L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental i que té la consideració de subcomarca. Es troba a cavall de les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollés. És un lloc feréstec i d'orografia extremadament abrupta i té uns 329 km².
S'hi han trobat restes d'assentaments humans que es remunten al paleolític (cova del Bisbe). També hi ha restes romanes, com el castell de Falgars. Els benedictins hi van trobar refugi a Sant Aniol d'Aguja i a Sant Llorenç de Mont (o de Sous). A l'època comtal, s'hi van construir prop de quaranta esglésies molt senzilles, entre les quals destaca Sant Cristòfol de Beget i Sant Feliu de Riu. La Primera Guerra remença va començar en aquestes terres. En la Tercera Guerra carlina, hi apareixen nombroses partides carlines (Batalla del Toix). L'activitat econòmica principal era l'explotació del bosc per obtenir-ne carbó vegetal, fins a l'aparició del gas butà. A partir dels anys 60 pateix un fort procés de despoblament.
L'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprova el PEIN. Aquest espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l'any 1997 i com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) l'any 2005.
Punt de partida: Hostal de la Vall del Bac.
S’hi arriba en cotxe des de Sant Pau de Segúries (Ripollès) o des del trencall de Can Bundància (a la carretera entre Castellfollit de la Roca i Oix)
Recorregut:
Des de l’Hostal de la Vall del Bac (580 m) seguirem el GR-1 cap a Llongariu, seguint les marques grogues d’una ruta itinerànnia. Passat un filar elèctric veurem l’absis de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels, també anomenada Santa Maria (s XII); davant nostre hi ha el gran casal de Llongariu. En aquest punt ens desviarem del GR per anar a buscar al Sud el collet de l’Erola (778 m) on s’entrecreuen diferents camins. Nosaltres prosseguirem la pujada cap la serra, ignorant desviaments i marques vàries, fins al coll de la Barcadura (829 m). Aquí deixarem la pista per tombar a ponent cap a la serra de Malforat. Aquest antic camí no està gaire fressat ni senyalitzat, però no ens durà problemes si carenegem sempre per la part més alta de la serra. Assolirem així el cal de la Baga, que s’anomena també turó de l’Home (921 m) i s’erigeix en el punt més alt del itinerari.
Continuem resseguint la carena cap l’oest. A la portella del coll (851 m) el camí es divideix; nosaltres farem cap a la dreta. Abandonem així la carena i davallem pel vessant Nord de Malforat. En 10 minuts arribarem a la pista principal (per on discorre el GR-1) que a llevant ens retornarà a Llongariu. Davant nostre hi ha la casa del Coll amb les restes de Santa Magdalena del Coll (s XIII). També podem anar a visitar l’ermita de Sant Feliu del Bac (s XII), que es troba a 10 minuts seguint la pista a l’oest. De tornada, farem cap Llongariu i el punt de sortida.
Breu:
Cap de setmana per l’Alta Garrotxa tot seguint unes ressenyes trobades a la nostra coneguda revista Vèrtex que sempre ens amplia les fronteres aportant noves idees pels aventurers del nostre petit País. Així dons vam fer dues rutes força atractives per endinsar-nos per aquestes feréstecs terres.
Dissabte = Carenant pel Malforat
Diumenge = Els relleus ponentins de Sant Aniol
Pompeu Fabra, i també els diccionaris moderns, defineixen garrotxa com a terra aspra, trencada, de mala petja. A diferència de la Garrotxa amable de les fagedes i els volcans, la part septentrional de la comarca es presenta més esquerpa i menys habitada, peró paradoxalment més atraient per als incondicionals de la zona.
Els aventurers: Clara - Gloria - Jesús - Joan - Josep - Mercè – Monica - Santi - Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada