Secans de Lleida

---

Fotos cedides per Olga Gairin

Pardalejant pels Secans de Lleida 

Els Secans de Lleida, un espai declarat Zona d'Especial protecció per a les Aus, en aquest cas les aus estèpiques. 

Aquestes aus, normalment de coloracions críptiques i costums terrerícoles, acostumen a fer el niu a terra, i algunes d'elles tenen espectaculars danses d'aparellament, com el sisó. 

Entre aquestes aus destaquen el sisó o ànec de secà, el torlit, la calàndria, l'esparver cendrós, el gaig blau, el cruixidell o el mussol emigrant. 

Els secans de la plana de Lleida són representatius de les comunitats d’ocells d’hàbitat de secà pseudoestèpic del continent europeu. 

Observació: 

Secans de Belianes - Preixana 

Timoneda d’Alfés 

Alfés - Teuet (1) 

Secans de Vinfaro 

Riu Set a Aspa [les Teuleries] 

Mas de Melons (2) 

Mas de Matxerri (2) 

Breu: 

Els Secans de Lleida ens ofereixen la possibilitat de “pardalejar” per aquests hàbitats feréstecs i esteparis, on podem trobar les espècies típiques d’aquestes zones específiques, algunes d’elles úniques a Catalunya. 

Haurem d’anar canviant de zona dintre dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida per anar afegint observacions a les llistes. 

Tot plegat, hem fruit d’una esplèndida i profitosa jornada ornitològica.

 

Front Marítim

---

Birding pel front Marítim 

La desembocadura del Besòs és un espai sotmès a una alta pressió humana però amb un valor ecològic molt important. 

És una zona estratègica per a l'avifauna durant l'època migratòria, sobretot per als passeriformes i per a tot un seguit d'espècies aquàtiques. 

S'hi han observat més de 200 espècies d'ocells, tant en aturades a l'indret, com en migració activa o alimentant-se al front litoral. 

La vegetació de ribera, les plantes dunars i els parcs urbans de l'entorn proporcionen un lloc de refugi, nidificació i aliment per a moltes espècies d'ocells i altres animals. 

El Parc de Diagonal Mar acull un refugi de la biodiversitat i se suma als cinc que hi ha a la ciutat.

Esdevé així un espai verd amb una vegetació naturalitzada, amb més diversitat i més abundància que afavoreix la presència de fauna amb l'objectiu de protegir-la. 

Situació: 

Diferents punts donen accés, amb la xarxa de transport públic, a iniciar qualsevol de les rutes proposades 

Rutes: 

(1)  Desembocadura del Besòs 

(1)  Fòrum 

(1)  Diagonal Mar

(2)  Port Olímpic 

Breu: 

El Front Marítim ens ofereix un seguit de rutes urbanes, força interessants, per l’observació d’aus. 

Cal destacar el Pla de conservació, restauració d’ecosistemes, biodiversitat i preservació de l’espai litoral que ha transformat tant el riu Besòs com la seva Desembocadura, els recursos hídrics i la recuperació d'habitats.

         
     

Can Dunyó

---

Birding entre polígons industrials 

La bassa de Can Dunyo és una zona humida de Lliçà d'Amunt d'alt valor ecològic que ha esdevingut habitat d'ocells aquàtics i migratoris i nucli d'elevada biodiversitat que li confereix rellevància en la xarxa d'habitats d'interès natural. 

Envoltada d'una plana agrícola i de bosquines de ribera, la bassa i el seu entorn concentren un bon grapat d'espècies d'ocells de tota mena. 

Situació: Avinguda Tenes (Lliça de Vall)

Per la carretera C-155 abans d’entrar a Lliça de Vall, estacionem el vehicle al principi de l’avinguda esmentada, per iniciar la ruta. 

Observació: 

Aguait de Can Dunyó 

Bassa de Can Dunyó 

Bassa de Ca l’Orlau 

Bassa de les Torres 

Camps de conreu 

Nota: 

Per gestionar les aigües de pluja que es recullin en el polígon del sector Mango de Lliçà d'Amunt es va construir un tanc de tempesta, un dipòsit connectat a un col•lector, i una bassa de laminació, on s'acumula l'aigua per sortir al riu de manera pausada. 

Aquesta bassa, la Bassa de Can Dunyó, s'ha convertit en un espai natural i ha esdevingut un indret molt interessant per gaudir del medi natural de Lliçà d'Amunt. 

La gran superfície del polígon del sector Mango va requerir un disseny específic per gestionar les aigües de pluja que s'hi poden recollir. 

En aquest sentit cal destacar la construcció de dues instal•lacions destinades només a aquesta qüestió: un tanc de tempesta i una bassa de laminació. 

Breu: 

Enclotat entre polígons industrials i Lliça de Vall, Can Dunyó es una zona d’interès ornitològic que ha anat guanyat adeptes amb el pas dels anys. 

Un espai de visita recomanada, que cal preservar i fomentar per poder gaudir en el futur. 

Un indret peculiar on podem observar un munt d’espècies.

Delta de l'Ebre

---

Birding total pel Delta de l’Ebre 

El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya. 

Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees. El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de La Camarga a França i el Parc nacional de Doñana al Sud d'Espanya. 

La humitat del Delta de l'Ebre és d'importància internacional per a vuit espècies de plantes i 69 de fauna vertebrada, essent la majoria aus. 

Hi ha nius de 95 espècies, on hivernen, reposen i s'alimenten durant les migracions de moltes altres espècies d'aus. 

El delta de l'Ebre té unes 325 espècies d'aus de les 600 existents a Europa. 

Situació: 
Per l’AP-7 o bé per la N-340 ens plantem al Delta de l’Ebre composat pels termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja.

Observació: 

L’Alfacada / Torre i Reserva l’Alfacada de MónNatura

L’Encanyissada / Mirador de l’Embut i Pont del Través

La Tancada / Espai Delta MónNatura i Salines de la Tancada

Badia dels Alfacs

Port de l’Illa de Mar

El Goleró

Bassa de les Olles

Les Madalenes

Mirador de La Tancada

Reserva Natural de Riet Vell
El Violí

Breu:
Parc Natural del Delta de l'Ebre per on cal bellugar-se en cotxe per accedir als diferents indrets situats en diversos àmbits. 

Esplèndid indret pels amants del "pajareo" i pels amants dels espais naturals. 
Cada any és celebra el DBF "Delta Birding Festival", festival internacional de primera magnitud en el món ornitòleg que es desenvolupa a l'espai MónNatura, idòniament ubicat al Delta de l'Ebre. 

Un festival que permet als ornitòlegs i amants de la natura, gaudir d'un munt d'activitats, conferencies i exposicions. 

Igualment és un esplèndid esdeveniment per iniciar-se en el món de l'ornitologia i poder fer les primeres observacions d'aus, per a tots nivells, de la mà de guies experts.

Ruta dels Isards i les Marmotes

---

Cercant vida salvatge pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser 

A través de la ruta de l’Isard i de les Marmotes a la forest del Pinatar, podrem passejar i conèixer una mica millor les forests arbrades dels solells de la vall del Rigat, i la fauna que hi habita. 

Aquests espais formen part de la Reserva Nacional de Caça Freser - Setcases, i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. 

Desnivell: + 150 metres aprox. 

Distància: 5 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les Barraques. 

Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. 

Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps.  

Recorregut: 

Sortim de l’estacionament, en sentit Est, seguint el GR-11 fins el propi Collet de les Barraques. Regirem a mà esquerra, en sentit Nord-oest, seguint encara el GR-11 amb amplies vistes dels cims del voltant, Taga, Puig de Dòrria, Tossa del Pas dels Lladres i Puigmal, entre d’altres. 

La pista, primerament, ronda envoltada de frondosos boscos de pi i seguidament per esplèndids plans idonis per les marmotes. 

Un munt de forats soscavats en son testimoni de la presencia de les marmotes. 

Atents als ocells, podem observar especies difícils de veure en altres indrets (veure llistat). 

Abandonem el GR-11 i anem remuntant suaument fins la Barraca de la Vaquerissa. 

Al seu darrere, en sentit Nord, podem observat un petit grup d’isards, sempre vigilants de la nostra presencia. 

Girem cua i continuem, en sentit Sud, amb traça poc definida fins que enllacem amb la ruta de pujada cap al Puig de Dòrria i Puigmal. 

A continuació, xino-xano, anem davallant fins el Collet de les Barraques i seguidament fins l’estacionament. 

Breu: 

Ruta dels Isards i les Marmotes, peró també una excel•lent ruta ornitològica que no defrauda en cap sentit, doncs ens permetrà observar aus pròpies d’aquest tipus d’hàbitats (veure el LLISTAT de les espècies observades en diferents visites). 

A banda de la cerca de vida salvatge, la caminada paga prou la pena per les esplèndides vistes que disposa en tot moment. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada ornitològica. 

Els caminants-ornitòlegs: Josep i Mercè