Ports de Beseit - Els Ports - Lo Port
Mont Caro 1447







Volta al Mont Caro “Extrem II”

L’espai dels Ports conserva una especial diversitat i singularitat dins una àrea de transició entre muntanyes ibèriques i les serres litorals catalanes. Té un alt valor ecològic ja que és un recull complet de la diversitat i la singularitat de les terres del migjorn català, situades a l’extrem meridional del Sistema Mediterrani. Format per muntanyes de notables valors geològics, que presenten alhora nombroses formes estructurals singulars d’un especial interès paisatgístic.

-------
Dissabte : 08/11/08 - Mont Caro per la Mola Castellona
L’anada amb cotxe la fem sota una intensa pluja que ens fa preveure un cap de setmana força remullat, a pesar del pronòstic meteo de tv3 on anunciaven un sol esplèndid. Arribem al punt d’inici però una batuda de caçadors ens impedeix emprendre la ruta prevista. Hem d’anar a buscar una ruta paral·lela i/o similar per a complir les nostres fites. Així dons deixem el cotxe per la pista del Barranc de la Caramella. Ja no plou i el sol comença a fer el valent. Ens calcem els estris i comencem la jornada que ens durà fins el refugi de Mont Caro, on farem nit, tot passant pel Mont Caro. El camí s’enfila decididament per les escarpades parets sortejant les cingleres. A la nostra dreta podem anar contemplant uns preciosos salt d’aigua de gran bellesa. Força xino-xano i arribem als peus de la Mola Castellona per anar a parar a una cisterna d’aigua de la UEC ubicada dalt d’una espectacular cinglera per a fer el merescut àpat del dia. Un excel·lent mirador on podem veure pausadament el Delta del Ebre en tota la seva magnitud. Reprenem la marxa per anar a buscar el Coll del Vicari on trobarem la carretera que dona accés al Mont Caro. Seguim el sender que va travessant pel tros l’enrevessada carretera. Ja hi som. Ja hem arribat al cim que també és la cota més alta de la província de Tarragona. Unes enormes i horroroses antenes li treuen tot el encant al cim. Que hi farem, coses de la vida moderna. Una boira espessa i un vent fredot no ens permeten gaudir molt del cim. La foto de grup i alguna cabra que altre voltant el mirador. Ara anem a prendre pel primer revolt de la carretera una canal en forta baixada que ens durà directament al refugi. Un refugi acollidor sense grans pretensions. Un abundant i bon sopar mentre xerrem de tot i no res. Ben sopat una mica de tertúlia i apa cap al llit que hi ha soneta.

-------

Diumenge : 09/11/08 - Volta al Mont Caro
Avui toca “vuelta grande”. Ens llevem no massa dora i un cop esmorzats travessem la decadent urbanització amb signes d’haver viscut “tiempos mejores” per anar a buscar el GR que s’enfila cap el coll dels Pallers. Avui la jornada serà llarga. La sinuosa volta al mont Caro passant pels Bassis de Caro. Mig planejant, puja i baixa constantment passant per colls amb esveltes agulles i sempre amb l’amplia panoràmica vista del Delta del Ebre. Camí bastant i molt perdedor, amb creuaments de camins que fan anar amb compte per a no fer el passerell. Un xic fatigats, fem una aturada tècnica per fer un mos i prendre forces dalt d’una de les enormes cingleres tot guaitant el llarg tros que encara ens resta. Deu ni do. Arribem altre cop als peus de la Mola Castellona on prenem aire i alguna cosa més abans d’enfilar el mateix camí que vam prendre ahir, però ara en llarga-llarga baixada. Podríem titular la Volta al Mont Caro com la “ruta aromatitzada” dons tota l’estona vas fregant farigola, romaní, espígol, i tot tipus d’herbes aromàtiques al teu pas pels estrets corriols, mentre van desprenent sedoses fragàncies. Una llarga estona baixant i baixant per arribar al vehicle i refrescar-nos una mica els atrotinats peus. Buff quina botifarrada. Agafem els cotxes i fem la parada al poble de Raval de Cristo per a prendre la cervesa i xerrar una mica abans de prendre l’autopista amb direcció a la ciutat. Apa dons. Fins aviat.


El "Grup de Muntanya" = Àngels - Anna - Aurora – Christine - David - Gloria - Jesús - Josep - Matilde - Mercè - Miquel - Santi (que s'ha currat el mapa) i Sergi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada