treballar l’entretinguda així com airosa cresta, anem davallant xino-xano, per anar a buscar el coll de Les Moletes on farem “parada i fonda”. Assortit de formatges, bota de vi i bona companyia son els perfectes components del nostre àpat. Desprès del merescut descans, enfilem la pista que es dirigeix cap al Mas de les Valls resseguint, per la seva base, tot lo grimpat fins ara. Més endavant seguim el sender que voreja el Riuet de les Valls mentre ens quedem bocabadats amb els impressionants murs de roca pels que hem passat, no fa gaire estona, pel damunt, per la seva carena. Aigües clares que conviden a prendre un banyet o si més no a remullar-te el peus. Abandonem el sender seguint les marques dels “estels del sud” tot passant pel Mas de Colet i desprès fins on hem deixat els cotxes. Pel camí anem trobant alguna que altre figuera que ens obsequia amb el seu fruit més preat, les figues. Una bona caminada, força complerta amb tot tipus de paisatges i diversitat de terrenys. La IV edició dels “ports extrem” ha arribat a la fi. No ens cansarem de fer excursions pels Ports, sempre ens deixen bons records i sensacions. Ara anem a fer la cervesa a Arnes i xerrar una mica. Fins la pròxima.

2010-09-24T14:00:00.010+02:00

Estrets d'Arnes
Escalada esportiva
Ports de Beseis - Els Ports - Lo Port

Lo Port “Extrem IV”

Sortida programada pel pont de la Mercè, dins de les sortides que un dia vam començar pels Ports de Beseit i vam anomenar “extrem”. Ja s’han convertit en tot un clàssic, dons aquesta és la IV edició. I no serà l’ultima !!

Avui toca escalada esportiva als Estrets d’Arnes. Una zona perfecte pels escaladors, amb infinitat de vies llargues i zones d’esportiva. L’indret és fantàstic, aproximació curta i un paisatge fotogènic com pocs.

Informació extreta del Vèrtex 202

Així que ens vam dirigir a la “placa del camí”. Zona ben situada, cara sud amb solet de tarda, fora dels ulls curiosos i del transit del camí de ronda que ressegueix el preciós rierol. Vam anant, xino-xano, obrint totes les vies, tret de l’ultima de 6b+ que s’escapava dels nostres humils objectius. Vam gaudir d’una jornada d’escalada tranqui-la, familiar, amb silenci, anar xerrant, que be que si estava¡¡

2010-09-12T08:00:00.010+02:00

GR 83 - Camí del Nord
9a Etapa / Refugi de Marialles - Pic del Canigó
Pic del Canigó 2784

Ficha tècnica de l’etapa
Distància: 14km.
Desnivell positiu: 1000m.
Desnivell negatiu 1000m.
Dificultat dels trams de corriol: alta muntanya i grimpada de 1º grau a la xemeneia final.

Presentació de l'etapa
El passat mes de Juliol, vàrem quedar-nos a peus del Canigó, a la vila de Prats de Molló ja a la comarca del Vallespir. Per tant ara només ens queda enfilar-nos a la muntanya que anem seguint des des el llunyà 10 de Gener, el dia que començàvem aquest llarg camí just a platja de Canet de Mar i què ara finalitzarem.

Descripció de l'etapa
Seguirem el marcat sender que comparteixen els GR83 i el GR10 fins a la cruïlla on es separen, a l'esquerra segueix el GR10 direcció Cortalets i a la dreta el GR83 enfilant-se cap al Canigó. A uns centenars de metres coll a munt trobarem el petit refugi d'Aragó. Seguirem pels prats dels Plans de Cadí amb vistes al nostre Pic del Canigó. Després dels prats, el sender es multiplica en infinites dreceres que s'enfilen a la Portella de Vallmanya, a peus de la Xemeneia final que dóna accés a Pic del Canigó en poc més de quatre hores.
De tornada ens dividirem en dos grups. El primer grup retornarà al refugi desfent el camí d'ascens i el segon baixarem per la vessant nord del Canigó passant per Cortalets, Taurinya, Sant Miquel de Cuixà i fins a Prada de Conflent final del GR83 on ens retrobarem a la resta del grup.

Breu
Avui farem el “cim” posant punt i final del GR 83. Un sender de gran recorregut que hem dut a terme, etapa darrera etapa desde Canet de Mar fins al Canigó, Un bon grapat de quilometres que ens han permès conèixer una infinitat de paisatges i racons del nostre estimat País. L’ascensió al Canigó ha estat esplèndida, el paisatge feréstec i alpí. El Canigó ens ha rebut com a fills seus, amants de la muntanya. El Canigó ens ha fet la concessió d’entrar per la porta gran, la seva xemeneia per acabar de assolir el GR 83 amb més solemnitat. Ja està, s’ha acabat. Aquest GR 83 ha sigut un èxit, ens ha permès caminar, xerrar, mirar, gaudir així com viure moments. Que és la vida sinó, moments, fragments. Felicitats al Foment i al Miquel creador i organitzador d’aquest projecte.

2010-09-11T10:00:00.004+02:00

GR 83 - Camí del Nord
8a Etapa / Prats de Molló - Refugi de Marialles

Ficha tècnica de l’etapa
Distància: 19,5 km.
Desnivell positiu: 1560m.
Desnivell negatiu: 600m.
Dificultat dels trams de corriol: mitja-alta muntanya.

Presentació de l'etapa
El passat mes de Juliol, vàrem quedar-nos a peus del Canigó, a la vila de Prats de Molló ja a la comarca del Vallespir. Per tant ara només ens queda enfilar-nos a la muntanya que anem seguint des de el llunyà 10 de Gener, el dia que començàvem aquest llarg camí just a platja de Canet de Mar i què ara finalitzarem.
Ens queden les dues etapes més dures del camí, majoritàriament per terrenys d'alta muntanya i amb forts desnivells, dificultant d'aquesta manera la marxa.

Descripció de l'etapa
Sortirem de Prats de Molló per el portaló de la muralla que cau per damunt de l'església. Travessarem un pont i prendrem un corriol a la dreta. Arribarem a El Gasot i seguirem la carretera amunt. Als 200 metres deixem la carretera i agafem un camí a l'esquerra cap el Coll del Miracle, ens endinsarem ben pel mig del bosc i creuarem el còrrec del Castelló fins arribar al Coll del Miracle (1272m.) en una hora i mitja.
A la cruïlla del coll deixarem el un camí a l'esquerra que va a l'Oratori del Miracle per prendre el de la dreta que surt a un pista força ample, per la dreta surt un corriol marcat, però poc visible. L'anirem seguint i vorejant per una antiga canalització d'aigua, trobant-nos sovint amb rierols i murs de contenció al nostre pas fins que deixarem el camí del canal, i agafarem un corriol que s'enlaira a la dreta arribant d'aquesta manera al "Tour du Canigó" que prendrem a l'esquerra. Després de passar per la Barraca dels Sequers i el Refugi de les Estables arribarem al Coll de la Regina (1762m.) on haurem invertit unes 5 hores des de l'inici, per tant serà un bon moment per dinar. Al Coll de la Regina prendrem el corriol a la dreta cap el serrat dels Miquelets i pla de Guillem. El corriol careneja durant tot el recorregut fins al Refugi de pla Guillem (2276m.). Molt abans d'arribar-hi, divisarem cap a la dreta una cabana de pastors i val més no despistar-se perquè ens desviaríem un bon tros del nostre objectiu. Així doncs, un cop al refugi sortirem cap la Collada de la Roqueta (2083m.) per un drecera. Tirarem recte avall per agafar la pista que corre paral•lela al rierol que es divisa a baix. Arribarem al Refugi de Marialles (1718m.) just a l'hora de sopar.

Breu
Penúltima etapa per concloure el GR 83, això arriba a la fi. La etapa més dura, més exigent, de totes amb un desnivell de 1560 positiu i 600 negatiu. Un bon entrenament per demà assolir l’etapa final i ascensió al Canigó. Una jornada solejada ens ha permès gaudir d’aquesta llarga caminada fins el Refugi de Marialles mentre ens passejàvem enmig de paisatges d’una gran bellesa, paisatges de muntanya. Cansats i animosos anem a sopar dora que demà tenim feina.

2010-08-29T07:00:00.011+02:00

II Travessa Les Borges Blanques - Montblanc

La travessa Les Borges Blanques - Montblanc és una marxa de resistència individual de caràcter no competitiva que puntua per a la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Discorre principalment per camins i pistes forestals així com pels pobles de l’Albi, el Vilosell i Vimbodí, i altres llocs d’interès com ara l’ermita del Torrents, el castell de Milmada, el monestir de Poblet, l’ermita de la Santíssima Trinitat i l’ermita de Sant Joan, per finalitzar a Montblanc. La travessa és un esdeveniment esportiu que uneix la comarca de les Garrigues amb la de la Conca de Barberà.

Sortida: La sortida de la caminada es realitza a les 7 h des de la plaça de la Constitució de les Borges Blanques. El lliurament de dorsals es dona des de 60 minuts abans de la sortida.

Recorregut: 51,40 Km.

Desnivell: ± 2.400 metres acumulat.

Breu: Les ciutats son buides, la gent se’n va a la platja per a refrescar-se com Deu mana. Altres sonats en canvi prefereixen caminar un munt d’hores sota l’angoixant calor que es dona per aquestes terres a finals d’Agost. En Jordi i Jo mateix ens apropem a Les Borges Blanques, de bon mati, per dur a terme la caminada. Un dia esplèndid ens acompanya durant tot el dia, tan esplèndid que ens fa suportar una torrada de les bones fent més dura la proba. La hidratació, altre cop, es fa fonamental per no defallir en l' intent. Les hores van passant i els quilometres també, un darrera l’altre. Els primers quaranta quilometres discorren per “falsos llanos” com diuen alguns esportistes d’elit. Aquesta travessa es reserva el desnivell pels últims onze quilometres per acabar d’estovar les cames. Com sempre, sigui la distancia que sigui, s’arriba al final amb les forces justes, sembla que l’organisme prengui dades, analitzi i s’adapti a la situació el just i necessari. A la tornada ja parlàvem de la propera, es repeteix l’historia, en el fons som una mica masoquistes, crec que som addictes al patiment. Apa dons, fins la propera.

Els caminaires = Antonio, Jordi i Josep.

2010-08-08T06:00:00.004+02:00

Cresta de Gasamir - Canigó
Pic del Canigó 2784
Gasamir de Dalt 2721

Una cresta de les “clàssiques”

Breu: Les crestes sempre m’han produït una seducció especial. Fer una cresta sempre ho hi trobat com l’expressió mes feréstec, més alpina, més elegant d’arribar al cim. No es d’estranyar dons, que l’imatge d’aquesta cresta la tingues retinguda dintre dels meus objectius de muntanya. Així que amb una favorable previsió meteorològica, ens hi vam plantar al seu massís, tot fent un magnífic bivac sota una nit estelada (*) , per cercar la cresta que finalitza al Canigó, un dels cims mes estimats i mes emblemàtics pels Catalans. La Gasamir-Canigó es va rendir als nostres peus, amb pleitesía fins el seu cim coronat per la seva creu, farcida de senyeres del nostre petit país. Un dia clar i solejat ens va fer gaudir d’unes sensacions úniques, quasi irrepetibles. Ben aviat i tornarem al Canigó per finalitzar el GR83 que hem dut a terme, per etapes, amb la gent de Foment. El resultat no pot ser més satisfactori, una jornada esplèndida. Una cresta recomanable en tots els sentits.

(*) S’ha de fer un bivac sota una nit estelada per entendre el adjectiu aplicat

Cordada: Felipe i Josep

Ruta: Refugi Marialles – Coll Verd - Cabana d’Aragó – Plans de Cadí – Gasamir de Dalt – Pic del Canigó – Xemeneia – Gorgs del Cadí - Plans de Cadí – Refugi Aragó – Coll Verd – Refugi Marialles

Aproximació: Passem pel costat dels refugis Marialles i el Lliure tot seguint la ruta normal, mentre al fons de la vall s’endevina la cresta en qüestió. Anem fent camí tot passant pels atapeïts boscos mentre passem pel Coll Verd. Seguim amunt fins arribar a la cabana d’Aragó (una cabana per a 4 places) en el nostre cas preferim fer bivac pels voltants de la mateixa. De bon mati reprenem la marxa fins els Plans de Cadí on s’ha de prendre una mena de cau sec que remunta pel tros, a sac, sense contemplacions ni fites que valguin. La vall va quedant al fons. Mentre ens aproximen al cim, la cresta va mostrant tot el seu caràcter. Arribem al Gasamir de Dalt on es desplega tot el fil de l’aresta que l’uneix amb el Canigó. Prenem un respir mentre ens calcem tots els aparells. Això tot just ha començat!

Cresta: Anem grimpant i passant les esveltes torretes del primer tram de l’esvelta aresta que ens ofereixen unes fotos molt estètiques. Una cresta aèria, amb caràcter. La gran majoria de passes son de III llevat d’algun pas de III+ que es troben als seus dos gendarmes característics. Els gendarmes presenten una progressió franca, atlètica, amb una roca excel•lent. El segon gendarme es pot evitar tot fent un flanqueig (espectacular) per la dreta del mateix. Anem avançant en simultani tot gaudint de l’ambient on ens trobem amb el Canigó com a decorat de fons. Hi trobem alguna instal•lació de ràpel, al nostre entendre no necessària en cap cas. Anem treballant la cresta mentre el nostre destí es va aproximant com si fos l’objectiu d’una càmera reflex. Al dia anterior comentàvem si trobaríem moltes o poques cordades fent la cresta però al final vam estar sols, tota per nosaltres, que be que si està!. Arribant al cim, la cresta es va eixamplant però sense perdre el seu caràcter aeri. Dalt del cim s’endevina un munt de gent. Últims metres, sempre buscant el cordal de l’aresta, per gaudir fins al final. Arribem al cim, ja hi som, contents, satisfets per la feina feta. Pic del Canigó 2784 metres. Ens abracem, fem un glop, fem la foto, comentem la jugada, fem un mos, mentre recollim els estris de la jornada. Abans de reprendre la tornada gaudim de les magnifiques vistes des d’aquest airós, emblemàtic, majestuós, alpí, simbòlic així com cotitzat cim.

Descens: Anem a trobar la xemeneia que dona pas a la ruta normal, amb compte dons encara hi ha gent que puja. Anem baixant fins els Plans de Cadí mentre a la nostra dreta es desplega tota la panoràmica visió de la cresta. La resta, ja sabeu, anar fent xino-xano muntanya avall. Pas a pas mentre anem comentant pròxims objectius, pròximes aventures, es que no en tenim mai prou. Això va per dintre. Bé dons aquí acaba la petita historia d’una petita aventura de cap de setmana.