Midi d'Ossau 2884









El Midi d'Ossau sense grampons

Desnivell = 1350
Parc Natural Vall d’Ossau

Ruta = Pàrquing proper al Portalet – Coll de Pombie – Refugi de Pombie – Coll de Suzon – Midi d’Ossau

El Midi d’Ossau es una muntanya aïllada, singular, molt estètica i replena de vies d’escalada de gran dificultat donant-li un aire de cim infranquejable. La seva ruta normal fins i tot requereix de coneixements d’escalada dons ostenta tres xemeneies que son els seus principals obstacles.

A les sis del mati obro els ulls i em dirigeixo ràpidament a la porta del refugi per descobrir el dia que ens espera. Un cel totalment obert ens indica que tindrem un dia esplèndid per gaudir d’aquest consolidat i desitjat cim. Desprès del raquític esmorzar enfilem camí amunt carregats coms mules. El sender no te pèrdua. Ens dirigim travessant en primera instancia la pedregosa tartera de la Grande Raillère i guanyant alçada seguim fins el col de Souzon. Parada i gir a ma esquerra encarant el cim. En mantinguda pujada seguim per cresta herbosa fins a peu de la paret i l’inici de les dificultats establertes. Ens calcem els catxarros i emprenem la primera xemeneia amb passes de II i d’uns 15 metres aproximadament que superem sense encordament. Seguim les fites que segueixen a ma dreta per terrasses herboses i restes de sender perdedor fins el segon obstacle. La segona xemeneia te passes de II – II+ i una alçada de 30 metres aproximadament. Aquí ens assegurem i pugem decididament tot posant dos aliens per fer confiança fins el final de la mateixa on trobem una esplèndida reunió. Recollim corda i progressem de nou per terreny pedregós fins el tercer i últim obstacle. La tercera xemeneia amb passes de II i 30 metres d’alçada aproximadament. Segons altres ressenyes aquesta és la més fàcil i nomes te passes de I però naltros vam tenir de sortir una mica de la línea lògica per acumulació de neu a la mateixa. La sortida d’aquest corredor dona pas al Portillón on es troba la creu en forma de fletxa que serveix d’indicador molt útil a la baixada. Seguim amunt i amunt per la pedregosa lloma de Rein de Pombie sortejant les amplies congestes de neu fins quedar-nos travats a peus de l’avant-cim. No podem seguir progressant dons la neu es dura i no ens fa gracia, no ho veiem clar dons no portem grampons. Si ja ho se la culpa és nostre per no dur-los (semblem principiants) però és que el guarda del refugi li vam preguntar a l’hora de fer la reserva si feien falta i ens va dir que res de res, que no feien falta. Fem una aturada tècnica mentre prenem una reconfortant taronja i al mateix temps que ens enrecordem del guarda tot maleint (segur que li deurien xiular les orelles). Emprenyats i resignats no deixem perdre l’humor i continuem gaudint de l’enorme satisfacció de fer muntanya dins d’aquest esplèndid cim i amb unes vistes que no tenen preu. Com aquell que no vol podem veure el Balaitous, Pico de Pallás, Picos de Arriel i d’un bon grapat més. Desprès vam parlar amb el guarda i deia que ell no ho havia dit, és clar, no podria ser d’altre manera. Igualment suposo que per compensar-nos ens va dir que nomes ens va restar cinquanta metres fins el cim. Prenem el camí de baixada fins la creu fletxa esmentada. Preparem el primer ràpel de 15 metres a una correcte instal·lació que es troba uns metres més a baix de la creu per superar aquesta xemeneia amb restes de neu. Continuem baixant atents a les escasses fites que anem trobant dons equivocar-se de canal pot ser greu. Una gran fita ens indica la situació de la segona xemeneia. Aquí també trobem una bona instal·lació on preparem aquest casi obligat ràpel de 30 metres. Recollim corda i seguim baixant per anar a trobar la primera xemeneia. Aquí l’instal·lació ja no es tan solida, podríem dir una mica dubtosa, precària amb cordinos un xic enrederits. Tot i això preparem l’últim ràpel de 15 metres a pesar de no veure-ho del tot clar. Ens desempalleguem de tos els catxarros i refem les motxilles per retornar pel mateix camí. Un dia esplèndid i solitari, amb una gran sensació de llibertat dons vam ser l’única cordada que va pujar aquest dia. Anar fent camí arribem al refugi de Pombie on prenem un gotet de vi tot xerrant amb el simpàtic i sempre recordat guarda que recollia les nostres “impressions”. Be aquestes coses també passen. La resta del dia deixem que transcorri al llac proper del refugi prenen el sol amb l’impressionant paret del Midi com a fons. Un gran cim. El teníem a la llista feia temps. Un cim desitjat que li teníem moltes ganes. Un cim que no defrauda gens ni mica. Mols bones sensacions ens emportem del Sr. Midi. Fins aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada