Lo Piolet

Passejant lo Worphi

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.

Desnivell: +300 metres aprox.

Distància: 7 Km. aprox.

Punt de partida: Can Maçana
Coll de Can Maçana, situat a la cruïlla de les carreteres BP-1101 i BP-1103. En aquest coll hi ha un ampli, actualment de pagament.

Ruta:
Can Maçana - Camí del Coll de Guirló - Collet de Guirló - Camí de la Roca Foradada - La Cadireta - La Foradada - Camí del Coll de Port - Coll de Port - Camí del Pas del Príncep - Coll del Príncep - Refugi Vicenç Barbé - Camí de la Portella - Pas de la Portella - Sant Pau Vell - Can Maçana

Recorregut:
Sortim de Can Maçana en direcció al Monestir de Montserrat, pel GR-172 o Camí del Coll de Guirló, per l'ample camí que transita pel Coll de Guirló. Abandonem el camí que per la dreta ens duria al refugi Vicenç Barbé, que es per on tornarem, i continuem per l’esquerra. Seguim endavant i en poca estona ens situem molt a prop de la Roca Foradada, i a continuació passem per sota de la Cadireta. Continuem pel GR-172, ara ja més atents, perquè en breu hi ha la bifurcació, la dels Frares Encantats. Agafem el corriol de la nostra dreta, que ens dirigeix cap al Coll de Port en clara i mantinguda ascensió. Mentre ascendim, podrem gaudir de la sobrietat del paisatge i la verticalitat de les parets de roca dels Frares Encantats. Més endavant, deixem el corriol que per la dreta es dirigeix cap al Portell Estret i xino-xano seguim per l’esquerra pel corriol que transita entre la roca i la vegetació amb petites clarianes que ens permeten observar el paisatge. Passem per davant de la minsa font del Coll de Port. Arribem al Coll de Port, cruïlla de camins, on hi ha un senyal indicador de la nostra ubicació. Prenem el PR C-78 o Camí del Pas del Príncep que regira cap a la dreta i que comença a davallar suaument. Xau-xau anem fent pel boscós camí amb alguna clariana que altre on podem observar les roques que l’envolten. Arribem al pas del Príncep on podem admirar com una cordada avança per l’esvelta Agulla Gran del Pas del Príncep. Més endavant arribem a una cruïlla on podem observar les agulles del Dit i del Lloro. Seguim en mantingut i suau descens fins al Torrent del Lloro, i seguidament fins a la Canal Ampla. Arribem al refugi Vicenç Barbé on un grapat de famílies estan fent l’àpat del dia a la part inferior del darrere que disposa d’una mena de terrassa. Continuem pel PR C-78 o Camí de la Portella fins al pas de la Portella que resta custodiat per les agulles de la Roca Gran de la Portella i la Roca Petita de la Portella. Baixem pel pas referit amb cura de no relliscar, sobretot el Worphi que s’ho estudia aviam on fica la pota. Després continuem fins al Coll de Guirló i més endavant abandonem el Camí del Coll de Guirló i girem per l’esquerra en direcció a Sant Pau Vell per acabar d’arrodonir l’excursió. En un tres i no res arribem a Sant Pau Vell, església romànica en runes datada de l’any 1084, a dalt d’un turó des d’on podem gaudir d’unes magnifiques vistes panoràmiques de la zona d’Agulles. Hi ha un panell d’informació que ens ajudarà reconèixer i situar diferents agulles i zones d’aquesta vessant del massís. Després d’una estona per la contemplació, reprenem la caminada i tornem al Camí del Coll de Guirló per continuar fins a Can Maçana donant per acabada l’excursió.

Breu:
Avui hem anat a passejar el gos (literalment) per Montserrat. Una ruta clàssica, amable i fàcil per estirar les cames per aquest meravellós indret. Encara que hagis estat un munt de vegades, Montserrat sempre et copsa amb la seva força, el paisatge, la llum i un grapat més de percepcions que t’assetgen. El dia assolellat afavoreix que les cordades cerquin agosarades rutes per les innumerables agulles. Tot plegat, hem gaudit plenament d’una tranqui-la jornada de muntanya.

Els caminants: Josep, Mercè, Raquel i Worphi