Pic de Ruf 2619

---

Un pic insòlit, esquerp i fronterer 

El Pic de Ruf és un petit i gran cim. Un cim Andorrà, esquerp i fronterer amb l’Arieja. Des d’el seu cim es desplega una gran cresta granítica, molt apreciada i de gran bellesa, fins al Pic de Rulhe. 

Desnivell: +/- 1.600 metres aprox.

Distància: 13 Km. aprox.

Punt de partida:
Pont de la Baladosa. Prenem la carretera de la Vall d’Incles fins al final de la mateixa.

Ruta:
Pont de la Baladosa – Trencant Llacs de Siscaró – Llacs de Juclar – Collada de Juclar – Coll d’Alba – Pic de Ruf – Coll d’Alba – Collada de Juclar – Llacs de Juclar – Refugi de Juclar – Trencant Llacs de Siscaró – Pont de La Baladosa

Recorregut:
Iniciem l’excursió seguint el sender que remunta el riu Juclar. Passem per una àrea de picnic i més endavant trobem un trencall. En aquest trencall deixem a la dreta el camí que puja cap els llacs de Siscaró i seguim amunt sense cap pèrdua fins a la pressa de l’estany primer de Juclar. Passem pel costat del refugi i seguim per la vora dreta del l’estany primer fins al final on davallem per passar entre el dos estanys. El bon temps avui no ens acompanya, una llàstima doncs en aquest estat tant emboirat no es gaudeix amb la mateixa intensitat del paisatge. Ara, pel costat oposat, remuntem per la seva vessant esquerra. Anem guanyant alçada. Més endavant trobem una bifurcació que ens du cap al Pic de Ruhle i l’altre cap al coll de l’Alba. Arribem al coll d’Alba i fem una aturada tècnica. L’idea inicial era fer els tres pics: Ruf, Noé i Escobes, però donades les circumstàncies meteorològiques hem d’optar per fer el Pic de Ruf amb prou feines. La visibilitat és molt reduïda, igual a la tornada el temps millora i encara podem fer alguna cosa més. Enfilem cap a la esquerra per anar a buscar el cim del dia. Sense cap senyal evident, anàrquicament, anem buscant la grimpada pel lloc que ens sembla més adient fins arribar a una xemeneia, amb un pas més forçat que compromès, que ens dóna accés al cim. Amb visibilitat zero, fem una foto de testimoni i poca cosa més. Reprenem el retorn baixant uns metres per la vessant de l’estany de l’Alba i anar a buscar el seu coll. Continua el mal temps, en cap moment hem pogut veure el Pics de Noé i d’Escobes. Avui no és el dia, que hi farem. Desfem el camí de pujada i ens arribem fins al refugi per prendre un refresc i comentar la jugada. El guarda del refugi ens comenta que ja fa tres dies que tenen la mateixa meteorologia, tot i que el dia anterior anunciaven bon temps. Un xic decebuts reprenem la tornada, ara amb alguna gotellada curta de tant en tant. Arribem al vehicle i acabem aquesta, no gaire exitosa jornada.

Breu:
La muntanya ja té aquestes situacions. Malauradament el factor meteorològic està estretament lligat a el desenvolupament de l’activitat del dia. La zona i l’entorn son molt alpins, amb molta diversitat de pics i crestes. Que hi farem, com diuen, la muntanya no es mou de lloc i ja tornarem en una altre ocasió.

El duo: Felipe i Josep