Tossal de la Baltasana 1202

---

Un sostre comarcal compartit 

El Tossal de la Baltasana és un turó que es troba a les muntanyes de Prades (1), a cavall entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, entre Vimbodí, Poblet i Prades (1); a uns 2 km en línia recta d'aquesta darrera població. És vèrtex geodèsic (número 261129001) i, amb els seus 1.201,9 metres sobre el nivell del mar, és el punt més alt d'aquestes muntanyes. És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà. Al seu voltant hi ha l'única colònia de roure reboll (3) (quercus pyrenaica) de tot Catalunya. 

Desnivell: +/- 1.360 metres aprox.

Distància: 15,50 Km. aprox.

Punt de partida:
Prades. Accedim a Prades (1) des de l’Espluga de Francolí. Abandonem la AP2 per la sortida de Montblanc-Espluga de Francolí. A l’Espluga de Francolí trobarem indicadors cap a Prades. Pel voltant de Prades (1) hi trobarem diferents aparcaments. Tot seguit ens dirigim a la plaça major amb la seva característica font renaixentista (2).

Ruta: 
Prades – GR171 – Els Colomers - Coll de la Foguina – Pinar de Casals – Tossal de la Baltasana – Coll del Bosc – Coma Pregona – Font del Mas d’en Pagès – Serra Alta – Coves del Pere – Mas del Violinista – Coll del Serafí – Bassa de la Font de la Sal - Prades

Recorregut: 
Sortim de la plaça major per la seva portalada NE i avancem per la carretera T-700 fins a tombar, a mà dreta, per un carrer cimentat. Al cap d’uns minuts abandonem el carrer cimentat i prenem per l’esquerra un camí amb marques de GR. Seguim l’esmentat GR mentre la pista es converteix en un sender que va guanyant alçada. El sender s’endinsa per una roureda de roure reboll (3) que està considerada una relíquia, doncs és l’única d’aquesta espècie que es coneix a Catalunya. El dia resta fred i no convida a la passejada. Les úniques animes que hi trobem són de l’espècie dels boletaires, una espècie molt comuna per aquestes contrades. Seguim, sense pèrdua pel GR, mentre passem per unes balmes de pedra vermella. Arribem al coll de la Foguina i continuem per la mateixa pista. En poca estona abandonem la pista per un sender, amb marques de GR. Un sender que puja decididament pel mig d’un bonic bosc de roures i castanyers. Més endavant el sender s’enfila definitivament fins al Tossal de la Baltasana. Cim culminant de les muntanyes de Prades. Vèrtex geodèsic, on trobarem una rosa dels vents. Una pedra procedent del Moli de les Eres d’ Ulldemolins que ens orientarà i ens indicarà tots els cims i punts d’interès del voltant. Donat que el dia està força ennuvolat no ens permet reconèixer les indicacions de la rosa dels vents. Al costat del tossal hi ha una caseta vermella. Fem unes fotos i abandonem el cim per l’altre vessant deixant el cim pel darrere. Agafem una pista que baixa seguint els senyals de GR. Una pista amb un parell de revolt cimentats. Arribem a una cruïlla on a mà dreta aniríem a les coves d’en Pere per una ruta més curta. Naltros tenim ganes de caminar una mica més i seguim per la mateixa pista fins al coll del Bosc. Aquí prenem un corriol en direcció NE que es dirigeix cap a la casa forestal del Tillar. Seguim per una ampla pista que s’allunya del Tossal de la Baltasana cap a la Coma Pregona. Després d’una bona estona, passat la Coma Pregona, regirem amunt pel mig del bosc, per una mena de tallafocs per anar a buscar la carena de la Serra Alta. Un cop a la carena seguim, amb bones vistes, pel seu fil fins anar a trobar la Font del Mas d’en Pagès. Des d’aquest punt prenem una pista a mà dreta que en poca estona arriba a una cruïlla. Una cruïlla que per la seva dreta hauríem vingut per l’excursió curta esmentada abans. Seguim per l’esquerra per l’ampla pista per anar a trobar les coves del Pere. Un pal indicador ens indica la proximitat de les mateixes a la nostra esquerra. Fem una visita a aquestes baumes naturals amb restes de construccions al seu interior. Tornem altre cop al pal indicador i seguim la mateixa pista en direcció a Prades (1). La pista regira cap a la dreta, deixem a mà dreta el Mas del Violinista mentre la pista va davallant. Ara, sense pèrdua, seguim la pista mentre passem pel coll del Serafí i ens apropem a la bassa de la Font de la Sal. Continuem xino xano fins als Hortals i en poca estona retrobem el camí d’anada. Anem fent els últims metres i ens endinsem per la vila vermella fins la plaça major on ens retrobem amb la seva font renaixentista (2). El sol il•lumina aquesta plaça que configura i dóna vida a tota la preciosa vila vermella.

Breu: 
Un cim modest, un caminada fàcil, que ens du fins al cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà. Una excursió que al mateix temps ens permetrà conèixer la preciosa vila vermella de Prades (2) i els boscos de roure reboll (3) de gran interès biogeogràfic a Catalunya. 

Comentaris: 
(1) Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. La seva alçada sobre el nivell del mar (950 m) fan que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'han convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present any rere any. En aquesta ciutat va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.
(2) Quan l'Edat Mitjana deixà pas a l'Època Moderna, la plaça guanyà un nou element que, probablement fins als nostres dies, n'ha estat el més característic, fins al punt de convertir-se en el símbol de la vila; evidentment, parlem de la font, la més característica del Renaixement Català. Com tantes altres construccions del municipi és de pedra vermella, coneguda popularment com "pedra esmoladora". La seva morfologia fa recordar el globus terraqüi i té quatre sortidors de bronze que indiquen els punts cardinals.
(3) El roure reboll (Quercus pyrenaica), és únic en tot Catalunya i té un excepcional valor biogeogràfic. Es troba més o menys agrupat al voltant del Tossal de la Baltasana.

Els caminants: Josep i Mercè