Puigpedrós 2915

---

Sostre de les comarques Gironines i Sostre comarcal de la Cerdanya 

El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.915 metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. 

És el cim més alt de les comarques gironines, així com el més alt de la comarca de la Cerdanya.

Desnivell: + 780 metres aprox. 

Distància: 13,70 Km. aprox. 

Punt de partida: Refugi de la Feixa. 

Propers a Puigcerdà, prenem la carretera GIV-4035 en direcció a Guils de Cerdanya i a continuació cap a l’estació d'esquí nòrdic Guils-Fontanera.

Passat l’estació d'esquí, es continua per una pista de terra força atrotinada apta (a data d’avui) per turismes (no baixos) on s’ha de circular a pas de bou fins situar-nos al propi Refugi de la Feixa. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Refugi de la Feixa, pista de la Feixa, trencall, estany de Malniu, Serrat de les Perdius Blanques, Pic de les Molleres del Puigpedrós, les Molleres, Puigpedrós, vèrtex geodèsic, les Molleres, Pic de les Molleres del Puigpedrós, Serrat de les Perdius Blanques, estany de Malniu, trencall, pista de la Feixa, Refugi de la Feixa 

Recorregut: 

Avancem per la pista de la Feixa fins una cruïlla de camins per on abandonem la mateixa pista i prenem un camí que s’endinsa pel bosc en sentit Nord. 

Caminem sense sortir del camí, acotat per ser una zona delimitada de protecció del tristament amenaçat Gall Fer. Hi ha rètols amb les recomanacions e indicacions dels Agents Rurals. 

Al final d’aquest camí, sortim a l’Estany de Malniu, un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 5.9 hectàrees i una fondària màxima de 13.5 metres. 

Voregem l’estany per l’esquerra i continuem en direcció Oest mentre el camí es va redreçant suaument.

De seguida, el camí puja tot dret i sense contemplacions en direcció al Roc de la Llosa.

Sortim al Serrat de les Perdius Blanques per on continuem muntanya amunt sense defallir. 

Més endavant arribem al Pic de les Molleres del Puigpedrós, porta d’entrada als altiplans de muntanya anomenats “les Molleres”. 

Avancem per aquests altiplans, sovint molls, en clara direcció al cim del Puigpedrós. 

Mentre ens apropem observem que hi han com dues puntes, la de la dreta es el cim reial i la de l’esquerra es on hi ha el vèrtex geodèsic. 

Ens dirigim primerament a la punta de la dreta, cim oficial del Puigpedrós amb una cota de 2.915 metres. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Igualment aquest cim es el sostre de la Cerdanya i el sostre de les comarques Gironines. 

Fruïm de les esplèndides i generoses vistes mentre fem un merescut repòs. 

Reprenem la caminada i anem a visitar el punt geodèsic del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), ubicat a l’altre punta cimera. 

Fem les fotos de compliment i comencem la davallada que passa pel mateix camí de pujada. 

La idea original era fer una ruta circular, per això hem sortit del refugi de la Feixa, però donat que s’estaven complint les prediccions meteorològiques, hem optat per tornar pel mateix camí. 

Així doncs, tornem a passar per les Molleres i pel Pic de les Molleres del Puigpedrós, per començar a davallar definitivament fins l’estany de Malniu. 

Tot baixant, se’ns ha confirmat la decisió de tornar pel mateix camí, doncs la pluja s’ha fet present.

Voregem novament l’estany i acabem de desfer tot el camí fins el refugi de la Feixa. 

Breu: 

Una caminada que ronda per un paisatge d’alta muntanya i que transita per alguns dels racons més bonics de la Cerdanya. 

Igualment aquest cim ostenta diferents etiquetes com 100 cims i sostres de comarca i província, meres excuses per aquesta excel•lent excursió. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

         

Pic de Peguera 2983

---

Una de les grans muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 

Desnivell: + 1.370 metres aprox. 

Distància: 23,40 Km. aprox. 

Punt de partida: Prat de Pierró. 

Des de Espot prenem la carretera d’Espot a Sant Maurici durant 4 Km. aprox. fins l’aparcament habilitat de Prat de Pierró. 

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 

Prat de Pierró, Central Hidroelèctrica de Lladres, túnel, Font Grassa, Estany de Lladres, Refugi Josep M Blanc, Estany Tort de Peguera, Estany de Trullo, Estany Negre, passarel•la, Estany de la Coveta, Estany de la Llastra, Estany Gran de Peguera, Coll de Monestero, Pic de Peguera, Coll de Monestero, Estany de Monestero, Prat de Monestero, els Fangassals, Estany de Sant Maurici, Els Encantats, Sant Maurici, pasarel-la, Camí d’Espot a Sant Maurici, Prat de Pierró 

Recorregut: 

Sortim del Prat de Pierró, per la pista de Prat de Pierró a Peguera. 

Xino-xano, arribem a una bassa artificial, on enllacem amb el Camí de l’Estany Negre. 

Prosseguim endavant i passem per un túnel, per continuar fins a la Pressa de la Font Grassa, corresponent a l’Estany de Lladres. 

Caminem ara pel GR 11-20, sense pèrdua, fins el refugi Josep Maria Blanc. 

Fem nit en aquest refugi, idíl•lica i estratègicament situat entre l’Estany Tort de Peguera i l’Estany de Trullo. 

Al matí següent, reprenem la caminada, passem pel costat del preciós Estany Negre i per una passarel•la metàl•lica continuem en direcció a la Collada de Monestero. 

No cal dir, que la ruta es exageradament fotogènica, amb tot un seguit d’estanys i vistes alpines de primer ordre. 

Passem propers a l’Estany de la Coveta i l’Estany de la Llastra, tot fruint de les magnifiques vistes. 

Més endavant, arribem a una cruïlla on abandonem el GR 11-20, per dirigir-nos clarament cap a la Collada de Monestero. 

Propers al riu Peguera, deixem a mà esquerra l’Estany Gran de Peguera, mentre anem guanyant cota fins situar-nos a la Collada de Monestero. 

Punt d’anada i tornada per ascendir a l’estètic i airós Pic de Peguera. 

Des d’aquesta collada, el Pic de Peguera sembla inexpugnable per qualsevol de les seves costerudes canals. 

Per la pujada al Peguera, anem en diagonal, seguint les fites que ens duen a cercar el punt més feble.

Anem guanyant alçada, grimpant a estones, fins arribar a una xemeneia d’uns 10 metres aprox., únic traçat pel que s’ha de grimpar_escalar amb un seguit de passos de III+ com a molta dificultat. 

Superada aquesta xemeneia, continuem grimpant per un seguit de blocs, tot seguint les fites i/o sentit comú. 

Ens poca estona ens plantem al capdamunt, d’aquest estret, alpí, esquerp i airós cim del Pic de Peguera.

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

El Pic de Peguera, també ostenta l’etiqueta afegida de sostre Comarcal del Pallars Jussà, dalt del cim hi ha una placa que ho testimonia. 

Per la baixada, desfem el camí de pujada, tot passant novament per la xemeneia, fins arribar un altre vagada a la Collada de Monestero. 

Fem un mos a la Collada de Monestero, mentre gaudim de les esplèndides vistes dels pics de Muntanyó, Mainera, Tuc de Saburó, Sudorn i Cresta de l’avió, entre molts altres. 

Comencem la davallada, seguint les marques de Carros de Foc, per una costeruda i terrosa pendent.

Atents a les marques, evitem en gran mesura transitar pel mig del caos (grans blocs de granit). 

Xau-xau, anem fent camí una bona estona, fins arribar l’Estany de Monestero. 

Prosseguim pel Prat de Monestero i els Fangassals, mentre la silueta dels Encantats va guanyant presencia. 

Arribem al gran i turístic Estany de Sant Maurici, que disposa d’una impressionant imatge dels Encantats, gran muntanya icònica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. 

Passem per sota de la pressa del llac de l’Estany de Sant Maurici, per una pasarel-la que ens situa a l’altre costat. 

Ara, continuem per la còmoda pista que circula pel GR-11, fins arribar a l’Ermita de Sant Maurici i Font de l’Ermita. 

Xino-xano, continuem pel GR-11 o Camí d’Espot a Sant Maurici una llarga estona, fins arribar al Prat de Pierró, punt de inici d’aquesta caminada. 

Breu: 

Una excel•lent caminada, per conèixer aquesta part del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Transirtarem per un alpí i captivador entorn de la Vall de Peguera amb els seus preciosos estanys i continuar per la, no menys, atractiva Vall del Monestero, que també disposa d’un seguit d'estanys de gran bellesa. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici , autèntica joia dels Pirineus. 

Tot plegat, hem estirat les cames, hem fet cim i hem gaudit enormement de la muntanya, en tots els sentits. 

Els caminants: Jesús i Josep

   

Puigmal 2910

---

La muntanya més emblemàtica de l’Olla de Núria

El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er per contraposició al Puigmal de Llo i al Puigmal de Segre) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 metres) situada entre la comuna d'Er, a l'Alta Cerdanya, i el municipi de Queralbs, al Ripollès. 

Està situat entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès i comunal d'Er, de la de l'Alta Cerdanya). 

S'alça com el més alt i occidental dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la Vall de Núria. És la segona muntanya més alta, després del Carlit, del Pirineu Oriental. 

Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer: 

«De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar». 

Desnivell: + 1.300 metres aprox. 

Distància: 15,80 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les Barraques. 

Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. Abans d’arribar al collet esmentat, una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Pàrquing, Drecera, Roc Blanc, La Vaquerissa, Puig de Dòrria, Pas dels Lladres, Tossal del Pas dels Lladres, Camí del Pla de les Salines, Coll de les Clotes, Coll del la Pastereta, Puigmal, Camí de Fontalba, Serra del Borrut, Surgència d’aigua, Baga de les Clotes, Riu de les Clotes, Torrent del Borrut, Palanca de l’Home Mort, GR-11, Collet de les Barraques, Pàrquing 

Recorregut: 

Sortim del pàrquing en direcció al Coll de les Barraques i uns metres més endavant, prenem una drecera per l’esquerra que ens situarà al llom de la Vaquerissa. 

Continuem pel bosc, en sentit Nord-oest sense pèrdua, sempre propers al tancat pel bestiar. 

Xino-xano, anem remuntant i mentre el bosc va desapareixent, la visió panoràmica s’eixampla oferint-nos unes vistes esplèndides d’arreu. 

Abans d’arribar al Pas dels Lladres, ens desviem a mà esquerra i ens apropem fins al Puig de Dòrria per anar arrodonint la jornada. 

Gaudim de les vistes panoràmiques de la Serra d’Ensija, Rasos de Peguera, Puigllançada, el Cadí, Pedra Picada, l’Emperadora, Roc dels Llamps, Costa Pubilla i la Covil, entre d’altres. 

A continuació, sense perdre cota, passem pel Pas dels Lladres i seguim per l’ampla pista en direcció Nord. 

Quan la pista comença a girar cap a l’esquerra, a l’alçada d’un pal, l’abandonem i remuntem sense marques evidents, directament per restes de corriols cap a la Tossal del Pas dels Lladres. 

Al capdamunt del Tossal del Pas dels Lladres hi ha un remuntador de l’estació d’esquí d’Err-Puigmal. Modest cim al que també ens apropen arrodonir la caminada. 

Seguim per la carena divisòria d’Espanya i França amb airoses vistes a dues bandes fins el Coll de les Clotes. 

Més endavant, arribem al Coll de la Pastereta, on conflueix amb el camí de pujada de la vessant francesa que surt del pàrquing de l’estació d’esquí d’Err-Puigmal. 

Tot seguit, el camí s’enfila decididament fent marrades i en clara direcció al conegut i transitat cim del Puigmal. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 

Dalt del cim hi ha un munt de caminaires que han accedit per les diferents vessants, ben segur la vessant per la que naltros hem accedit, es de les més feréstegues i menys transitades.

Les vistes son excepcionals i podem observar tota l’Olla de Núria entre un munt de cims de renom. Reposem un xic en una raconada, doncs el vent avui bufa de valent. 

Arrecerats, fem un mos mentre un simpàtic i eixerit Cercavores ronda aviem si li cau alguna molla de pa. 

Reprenem la marxa i comencem a davallar pel popular Camí de Fontalba fins el Cim del Borrut. 

Passat aquest simbòlic cim, sense fites ni marques, intuïtivament, abandonem el camí de Fontalba per la dreta i comencem a davallar per la Baga de les Clotes. 

Xau-xau, davallem anàrquicament i anem a cercar una surgència d’aigua per sota de la Font de les Clotes, on fem una aturada tècnica. 

Fem dinar, mentre contemplem el paisatge i tota mena de fauna que ronda pel voltant, isards, gralles i voltors entre d’altres. 

Continuem la davallada fins al Riu de les Clotes per continuar pel seu marge esquerra fins la Palanca de l’Home Mort propera la Font de l’Home Mort. 

En aquest tram trobem l’abundant presencia de la perillosa planta anomenada Tora Blava (1).

Creuem per la palanca esmentada i continuem pel GR-11 en suau i mantinguda pujada fins que sortim a la Ruta dels Isards i les Marmotes. 

Ja més planerament, caminem gaudint de les vistes fins el Coll de les Barraques. 

Girem per la dreta i fem els últims metres per pista asfaltada fins al pàrquing on tenim estacionat el vehicle. 

Nota: 

(1) L'acònit blau, tora blava, matallops blau, escanyallops, herba tora, herba verinosa o realgar/rialgar (Aconitum napellus) és una planta verinosa, fins i tot letal, de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum. La tora blava és considerada la planta més tòxica d'Europa. 

Normalment, creix a una altitud d'entre 1.500 i 2.500 metres, i ni els animals que pasturen s'hi acosten. La biòloga Núria Tomàs ho diu ben clar: La natura és tan sàvia que les vaques i els cavalls que pasturen ni les toquen. Té substàncies mortals. Només de tocar-la ja et pot entrar a dins. 

Breu: 

Ruta poc coneguda i transitada, amb més desnivell però més interessant, per conquerir el popular cim del Puigmal. 

La pujada ronda pràcticament per lloms i arestes, oferint-nos grans i esplèndids paisatges d’alta muntanya. 

La baixada ronda per la feréstega Baga de les Clotes, a la descoberta, sense fites ni marques evidents. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una profitosa jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

Els 4 PuigmalsPuigmal de LLo 2762 - Puigmal de Segre 2843 Puigmal Petit de Segre 2809 - Puigmal d’Err 2910

---

Trescant per la comuna d’Err de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord 

Desnivell: + 1050 metres aprox.

Distància: 10,20 Km. aprox.

Punt de partida: Estació d’esquí d’Er Puigmal.
Per la carretera D-89 arribem fins Les Planes on es troba el telecadira principal. 

Continuem per la mateixa carretera fins trobar la barrera que impedeix el pas de vehicles. 

Estacionem el vehicle al voltant de l’ampli aparcament.

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Estacionament - Ribera d’Err - Aiguaneix - collet - Puigmal de Llo - collet - Puigmal Petit de Segre - Coll d’Err - Puigmal de Segre - Puigmal d’Err - Ribera d’Err - Estacionament

Recorregut: 
Continuem per la mateixa carretera asfaltada, en sentit Sud-est. Més endavant la carretera dona pas a una pista que es va endinsant per la bonica vall per la que davalla la Ribera d’Err. La pista esdevé un marcat camí que va guanyant cota fins arribar a Aiguaneix, una mena plana. A continuació el camí s’enfila i guanya cota decididament fent marrades fins al collet. Girem a mà esquerra i continuem per fil de la carena fins arribar al 1r Puigmal del Dia: Puigmal de Llo. Gaudim de les esplèndides vistes de la Cerdanya entre d’altres.
Girem cua i tornem al collet, per continuar recte i amunt fins la carena circular que dona forma a l’Olla de Núria. Girem a mà esquerra i seguim per la carena fins el 2n Puigmal del dia: Puigmal Petit de Segre.
Continuem per la carena, sense demora, fins arribat al 3r Puigmal del dia: Puigmal de Segre que disposa de l’oratori de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes. En tot moment, gaudim de les amplies vistes que ens ofereix la ruta com mirador privilegiat de tot arreu.
Girem cua i desfem el camí fins passat el Puigmal Petit de Segre per continuar en sentit Sud cap l’últim objectiu. Xino-xano anem guanyant cota pel camí ben marcat fins sortir per la vessant Sud del cim. Arribem al 4r Puigmal del dia: Puigmal d’Err.
Punt geodèsic i cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC. El Puigmal més elevat dels quatre, que amuntega excursionistes arribats per les diferents vessants que li donen accés. No cal dir que les vistes son espectaculars i podem distingir : Pedraforca, Serra del Cadí, Pic de Carlit, i de la Cerdanya entre d’altres.
Reprenem la caminada, en sentit Sud-oest, i comencem a davallar decididament. Xau-xau, anem davallant sense pèrdua pel camí ben fressat. Més endavant, continuem per la dreta obviant el Camí del Pla de les Salines al Puigmal, que segueix per l’esquerra. Continuem baixant fins enllaçar amb el camí de pujada que rondava per la Ribera d’Err, on un manat de vedelles pasturen plàcidament. Desfem la resta del camí fins arribar a l’estacionament.

Breu: 
Bona ruta que permet enllaçar els 4 Puigmals en la mateixa caminada. 

En la nostre opinió, creiem que es millor fer la ruta en sentit horari, pujar per la vall d’Aiguaneix i davallar des de el Puigmal d’Err. 

Boniques valls, vessant francesa, per les que no havíem pujat encara. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep - Mercè - Ricardo

Olla de Núria [versió reduïda]

---

Trescant per la mítica Olla de Núria 

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines. A una altitud de 1.964 metres sobre el nivell del mar, envoltada per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i torrents. Per raó de la seva situació geogràfica i el clima, presenta una flora i una fauna característiques de la muntanya medioeuropea i de l'alta muntanya alpina. A més, hi viuen espècies vegetals i animals endèmiques dels Pirineus. 
Des d'alguns dels cims ocasionalment es poden arribar a veure els Alps, a 440 km. Des del puig del Coll de Finestrelles en concret s'ha aconseguit un rècord mundial en aquest sentit, el qual no tenen altres muntanyes d'altres continents. Tanmateix el cim més alt de tots els qui conformen l'Olla de Núria, és el Puigmal ( 2.910 m) al qual solen accedir milers de persones al llarg de l'any, tant des del Santuari com des del Coll de Fontalba i és una de les fites més populars del muntanyisme català. 

Desnivell: + 1.600 metres aprox.

Distància: 17,15 Km. aprox.

Punt de partida: Santuari de Núria.
Des de Queralbs s’accedeix amb el cremallera de la Vall de Núria o a peu pel Camí Vell de Queralbs a Núria.

Aclariment: 
Ressenya o ruta anomenada Olla de Núria [versió reduïda] no arribant al Pic de Nou Creus i baixant per la seva corresponent carena. Per motius d’horari no disposàvem del temps material necessari per no perdre l’últim tren cremallera que surt de l’estació de la Vall de Núria.

Ruta: 
Santuari de Núria - Camí de Núria al Puigmal - Ras de l’Ortigar - Coma de l’Embut - el Pluviòmetre - Puigmal - Pic Petit de Segre - Pic de Segre - Coll de Finestrelles - Pic de Finestrelles - Pic de Núria - Pic de Coll d’Eina - Coll de Núria - Pic d’Eina - Pic de Nou Fonts - Coll de Nou Fonts - GR 11 - Coma de Nou Fonts - Jaça de Nou Fonts - Camí de Núria a Ulldeter - Santuari de Núria

Recorregut:
Sortim en direcció Oest pel Camí de Núria al Puigmal que s’enfila decididament. Es passa pel Ras de l’Ortigar i continuem amunt per la Coma de l’Embut. Sense presa, però sense pausa, en mantinguda pujada ens plantem al capdamunt del Puigmal, també anomenat Puigmal d’Er. Cim característic amb un munt de muntanyencs que gosen de les seves vistes. Fem un petit mos mentre gaudim de la contemplació del paisatge.
Reprenem la marxa i en sentit Nord continuem en lleugera baixada, pel fil de la carena que ja no abandonarem fins molt endavant. En poca estona ens plantem al capdamunt del Pic Petit de Segre, també anomenat Puigmal Petit de Segre.
Seguim endavant fins al capdamunt del Pic de Segre, també anomenat Puigmal de Segre. Continuem endavant, mentre el camí va regirant en sentit Est, fins el Coll de Finestrelles per enfilar la costeruda pujada fins al Pic de Finestrelles, tot passant per sota del Puig del Coll de Finestrelles. Es torna a baixar fins al Coll d’Eina, tot passant pel Puig del Coll d’Eina, mentre gaudim de les vistes arreu.
A continuació, enfilem fins al capdamunt del Pic d’Eina, cim que es pot evitar per un corriol que ronda per la vessant Sud. Esplèndid cim que disposa tantmateix d’esplèndides vistes arreu.
Davallem novament i tornem a enfilar muntanya amunt fins al capdamunt del Pic de Nou Fonts, també amb esplèndides vistes, des d’on es divisa el pròxim objectiu de rellevància anomenat Pic de Nou Creus. A continuació davallem decididament fins al Coll de Nou Fonts.
Anem malament de temps per no perdre l’últim cremallera que baixa de la Vall de Núria. Estudiem la jugada i valorem la situació per decidir tirar avall pel GR 11 fins al santuari.
Prenem el GR 11 que davalla decididament per la Coma de Nou Fonts. Seguidament, xino-xano, anem perdent cota fins a Núria, gaudint de les vistes i de la companyia d’un munt d’isards que ronden per la Collada Fonda.

Breu: 
Excel•lent caminada que disposa en tot moment d’unes magnifiques vistes arreu. Durant la caminada vam poder recrear-nos amb l’observació de la fauna de la zona com: isards, voltors, cotolius, cotxa fumada, pinsà, corb, gralles de bec vermell, orenetes cuablanca i trencalòs entre d’altres.
Hem caminat bona estona, però les circumstancies requerides ens han manat no completar l’olla com estava previst. En aquest sentit ens permetem anomenar el nostre recorregut com: Olla de Núria [versió reduïda].
Com deia el poeta grec Constantí Cavafis, nascut a Alexandria : l’important no es el destí, sinó el camí.
Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Josep i Josep M