Cresta Peiraforca - Roc Colom
Peiraforca 2647








Curs de Progressió en Crestes

La sortida prevista per la segona part del curs de progressió en crestes passa per la cresta de Peiraforca - Roc Colom. Donat que ja sabem que no l'acabarem amb una jornada, degut a la tipologia de la sortida ja que es tracta d'un curset per anar fent i veient conceptes, està previst fer-ho amb dos dies per davant i bivac on-line inclòs.

Aproximació: Porta.
Des de Puigcerdà, per la carretera N20 ens apropem fins a la població de Porta. A mà esquerra, passem per sota del pont de la  línia ferroviària i estacionem el vehicle un xic més amunt.

Dissabte 03/10/09
Deixem el cotxe al pàrking situat al poble de Porta a dos quarts d'onze aprox. Conforme anem pujant pel GR7 de la bonica vall de Campcardós va treient el nas el feréstec perfil del nostre objectiu. Un dia perfecte sense cap núvol fa preveure un bivac tranquil, sense ruixats ni calamarses. Anem fent camí tot deixant una cabana de pastors a mà esquerra, més endevant ens situem entre l'estany petit i l'estany gran on fem la primera aturada tècnica. Aturada tècnica dosncs serà l'ultima oportunitat per a carregar l'aigua suficient per dos dies. Seguim amunt i un estona més endevant hem d'anar a buscar, camp a traves pels matolls, la canal herbosa ben marcada i visible que ratlla la vessant Nord del cim. Una costeruda canal que s'enfila sense contemplacions. Tal com anem arribant a la part superior, hem d'anar derivant cap a la dreta per anar a buscar els últims blocs per on grimparem fins l'avantcim del Peiraforca. El desnivell des de Porta és situa sobre els 1100 metres aprox. Dalt del cim fem un curt repostatge mentre ens anem calçant els estris dons la cresta s'inicia tot just al seu cim . A primera instància la cresta es presenta eriçada, agresta. Sortim de l'avantcim encordats pel fil de l'aresta tot baixant per la profunda bretxa que ens duu als peus d'un mur que barra el pas de la primera agulla. Jo mateix i la Mercè fem cordada, anem sols, controlats en curta distancia per en Xavier Aznar com a monitor de Escola Glacera i monitor en cap dels curs present, que ens va polint els defectes. Escalem l'agulla esmentada mitjançant uns passos de III+. Ràpidament la llum es torna minsa, però s'està fent de nit a corre-cuita. Baixem de l'agulla per un ràpel de 25 metres aprox. sobre una aèria terrassa. S'ha fet fosc del tot, lluna plena, hem de fer nit ara i aquí, és el que hi ha. Una terrassa molt justa, tal com va baixant el personal es va ubicant per on pot. S’ha de dormir segut o mig estirat, no hi han més opcions. Més de la meitat del grup ha de dormir lligat. La nit es fa llarga, poca gent dorm doncs la situació no ho permet. La lluna es passeja d'Est a Oest pausadament, les hores no passen. No fa fred i la temperatura es bona, no tot han de ser problemes.

Diumenge 04/10/09
La posta de sol és espectacular, tinc temps per gaudir-la, les primeres llums del dia tenen uns colors gaire bé inèdits. Primeres rises, la gent ja treu el nas del sac i el sol ens escalfa ràpidament. Un breu esmorzar i altre cop vestits per la feina. Comencem amb un delicat flanqueig doncs el ràpel de la nit anterior desembocava més avall i més a la esquerra per donar pas més enllà a una agulla molt estètica, esvelta així com opcional. Un cop franquejat el tema ens trobem sota l’agulla citada i l’escalem amb passos de IV fins el seu estret fil. Al capdamunt hi ha força ambient doncs a poques penes hi ha lloc per a dos. Ràpidament, per deixar lloc, prenem un potent ràpel de 25 metres aprox. per la vessant contraria amb molta sala fins una còmoda terrassa. Seguim fent cresta per anar a trobar la ruta habitual fins a una tercera agulla. Ens enfilem per la agulla amb passos de III, fàcil però amb la sortida exposada. Les vistes des de la cresta son espectaculars. Dalt d’aquesta agulla es troba un bivac (no còmode, es clar, però molt millor que la nostre obligada terrassa). Davant nostre es troba la potent i estètica agulla del Gegant on un cop superada acaben les principals dificultats de la cresta. Desprès es segueix per terreny més còmode (còmode en aquest terreny és un dir) fins la destinació final del Roc Colom. No tenim més temps, és tard, fem un raonament popular i toca retirada. Desgrimpem l’agulla fins el seu coll per anar a buscar l’escapada composta de dos ràpels de 25 metres aprox. que ens donen opció a continuar desgrimpant fins als peus de la tartera situada a la cara Sud de la cresta. Una llarga e inhumana tartera ens porta fins a la vall de Campcardós altre cop on ens retrobem amb un preuat be anomenat aigua, podem beure sense restriccions. Xino-xano anem davallant la vall tot comentant les millors jugades del dia. Una cresta molt espectacular, molt ferotge, aquí prop de casa, al pirineu oriental, al pirineu català. La resta ja la sabeu, la parada per fer la cervesa, carretera i manta fins a la ciutat. Aquesta nit si que dormirem be, ben segur. Molts bones sensacions ens ha deixat això de les crestes, una de les expressions de muntanya més alpines, més complertes, crec que tenim un munt de crestes per descobrir.

Els cresterus: Aurora - Gloria - Josep i Mercè

2 comentaris:

  1. Recordo anys enrera al fer aquesta cresta una topada molt desagradable amb uns caçadors francesos. Vam espantar a uns isards per tal que no els disparessin i els caçadors es van emprenyar molt i molt amb nosaltres, amb alguna perdigonada inclosa.

    ResponElimina
  2. jeje més dificultat afegida, V+ potser ???

    ResponElimina