Una clàssica travessa pel cor del Montseny
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura.
Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, formant part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.
Desnivell: (+) 875 metres aprox. / (-) 1.275
metres aprox.
Distancia: 32 Km. aprox.
Punt de partida: La Garriga.
Aparcament de la Sínia de La Garriga. Veure aproximació a Google Maps.
Ruta:
La Barita - La Sala - L’Erola - Sant Segimon -
Pla d’en Bessa - Collformic - Pla de l'Ase Mort - Pla de la Calma - El Serrat
de l’Alzina - L’Alzina - Sant Cristòfol - La Garriga
Senyalització:
De La Barita fins a l'Erola, amb marques
blanques. De l'Erola fins a la C-17 (antiga N-152), al costat de la fàbrica
Sati, amb marques de color carabassa. Després cal resseguir la carretera fins
al poble.
Recorregut:
Un quart de sis de la matinada. Fot un fred
que pela, dos o tres graus sota zero i fent una llarga cua per prendre
l’autocar que ens durà a l’inici de la travessa. Els autocars comencen a sortir
a les 05:30 però hi ha gent que a les 04:30 ja està fent cua, Déu ni do. Entre
pitos i flautes l’autocar ens deixa a La Barita (punt d’inici) a les 07:00 dins
la negra nit. Obrim els frontals i comencem a caminar amb força avia’m si ens
escalfem una mica dons estem un xic glaçats. Ens posem el barrets per escalfar
la closca, però la nàpia i les orelles sembles de cartró. Una rastre de llums
va marcant el camí sense pèrdua. Passem pel primer control de La Sala on ens
ofereixen coca i batut de cacau calentó, que s'agraeix. Continuem en mantinguda
pujada mentre es fa de dia (les cames encara semblen d’un altre), en direcció a
Sant Segimon. Passem dos o tres rierols on la gent si fot de cap i peus a la
galleda. Les pedres per facilitar el pas dels crescuts rierols tenen a sobre
una fina e invisible capa de glaç que fa que la gent perdi irremediablement
l’equilibri i vagui a parar al riu de sobte. S’ho imagineu, quina gracia fer la
travessa ben moll. Seguim avançant per un sender nevat i molt relliscós, que
ens condueix pel Pla d’en Bessa on ja ens rep el desitjat i reconfortable sol
fins a Collformic. Segon control i entrepà de botifarra amenitzat amb vi de
pagès per escalfar els motors. Enfilem tot el llarg Pla de la Calma gaudint de
les precioses vistes per una banda de tot els Pirineus a vessar de neu i de
l’altre banda el Matagalls, Les Agudes i Turó de l’Home que presenten una bella
i poc usual imatge innivada. No fa gens de vent i encara que fa fred el dia
està fantàstic per caminar. Arribem al tercer control de l’Alzina on ens
ofereixen troços de taronja i uns bons glops d’aigua per a refrescar els
vianants abans de començar a davallar vorejant el Tagamanent. Per pistes i
corriols arribem al quart control de Sant Cristòfol on unes pastes i vi de
Gandesa ens alimenten l’espirit. Ja nomes resten els últims set quilometres, ja
ho tenim. Xino-xano anem davallant per pistes i corriols que ens porten a La
Garriga on trobem el cinquè control i entrega d'un obsequi. Últims metres i
arribem triomfalment a la fi de la travessa en un temps de 06:45. Arribada,
foto-finish i vermut a la plaça de l’Església.
Breu:
Una travessa molt maca per a conèixer encara
més racons del Parc Natural del Montseny. Malgrat la matinada, paga prou la
pena la caminada per les vistes immillorables de tot l'entorn.
Els caminants: Mercè & Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada