Pedraforca 2497





La muntanya de les bruixes (*)

Pedraforca muntanya màgica. Altiva i orgullosa sobresurt amb la seva estampa inconfusible. És el segon massís més famós de Catalunya desprès de Montserrat. No hi ha ser humà que no tingui el desig de pujar aquest cim. Naltros concretament (aprofitant les nostres estades a Sant Julià de Cerdanyola) hem pujat tres cops sempre amb bona companyia. Un cim d’una singular i peculiar bellesa. L’any 1982 aquest entorn va ser declarat Paratge Natural d’interès Nacional pel Parlament de Catalunya.

08/1997 - 06/1999 - 05/2001

Ruta = Mirador de Gresolet - Refugi Lluís Estassen – Canal de Riambau – Canal del Verdet – Coll de Verdet – Cim Nord – Pollegó Superior


Al mirador de Gresolet prenem un camí fins el Refugi Lluís Estassen. Darrera del mateix seguim el camí que anirà passant per sota de la cara nord. Passem la canal del Riambau fins trobar la canal del Verdet. En forta pujada fent ziga-zagues arribem al coll de Verdet. Als pocs metres trobem una canal que superem amb passos de I sense gaire dificultat fins el cim Nord. Seguidament enfilem la cresta on anem superant diferents bretxes amb passos aeris de baixa dificultat per arribar al nostre destí anomenat Pollegó Superior. Cim estret i normalment prou concorregut. Un bon mirador de la serra del Cadí. Les fotos típiques obligades per l’àlbum. Per la baixada buscarem la forquilla on trobarem una llarga tartera. Al final de la tartera hem d’anar amb compte de trobar un camí a mà esquerra que ens portarà fins al refugi. Al refugi trobem una bona font que es d’agrair dons el Pedraforca és molt sec sobretot als mesos d’estiu. Un cop aplacada la sed podem refrescar-nos amb una cervesa al refugi o sinó a la població de Saldes on també trobarem una exposició molt interessant del Pedraforca i els seus voltants.

(*) Les bruixes del Pedraforca

En l’època en que les nostres contrades estaven dominades pels sarraïns, els habitants de la zona banyada pel riu Saldes, al peu de la serralada del Cadí, sortien de les seves coves i amagatalls i hostilitzaven sempre que podien l’enemic.
Una nit, aquests defensors de la fe i de la terra sentiren uns estranys sorolls: petjades, pedres remogudes, crits...
Quan va sortir el sol veieren esglaiats com sobre la muntanya que ara s’anomena Pedraforca s’aixecava una impressionant fortalesa, poblada per uns éssers estranys que s’aliaven amb els sarraïns i mataven a tir de sageta l'infeliç cristià que gosava transitar pel territori dominat pel castell encantat.
Els cristians indefensos davant les forces del mal, varen demanar ajut a Déu que, en escoltar els seus precs, va enviar a la terra Sant Miquel amb un estol d’àngels, i la nit del 31 de desembre de fa més de mil anys varen destruir el castell, fent que la muntanya on s’assentava prengués forma de forca. D’aquí el nom que se li dóna en l’actualitat: Pedraforca.
S’explica per aquestes contrades que, des de llavors, la nit de Sant Silvestre, les bruixes es reuneixen al Pedraforca en record de l’existència del castell encantat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada