Pic de Subenuix 2890








Un cim esvelt, airós, alpí.

Ruta = Pàrking Prat de Pierró – Refugi Ernest Mallafré – Estany de Subenuix - Estany Xic de Subenuix – Pic de Subenuix

Aprofitant el pont del 1er de Maig vam anar a fer muntanya per Sant Maurici i Aigüestortes. Prenem com a campament base el “coqueto” però incòmode refugi de Ernest Mallafré. Un refugi molt bucòlic amb poca gent però que amb plena ocupació es torna molt incòmode i antisocial, ara tampoc entrarem en detalls però deu ni do. Be apart de les incomoditats que ens esperaven arribem al refugi còmodament fent xino-xano i tot observant els majestuosos sentinelles anomenats Els Encantats que gosen d’una innivació espectacular oferint una preciosa estampa.
Al dia següent ens llevem i ens calcem tots els estris dons la neu ja es present al refugi i segons les dades hi ha molta però que molta neu. Enfilem el sender amb direcció al Portarró d’Espot fins aproximadament el final del llac de Sant Maurici on regirem a l’esquerra. Dic aproximadament dons la ruta a l’hivern es torna una orientació degut i davant l’absència de fites i altres marques plenament visibles a l’estiu. Ara enfilem la vall amunt, una vall molt ample que ens permet fugir de l’elevat risc d’allaus per l’època on ens trobem. I com es diu molts cops “al fons a mà dreta” trobarem l’estètic Pic de Subenuix. Malgrat la quantitat de neu encara avancem força còmodes amb les raquetes dons a primera hora la neu esta forta i freda. L’airós Subenuix no té pèrdua, segons el planell el trobem a la dreta del Pic de Morto amb el seu coll que donaria accés al refugi de Colomina. Nosaltres hem de anar a buscar l’altre coll ubicat enmig del Pic dels Estanyets i el nostre objectiu. Pugem gradualment gaudint de l’idíl·lic paisatge fins l’ultima pala que ens porta en forta pujada fins el coll esmentat abans i que dona accés al desitjat cim. Les vistes son purament hivernals per excel·lència, imatges altre cop sense preu. Al coll un grup de dissidents decidim fer repòs tot guaitant el paisatge, mentre la resta de companys enfilen amb decisió els últims metres i la part final prou exposada fins el punt culminant del cim. Un cim esvelt, alpí, molt guapo. Desprès de les típiques fotos enfilem la baixada tranquil·lament, no hi ha pressa dons el paisatge s’ho mereix. Tal com anem baixant anem trobant la neu primavera fent el progrés molt incòmode així com molt fatigós. A l’alçada altre cop del llac de Sant Maurici girem a la dreta pel sender que ens durà a les portes del refugi. Cambi de sabates per les xancles i al riu a netejar-se una mica abans del merescut sopar amb la tertúlia que obra els comentaris de les millors jugades de la jornada. Demà teníem l’intenció de fer Els Encantats però creiem que serà millor ajornar-ho per més endavant dons està previst que farà més calor i la neu segurament no ens permetria fer el cim a banda que segurament la jornada es tornaria penosa per no dir odiosa. Resumint dons podem dir que el Pic de Subenuix es mereix una obligada visita pels amants de la muntanya. Fins aviat.

La colla = Annabel - Aurora - Clara - Christine - Dani - David - Gloria - Jesús - Joan - Josep - Mercè - Miquel - Mònica - Santi - Sergi - Pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada