Puig d'Espies 1502 i Penya Aguda 1522









Per les Serres de Boumort i Carreu

Dos excursions previstes amb previsió de temps variable i possibilitats de pluja per diumenge. Tot plegat ni una minsa gota d'aigua i unes bones caminades. Cap de setmana arrodonit.
Dissabte = Puig d’Espies i Penya Aguda
Diumenge = Cresta de Carreu

Matinal per assolir aquests cims de la part oriental de la serra de Sant Joan, al prepirineu lleidatà. Tots dos tenen unes vistes cap al nord bastant limitades, però en canvi ofereixen uns panorames locals magnífics. Cims anònims, com tants altres, que demanen un perfil d’excursionista amant dels racons solitaris, dels paisatges inèdits per a la gran majoria, i acostumat a moure’s sense la comoditat d’itineraris marcats i trepitjats assíduament.

DIFICULTAT : Mitjana

DESNIVELL : 700 m


Informació extreta de “Muntanya Viva”

PUNT D’INICI
Hem d’arribar a Organyà, i, al mig del poble, trencar cap a ponent per una carretera secundària en direcció a Montanissell i Cabó (indicat). Al cap de mig quilòmetre la carretera es bifurca, deixem a la dreta la carretera que va a Cabó i trenquem a mà esquerra cap a Montanissell. Al cap d’uns 8 quilòmetres des d’Organyà arribem a cal Fenollet, hi entrem i hi aparquem. A part de dedicar-se a les tasques ramaderes i agrícoles també és un establiment de turisme rural.

PUIG D’ESPIES PASSANT PEL GRAU I L’ESPLUGA DE FENOLLET
De l’aparcament de cal Fenollet sortim cap al nord fins a la carretera principal, la seguim 50m cap a l’esquerra i trenquem a mà dreta per una pista secundària que porta immediatament a un dipòsit d’aigua. A l’esquerra d’aquest dipòsit surt el sender bastant fressat i clar, que ens fa superar fàcilment el grau de Fenollet. Al principi el traçat ens porta fins a tocar del barranc, coincidint amb el tub de recollida d’aigua de la font de Fenollet, que va a parar al dipòsit. Tant aquest barranc com el que queda a l’est del grau que pugem són bastant freqüentats pels amants dels descensos de barrancs. Després el sender ens allunya del barranc i fa una gran ziga-zaga per evitar el tram més abrupte de la muntanya.
Superat el grau de Fenollet arribem a un terreny molt més planer on desapareix la roca i apareixen els prats, aquí el sender es difumina i cal prendre bones referències visuals. Ens hem de fixar en la part alta del barranc que hem vorejat durant la pujada, allà s’inicia un esperó de roca que a la dreta té una petita torrentera. Per arribar-hi guanyem una mica més de desnivell cap al nord utilitzant algun tram de pistes en desús, i després fem un flanqueig horitzontal cap a l’esquerra, per camí o a l’ample, fins a un camí abandonat que mena a l’entrada en lleu baixada per terreny humit. Poc abans de la torrentera ja podem identificar l’Espluga de Fenollet, un modest forat a la roca de l’inici de l’esperó. Val la pena fer-hi una visita, tot just s’han de remuntar deu o quinze metres. L’entrada és petita però a dins quedarem bocabadats de l’ample espai que s’hi amaga amb diferents forats naturals que donen a l’exterior, va servir durant molts anys per aixoplugar els que treballaven al bosc i també als pastors i els seus ramats.
Quan acabem la visita tornem a la torrentera per un corriol que ens hi du des de l’Espluga mateix. La remuntem una estona pel centre, no hi ha camí però fa de bon fer. Aviat s’engorja, si no hi ha aigua i teniu ganes de fer el “porc senglar”, podeu continuar pel centre grimpant una mica i fent-vos lloc per la vegetació, però és més còmode sortir-ne guanyant uns metres pels pendents de la dreta, i després anar paral•lels a la torrentera uns 20 o 30m més elevats. De seguida trobem un altre camí abandonat que ens hi torna a fer entrar. Aquí hi ha bastant de malesa, hem d’enlairar-nos uns metres cap a l’altra vertent per un tros una mica incòmode (també si hi hem arribat pel centre), i després fer un llarg flanqueig paral•lels a l’esquerra de la torrentera fins al coll nord del Puig d’Espies, seguint el límit inferior del prat que amaga el bosc. Tot i trobar-nos la pista forestal que va a l’ermita de Santa Fe no baixem a buscar-la.
Del coll, on coincidim amb la pista forestal, al cim, hem de pujar pel bosc cap a l’esquerra totalment fora de camí creuant alguna barrera de boixos. El cim no queda ben bé a la vertical del coll cap al sud, la direcció correcta és cap al sud-oest. De tota manera no hi ha pèrdua, hi ha un vèrtex geodèsic molt visible. Si hem arribat massa aviat a la carena, ens tocarà crestejar una mica cap a occident. Bona vista del plec sinclinal de la serra de Sant Joan i de tota la vall de Montanissell. A part podem guaitar força serres prepirinenques com la del Cadí, la de Port del Comte, la de Turp, la d’Aubenç, la de Carrànima... i tantes altres.

PENYA AGUDA, DESCENS CAP A PITARELL I RETORN A FENOLLET

Del cim retornem al coll, baixem una mica per la pista principal cap a ponent i agafem al cap de pocs metres una pista secundària a mà dreta fins que mor. En aquest punt ja veiem la Penya Aguda, acabem d’arribar al pas de les Ósses i enfilem recte fins dalt, són tres puntes de similar altura. Cap al nord el cim fa honor al seu nom, cau a plom sobre la vall de Cabó. Té vistes una mica més àmplies cap al Pirineu, es poden veure cims de la Vall de Boí, del sud d’Andorra i de la part més oriental de la Cerdanya. La vista sobre la serra del Boumort val molt la pena, i cap al final d’aquesta cresta on som, a l’ermita de Santa Fe, també.
Davallem del cim per on hem pujat, i ens dirigim per prats i camps cap al Pitarell. Abans, però, enllaçarem amb la pista principal de Pitarell a Santa Fe a l’altura d’una barraca amb un pollancre a la vora. Baixem per la pista fins al mas de Pitarell, i aquí l’abandonem i anem per un corriol que passa sota els pals de la línia elèctrica fins al Forat del Pitarell, gran esvoranc entre els cims que hem fet i els més alts de la serra de Sant Joan. Haurem de prendre la carretera que va de Montanissell fins a Fenollet, també hi ha l’alternativa que vam fer naltros de deixar un dels dos cotxes carretera amunt per desprès retrobar-lo abans i no fer aquests quilometres d’asfalt innecessàriament. Ja està dons, una excursió força complerta, ara anem a donar un tom per Organyà, una cervesa fresqueta amb una mica de tastet mentre preparem l’excursió per demà.



Els caminaires = Gloria – Jesús – Joan – Josep – Mercè – Mònica – Pep - Sergi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada