Via Verda Baix Ebre
Via Verda Terra Alta









Les Vies Verdes de Tarragona

La Via Verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafan on, atès l’interès del govern de l’Aragó de tenir port de mar per explotar els seus productes, van construir un traçat de tren en què estava projectada la unió del municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. Les obres es varen començar el 1882, però a causa de diversos problemes, no fou fins l’any 1942 quan es va poder inaugurar. La via va estar en servei durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Aquesta obra no es va concloure mai, fet que la va condemnar al desús.

Nivell = Mitjà
Itinerari = El Guinardó - Estació de França - Tortosa - Roquetes - Aldover - Xerta - Benifallet - Pinell de Brai - La Fontcalda - Prat de Comte - Bot - Horta de Sant Joan - Arnes - Can Barrina - Arnes - Horta de Sant Joan - Bot - Prat de Comte - La Fontcalda - Pinell de Brai - Benifallet - Xerta - Aldover - Roquetes - Tortosa - Estació de França - El Guinardó
Distancia = 130 Km aprox. / Desnivell = 480

Sortida Btt organitzada al detall per la Christine. Sortida ecològica de principi a fi, dons per desplaçar-nos col·lectivament vam fer servir el tren fins a Tortosa. Desprès de l’esmorzar enfilem pels carrers de Tortosa els primers 2 quilometres fins a Roquetes on podríem dir que comença de manera oficial la via verda. Xino-xano continuem fent quilometres passant per Aldover i Xerta situat al quilòmetre 12 i ½. A Xerta hi ha mercat i al mateix temps aprofitem per recollir el passaport de les vies verdes on es valida les vies verdes realitzades a la “península”. Un passaport d’última creació que no serveix per res però que si el tens, dons mira “menos da una piedra”. Seguim pedalejant passant pels túnels que al principi fan gràcia però progressivament es tornen “terrorífics” per la manca d’iluminació. Si només porteu el frontal de muntanya, com va ser el meu cas, no veureu tres damunt d’un burro. Os recomano altres tipus de llanternes mes potents si no voleu reviure “panico en el túnel”. Passem per Benifallet mentre el paisatge es torna mès abrupte tot continuant fins a Pinell de Brai situat al quilòmetre 25. Mentre vas passant túnels i ponts et dones compte de la magnitud de les obres que es realitzaven en aquella època quan encara es feien pedra sobre pedra amb el pic i la pala. Arribem a Fontcalda i quilòmetre 30 on fem una parada tecnico-gastronòmica. Abans d’arribar un dels companys es va donar un refrescant així com involuntari bany amb aplaudiments inclosos. Reprenem la marxa ara passant per Prat de Comte i Bot situat ja al quilòmetre 36. Totes les estacions es troben molt malmeses, encara que sembla que algunes estiguin en període de reformes per a proper us turístic. La via verda no te grans desnivells però si una constat, suau però mantinguda pujada que fa que les cames es vagin carregant. Arribem a Horta de Sant Joan i quilòmetre 45 on les vistes de les Roques d’en Benet barrejat amb l’Arc de Sant Martí donen unes espectaculars vistes del Ports. Últim esforç per arribar a Arles estació i final d’etapa de la via verda ubicada al quilòmetre 49. Un cartell ens indica que encara ens falten 6 quilometres per arribar al poble de Arles on tenim la reserva per fer nit. Últims quilometres que es fan pesats, potser ja pensant amb una merescuda dutxa i un bon sopar. Així va ser a Can Barrina on vam quedar molt contents del tracte rebut així com de la seva bona cuina i el seu bon vi. El dia següent ens llevem i després del reconfortable esmorzar comencem a desfer tot el que vam fer el dia anterior. Avui hauria de ser una plàcida passejada però un vent contrari i emprenyador ens fa pedalejar més del previst. Els túnels tornen a ser protagonistes, més d'un i més de dos si deuen fotre de cap. Anar rodant, fent quilometres i sense més historia arribem al final d’etapa situat a Tortosa. Ja está, ja tenim les vies verdes de Tarragona al sac i ben lligat. Ara només cal prendre el tren per tornar a la city. El “Catalunya Express” porta un compartiment per a penjar les bicicletes, tot un detall. El tren es va aturant a les parades previstes i es va omplint a vessar. La gent a pinyó, de peu als passadissos, pel terra, hi han coses que no cambiaran mai, feia molt de temps que no agafa el tren i pensava que això ja no passava dons diuen que som europeus, però veig que com moltes coses segons perquè. Aquí s’acaba l’historia, fins la propera. Ens vem.

La colla Btt = Annabel - Basilio - Christine - Esther - Ferran - Gloria - Josep - Henk Jan - Miquel - Miquel


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada