16a etapa | Györ - KomáromEl Danubi en BTT

---

Exercicis d’orientació, nivell expert 

Fitxa de l’etapa: 
Distància: 55 km.
Senyalització: molt deficient
Ruta: Györ-Bönyrétalap-Bana-Bábolna-Pénzásás-Ács-Koppáymonostor-Komáron

Presentació de l'etapa:
Una etapa de tràmit, necessària per anar avançant cap a Budapest, però una etapa incomoda, barroera i complexa per posar alguns adjectius. Vam invertir prop de dues hores per poder sortit de Györ, el caos i les senyalitzacions inexistents van posar a prova la nostra resistència. Menys mal que l’etapa d’avui és relativament curta. Un ciclista natiu es va apiadar de naltros, suposo que faríem cara de perduts i ens va acompanyar uns quatre o cinc quilometres per treure’ns de Györ i enfilar-nos per la ruta adequada. Brutal. La resta anar fent quilometres fins a Komáron (1). 

Descripció de l'etapa: 

Abandonem el pintoresc camping i ens disposem a creuar Györ. Un transit caòtic, la poca amabilitat dels ciudatans i la manca total d’indicadors fan que la intenció de sortir d’aquesta ciutat sigui una tasca molt complexa, potser la prova d’orientació més difícil fins al moment. Un cop enfilats, circulem per tot tipus de carreteres locals. Aquesta és una etapa llunyana del Danubi, que passa per l’interior, on no tornarem a veure el riu fins al final de la mateixa a Komáron (1). Anem passant per diferents poblacions com Bönyrétalap, Bana, Bábolna, amb més pena que gloria. Passant per l’interior d’aquestes poblacions trobarem diferents parades i xiringuitos on podrem fer un mos i recuperar les forces. Avui l’etapa és relativament curta i ens ho podem prendre amb bon humor. A Bábolna hem d’estar atents, per la manca de senyalitzacions, per prendre una carretera que es dirigeix cap a Ács. Arribem a aquest poble passant per sobre de l’autopista. Superat el poble, ens endinsarem per una zona boscosa. Una zona boscosa, enfangada i plena de basalts d’aigua de pluja, on haurem de posar a proba les nostres habilitats al damunt de la bicicleta. Superem tots els obstacles i arribem fins a Koppáymonostor, zona residencial, per entrar a la gran ciutat fronterera de Komáron (1) famosa pels seus banys termals. Una ciutat dividida en dos parts pel Danubi, Komáron (1) i Komarno (2). La manca de senyalitzacions, fins i tot, fa difícil trobar l’oficina d’informació; déu ni do. L’etapa de demà passa per travessar els ponts cap a Komarno (2) i continuarem la ruta per terres d’Eslovàquia.

Comentaris: 
(1) Komáron és una ciutat del comptat Komárom-Esztergom, al Nord-est d’Hongria. També es coneguda pels seus noms en croata i en serbi, Komoran; en eslovac, Komárno; i en alemany, Komorn. Es troba situada a la riba del Danubi, en la frontera d’Hongria amb Eslovàquia. L’actual ciutat de Komárom era una petita població coneguda com Újszőny a les afores de Komárom (l’actual Komárno), a la riba oposada del riu. A l’any 1892 les localitats de Komárom i Újszőny foren unides mitjançant un pont de ferro i en el 1986 es van unificar sota el nom de Komárom. L’any 1920, degut al Tractat de Trianon, el centre de la ciutat fou dividit per la nova frontera amb Txecoslovàquia. La zona que pertany en l’actualitat a Eslovàquia s’anomena Komárno, que és el seu nom eslovac, mentre que l’antiga Újszőny és ara Komárom. Ara ambdues ciutats, Komárom y Komárno, estàn connectades per dos ponts: l’antic de ferro i un de nou d’elevació vertical. Aquestes ciutats solien ser un pas de duanes típic entre Hongria i Txecoslovaquia (i posteriorment Eslovàquia), fins que ambdós països pasaren a formar part de l’espai Schengen. La fortalesa que es troba a Komárom va jugar un paper important en la revolució hongaresa de l’any 1848.
(2) Komárno és el principal port eslovac del Danubi, així com el centre de la comunitat hongaresa a Eslovàquia, ja que aproximadament el 60% de la població té aquest origen.

Allotjament:
A Komáron hi ha un parell de càmpings. Donat que aquests no disposaven de bungalows vam optar per una de les moltes habitacions que s’ofereixen pel voltant. Uns recintes hotelers que ofereixen un ampli ventall de tractaments amb aigües termals.

Breu: 
Una etapa incòmode, on es circula per un grapat de carreteres molt transitades. Els vehicles no tenen cap tipus de miraments amb els ciclistes, està molt lluny de la filosofia alemanya i austríaca. Al mateix temps l’asfalt d’aquestes carreteres es troba, en la majoria de cassos, en un estat lamentable. Una idea del que us exposo, la pot donar l’escasa quantitat de fotos realitzades durant l’etapa. Ja només ens queden dues etapes, ja tenim Budapest a tocar.