Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Top-Ten. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Top-Ten. Mostrar tots els missatges

el Calderer / Pedraforca
via Estasen [original] IV+




La gran via clàssica que marcà el inici de l’escalada al Pedraforca 

Berguedà / el Calderer [Pedraforca] / via Estasen [original] 

Punt de partida: Mirador de Gresolet. 
Des de Saldes prenem la carretera del Mirador de Gresolet que ens duu fins el Mirador de Gresolet, on estacionem el vehicle. 
Veure punt de partida a Google Maps.  

Aproximació: 2 hores aprox. 
Des del Mirador de Gresolet seguim les marques de PR, fins el refugi Lluís Estasen. 
Continuem pel PR o Camí del Coll de Verdet fins un gran bloc enmig del camí. 
Abandonem el PR i enfilem muntanya amunt, grimpant pel torrent fins que trobem 2 trams de corda. 
Les cordes ens duen directament al inici de la via. 

Llargs: 
L0 35 m IV – 100 m caminada – 50 m grimpada 
escalem una placa força polida 
caminem 100 metres i grimpem 50 metres fins situar-nos rere el Dit de Riambau
veurem escrit ESTASEN amb pintura verda, que marca el inici de la via oficialment
L1 40 m IV / III+ 
primer llarg oficial de la via, escalem recte fins un arbre on muntem reunió. 
L2 35 m III / IV /III 
continuem escalant recte i més endavant la fletxa ens mena cap a l’esquerra
muntem reunió amb un pont de roca amb cordino i reforçat amb un alien. 
L3 30 m IV+ / IV / III 
sortim recte amunt per una petita fissura on trobarem 3 pitons 
muntem reunió amb un clau i un pont de roca 
L4 30 m IV / IV+ 
llarg essencial de la via, flanqueig aeri amb un pati impressionant anomenat “el Pitó de l’Estasen” 
muntem reunió amb dos pitons 
L5 35 m II 
sortim per una canal fins una mena de circ, anomenat “el Jardí”
L6 100 m II 
grimpem a l’ensemble propers a la gran fissura fins trobar el primer pitó, on mumten reunió
L7 35 m IV+ / IV 
escalada per una placa amb algun pas prou fi, fins el llom de la cresta 
L8 40 m II 
continuem pel llom de la cresta fins una mena de collet 
L9 40 m III+ / IV 
davallem un xic per continuar escalant per una rampa prou malmesa, fins una mena de replà 
L10 150 m aprox. III / II 
sortim per la via “original” per un llarg prou llargarut
sense reunions grimpem per la canal, sense pèrdua, fins sortir al capdamunt del Calderer 

Descens: 2 ¼ hores aprox. 
Continuem per la cresta en direcció al Pollegó Superior fins una primera instal•lació amb una cadena que ens ajuda a baixar per una estreta canal molt dreta, que finalitza amb un tram de corda. 
Remuntem un xic per cercar la segona instal•lació, costa una mica de veure, amb una cadena que ens deixa al peu d’una canal. 
Davallem per aquesta canal prou descomposta, fins enllaçar amb la tartera que prové de l’enforcadura.
Al final de la atrotinada tartera, girem cap a l’esquerra i continuem pel marcat camí fins al refugi Lluís Estasen. 
Només ens resta desfer el camí fins el Mirador de Gresolet. 

Breu: 
Escalada que s’ha de fer un cop a la vida, segons diuen. 
Clàssica entre clàssiques, la “Estasen” es la via més clàssica del Pedraforca i la via que marcà el inici de l’escalada al Pedraforca.
Una via prou exigent físicament, doncs tot plegat s’ha d’invertir unes 10 hores aprox. de cotxe a cotxe. 
La via majoritàriament està desequipada, oferint una escalada d’aventura, tot i les marques de color verd.
Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada d’escalada en un entorn excepcional. 

Cordada: PeP & PeP

        Print Friendly and PDF

GR 131 Sender de l'arxipèlag canari





El GR que travessa l’arxipèlag Canari 

De Lanzarote a El Hierro, el sender de gran recorregut GR 131 travessa les set illes canàries en una aventura senderista de 550 quilòmetres a través de senders marcats. De moment estan homologats els trams que transcorren per la illes de Lanzarote, Fuerteventura, Tenerife, El Hierro i La Palma. L'illa de la Gomera està pendent d'homologació però està previst que ho estigui en breu. 

Els senders creuen les illes per rutes que s'inicien a la costa i s'endinsen cap a l'interior per finalitzar, de nou, en un altre punt localitzat a nivell del mar. Transcorrent pel GR 131 de les illes Canàries gaudirem de la gran diversitat de paisatges, flora i fauna de les illes, ens adonarem de la bellesa diferenciadora de cada illa, des de les més àrides fins als impressionants boscos de les illes de l'oest de l'arxipèlag. 

Les illes Canàries (oficialment i en castellà Islas Canarias) és un arxipèlag africà de set illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental. Administrativament, s'han constituït com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de Canarias, una nacionalitat històrica segons el seu Estatut d'Autonomia, i una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. Les Illes Canàries és l'arxipèlag més extens i poblat de la regió Macaronèsia. 



Motivació: 
Paisatge, senderisme, aventura i turisme, una combinació que permet conèixer amb més profunditat l’essència de les illes Canàries. 
El senderisme permet gaudir, amb la seva proximitat, de l’entorn i del paisatge en tot moment. 
En el nostre cas, buscàvem un canvi de registre ben diferent del nostre terreny habitual de muntanya.
El GR 131 és un gran projecte que uneix i travessa les 7 illes de l’arxipèlag canari.

Desnivell:
El desnivell varia molt en funció del tram o l’illa que travessem.
Alguna de les illes presenten un perfil planer i d’altres presenten desnivells acumulats superiors als 3.000 metres.

Birding: 
La fauna ornitològica de les Illes Canàries presenta una gran diversitat principalment per ser un grup d’illes, fet que possibilita l’existència d’un notable numero d’endemismes i pel numero de microclimes existents el mes mateixes. 
Les espècies endèmiques i macaronèsiques (compartides entre les Canàries i Madeira) no són moltes. No obstant això, són moltes les subespècies endèmiques, algunes amb característiques subespecífiques ben diferenciades.
La travessa prioritza no dur molt de pes, motiu que no permet dur una càmera fotogràfica en condicions per registrar les aus, vol dir que totes les fotos estan presses amb una càmera de butxaca convencional mirant d’apropar-me tot el possible abans que fugin.

Meteorologia: 
Segons la situació de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser temperat i humit o bé molt sec.
En general, el clima és oceànic i tropical, amb temperatures suaus. 
Les precipitacions varien depenent de l'illa. A La Palma, les precipitacions anuals són majors que no pas a les illes occidentals. 
Així doncs, a les illes de Fuerteventura i Lanzarote el clima és més àrid o semidesèrtic. 
Els vents bufen amb major freqüència del Nord-est, vents que encara que no produeixen precipitacions, si porten humitat. 
Els vents del llevant sovint són acompanyats de xaloc o calitja; és a dir, pols en suspensió procedent del desert del Sàhara, de vegades amb una alta densitat.

Senyalització: 
La Graciosa = Escassa, encara que molt evident.
Lanzarote = Abundant i present en tot el recorregut.
La Gomera = Abundant i present en tot el recorregut.
El Hierro = Abundant i present en tot el recorregut.

Allotjament: 
Trobarem diferents tipus d’allotjaments, albergs, habitacions, hostals, etc.. 
Donat el gran atractiu turístic de les illes, cal reservar amb força antelació els diferents allotjaments. 
En alguna de les etapes, per la manca d’allotjament, pot precisar un bivac o nit amb tenda d’acampada.

Breu: 
El GR 131 és una experiència molt satisfactòria en tots els sentits. 
Una combinació perfecte d’esport i turisme que ens permet conèixer pausadament les illes que trepitjem.
El fet d’anar a peu, xino-xano, alenteix la manera de percebre i entendre les coses que habitualment formen part del nostre dia a dia, sense adonar-nos compte, com el paisatge, la llum, la vida , els costums, els colors, les persones, la natura, etc...

Els senderistes: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Mytikas  2918   [Mount Olympus]






Un cim, sostre de Grècia, que forma part de la mitologia grega

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.918 metres al pic anomenat Mytikas (Μύτικας). El massís de l'Olimp marca el límit entre la plana de Macedònia, al nord, i la Tessàlia al sud. 
En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya (Olympus, Ολυμπος), hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes, construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus, i tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sinó també els que vivien a la terra i a la mar; la ciutat era al cim del mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. En una època més tardana, Olimp va passar a denominar una regió elevada de l'èter des de la qual els déus dominaven la Terra. En aquest món sagrat, hi residien els déus les divinitats olímpiques: Zeus, Hera, Hefest, Atenea, Apol•lo, Àrtemis, Ares, Afrodita, Hèstia, Hermes, Demèter, Posidó, Hades (realment vivia a l'Hades, regne dels morts, juntament amb Persèfone, i n'era ell el rei). 

Desnivell: +1900 metres aprox.

Distància: 16 Km. aprox.

Punt de partida: Prionia.
Des de la població de Litchoro es pren la carretera Eparchiaki Odos Skalas Leptokarias - Larisas en direcció a Prionia. Desprès de 18 Km. aprox. arribem a Prionia, final de carretera, on poden estacionar el vehicle.

Ruta:
Prionia - E4 - Refugi A Spilios Agapitos - E4 - cresta de Chondro Mesorrachi - E4 - Skala - Kaloskala - Mytikas -Kaloskala - Skala - E4 - cresta de Chondro Mesorrachi - E4 - Refugi A Spilios Agapitos - E4 - Prionia

Recorregut: 
Jornada (1/2) Prionia - Refugi A Spilios Agapitos
La ruta de Prionia fins al Refugi A Spilios Agapitos (2100 metres) és la ruta de senderisme més freqüentada de l'Olimp i forma part del sender E4. És la continuació del camí de Litochoro a Prionia.
El camí està en molt bon estat i discorre per una combinació d'espessos boscos de pins, faigs i avets en un entorn d’alta muntanya. Hi ha diversos miradors, així com dos llocs per seure còmodament i reposar un xic.
A mesura que ens apropem a la part final, es pot veure el refugi posicionat a dalt d’un rocall situat en un indret natural rodejat d'impressionants pins de bosc bosnià.
Fem nit al Refugi A Spilios Agapitos que ofereix unes adients vistes cap a l’Est, del Mar Egeu i cap al Nord-est, del Mytikas. Un refugi que funciona com un alberg i que disposa de tot tipus de serveis, com el wifi i un servei de restauració a la carta durant tot el dia.
Jornada (2/2) Refugi A Spilios Agapitos - Mytikas - Prionia
De bon matí, prenem altre vegada el sender E4 que surt per darrere del refugi i que cerca la cresta de Chondro Mesorrachi per dur-nos fins a Skala. La primera part del camí continua amb un paisatge excel•lent cobert amb arbres i disposa d’unes vistes fabuloses. A mesura que augmenta l'altitud i la manca d'oxigen impedeix que els arbres creixin, s'obre el camí i les vistes.
Una segona part del camí, sense pèrdua, que puja sense pressa però sense pausa, fent ziga-zagues mentre ens ofereix unes esplèndides vistes del nostre objectiu.
Una tercera part que pot ser esgotadora (sobretot en funció del clima), amb una constant pujada sense treva de més de 1 Km. fins a Skala. Xino-xano, arribem a Skala, punt estratègic i bifurcació per accedir per l’esquerra al Skolio (segon pic més alt) i per la dreta al Mytikas. Aquí pots reunir-te amb els altres escaladors i gaudir de la seva companyia i descansar un temps abans d'intentar el Mytikas. Aquí és on el camí es fa una mica més difícil. D’ara en endavant hem de seguir les marques vermelles de les roques al llarg de la ruta anomenada Kakoskala (passos dolents), així anomenada a causa dels passos naturals que condueixen al Mytikas. Aquest tram que va des de Skala fins al Mytikas, sovinteja algun que altre pas aeri amb alguna que altre grimpada. Potser si no s’està acostumat, ens pot resultar incòmode o insegur. Un cop hagueu superat el Kakoskala, hi ha dues seccions difícils més verticals on cal desplaçar-se amb comte. Xino-xano anem grimpant a estones fins arribar al capdamunt del preuat cim del Mytikas amb 2918 metres, sostre del Mont Olimp i de Grècia.
El cim disposa de les vistes més magnífiques de l'Olimp, Grècia i els territoris circumdants. En un dia clar, podeu veure fins a Albània i Bulgària al nord, i Chalkidiki a l'est. Signem al llibre de visitants per testimoniar la nostre ascensió. Reposem i gaudim de les merescudes vistes des d’aquest cim tant mític. Reprenem la tornada que pasa per desfer tot el camí de pujada. Amb calma, sense presa i seguint les marques vermelles, ens apropem novament fins a Skala. Fem una aturada tècnica i seguim davallant pas a pas fins al refugi Refugi A Spilios Agapitos. Fem un altre aturada tècnica per prendre un refresc abans de continuar muntanya avall.
Iniciem la davallada final, xau-xau anem caminat pel mig de frondosos i preciosos boscos fins arribar a Prionia.

Breu:
Un excel•lent cim que forma part de la mitologia grega, sostre de Grècia, amb una part final que requereix d’alguna grimpada per fer-lo més atractiu. Ubicat en l’extraordinari Parc Nacional Olympus d’una gran bellesa. Hem gaudit de valent amb aquesta ascensió que teníem programada anys enrere.
Naltros hem combinat aquesta primera part del viatge (part de muntanya) amb una visita a Meteora per realitzar un curt trekking per la zona.
Una segona part del viatge (part turística) per relaxar-nos i visitar aquest esplèndid país que disposa d’un munt d’ingredients, historia, platges i bona gastronomia entre d’altres.

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Balaitous  3146
per la bretxa Latour







La Muntanya pirenaica que Henry Russell anomenà el “Cervino pirenaico” 

El Balaitús (en francès Balaitous, en aragonès Pic Os Moros, en occità Vathleitosa) és un massís granític dels Pirineus, situat a la frontera entre Espanya i França, que marca el començament per l’Oest dels Alts Pirineus. El seu punt culminant és el pic Balaitús, de 3.144 metres. Sembla que el nom del massís prové de l'occità gascó "Vath" (vall) i "Leitosa" (lletosa). Una altra denominació és de Marmuré, o Gran Marmuré, que s'ha traduït en abundant cartografia espanyola com Pic dels Moros, nom que no compta amb tradició. 

Desnivell: + 1.800 metres aprox.

Distància: 11 Km. aprox.

Punt de partida: Embalse de la Sarra.
Des de la carretera A-136 ens apropem fins a Sallent de Gállego. Dintre de la població ens dirigim cap al Embalse de la Sarra. Arribats a l'embassament, hem de passar pel costat de la central elèctrica i continuar fins al final de l’embasament on estacionem el vehicle al costat del Puente de las Fajas. 

Ruta: 
Embalse de la Sarra - Puente de Las Fajas - Rio de Aguas Limpias - Tornadizas - Paso del Onso - Paso del Pino - Embalse de Respomuso - Refugio de Respomuso - Barranco de Respomuso - Bretxa Latour - Balaitous

Recorregut: 
1/   Sortim de l’embassament pel Puente de Las Fajas en direcció al refugi de Respomuso. El camí ronda en tot moment el riu de Aguas Limpias i ens ofereix diversitat de vistes, com salts d’aigua, congostos, cims esquerps, fauna i tolls d’aigua entre d’altres. La pujada cap al refugi , encara que mantinguda és de bon caminar.
Arribant a la capçalera de l’embassament de Respomuso i a la Virgen de las Nieves, les vistes s’eixamplen oferint-nos una visió esplèndida del Petit Facha i de l’imponent Gran Facha amb la seva silueta piramidal. Ens apropem fins al refugi de Respomuso on farem nit i reposarem amb l’idea d’atacar el cim al dia següent que gosa d’una bona previsió meteorològica.
2/   De bon matí prenem l’esmorzar “típic de refugi” i ens posem en marxa immediatament. Pel darrera del refugi surt el corriol que s’enfila amb decisió pel Barranco de Respomuso. Anem guanyant cota pel corriol ben marcat que ens duu sense pèrdua, mentre guaitem un isard i família que ens observa atentament la nostra progressió.
Uns tres-cents metres més amunt del refugi, ja ens calcem els grampons per avançar amb més diligencia. Anem travessant congestes i guanyant cota envoltats d’unes vistes immillorables de l’esmolada Cresta del Diablo, Picos del Infierno, Gran Facha i un munt de cims enfarinats. Després d’una estona considerable divisem la Brecha Latour i mentre ens apropem la traça es va inclinant en proporció.
La bretxa en qüestió està ben farcida de neu, però presenta un bon estat que facilita la progressió. Un cop dintre de la canal, l’abandonem en poca estona per passar a la roca que ens brinda una grimpada a primera vista més amable per l’esperó situat a la dreta de la bretxa. Seguim grimpant amb passos de III, a estones per les "clavijas" i a estones pel mig de l’esperó cercant la ruta més evident, sense badar gaire doncs qualsevol errada pot ser definitiva. Xino-xano ens plantem al capdamunt de l’esperó i de sobte les vistes son impressionants.
El Balaitous a la nostra dreta, l’airosa agulla Cadier a la nostra esquerra i un espectacular visió panoràmica d’un mar de cims dels Pirineus. Fem un repòs mentre observem la pala final que s’enfila amb decisió fins al nostre objectiu del dia. Ens tornem a calçar els grampons i afrontem la pujada propers a l’Aresta de Costerillou. Pas a pas, amb decisió i cautela, arribem al llom on l’inclinació cedeix definitivament oferint-nos una arribada plaent per gaudir dels últims metres.
No cal dir que les vistes son immillorables per totes bandes. El dia es radiant i al mateix temps hi ha una boira per sota dels pics que ofereix un aspecte realment preciós. Arribem al cim del Balaitous contents, doncs feia temps que no havíem dut a terme una ascensió d’alta muntanya.
Esperàvem trobar-nos el famós trípode de ferro que coronava el cim, però estava tot desmantellat i doblegat segurament per les inclemències meteorològiques. Només resta un punt geodèsic com a referència del cim. Podríem descriure un llistat de cims que es divisen, però cal remarcar el Midi d’Ossau que ofereix una foto esplèndida. Poca estona dalt del cim, doncs fa força vent i no es presta a la contemplació merescuda.
Comencem a davallar pel llom fins a la pala força inclinada que ens dura altre cop al collet de la brecha. Pam a pam, concentrats, anem davallant sense més demora. Arribem a la punta de l’esperó i aprofitem per fer l’àpat del dia gaudint de les vistes i del sol radiant, en una mena de replà.
Iniciem el descens de la bretxa que circula per l’esperó amb un seguit de 5 ràpels situats cada 25 metres aproximadament per una corda de 60 metres. Aprofitem les reunions per admirar les reconegudes i desitjades crestes de Costerillou i del Diablo. A la cresta del Diablo podem observar el trident que segurament li doni nom a aquesta cresta que diuen que es de les més difícils del Pirineu. Amb l’últim ràpel ens situem a l’inici del corredor i ens ubiquem en un petit replà de neu a tocar de la rimaia on ens calcem altre cop els grampons.
Seguidament sortim amb cautela per l’inclinada pala que voreja la base de l’agulla Cadier. Poc a poc la inclinació va perdent intensitat mentre deixem enrere l’estupefaent bretxa, porta d’accés al Balaitous. Ara anem desfem el camí de pujada sense presses, gaudint de tot el que ens envolta, satisfets pel cim i per les sensacions que formen part de l’ascensió.
Més endavant ens treiem els grampons i acabem de desfer el camí fins al refugi on ens espera una merescuda recompensa en forma de cervesa. La resta consisteix en recollir els estris i baixar fins a l’embassament de la Sarra per tornar a la civilització.

Breu: 
Un cim molt desitjat des de fa temps que per unes coses i altres excuses no hem pogut afrontar fins ara. Igualment la ruta triada li dóna una dificultat que li posa la pebre per donar-li a l’ascensió l’atribut alpí o d’alta muntanya.
Un cim brillant per tots costats, altrament recomanable, que ens ha fet fruir de la muntanya en tots els sentits des del primer minut fins a l’últim.
Encara no hem acabat la sortida i el cap ja va tramant noves ascensions i rutes, es que no tenim remei.

Els caminants: Josep - Mercè - PeP i Xavi

Print Friendly and PDF

Escòcia en BTT
502 quilometres per North West Highlands
Les Hèbrides / Skye-Harris-Lewis








Cicloturisme per les Highlands i les seves illes més representatives

Escòcia és un país amb història. Castells, torres i antics camps de batalla es troben al costat de monuments de pedra prehistòrics. 
Les Highlands amb les seves cadenes de muntanyes i llacs ens faran la sensació d’estar en terra verge.

Dades i estadístiques:
Recorregut: 502 quilòmetres
Desnivell: 6.256 metres (+)
Escòcia / North West Highlands / Skye – Harris - Lewis
Etapes: 12, amb una mitja de 42 quilometres i 520 metres de desnivell (+) per etapa
Aturades de recuperació i turisme: Edinburgh i Callanais
Terreny: asfalt 100%

Etapes: (els enllaços de les etapes contenen mapa i track)
01 Edinburgh - ScotRail - Fort William - Glenfinnan / 25 Km i 246 metres desnivell
02 Glenfinnan - Mallaig - Ferry - Armadale - Isleornsay / 59 Km i 842 metres desnivell
03 Isleornsay - Portnalong / 59 Km i  651 metres desnivell
04 Portnalong - Dunvegan / 37 Km i  582 metres desnivell
05 Dunvegan - Uig / 50 Km i  624 metres desnivell
06 Uig - Ferry - Tarbert - Balallan / 36 Km i  497 metres desnivell
07 Balallan - Callanais / 28 Km i 218 metres desnivell
08 Callanais - Callanais / 34 Km i 403 metres desnivell
09 Callanais - Stornoway - Ferry - Ullapol / 29 Km i 236 metres desnivell
10 Ullapol - Dundonnell / 45 Km i 542 metres desnivell
11 Dundonnell - Gairloch / 50 Km i 753 metres desnivell
12 Gairloch - Achnasheen - ScotRail - Edinburgh / 50 Km i 661 metres desnivell

Curiositats:
1) A Escòcia hi ha les muntanyes més altes del Regne Unit, els parcs nacionals més grans i els llacs més profunds.
2) Escòcia disposa de 800 illes (unes 130 estan inhabitades), 30.000 llacs i 50.000 Km. de rius.
3) Cairngoms és la zona més alta del Regne Unit, amb més de 1.000 metres d’altitud. El seu punt més alt és el Ben Nevis amb 1.344 metres.
4) Skye i les Hèbrides tenen alguns dels escenaris més bells i inhòspits d’Escòcia. Des de les majestuoses Cuillins d’Skye, passant per les planes inundades i les muntanyes de Harris.
5) Les illes Hébrides son un extens arxipèlag a la costa Oest d’Escòcia. Des del punt de vista geològic, s’ha comprovat que aquest arxipèlag està compost per les roques més antigues de les illes Britàniques.
6) Callanais Stones, a l’illa de lewis, és l’assentament prehistòric que millor s’ha conservat a Europa. Situat en ull lloc elevat, va ser construït fa més de 4.000 anys, 1.000 anys abans que es construïssin les piràmides d’Egipte.
7) El whisky, beguda nacional per excel•lència, es destil•la de l’ordi. Hi ha milers de whiskies de malta, d’entre 10 i 12 anys.
8) Edinburgh, capital d’Escòcia, està construïda sobre roca volcànica i és una de les capitals europees més boniques.

Motivació:
Aventura i turisme, un còctel que permet combinar esport, turisme i cultura. La bicicleta permet gaudir, amb la seva proximitat, de l’entorn i del paisatge en tot moment.
Visitar l’Escòcia més reial, propera a mar, cercant platges, pobles i paisatges més autèntics.
Després del "Danubi en BTT", buscàvem un projecte amb una mica més de dificultat pel que fa al desnivell de les etapes.

Estat físic:
Tot i que no fa falta ser un atleta, si que s’ha de tenir un estat físic acceptable ja que algunes de les etapes presentant un desnivell important i cal tenir una mínima resistència.
Naltros som gent que fem muntanya assíduament i ens vam trobar força còmodes damunt de la bicicleta.

Desnivell:
El perfil d’Escòcia és de mitja muntanya i constantment s’han de superar ports de muntanya, amb inclinacions del 10% i 12% en alguns casos.

Tàctiques d’etapa:
1) Donat que per aquestes contrades la franja de llum solar (a l’estiu) és molt ampla, ens ha permès aixecar-nos a una hora raonable i esmorzar com Déu mana per afrontar les etapes amb cara i ulls.
2) Aturar-nos per fel l’àpat (lleuger) de migdia a mitja etapa com a mínim i si potser a un paratge o població amb interès cultural.
3) S’ha de tenir en compte l’horari dels àpats per arribar a una hora raonable, amb l’idea de endreçar-nos un xic i tot seguit fer un tomb, prendre una bona cervesa i sopar al mateix temps. 

Meteorologia:
Es clar que amb dotze dies per davant ens trobarem tot tipus de situacions meteorològiques.
Naltros, de les 12 etapes, vam ciclar sota la pluja en 3 d’elles inclosa una tempesta de consideració. Tot i semblar molta aigua, donades les característiques climatològiques de la zona, podem confirmar que vam estar de sort, doncs així ens ho van fer saber els escocesos.

Trasllat i transport:
El més habitual, encara que hi ha més opcions en funció de la ruta triada, és volar fins a Edinburgh i seguidament prendre el ferrocarril cap a Fort William o el punt d’inici. En el nostre cas vam volar amb KLM, escala inclosa, com a opció més econòmica.
Cal mencionar que al tren (ScotRail) és obligatori reservar espai per a les bicicletes.
Referent al transport (anada i tornada) de les bicicletes, en el nostre cas, donat l’elevat preu de dur-les amb el vol corresponent, ens va sortir més favorable enviar-les per una companyia de transport. Si opteu per dur-les amb vosaltres, és obligatori que vaguin degudament embalades. A Internet trobareu una infinitat de pàgines on us mostraran amb tot detall (vídeos inclosos) la manera d’embalar les bicicletes adequadament.

Senyalització:
La ruta descrita circula per carreteres locals, degudament asfaltades i senyalitzades.
Un mapa de carreteres, amb suficient escala i detall, ens serà suficient per orientar-nos correctament. Escòcia, a banda de circular per l’esquerra, no disposa de carrils específics per a les bicicletes. Els Escocesos, majoritàriament, son prou respectuosos amb la bicicleta.

Idiomes:
Òbviament la llengua anglesa serà el nostre interlocutor vàlid.
A moltes zones, principalment a les Highlands, trobarem rètols en gaèlic.

Gastronomia:
El plat estrella és el famós “Fish & Chips” que el trobareu arreu com recurs fàcil i econòmic.
Si cerquem una cuina més elaborada, trobarem força plats relacionats amb el peix de la zona i diversitat de productes fumats, tots sempre rigorosament acompanyats de mantega.
L'esmorzar tradicional és un mena de ritual, cereals, melmelades, torrades, iogurts, cafè, sucs, salsitxes, ous en diferents textures, bacon, patates, tomàquets, haggis, mongetes, xampinyons, i tot tipus de complements que formen un àpat hiper-calòric. En el nostre cas ens va anar perfecte per afrontar les etapes amb energia i anar cremant les calories pel camí.
Les cerveses son excel•lents i molt variades, algunes d’elles son servides naturals. En alguns dels acollidors pubs, a banda de la cervesa envasada, fàcilment podrem veure fins a una dotzena de tiradors de cervesa.

Allotjament:
A Edinburgh trobarem diversos hostels degudament preparats per atendre i rebre bicicletes.
A les Illes, donada l’escassetat d’allotjament que disposa, és recomanable dur tot degudament reservat amb suficient antelació. L’oferta majoritària a les Illes passa per allotjament a cases particulars que ofereixen un ampli ventall tipus “Bed & Brekfast”, que satisfaran perfectament, a la nostra mida, les etapes previstes.
Naltros, amb sis mesos d’antelació ja varem trobar més d’un allotjament que ja tenia el cartell de complet pel mes de Juliol.
L’opció de càmping, a banda de la poca oferta, no es gens recomanable per l’existència dels “midgets”, famosos i molestos mosquits que ens donaran algun que altre enrenou.

Breu:
La valoració final de la ruta d'Escòcia en BTT, és altament satisfactòria en tots els sentits.
Una combinació perfecte d’esport i turisme que ens ha permès conèixer pausadament aquest territori que hem trepitjat a pams.
El fet d’anar en bicicleta alenteix la manera de percebre i entendre les coses que habitualment formen part del nostre dia a dia, sense adonar-nos compte, com el paisatge, la llum, la vida , els costums, els colors, les persones, la natura, etc...

Els cicloturistes:
Josep - Mercè - Mónica - PeP

  Print Friendly and PDF