La Muntanya pirenaica que Henry Russell anomenà el “Cervino pirenaico”
El Balaitús (en francès Balaitous, en aragonès Pic Os Moros, en occità Vathleitosa) és un massís granític dels Pirineus, situat a la frontera entre Espanya i França, que marca el començament per l’Oest dels Alts Pirineus. El seu punt culminant és el pic Balaitús, de 3.144 metres. Sembla que el nom del massís prové de l'occità gascó "Vath" (vall) i "Leitosa" (lletosa). Una altra denominació és de Marmuré, o Gran Marmuré, que s'ha traduït en abundant cartografia espanyola com Pic dels Moros, nom que no compta amb tradició.
Desnivell: + 1.800 metres aprox.
Distància: 11 Km. aprox.
Punt de partida: Embalse de la Sarra.
Des de la carretera A-136 ens apropem fins a Sallent de Gállego. Dintre de la població ens dirigim cap al Embalse de la Sarra. Arribats a l'embassament, hem de passar pel costat de la central elèctrica i continuar fins al final de l’embasament on estacionem el vehicle al costat del Puente de las Fajas.
Ruta:
Embalse de la Sarra - Puente de Las Fajas - Rio de Aguas Limpias - Tornadizas - Paso del Onso - Paso del Pino - Embalse de Respomuso - Refugio de Respomuso - Barranco de Respomuso - Bretxa Latour - Balaitous
Recorregut:
1/ Sortim de l’embassament pel Puente de Las Fajas en direcció al refugi de Respomuso. El camí ronda en tot moment el riu de Aguas Limpias i ens ofereix diversitat de vistes, com salts d’aigua, congostos, cims esquerps, fauna i tolls d’aigua entre d’altres. La pujada cap al refugi , encara que mantinguda és de bon caminar.
Arribant a la capçalera de l’embassament de Respomuso i a la Virgen de las Nieves, les vistes s’eixamplen oferint-nos una visió esplèndida del Petit Facha i de l’imponent Gran Facha amb la seva silueta piramidal. Ens apropem fins al refugi de Respomuso on farem nit i reposarem amb l’idea d’atacar el cim al dia següent que gosa d’una bona previsió meteorològica.
2/ De bon matí prenem l’esmorzar “típic de refugi” i ens posem en marxa immediatament. Pel darrera del refugi surt el corriol que s’enfila amb decisió pel Barranco de Respomuso. Anem guanyant cota pel corriol ben marcat que ens duu sense pèrdua, mentre guaitem un isard i família que ens observa atentament la nostra progressió.
Uns tres-cents metres més amunt del refugi, ja ens calcem els grampons per avançar amb més diligencia. Anem travessant congestes i guanyant cota envoltats d’unes vistes immillorables de l’esmolada Cresta del Diablo, Picos del Infierno, Gran Facha i un munt de cims enfarinats. Després d’una estona considerable divisem la Brecha Latour i mentre ens apropem la traça es va inclinant en proporció.
La bretxa en qüestió està ben farcida de neu, però presenta un bon estat que facilita la progressió. Un cop dintre de la canal, l’abandonem en poca estona per passar a la roca que ens brinda una grimpada a primera vista més amable per l’esperó situat a la dreta de la bretxa. Seguim grimpant amb passos de III, a estones per les "clavijas" i a estones pel mig de l’esperó cercant la ruta més evident, sense badar gaire doncs qualsevol errada pot ser definitiva. Xino-xano ens plantem al capdamunt de l’esperó i de sobte les vistes son impressionants.
El Balaitous a la nostra dreta, l’airosa agulla Cadier a la nostra esquerra i un espectacular visió panoràmica d’un mar de cims dels Pirineus. Fem un repòs mentre observem la pala final que s’enfila amb decisió fins al nostre objectiu del dia. Ens tornem a calçar els grampons i afrontem la pujada propers a l’Aresta de Costerillou. Pas a pas, amb decisió i cautela, arribem al llom on l’inclinació cedeix definitivament oferint-nos una arribada plaent per gaudir dels últims metres.
No cal dir que les vistes son immillorables per totes bandes. El dia es radiant i al mateix temps hi ha una boira per sota dels pics que ofereix un aspecte realment preciós. Arribem al cim del Balaitous contents, doncs feia temps que no havíem dut a terme una ascensió d’alta muntanya.
Esperàvem trobar-nos el famós trípode de ferro que coronava el cim, però estava tot desmantellat i doblegat segurament per les inclemències meteorològiques. Només resta un punt geodèsic com a referència del cim. Podríem descriure un llistat de cims que es divisen, però cal remarcar el Midi d’Ossau que ofereix una foto esplèndida. Poca estona dalt del cim, doncs fa força vent i no es presta a la contemplació merescuda.
Comencem a davallar pel llom fins a la pala força inclinada que ens dura altre cop al collet de la brecha. Pam a pam, concentrats, anem davallant sense més demora. Arribem a la punta de l’esperó i aprofitem per fer l’àpat del dia gaudint de les vistes i del sol radiant, en una mena de replà.
Iniciem el descens de la bretxa que circula per l’esperó amb un seguit de 5 ràpels situats cada 25 metres aproximadament per una corda de 60 metres. Aprofitem les reunions per admirar les reconegudes i desitjades crestes de Costerillou i del Diablo. A la cresta del Diablo podem observar el trident que segurament li doni nom a aquesta cresta que diuen que es de les més difícils del Pirineu. Amb l’últim ràpel ens situem a l’inici del corredor i ens ubiquem en un petit replà de neu a tocar de la rimaia on ens calcem altre cop els grampons.
Seguidament sortim amb cautela per l’inclinada pala que voreja la base de l’agulla Cadier. Poc a poc la inclinació va perdent intensitat mentre deixem enrere l’estupefaent bretxa, porta d’accés al Balaitous. Ara anem desfem el camí de pujada sense presses, gaudint de tot el que ens envolta, satisfets pel cim i per les sensacions que formen part de l’ascensió.
Més endavant ens treiem els grampons i acabem de desfer el camí fins al refugi on ens espera una merescuda recompensa en forma de cervesa. La resta consisteix en recollir els estris i baixar fins a l’embassament de la Sarra per tornar a la civilització.
Breu:
Un cim molt desitjat des de fa temps que per unes coses i altres excuses no hem pogut afrontar fins ara. Igualment la ruta triada li dóna una dificultat que li posa la pebre per donar-li a l’ascensió l’atribut alpí o d’alta muntanya.
Un cim brillant per tots costats, altrament recomanable, que ens ha fet fruir de la muntanya en tots els sentits des del primer minut fins a l’últim.
Encara no hem acabat la sortida i el cap ja va tramant noves ascensions i rutes, es que no tenim remei.
Els caminants: Josep - Mercè - PeP i Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada