Ferrada de les Roques de l'Empalomar







La ferrada del Berguedà

Recorregut = Curt / Dificultat = Baixa

La predicció meteorològica era decebedora. Tot i això vam anar a provar aquesta ferrada de nova creació per les terres del Berguedà. La sort es va posar del nostre costat i no vam tenir pluja malgrat l’amenaça constant.

Accés = Des de Berga, seguir per la C16 en direcció al Túnel del Cadí. 1 Km abans de Guardiola de Berguedà girar a l’esquerra per la B-400 en direcció Vallcebre, Saldes i Gósol. Desprès d’uns 7 Km, trobareu la cruïlla de Vallcebre. Des d’aquesta fins el poble hi ha uns 2,5 Km. Sense deixar la mateixa carretera, creuareu el poble i continuareu en direcció al Coll de Fumanya i Fígols. Després de fer un tram d’uns 2 Km amb forces revolts i pendent, la carretera s’aplana. Trobareu a la vostra dreta el Pàrquing del restaurant de Cal Borni. Continuareu per la mateixa carretera i uns 100 m més enllà, a la vostra esquerra, podreu aparcar el cotxe (trobareu un cartell indicatiu).

Aproximació = Travesseu el torrent pel sender dels “Camps del tabac” (senyalització verd i blanc) i uns 200 m més amunt us desviareu a la vostre dreta, abandonant aquest sender. El camí s’enfila pel mig del bosc fins a retrobar altre cop el sender del “Camps del tabac”. Seguiu cap a l’esquerra fins arribar al “Coll de la Canalasa”. A partir d’aquí s’ha de baixar una mica pel vessant oposat d’on heu arribat. Al cap d’uns 30 m, prendreu el camí que va cap a la dreta i baixa directament per la canal. A la vostra dreta, ja veureu la paret de l’Empalomar amb la ferrada. Baixeu pràcticament fins el fons de la canal, on trobareu a la vostra dreta i a uns 5 m per sobre vostre l’inici de la ferrada.

Retorn = El descens el realitzareu tot seguint el camí que surt per la dreta del cim en direcció al “Coll de la Canalasa”. Camí equipat amb trams de cadena i cable. Un cop al coll, retorneu l’aparcament pel mateix camí de pujada.

L’aproximació la trobem molt humida i fangosa degut a les pluges acumulades. Una aproximació sense pèrdua en mantinguda pujada fins el coll per desprès baixar un xic fins a peu de l’inici de la ferrada en qüestió. Una ferrada amb una equipació excel·lent. Una ferrada idònia per a iniciar-se on la màxima dificultat que ens trobem és el fang adossat que portem a les sabates i que limiten rigorosament l’adherència a la roca. La ferrada podríem dividir-la en tres trams. El primer tram progressa verticalment sense cap dificultat. El segon tram presenta les màximes dificultats que consisteixen en un flanqueig a estones un xic extraplomat fins arribar al pont (curt però simbòlic) que dona pas al tercer tram vertical i exempta de dificultats. Un cop dalt fem la foto de família i prenem un refrigeri. Vinga tornem al cotxe que comença a caure alguna que altre gota. Ara nomes resta anar a fer la cervesa per acabar d'arrodonir el dia. Apa dons, fins la propera.

Els ferraters = Gloria - Josep - Mercè - Matilde - Miquel - Santi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada