Puig de Dòrria 2547

---

Matinal per estirar les cames 

El Puig e Dòrria està separat de la Tossa del Pas dels Lladres (2663 m) i del Puigmal (2910 m) pel Pas dels Lladres, nom que indica que era utilitzat pels contrabandistes fins fa poc temps. 

Desnivell: + 690 metres aprox. 

Distància: 10,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les barraques. 

Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. 

Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Collet de les Barraques – Serra d’Estremera - La Vaquerissa - Puig de Dòrria - La Vaquerissa - Serra d’Estremera - Collet de les Barraques 

Recorregut: 

Passem la barrera i continuem per la mateixa carretera asfaltada. 

Uns metres més endavant, prenem a mà esquerra una pista que s’enlaira suaument. 

Més endavant, en un parell de girs, sortim a la carena de la Serra d’Estremera i continuem, a mà esquerra, pel llom de la mateixa. 

Xino-xano, anem guanyant metres per un marcat corriol que ronda pel mig d'un preciós bosc.

Mentre anem pujant per La Vaquerissa, en continuada i marcada direcció Nord-oest, la vegetació va minvant mentre que les vistes panoràmiques s’eixamplen. 

Sense pèrdua i sense pausa, seguim el marcat camí mentre gaudim de les vistes del majestuós Puigmal i de la menystinguda Tossa del Pas dels Lladres. 

Uns metres abans d’arribar al Pas dels Lladres, atents a les fites, girem a mà esquerra i enfilem en direcció inequívoca i sense una traça clara, cap al nostre objectiu. 

En poca estona arribem al Puig de Dòrria, vèrtex geodèsic, amb una cota de 2.547 metres, que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’entorn. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Un grapat de voltors ronden majestuosament pel cel ennuvolat i ventós. 

Podem distingir entre d’altres, el Puigmal, Tossa del Pas dels Lladres, Gorrablanc, l’Olla de Nuria, Serra de Montgrony, així com un munt de cims de la Cerdanya entre d’altres. 

Després de la contemplació i d’un petit refrigeri, reprenem la tornada. 

Ens dirigim cap al Pas dels Lladres on regirem a mà dreta per començar a davallar. 

Des d’aquest punt, davallem en mantinguda baixada tot desfent el camí de pujada. 

Xau-xau, anem davallant sense pèrdua, mentre gaudim les esplèndides vistes que ens envolten i d’un grup d’isards que ronden per les costes del Puigmal. 

Sense més complicacions, arribem a la barrera del Collet de les Barraques, on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 

Matinal per estirar les cames amb el jovent i perquè gaudeixin d’aquest entorn immillorable. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jas, Josep, Mercè i Nur

       

Puigpedrós 2915

---

Sostre de les comarques Gironines i Sostre comarcal de la Cerdanya 

El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.915 metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. 

És el cim més alt de les comarques gironines, així com el més alt de la comarca de la Cerdanya.

Desnivell: + 780 metres aprox. 

Distància: 13,70 Km. aprox. 

Punt de partida: Refugi de la Feixa. 

Propers a Puigcerdà, prenem la carretera GIV-4035 en direcció a Guils de Cerdanya i a continuació cap a l’estació d'esquí nòrdic Guils-Fontanera.

Passat l’estació d'esquí, es continua per una pista de terra força atrotinada apta (a data d’avui) per turismes (no baixos) on s’ha de circular a pas de bou fins situar-nos al propi Refugi de la Feixa. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Refugi de la Feixa, pista de la Feixa, trencall, estany de Malniu, Serrat de les Perdius Blanques, Pic de les Molleres del Puigpedrós, les Molleres, Puigpedrós, vèrtex geodèsic, les Molleres, Pic de les Molleres del Puigpedrós, Serrat de les Perdius Blanques, estany de Malniu, trencall, pista de la Feixa, Refugi de la Feixa 

Recorregut: 

Avancem per la pista de la Feixa fins una cruïlla de camins per on abandonem la mateixa pista i prenem un camí que s’endinsa pel bosc en sentit Nord. 

Caminem sense sortir del camí, acotat per ser una zona delimitada de protecció del tristament amenaçat Gall Fer. Hi ha rètols amb les recomanacions e indicacions dels Agents Rurals. 

Al final d’aquest camí, sortim a l’Estany de Malniu, un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 5.9 hectàrees i una fondària màxima de 13.5 metres. 

Voregem l’estany per l’esquerra i continuem en direcció Oest mentre el camí es va redreçant suaument.

De seguida, el camí puja tot dret i sense contemplacions en direcció al Roc de la Llosa.

Sortim al Serrat de les Perdius Blanques per on continuem muntanya amunt sense defallir. 

Més endavant arribem al Pic de les Molleres del Puigpedrós, porta d’entrada als altiplans de muntanya anomenats “les Molleres”. 

Avancem per aquests altiplans, sovint molls, en clara direcció al cim del Puigpedrós. 

Mentre ens apropem observem que hi han com dues puntes, la de la dreta es el cim reial i la de l’esquerra es on hi ha el vèrtex geodèsic. 

Ens dirigim primerament a la punta de la dreta, cim oficial del Puigpedrós amb una cota de 2.915 metres. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Igualment aquest cim es el sostre de la Cerdanya i el sostre de les comarques Gironines. 

Fruïm de les esplèndides i generoses vistes mentre fem un merescut repòs. 

Reprenem la caminada i anem a visitar el punt geodèsic del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), ubicat a l’altre punta cimera. 

Fem les fotos de compliment i comencem la davallada que passa pel mateix camí de pujada. 

La idea original era fer una ruta circular, per això hem sortit del refugi de la Feixa, però donat que s’estaven complint les prediccions meteorològiques, hem optat per tornar pel mateix camí. 

Així doncs, tornem a passar per les Molleres i pel Pic de les Molleres del Puigpedrós, per començar a davallar definitivament fins l’estany de Malniu. 

Tot baixant, se’ns ha confirmat la decisió de tornar pel mateix camí, doncs la pluja s’ha fet present.

Voregem novament l’estany i acabem de desfer tot el camí fins el refugi de la Feixa. 

Breu: 

Una caminada que ronda per un paisatge d’alta muntanya i que transita per alguns dels racons més bonics de la Cerdanya. 

Igualment aquest cim ostenta diferents etiquetes com 100 cims i sostres de comarca i província, meres excuses per aquesta excel•lent excursió. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

         

Miranda del Príncep 993Can Maçana - La Foradada - Miranda del Princep Refugi Vicenç Barbé - Sant Pau Vell - Can Maçana

---

Un excel•lent mirador d’Agulles i Frares Encantats 

Les agulles són el resultat més evident del particular relleu de la muntanya de Montserrat i per això té un interès especial la seva identificació. 

Moltes agulles formen part de l’imaginari col•lectiu català. 

Perquè les seves formes s’han integrat en llegendes, rondalles, auques i una àmplia literatura que ha tingut com a subjecte la muntanya de Montserrat. 

Desnivell: + 410 metres aprox. 

Distància: 7,80 Km. aprox. 

Punt de partida: Can Maçana. 

Des del Bruc, per la carretera BP-1101 ens apropem fins a Can Maçana, on estacionem el vehicle. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Can Maçana, Camí de la Roca Foradada, Coll de Guirló, GR-172, Coll de Port, Font del Coll de Port, Font de l’Esllavissada, Pas del Príncep, Miranda del Príncep, Pas del Príncep, Miranda Petita, refugi Vicenç Barbé, Pas de la Portella, Coll de Guirló, Camí de la Roca Foradada, Cam Maçana 

Recorregut: 

Comencem a caminar pel GR-172 i/o Camí de la Roca Foradada fins al Coll de Guirló. 

Obviem el camí de la dreta (per on tornarem) i continuem per l’esquerra en clara direcció a la Roca de la Foradada. 

Propers a la Cadireta prenem un corriolet que per la dreta, s’enfila decididament fins la ventejada Roca Foradada. 

Desprès de gaudir de la bellesa d’aquest indret tant peculiar i de les generoses vistes, desfem el corriolet i tornem al GR-172 que havíem abandonat. 

Seguim i més endavant arribem al trencall amb un rètol que per la dreta, ens mena cap a Frares Encantats pel Coll de Port. 

Continuem per aquest camí en mantinguda pujada, que transita sota les imponents parets Nord de Frares Encantats. 

Arribem a un nou trencall i prosseguim per l’esquerra, pel camí que ens mena cap a Coll de Port. 

Sota les airoses parets de Frares Encantats, passem per la recollida Font del Coll de Port i en poca estona sortim al Coll de Port. 

Seguim avançant i en poca estona arribem a l’amagada i recollida Font de l’Esllavissada. 

Caminem pel Camí de la Portella i en poca estona arribem al Pas del Príncep, punt d’anada i tornada a la Miranda del Príncep. 

Per l’esquerra, prenem un corriolet enganxat a l’Agulla Inferior del Pas del Príncep. 

Flanquegem per sota del Bitllot amb uns passos de roca, amb poca exposició. 

Sortim al que seria el collet entre el Bitllot i la Miranda del Príncep e iniciem una grimpada per la seva canal herbada central. 

Tot grimpant accedim al capdamunt de l’esvelta i airosa Miranda del Príncep. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Fruïm de les esplèndides vistes que ens brinda aquesta excel•lent balconada i miranda d’Agulles i Frares Encantats, mentre ens entretenim identificant un munt d’agulles de renom. 

Seguidament, desfem el camí fins el Camí de la Portella per continuar amb la caminada. 

Més endavant traiem el nas, mitjançant una petita grimpada, a la Miranda Petita. 

Continuem pel mateix camí fins al refugi Vicenç Barbé on fem una aturada tècnica. 

Prosseguim i passem pel Pas de la Portella per continuar fins el Coll de Guirló on enllacem amb el Camí de la Foradada. 

Més endavant, ens desviem per l’esquerra per anar a visitar les runes de Sant Pau Vell, així com fruir de les panoràmiques vistes d’Agulles que ens brinda el seu apropiat mirador. 

Desprès de l’observació, tornem al Camí de la Forada per desfer el camí fins a Can Maçana. 

Breu: 

Caminada pel rovell de l’ou de les sensacionals Zones d’Agulles i Frares Encantats. 

Zones molt preuades i acaronades pels escaladors montserratins, amb una infinitat de vies de gran bellesa. 

Hem caminat per Montserrat, endinsant-nos per camins i corriols amb alguna que altre grimpada aïllada.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

 Els caminants: Gilbert, Josep, Mercè, Monica, Rafa i Xavi

       

Albarda Castellana 1176

---

Sostres Comarcals en Família 

L’Albarda Castellana s’erigeix com el cim més alt de la comarca del Baix Llobregat. 

Això es dóna perquè Sant Jeroni, sostre de Montserrat, és el vèrtex limítrof de les comarques de l’Anoia i del Bages. 

L’Albarda es situa per sota de Sant Jeroni i s’ubica dins la comarca del Baix Llobregat. 

Desnivell:  + 480 metres aprox. 

Distància:  9,10 Km. aprox. 

Punt de partida: Monestir. 

Des de Monistrol de Montserrat prenem la carretera BP-1121 que ens duu directament al Monestir de Montserrat. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Monestir, Escales dels Pobres, Pas dels Francesos, Plaça de Santa Anna, Pla dels Ocells, Camí vell de Sant Jeroni, cruïlla, trencall, Coll de les Pinasses, Albarda Castellana, Coll de les Pinasses, trencall, cruïlla, Camí nou de Sant Jeroni, Sant Joan, Camí de les Ermites, Sant Miquel, Monestir 

Recorregut: 

Sortim del Monestir i enfilem per les Escales dels Pobres, tot passant pel Pas dels Francesos fins a la Plaça de Santa Anna, on aprofitem per fer un mos a l’ombra. 

Continuem muntanya amunt, passem pel costat de l’inconfusible Panxa del Bisbe fins el Pla dels Ocells.

Xino-xano anem guanyant cota pel sender que ens duu sense pèrdua pel mig del boscam. 

Enllacem amb el Camí nou de Sant Jeroni i progressem pel Camí de Sant Jeroni fins que l’abandonem per un corriol que puja decididament per la nostre esquerra. 

Arribem al Coll de les Pinasses i enfilem la pujada final que passa per un petit flanqueig i més endavant una curta grimpada que ens dona accés al cim de l’Albarda Castellana. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Igualment l’Albarda Castellana ostenta l’etiqueta de Sostre Comarcal del Baix Llobregat. 

Aprofitem per fruir de les esplèndides vistes que ens ofereix aquest solemne cim, de tot Montserrat, a banda i banda. 

Després de la contemplació e identificació d’un munt d’agulles, reprenem la caminada tot davallant fins el Camí de Sant Jeroni. 

Avancem i en poca estona obviem el Camí vell de Sant Jeroni per continuar pel Camí nou de Sant Jeroni. 

Xau-xau, amb calma, caminem una bona estona tot gaudint de les magnifiques vistes de la regió de la Tebaida amb les seves majestuoses roques de la Panxa del Bisbe, l'Elefant, la Prenyada i la Mòmia entre moltes altres.

Igual passem per sota dels airosos i ventejats Gorros i Magdalenes amb el Trencabarrals al front.

Arribem a Sant Joan i continuem pel Camí de les Ermites que comença a davallar fins a Sant Miquel

Una estona més i arribem de nou al Monestir de Montserrat, ple a vessar de turistes de tota mena. 

Breu: 

Caminada en família, amb el jovent, pel cor de Montserrat a la recerca del sostre comarcal del Baix Llobregat, endinsant-nos per camins i canals amb alguna que altre grimpada aïllada. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona i profitosa jornada de muntanya familiar. 

Els caminants: Esther, Francesc, Jas, Josep, Mercè, Nur, Pepita i Raquel

     

Muntanya dels Àngels (Puig Alt) 485Montigalar 464

---

La Muntanya dels Àngels, el punt culminant de les Gavarres gironines 

El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà. 

El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb les Muntanyes de Begur, l'extrem septentrional de la serralada litoral catalana. 

Té la forma d'un gran arc que s'obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 km², repartits per una vintena de municipis. 

Desnivell: + 570 metres aprox. 

Distància: 15,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Coll de Portell. 

Des de carretera C-65, abans d’arribar a Quart, prenem la carretera GIV-6441 en direcció a Montnegre.

Arribats al Coll de Portell, ubicat al quilòmetre 10 aprox., entrem perf la pista que s’enfila a mà esquerra i en 15 metres aprox. trobem un petit replà on podem estacionar el vehicle. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Coll de Portell, Camí de Montigalà, trencall, el Rissec, Serra de Ca l’Estiu, Puig d’en Llac, Coll de Portell, Muntanya dels Àngels (Puig Alt), El Surolí, Camí de Can Vinyoles Vell, el Montnegre, Pla de Llagostera, pasa tallat, Planes de Ca n’Estivalca, Montigalar, Balcó de les Bruixes, trencall, Camí de Montigalà, Coll de Portell 

Recorregut: 

Comencem a caminar per l’ample pista en clara direcció Nord, pel Camí de Montigalà. 

Més endavant, abandonem la pista i continuem per un corriol que va davallant fins el Rissec. 

Creuem aquest petit torrent i pel davant mateix, prenem un corriolet que puja sense contemplacions.

Sortim a una pista per la que continuem muntanya amunt, transitant per la Serra de Ca l’Estiu. 

Pas a pas anem guanyant cota i passem pel costat del Puig d’en Llac per anar regirant cap a l’esquerra.

Un xic més planerament anem flanquejant cap a l’Oest fins el Coll del Portell. 

Més endavant, creuem la carretera GIV-6703 i de l’altre costat continuem fins arribar al capdamunt de la Muntanya dels Àngels, també anomenada Puig Alt. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Dalt del cim hi ha el Santuari dels Àngels, que aprofitem per fer una visita al seu interior. 

Tot seguit, abandonem el Puig Alt per un camí que ronda proper a la carretera GIV-6703. 

Arribem al testimoni homenatge del Surolí, barreja de surera i alzina de les Gavarres, que actualment no existeix. Aquest Surolí fou testimoni d’una historia d’amor, segons compta la llegenda. 

Seguidament, creuem la carretera GIV-6703 i davallem per una pista en que transita pel Camí de Can Vinyoles Vell. 

Xau-xau, caminem planerament pel mig del Montnegre, un paisatge de boscos, d’alzines, suros i arbres de fulla fosca que han donat nom a aquest racó d’aquestes muntanyes de les Gavarres. 

Caminem i passem pel Pla de Llagostera i més endavant, abandonem la pista per un camí que ronda per l’esquerra. 

Antigament es passava pel costat de Ca n’Estivalca, però a data d’avui, el camí esta barrat amb clares advertències de que es tracta d’un camí privat. 

Això fa que hem de donar una petita volta afegida per sortir passat aquesta (privada) ubicació.

Prosseguim la caminada per la pista que ronda per les Planes de Ca n’Estivalca. 

Passem pel costat del Petit Montigalar i més endavant, abandonem la pista i prenem un corriol que ens duu, sense pèrdua, fins al capdamunt del Montigalar. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Fem un mos mentre fruïm de les esplèndides i amplies vistes de l’Empordanet, Massís del Montgrí i les Illes Medes entre d’altres. 

Tornem al camí i continuem en clara davallada fins l'obert i exposat Balcó de les Bruixes. 

Un ventejat balcó que també ens ofereix unes airoses i fantàstiques vistes de l’entorn. 

Seguidament, tornem uns metres enrere i prenem un corriol prou atrotinat, que davalla tot dret. 

Sortim a una antiga pista i continuem per la dreta fins enllaçar amb la pista i camí d’anada. 

Ara només cal desfer el camí per aquesta còmode pista que planeja fins on tenim estacionat el vehicle. 

Nota:

(1) El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. 

És al cim del Puig Alt o Muntanya dels Àngels, al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès). 

El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins. 

Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar. 

L'edifici és una obra inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Breu: 

Bona caminada que ronda per les Gavarres Gironines amb un paisatge 100% mediterrani i unes vistes privilegiades del Empordanet entre moltes altres. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.