Cercant vida salvatge pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
A través de la ruta de l’Isard i de les Marmotes a la forest del Pinatar, podrem passejar i conèixer una mica millor les forests arbrades dels solells de la vall del Rigard, i la fauna que hi habita.
Aquests espais formen part de la Reserva Nacional de Caça Freser - Setcases, i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
Desnivell: + 150 metres aprox.
Distància: 5 Km. aprox.
Punt de partida: Collet de les Barraques.
Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques.
Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant.
Veure punt de partida a Google Maps.
Recorregut:
Sortim de l’estacionament, en sentit Est, seguint el GR-11 fins el propi Collet de les Barraques.
Regirem a mà esquerra, en sentit Nord-oest, seguint encara el GR-11 amb amplies vistes dels cims del voltant, Taga, Puig de Dòrria, Tossa del Pas dels Lladres i Puigmal, entre d’altres.
La pista, primerament, ronda envoltada de frondosos boscos de pi i seguidament per esplèndids plans idonis per les marmotes.
Un munt de forats soscavats en son testimoni de la presencia de les marmotes.
Atents als ocells, podem observar especies difícils de veure en altres indrets (veure llistat).
Abandonem el GR-11 i anem remuntant suaument fins la Barraca de la Vaquerissa.
Al seu darrere, en sentit Nord, podem observat un petit grup d’isards, sempre vigilants de la nostra presencia.
Girem cua i continuem, en sentit Sud, amb traça poc definida fins que enllacem amb la ruta de pujada cap al Puig de Dòrria i Puigmal.
A continuació, xino-xano, anem davallant fins el Collet de les Barraques i seguidament fins l’estacionament.
Breu:
Ruta dels Isards i les Marmotes, peró també una excel•lent ruta ornitològica que no defrauda en cap sentit, doncs ens permetrà observar aus pròpies d’aquest tipus d’hàbitats (veure el llistat de les espècies observades en diferents visites).
A banda de la cerca de vida salvatge, la caminada paga prou la pena per les esplèndides vistes que disposa en tot moment.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada ornitològica.
Els caminants-ornitòlegs: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada