Lo Piolet

Viver de faigs, castanyers, sequoies, alzines i roures entre d’altres

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic.
Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, formant part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.

Desnivell: + 670 metres aprox.

Distància: 15 Km. aprox.

Punt de partida: Santa Fe de Montseny.
Per la AP-7 i seguidament per la carretera BV-5114 provinent Sant Celoni arribem a Santa Fe i estacionem el vehicle davant de Can Casades.

Ruta:
Can Casades - Hotel Santa Fe - Riera de Santa Fe - Pantà de Santa Fe - Camí de Riells - Can Font de Corts - Avioneta estavellada (1) - Can Font de Corts - Empedrat de Morou - Turó de Morou - Esquei de Morou (2) - Pla de Mulladius - La Casa Partida - Camí d’Arbúcies - Coll Samola - Pla del Rovirol - El Convent - Pla dels Ginebrons - Can Casades

Recorregut:
Passem pel costat del Hotel Santa Fe i caminem pel marge dret de la riera de Santa Fe fins al pantà del mateix nom. El creuem per la pressa i girem cap a mà dreta per una ampla i ombrívola pista. Arribem a una bifurcació i continuem per la dreta, per l’esquerra anirem després, seguim per la pista que ens duria a Riells.
Xino-xano en baixada ens apropem fins a Can Font de Corts. Aquesta pista gosa d’unes esplèndides vistes del Montnegre amb la mar Mediterrània com a decorat de fons. Un cop passat aquest indret , de seguida arribem a l’alçada de l’avioneta esmentada que es troba un pel per sobre de la pista citada.
Remuntem uns metres i tafanegem pel voltant de l’avioneta estavellada (1).
Desfem el camí, ara en pujada, fins la bifurcació anterior i regirem per la dreta endinsant-nos per frondoses fagedes. Sense adonar-nos, arribem a l’Empredrat de Morou on reposem un xic mentre gaudim de les vistes de Les Agudes i dels Esglaons dels Castellets.
Reprenem el camí i de seguida un senyal ens indica la direcció correcta cap al Turó de Morou. Passem pel costat del turó citat i davallem fins a l’Esquei de Morou (2). Un rocall amb un llibre de signatures, al que accedim per una fàcil grimpada pel seu costat dret.
Gaudim de les vistes d’Arbúcies i dels Pirineus entre d’altres i baixem de l’esquei per rependre la caminada. Avancem pel Pla de Mulladius, sempre per frondoses i ombrívoles fagedes, fins a la curiosa Casa Partida situada a prop de Santa Fe.
Ara prenem el camí d’Arbúcies, en lleugera baixada força estona fins al Coll Samola on fem una aturada tècnica per prendre l’àpat del dia.
A continuació seguim uns metres i de seguida trobem una indicació i bifurcació cap a Les Agudes. Prenem aquest camí que en forta pujada ens situa al Pla del Rovirol. Ara caminem pel mig d’un magnífic bosc on hi ha entre d’altres unes grandioses sequoies que ens encongeixen per la seva magnitud.
Més endavant trobem una bifurcació que ens indica un altre cop la direcció de Les Agudes, que descartem. Seguim per l’esquerra pel mig de l’extens bosc fins a sortir a una ampla pista provinent de Coll de Te.
Prenem la pista referida per l’esquerra en direcció a El Convent. Al costat de l’indret citat prenem un camí per l’esquerra que davalla pel Pla dels Ginebrons.
Sense pèrdua arribem a Can Casades on tenim estacionat el vehicle.

Curiositats:
(1) L’avioneta marca Mooney, model M20K i matricula G-GTPL provenia de Murcia i es dirigia cap a Perpignan.
Aquí teniu, per si algú de curiositat; l’enllaç de l’informe tècnic A-014/2000 referent a l’investigacio encarregada pel Ministeri de Foment sobre l’accident succeït el dia 27 de Maig de 2.000. *ENLLAÇ INFORME*
(2) Esquei vol dir “Clap de roca que presenta una superfície clivellada, cantelluda” segons el diccionari de la llengua catalana.

Breu:
Una volta circular pel Montseny amb un quants ingredients que fan més interessant la caminada.
Cal destacar que la ruta circula principalment per esplèndides fagedes i exuberant flora de la zona com les impressionants sequoies.
Excursió recomanada que ens ha satisfet plenament en tots els sentis.

Els caminants: Clara - Gloria - Jesús - Josep - Josep Mª - Mercè - Santi