Aguas Tuertas






Una vall de postal

Ruta = Selva de Oza - Pista de Guarrinza – Achar de Aguas Tuertas - Aguas Tuertas

La formació d’aquesta vall és deu a la presencia de masses de gel que cobrien els Pirineus durant el quaternari. Per Aguas Tuertas es passeja el riu Aragón-Subordán, replè de capritxosos meandres d’aigües vermelloses. Els seus suaus meandres acullen durant tota l’estació estiuenca, ramats de vedelles, braus, ases, poltres i cavalls.

La carretera que puja de Echo tot passant per la Selva de Oza es converteix en pista a l’alçada de Guarrinza. Pista plena de bonys però transitable. El cotxe el deixem on trobem una senyal que ens indica la fi de la circulació per a vehicles motoritzats. Comencem la marxa en mantinguda pujada per la mateixa pista. Trobarem una tanca pel bestiar abans d’arribar al collado situat a Achar de Aguas Tuertas on trobem una instal·lació pel bestiar. Uns metres més endavant sortirem al balcó d'aquesta apreciada i coneguda vall. La primera impressió que ens reporta és la d’una vall perduda així com remota. Aquí encaixa perfectament l’expressió “que verde era mi valle”. Prenem un sender a mà dreta que ens portarà fins el final de la vall. Anar fent paradetes per observar detingudament el bestiar. Mentre contemplem aturats un ramat de cavalls, un poltre envaït per la curiositat s’aproxima a la Mercè que resta tranqui-la (així com fascinada) facilitant l’acostament del jove atrevit. Un poltre que ens va obsequiar amb la seva espontaneïtat i bellesa difícil de trobar per altres indrets. Al fons de la vall trobem un pastor repartint sal enmig de les esverades vedelles. Sal que els hi facilita la digestió i els hi aporta minerals com el clor i el sodi. Una estona per fer un pica-pica aprofitant el solejat dia. La tornada és fa pel mateix camí sense tardança. Un cop al cotxe trobem un grapat d'aficionats a l’ornitologia armats amb prismàtics gaudint de l’observació d'un munt d'ocells que naltros desconeixem la seva vàlua. Ja hem fet el dia. Això s’ha acabat. Tornem a la Borda Bisaltico (la nostra guarida) per fer un bon sopar i desprès rematar-lo amb un típic i digestiu patxaran casolà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada