Eternal Running [Igualada]








JA SOM "INVENCIBLES"

Ja ho deia el slogan de la cursa = “Si llegas serás invencible / Sino... habrás fracasado” Amb aquest slogan tant contundent va arribar el dia de la gran cursa. Un cop arribats al pàrking anem a recollir els dorsals i el xip amb un fred de collons. Tots preparats a la sortida disfressats amb la roba més cutre ja destinada a llençar-la un cop superada la prova. El tret de sortida dona pas a la gran cursa. Els primers metres son un frec a frec degut a la multitud afiliada a la cursa. En continuada pujada ens trobem el primer obstacle [contenidors de runes] que fan un tap de gent i al mateix temps estiren la cursa definitivament. Dura pujada fins dalt del turo on seguirem per camins fins el segon obstacle [mampares baixes] per arrossegar-te com els cargols. Seguim per corriols i camins en baixada fins al tercer obstacle [quatre-cents metres aprox de riu] amb l’aigua-fangosa superfreda que arriba per sobre dels genolls. Els peus i les cames sembla que siguin d’un altre perquè casi no les notes. El recorregut continua per camins i camps fangosos passant per el quart obstacle [el túnel del terror] fins arribar al cinquè obstacle [un túnel de fang] fang, mes fang i encara més fang. El problema es mantenir l’equilibri i no fer un aterratge triomfant. Molls a més no poguer seguim per tot tipus de rierols amb un pastis de aigua-fang molts cops fins els genolls. La cursa segueix per dintre del polígon industrial on trobem el “chico de la manguera loca” que et llenca aigua i que ja no t’importa, casi que ja et fa gracia i tot. Arribem al inici de la cursa on trobem un circuit amb els obstacles més espectaculars [sobre tot per el públic que su pasa pipa] El sisè i setè obstacle [dos foses d’aigua amb muntanyetes de fang incloses] l’aigua arriba fins el pit que fa que tinguis de superar una rampa de fang a las que hauràs de posar-li interès. El vuitè obstacle [la pista americana] ens fa arrossegar per terra-fang-aigua amb punxons al damunt. El novè obstacle [contenidors de runes] amb la dificultat de no deixar-te les dents enganxades. El problema fixa afegit durant tota la cursa es dur les bambes plenes de fang que fa relliscar moltíssim a tots els obstacles. El desè obstacle [pas dels neumàtics] per trobar el onzè obstacle [pila de conductes de ciment] amb una alçada de tres metres aprox que ens porta fins l’últim obstacle [el camió de palla] amb una alçada de quatre metres aprox que te instal·lada una xarxa per poder superar-ho. Últims metres per creuar la meta i no morir en el intento. Una cursa salvatge nomes per a boixos amb ganes de ser “invencibles” encara que nomes sigui per un dia. Com a detall l’organització posa al aire lliure una instal·lació amb palets per dutxar-te amb un reg d’aigua freda i així poder despendre’t del fang adossat a tot el teu cos. Un cop dutxat i si encara no has mort de fred dons et treus la roba i les bambes que semblen una peça de ceràmica de la bisbal. Ja ben abrigats passem a recollir els obsequis i gaudir d’un magnífic entrepà de botifarra i un refresc que son d’agraïment. Una estona per la zona veien el estat dels corredors i prenem el cotxe per tornar al hogar. Tota una nova experiència àmpliament recomanable.


xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
El grup dels “invencibles” Carlos / Josep / Juan Luis / Miguel / Sonia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada