Ports de Beseit - Els Ports - Lo Port
Punta de l'Aigua 1091
Tossal d'Engrilló 1073










Lo Port "Extrem III"

Un altre cap de setmana per Lo Port. Excursions pels Ports en trobarem a dojo. Un massís feréstec, aspre, frondós, sorprenent, feixuc, amb racons insospitats. Aquest cap de setmana en Jesús (inigualable explorador) ens tenia preparades dos excursions per la zona : Les Gúbies de la Vallfiguera / Punta de l'Aigua i el Tossal d'en Grilló.

Dissabte 14/11/2009 - Les Gúbies de la Vallfiguera
Pujem per la carretera que du al Mont Caro. El monument a la cabra ens dona la benvinguda. Hem d’estar atents dons passat aquest peculiar monument i desprès d’una corba molt tancada, la corba d’alfara, uns tres-cents metres més amunt trobarem una fita a ma dreta que ens indica l’inici del camí. Deixem el cotxe i ens calcem mentre guaitem del fantàstic paisatge. La espessa boira, uns quants metres més abaix, té l’aspecte d’una catifa de coto-fluix per on treuen el nas els turons i tossals de la zona. Preciós. Comencem l’excursió del dia, veure la fita esmentada, tot baixant per un sender amb marques vermelles, no gaire bucòlic, sembla que abans era un abocador. Cal anar desviant-se a l’esquerra. Anem seguint les fites atents a l’evident camí. Anem rodejant per la nostra esquerra la Tossa de la Reina. Seguim caminant i més endavant trobem un petit indicador que ens adreça al Salt del Ximenot, el GR i finalment Caro. Naltros seguim el camí de les Gúbies tot baixant pel retorçat baixador de les Gúbies fins al fons del barranc de la figuera de la pròpia vallfiguera. Aquí trobem un petit indicador que ens mostra la direcció a prendre per a la trobada de les gúbies. Anem remuntant el barranc per rocs i pedregots fins una pintada a ma dreta que ens anuncia el barranc on estem així com la proximitat de l’entrada a les gúbies. Ens endinsem pel enclotat així com estret passadís avançant, tot alçant la mirada dins l’espectacular congost. No crec que sigui gaire recomanable en cas de tempesta. Al final del mateix trobem una corda per si volem concloure atlèticament els últims metres per sobre d’un toll d'aigua. Ja està, unes quantes fotos i comentaris. El retorn dons no te gaire més secret, desfem el mateix camí per la recerca dels cotxes que ens duran a l’alberg de Paüls on farem nit.



Diumenge 15/11/2009 - Punta de l'AIgua i Tossal d'en Grilló
El dia s’aixeca lluminós, obert. Desprès de l’esmorzar iniciem aquesta jornada, més llarga que la d’ahir. Sortim pel costat del cementiri, situat darrera de l’església. Avui el sender fins el coll de la Gilaberta es prou clar, gens perdedor, dons segueix la mateixa, molt marcada, ruta dels Estels del Sud. Anem pujant primer per frondoses oliveres i desprès sota la cresta que puja decididament pel fil fins el cim. Un cop arribats al col de Gilaberta trobem un grand indicador i punt de partida del sender que remunta fins la punta de l’aigua. Desprès d’un petit refrigeri reprenem la marxa per anar a buscar el primer cim del dia. Abans de conquerir el primer objectiu, un pas de roca ens ofereix unes magnifiques vistes de les espectaculars Roques d’en Benet. Arribem dons a la Punta de l’Aigua, una talaia idònia. Podem veure les belles poblacions de Paüls, Arnes i Horta Sant Joan així com el Mont Caro i les altives Roques d’en Benet. Enfilem una petita cresta (sense cap dificultat) a ma dreta per arrodonir el cim. Unes fotos de record i reprenem el camí altre cop fins el coll de la Gilaberta. Un cop situats al coll prenem un PR que va a trobar el coll que tenim en front de la punta de l'aigua per desprès anar regirant cap el pròxim objectiu passant en primera instancia per la font de Montsagre d’Horta. Anem passant per a pinedes tot guaitant les vistes i la zona torrada prop de Horta Sant Joan que aquest estiu malauradament va ser noticia pels seus incendis. Prop del Tossal d’en Grilló un grup de cabres fugen davant la nostra presencia, muntanya amunt. Enfilem els últims metres fins el cap d’amunt per les seves suaus pendents. Ja i som al Tossal d’en Grilló, segon objectiu del dia. A l’altre banda del tossal, radicalment oposada a les seves suaus pendents, es troba un espectacular penya-segat. Un piló i punt geodèsic, al marge del penya-segat, marquen el cim conquerit. Desprès de practicar l’art de la contemplació del paisatge reprenem el retorn. Seguim la pista fins la bassa de la refoia, on a la seva riba, fem l’àpat del dia. Desprès de l’oportuna migdiada reprenem el camí pel GR 171 que baixa tranquil•lament pel barranc de Montsagre fins arribar a la població de Paüls. Punt i final de les excursions previstes. Segurament, no hi ha cap dubte, que hi tornarem a descobrir altres zones de Lo Port. Fins la propera, dons.

El grup = Aurora - Christine - Gloria - Jesús - Josep - Mercè - Santi

1 comentari:

  1. Insisto en que la excursion fue muy bonita, con unos paisajes guapisimos, propios als Ports de Beseit. Nunca nos cansamos volver a este sitio, aunque siempre en un lugar diferente.
    Me ha gustado tambien la cronica... pero esta noche... a buscar algun vocabulario en el diccionario :o) jeje
    Hasta la proxima !!!
    Un saludo
    Christine

    ResponElimina