Bisaurín 2670







El Bisaurín "por fin"

Desnivell = 1150
Vall o Serra d’Aisa

Ruta = Refugi de Lizara – GR11 – Plano de las Fetas – Collado de Foratón - Bisaurín

El Bisaurín és un dels gegants del Pirineu occidental. La major alçada prèvia als tremi’ls i el seu espectacular perfil fan que sigui un cim molt apreciat per la zona. Així mateix la seva imatge de fortalesa inexpugnable fan d’aquest cim una ascensió casi obligada.

Fa un dia ideal. Sol i absència de vent dons la nit anterior estàvem sota la típiques tempestes dels Pirineus amb aparell elèctric inclòs. Sortim de bon mati del refugi de Lizara pel GR11 que travessa pel coll fins l’altre vall i refugi de Gabardito. El camí ben marcat no te pèrdua i puja primer suament per terreny còmode per desprès enfilar-se tossudament fins el collado de Foratón on obtindrem unes esplèndides vistes de ambdues valls. Podem ja gaudir de les vistes de la Punta Agüerri i la Punta de la Cuta entre d’altres. Igualment tenim damunt nostre la gran muralla tant peculiar que forma el nostre destí. Fem la primera aturada tècnica per hidratar-nos correctament abans de reprendre la segona etapa del dia. Abandonem definitivament el GR11 i girem a ma dreta tot seguint una mena de tanca metàl·lica en continua pujada. Desde aquest punt el desnivell restant es fa tot dret i sense contemplacions. Per terrasses herboses avancem primerament en mantinguda pujada. Seguidament s’intensifica la pujada i el sender cambia a un terreny pedregós tipus tartera. El temps està empixonant i aquell dia magnífic es va transformant ràpidament a molt incert. El vent i el fred es fan presents sense més presentacions. D’ara endavant les fites escassegen i hem d’estar atents al mateix temps que anem sortejant les ultimes congestes de neu que encara si resisteixen. Arribem dons a l’aresta cimera on girem de nou a ma dreta fins anar a trobar la creu metàl·lica que corona el cim. Ja hi som dalt del Bisaurín “por fin”. Per fi dons a la tercera va la vençuda. La primera retirada per un inesperat excés de neu que feia impossible avançar amb raquetes, la segona retirada per una grip inoportuna i a la tercera dons aquí dalt ens teniu. Prenem plàcidament una mica de fruita mentre esperem aviam si la climatologia ens obra una finestra per gaudir del merescut paisatge. Tota la vesant nord forma un espessa mar de núvols. Fem les fotos oficials i prenem la tornada dons veiem que això no apunta maneres de fer grans cambis. Anem baixant xino-xano fins el coll de Foratón on un ramat de vedelles prenen el sol. El sol ha fet presencia de nou encara que ha deixat el cim amb un barret de núvols i boira donant-li un aire més alpí. La resta ja no te més secrets tret d’anar observant els “milanos” com planegen airosament per tota la vall. Arribem al renovat i esplèndid refugi de Lizara on ens calcem dues amanides il·lustrades amb una fresqueta així com merescuda cervesa mentre observen tranquil·lament com el temps va empitjorant. Apa dons fins la propera.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada