Lo Piolet: GR 83 - Camí del Nord3a etapa / Arbúcies

Ficha tècnica de l’etapa:
Distància: 21km.
Desnivell positiu: 900 metres.
Desnivell negatiu: 900 metres.
Dificultat dels trams de corriol: mitja-fàcil.

Presentació de l'etapa:
Originalment aquesta etapa s'endint-se a les Guilleries creuant-les de sud a nord passant per sota del seu cim més important: Sant Miquel de Solterra o de les Formigues. Però en la nostra variant ens alçarem fins al seu cim a 1204m. Des de aquesta atalaia podrem veure per primera vegada des de l'inici del camí el nostre destí final: El Canigó.
Abandonem el nucli de Arbúcies per enlairar-nos fins al de Joanet sense haver abandonat aquest extens municipi de la Selva, des d'aquest punt tenim una panoràmica esplèndida de la vessant nord del massís del Montseny des de el castell de Montsoriu fins al Matagalls. Continuarem pujant fins a Sant Hilari Sacalm on podrem refrescar-nos amb les seves famoses aigües per tal d'enfrontar l'ascens al sostre de les Guilleries, el cim de Sant Miquel de Solterra. Després d'haver superat un desnivell positiu de 900m d'Arbúcies a Sant Miquel de les formigues iniciarem el descens fins a Osor situat a 300m, per tant 900m de desnivell negatiu fins arribar al final d'etapa encara a la comarca de la Selva.

Descripció de l'etapa:
Sortim d'Arbúcies pel camí de Can Riera, remuntarem la riera de la Pineda fins gairebé arribar a Can Furriol, on la travessarem per reprendre el GR83 que ens durà a Jonet per un costerut corriol amb poc més d'una hora. Travessem el petit poble, mentrestant gaudim de les fabuloses vistes sobre el Montseny que ens ofereix fins arribar al cementiri, on retrobarem el corriol de camí a Sant Hilari de Sacalm.
A Sant Hilari retrobem la civilització, les seves aigües i l'encant burgés a l'hora carrincló. Nosaltres seguim pel GR83 ara en forma de pista fins poc abans d'arribar al Coll de Llevanyes on cal deixar el trencall de la dreta, que baixa
suament i té els senyals de GR, i continuem pel camí
més marcat que fa pujada. Cruïlla de camins i arribem al Coll de Llevanyes, aquest coll és un pas natural, per on passava l’antic camí ral que anava des d’Osor fins a Sant Hilari Sacalm. Cal seguir pujant pel mateix camí, que és el més clar, tot girant cap a l'oest. Després de caminar uns 40 minuts torna a haver-hi una altra bifurcació. Arribats en aquest punt, amb un rètol indicatiu, deixem el camí principal de la ruta indicada i seguim cap a l’esquerra. La pista de la dreta serà la de retorn.
Aquí deixem la pista i per el marge dret seguim un corriol que amb forta pujada i passant pel mig del bosc tot seguint la carena, molt suau arribem a la masia abandonada de Can Borrell. De fet són dues construccions. Passada la casa, seguim la pista que puja cap a la dreta. Desprès de caminar uns pocs metres veiem uns arbres marcats amb uns senyals de color vermell. arriba a un coll (amb unes fites de pedra) on enllaça amb els diferents itineraris de pujada i que ens deixa al peu del cim on hi ha la creu. En aquest tram no hem trobat cap senyal. El camí a seguir està força fresat. Podem acabar d’arribar al cim fent una curta i fàcil grimpada o voltar per l’esquerra on hi ha un sender més còmode. Una breu caminada final i arribem a Sant Miquel de Solterra a 1.204 m.
Al cim gaudirem d'esplèndides vistes al Sud el Montseny, al Nord-Oest el Collsacabra i les cingles de Nostre Senyora del Far tot just a tocar i al fons, al Nord les neus del nostre Canigó.
El descens fins a Osor el fem per un sender de singular bellesa amb vistes sobre la vall d' Osor per la carena nord, passant per la Roca d'en Cercenes, tot seguint unes senyals vermelles i passant per Can Cercenes per anar a retrobar novament el GR83 que ens ha de dur fins al final de l'etapa a la vila d'Osor.

Breu:
Desprès de la “tormenta perfecta” per tota la nostra estimada Costa Brava i tot el sarau polític (deu ni do quina vergonya tot plegat) vam trobar molta neu, com era d’esperar. Tanta neu ens va alentir molt el ritme i no ens va permetre conquerir el cim previst. Malgrat tot vam gaudir d’un dia preciós així com d’unes vistes magnifiques tot trepitjant Les Guilleries.