Un tomb per la Serra de Llaberia
L’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia inclou un conjunt muntanyós calcari que ocupa una posició central en el conjunt del prelitoral tarragoní. La seva situació a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat - com a mínim en els temps recents - pels estudiosos de la biodiversitat, situació de la que no és mereixedora en base als seus espectaculars relleus i orografia, així com els molt notables valors naturals.
Distancia: 10,176 Kms
Desnivell: + 615 metres
Punt de partida i aproximació: Marçà.
Abandonem la AP-7 per l'autovia T-11 que desprès es converteix en la N-420. Passat la població de Falset prenem la carretera local T-363 fins a la poblacio de Marçà.
Ruta:
Marçà (Plaça del poble) - Carretera TV-3001 (a la Torre de Fontaubella) - Riera de Marçà - Caseta de la Vall - Mas de Cosme - Mal Pas - Mas del Sec - Mas de’n Crusats - Marçà.
Recorregut:
Comencem l’itinerari a la plaça de l’Ajuntament i sortim en direcció est fins desembocar a la carretera que porta a la Torre de Fontaubella (TV-3001), la seguim a la dreta gaudint de les vistes sobre els terrenys encara conreats i la Miloquera, turó que ens queda a la dreta (on hi ha un mirador panoràmic). Al cap d’uns 200 m, després d’una casa, agafem una pista a la dreta que transcorre paral•lela al barranc dels Ribassos. Gran part de l’itinerari està marcat amb senyals de sender local, representades per franges verdes i blanques. Després de creuar la riera de Marçà seguim un pocs metres la pista a la dreta, fins trobar a l’esquerra un senderó que s’enfila vorejant uns antics camps de vinya. Aquest sender, en alguns trams empedrat, ens permet guanyar alçada fins trobar un encreuament. Recte continua el sender cap a Catà, en canvi, el nostre itinerari segueix amunt pel sender de la dreta que ens portarà a la caseta de la Vall per la carrerada de les Taules. Un cop arribats al capdamunt, continuem recte per l’antiga carrerada, deixant a la dreta un sender que baixa cap a la caseta del Farinós, la Serra de l’Espasa i els Estrets, a la riera de Marçà, per on passa el camí vell de Marçà a Capçanes. Seguint per la carrerada encara es poden veure els marges a banda i banda que delimitaven el pas del bestiar, el pas lliure era antigament més ample que ara, que es redueix a un senderó marcat pel pas dels senderistes. Mentre planegem la muntanya podrem gaudir d’esplèndides vistes sobre l’interior i sud de Catalunya, observant la Serra de Montsant i el Pas de l’Ase, les serres de Pàndols i Cavalls, del Boix i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Quan ja portem una bona estona planejant trobarem a l’esquerra un cocó, construcció de pedra seca que servia per acumular l’aigua. S’observen les parets impermeabilitzades, una mica deteriorades. Destaca el fet que faltin algunes fileres de la coberta, que fa que estigui a l’aire lliure. Continuem planejant en direcció a la caseta de la Vall i deixem, primer un sender a l’esquerra que ens baixaria fins a l’estret de Catà, marcat també com a sender local i, més endavant, deixem dos senders a la dreta. Finalment arribem sobre la Caseta de la Vall, situada en un coll on encara es conserven actius alguns conreus de vinya. Voregem la caseta per la dreta i baixem per un camí cimentat passant pel costat d’un cocó. Passem per sota la Caseta i rodegem el camp de vinya fins trobar-nos al costat oposat del mas, on trobem una cruïlla de senders. El de l’esquerra ens portaria a Marçà pel barranc dels Quelassos, agafem, en canvi, el sender que s’enfila cap a la Cresta del Gall, guanyant alçada amb diversos retombs. Aquest tram, fins al mas d’en Cosme, es troba senyalitzat en marques grogues. Quasi al capdamunt de la pujada entrem dins d’un alzinar dens que dona una la sensació de passejar per un bosc frondós, aquí deixarem a la dreta un sender que s’enfila i continua al pic de la Desenrocada (puja i baixada opcional per als més forts). Continuem fins començar a davallar en direcció al Mas d’en Cosme, passant pel costat d’un teix de grans dimensions. Just abans d’arribar al Mas, en un retomb del camí a l’esquerra, deixarem a la dreta un sender marcat amb línies blaves que enllaça amb el sender del Barranc de Ricorb i el Pla del Grau. Arribem al Mas de Cosme, de considerables dimensions. Hi podrem observar una era i un el corral en un edifici també força gran i separat del Mas. Voregem el Mas i continuem davallant en direcció a Marçà passant pel Mal Pas i creuant el barranc de la Font dels Tres Batlles, on podrem gaudir d’esplèndides vistes panoràmiques i diversitat de formacions boscoses. Més endavant trobem un encreuament de camins, a la dreta baixa un sender en direcció al Mas de Magrinyà, mentre que a l’esquerra marxa un sender en direcció a l’estret de Catà. Continuem recte pel sender local fins creuar una altre torrent pocs metres abans d’arribar a una pista. Seguim avall en direcció Marçà i, més endavant, deixem un camí a l’esquerra. Seguim recte per la pista principal fins arribar a la carretera, just després de creuar la riera de Marçà, on podrem observar la vegetació de ribera i pins pinyoners. Un cop a la carretera seguim uns 150 metres, fins agafar un camí que surt a la dreta i ens fa recular uns pocs metres. Aquesta pista ens condueix entre camps de conreu fins al Mas de Crusat, que voregem fins agafar el PR que ens durà altre cop a Marçà.
Comencem l’itinerari a la plaça de l’Ajuntament i sortim en direcció est fins desembocar a la carretera que porta a la Torre de Fontaubella (TV-3001), la seguim a la dreta gaudint de les vistes sobre els terrenys encara conreats i la Miloquera, turó que ens queda a la dreta (on hi ha un mirador panoràmic). Al cap d’uns 200 m, després d’una casa, agafem una pista a la dreta que transcorre paral•lela al barranc dels Ribassos. Gran part de l’itinerari està marcat amb senyals de sender local, representades per franges verdes i blanques. Després de creuar la riera de Marçà seguim un pocs metres la pista a la dreta, fins trobar a l’esquerra un senderó que s’enfila vorejant uns antics camps de vinya. Aquest sender, en alguns trams empedrat, ens permet guanyar alçada fins trobar un encreuament. Recte continua el sender cap a Catà, en canvi, el nostre itinerari segueix amunt pel sender de la dreta que ens portarà a la caseta de la Vall per la carrerada de les Taules. Un cop arribats al capdamunt, continuem recte per l’antiga carrerada, deixant a la dreta un sender que baixa cap a la caseta del Farinós, la Serra de l’Espasa i els Estrets, a la riera de Marçà, per on passa el camí vell de Marçà a Capçanes. Seguint per la carrerada encara es poden veure els marges a banda i banda que delimitaven el pas del bestiar, el pas lliure era antigament més ample que ara, que es redueix a un senderó marcat pel pas dels senderistes. Mentre planegem la muntanya podrem gaudir d’esplèndides vistes sobre l’interior i sud de Catalunya, observant la Serra de Montsant i el Pas de l’Ase, les serres de Pàndols i Cavalls, del Boix i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Quan ja portem una bona estona planejant trobarem a l’esquerra un cocó, construcció de pedra seca que servia per acumular l’aigua. S’observen les parets impermeabilitzades, una mica deteriorades. Destaca el fet que faltin algunes fileres de la coberta, que fa que estigui a l’aire lliure. Continuem planejant en direcció a la caseta de la Vall i deixem, primer un sender a l’esquerra que ens baixaria fins a l’estret de Catà, marcat també com a sender local i, més endavant, deixem dos senders a la dreta. Finalment arribem sobre la Caseta de la Vall, situada en un coll on encara es conserven actius alguns conreus de vinya. Voregem la caseta per la dreta i baixem per un camí cimentat passant pel costat d’un cocó. Passem per sota la Caseta i rodegem el camp de vinya fins trobar-nos al costat oposat del mas, on trobem una cruïlla de senders. El de l’esquerra ens portaria a Marçà pel barranc dels Quelassos, agafem, en canvi, el sender que s’enfila cap a la Cresta del Gall, guanyant alçada amb diversos retombs. Aquest tram, fins al mas d’en Cosme, es troba senyalitzat en marques grogues. Quasi al capdamunt de la pujada entrem dins d’un alzinar dens que dona una la sensació de passejar per un bosc frondós, aquí deixarem a la dreta un sender que s’enfila i continua al pic de la Desenrocada (puja i baixada opcional per als més forts). Continuem fins començar a davallar en direcció al Mas d’en Cosme, passant pel costat d’un teix de grans dimensions. Just abans d’arribar al Mas, en un retomb del camí a l’esquerra, deixarem a la dreta un sender marcat amb línies blaves que enllaça amb el sender del Barranc de Ricorb i el Pla del Grau. Arribem al Mas de Cosme, de considerables dimensions. Hi podrem observar una era i un el corral en un edifici també força gran i separat del Mas. Voregem el Mas i continuem davallant en direcció a Marçà passant pel Mal Pas i creuant el barranc de la Font dels Tres Batlles, on podrem gaudir d’esplèndides vistes panoràmiques i diversitat de formacions boscoses. Més endavant trobem un encreuament de camins, a la dreta baixa un sender en direcció al Mas de Magrinyà, mentre que a l’esquerra marxa un sender en direcció a l’estret de Catà. Continuem recte pel sender local fins creuar una altre torrent pocs metres abans d’arribar a una pista. Seguim avall en direcció Marçà i, més endavant, deixem un camí a l’esquerra. Seguim recte per la pista principal fins arribar a la carretera, just després de creuar la riera de Marçà, on podrem observar la vegetació de ribera i pins pinyoners. Un cop a la carretera seguim uns 150 metres, fins agafar un camí que surt a la dreta i ens fa recular uns pocs metres. Aquesta pista ens condueix entre camps de conreu fins al Mas de Crusat, que voregem fins agafar el PR que ens durà altre cop a Marçà.
Breu:
Una agradable caminada per aquesta encisadora serra. Serres sovint poc conegudes i poc freqüentades; molts cops minvades per d’altres més senyorials i properes com la Serra del Montsant. La caminada l’iniciem al poble de Marçà amb la seva calma i la seva atenta gent. Un dia clar i primaverenc ens ha permès gaudir d’aquesta excursió circular i al mateix temps conèixer un xic més el seu entorn natural. Poca cosa més, anar xerrant i caminant mentre anàvem guaitant el seu paisatge natural. Fins la propera.
Els caminaires: Aurora - David - Gloria - Jesús - Josep - Mercè - Sergi
Informació extreta de “Consorci Serra de Llaberia”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada