La Munia 3133Pequeña Munia 3096Sierra Morena 3090

---

Grimpant per la Cresta de la Munia 

Entre les valls de Lalarri i Chisagüés, originades per l’erosió de les glaceres quaternàries durant les últimes glaciacions, hi ha el gran massís de La Munia. 

Desnivell: + 1310 metres prox. 

Distància: 12,75 Km. aprox. 

Punt de partida: Petramula. 

Des de Bielsa ens apropem fins a Chisagües i continuem per la pista fins a Petramula. 

Cal remarcar que els últims 2 kms. només son aptes per vehicles 4x4. 

Important: S’ha de treure un tiquet (de pagament) a Bielsa per poder accedir a Petramula. 

A data d’avui es por treure el tiquet on-line al portal web de l’Ajuntament de Bielsa. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 

Continuem per la pista escassos metres i prenem, per l’esquerra, un corriol que s’encamina muntanya amunt. 

Xino-xano, anem guanyant alçada pel Barranc de Petramula mentre les vistes es van aixemplant generosament. 

Arribem al trencall que per la dreta dona accés al Robiñera i prosseguim fins el Collado de las Puertas.

Aquest collado ens introdueix als preciosos i lluminosos Ibones de la Munia. 

Passem arran del Ibón inferior de la Munia i tot seguit del Ibón superior de la Munia, per continuar en mantinguda pujada pel Circ de la Munia. 

Anem fruïnt de l’envergadura de les admirables vistes de tot arreu fins arribar al Collado de la Munia.

Girem cap la dreta i en un no res comencem a grimpar tot dret pel fil de la cresta. 

Anem fent, cercant la línia més lògica i correcte, doncs o no hi ha fites o n’hi ha en diverses direccions.

Arribem al popular Paso del Gato i el superem fàcilment amb l’ajuda d’una gruixuda cadena que fa confiança. Potser a la sortida hi ha un pas més entretingut i/o exigent. 

Prosseguim per la cresta, sense defallir, grimpant amb atenció, per un seguit de cimalls fins arribar al capdamunt de La Munia. 

Impressionant mirador per tot arreu on podem distingir entre molts altres, l’imponent Monte Perdido i la seva minsa glacera de la cara Nord. 

Desprès de la contemplació, continuem crestejant ininterrompudament fins arribar a la Pequeña Munia.

Des de la Pequeña Munia, la Munia s’albira una muntanya tant imponent com esquerpa.

Continuem endavant i comencem a davallar per una pala, fent ziga-zagues fins el planer Col Paget Chapelle. 

Remuntem els últims metres pel mig de la carena fins plantar-nos al capdamunt del cim de Sierra Morena. 

Ample cim des d’on podem veure detingudament tota la llargaruda cresta de La Munia. 

A continuació tornem a enfilar-nos fins la Pequeña Munia i seguidament, crestegem fins a La Munia.

Tornem a fruir amb les inacabables vistes que ens posa en escena aquest airós cim. 

Continuem la grimpada, ara en davallada, fins arribar novament al Paso del Gato. 

Abans però, com a la pujada, hi ha un pas un xic fi previ a la gruixuda cadena. 

Superat el pas, prosseguim la desgrimpada fins arribar al Collado de la Munia.

Ja amb la feina feta, anem davallant tranquil•lament fins als Ibones on aprofitem per fer una aturada.

Després del repòs, passem pel Collado de las Puertas i desfem tot el camí de pujada per arribar a l’estacionament de Petramula. 

Breu: 

Excel·lent sortida d’alta muntanya que transita en la seva part més alpina, per una llarga cresta que cavalca per 3 cims de 3000 metres. 

Esplèndides vistes des d’aquests airosos cims que ens han fet xalar de valent.

Una grimpada constant i mantinguda amb algun que altre pas aeri, per on cal estar acostumat a aquests tipus de terreny.

Tot plegat, hem estirat les cames una bona estona i hem fruit d’una enlluernadora jornada de muntanya.

Els grimpaires: Josep i Rafa

       

Cresta de Vall-llonga V

---

Esvelt crestall per sobre del pantà de la Llossa del Cavall 

El Solsonès / Roques de Vall-llonga / Cresta de Vall-llonga 

Punt de partida: Km 18,7 de la carretera C-462 

Passat Solsona per la carretera C-55, prenem la carretera C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys.

Propers al pantà de la Llosa del Cavall, passem tres tunels seguits de curta llargada. 

Abans d’arribar al quart túnel, al quilòmetre 18,7 veiem una pista que surt cap a la dreta. 

En aquest punt i petita esplanada, estacionem el vehicle. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Aproximació: 10 munts aprox. 

Caminem per la carretera i travessem el túnel amb precaució. 

Creuem tot el viaducte i a la entrada del següent túnel, tot just a mà dreta es troba el inici de la cresta. 

Llargs: 

L1 30 m IV+ / IIV / III 

primer llarg vertical per roca franca 

L2 50 m II / III / II 

llarg sense més pena que gloria, amb reunió a l’alzina del final de l’esperó 

L3 60 m II 

llarg de tràmit, caminant i vorejant per la dreta l’agulló fins un collet 

L4 30 m IV / V / IV+ / IV 

llarg clau de la cresta amb un pas prou dificil per encastament o pel díedre 

L5 80 m I / II 

llargarut llarg de tràmit que podem fer muntant una reunió d’aventura a mig llarg o fent-lo en simultani a gust del consumidor 

Cal fixar-se bé en el parabolt que hi ha al terra abans de iniciar l’últim llarg 

L6 15 m III / IV 

esplèndid llarg, vertical i aeri, per gaudir els últims metres de la cresta 

Descens: 

Desgrimpem cap a un segon cim i després d’aquest segon cim, anem baixant cap a la dreta. 

De seguida anem regirant cap a l’esquerra fins arribar a un collet. 

Seguidament, vorejant la paret, anem davallant tot seguint les escasses fites que ens duen fins a la carretera. 

Breu: 

Entretinguda i atractiva cresta ubicada en un entorn privilegiat. 

La cresta disposa de diferents llargs més o menys difícils i d’un final prou esmolat per fruir de l’escalada. 

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada d’escalada en un entorn prou feréstec.

Cordada: PeP & PeP

     

Crestes del Ninet IV+ / Ae

---

Escalant per la cinglera dels Mollons 

Pobla de Claramunt / Els Mollons / Crestes del Ninet 

Punt de partida: 

Des de l’autovia A2 anem cap a Igualada i més endavant anem cap a La Pobla de Claramunt. 

Complicat de descriure l’aproximació, veure el Punt de partida a Google Maps. 

Aproximació: 20 minuts aprox. 

Enfilem per un corriol que tenim tot just al davant. 

Seguim, sense pèrdua, per l’esmentat corriol en clara direcció al Molló Gros. 

Arribant a la base del Molló Gros, continuem pel corriol propers a la paret, fins arribat al inici de la cresta. 

Llargs : 

L1 20 m III / IV / III / II 

primer llarg amb escalada amable fins una sabina força ferma on muntem reunió entre la sabina i un pont de roca 

L2 20 m IV / IV+

escalem propers al díedre amb algun que altre pas finet

L3 10 m II 

canviem de vessant per situar-nos al collet sota el Ninet 

L4 6 m Ae / III

la cirereta del pastis, dos passos de Ae amb sortida fàcil ens situen al capdamunt del Ninet 

L5 15 m III+ / IV

escalem per una placa tombada, fàcil, però amb les presses un xic polides 

Fem reunió a una sabina arran de terra 

L6 20 m II / IV 

escalada plaent per una mena de bavaresa amb fàcil autoprotecció 

Descens: 

Continuem per la carena fins fer cim a la Creu de les Planes. 

Des d’aquest punt prenem un corriol, fresat, que davalla per la nostra dreta. 

Aquest corriol ens duu, sense pèrdua, a una canal equipada amb cordes que ens situa al collet del Molló Gros.

Seguidament, continuem per l’esquerra i davallem fins l’aparcament. 

Breu:

Interessant cinglera, força salvatge, amb diferents zones i tipus d’escalada. 

Cresta menys equipada que la via Àpia del Molló Gros. 

La cirereta del pastis la trobarem enfilant-nos al Ninet amb dos passos de Ae. 

Per arrodonir la jornada hem fet les següents escalades: 

1)  Molló Gros - via Àpia 

2)  Crestes del Ninet 

Uns Mollons que mereixen una visita, si no més per la seva peculiaritat i entorn amable. 

Cordada: PeP & PeP 

       

Cresta del GallPuig de Bestracà 1056

---

Crestejant per l’Alta Garrotxa 

L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca. Es troba a cavall de les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollès. 

És un lloc feréstec i d'orografia extremadament abrupta. 

L'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprova el PEIN. 

Zona especialment rica en fauna on els diversos biòtops presents permeten la bona representació dels diferents grups faunístics (mamífers, ocells, rèptils, amfibis, peixos, lepidòpters, coleòpters), entre els quals cal assenyalar la presència de moltes espècies en bon estat de conservació. 

Aquest espai natural protegit té la particularitat de presentar la coexistència entre els elements pirinencs i mediterranis. 

Desnivell: +760 metres aprox.

Distància:  12,5 Km. aprox.

Punt de partida: Oix. 

Des de Castellfollit de la Roca, per la carretera GIV-5221, ens apropem fins a Oix. 

Continuem per la carretera d’Oix a Beget i en poca estona prenem per la dreta una pista en direcció a Can Pei. 

Pasat Can Pei, uns metres més endavant, deixem el vehicle en un petit estacionament a mà dreta. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Can Pei, Riera d’Oix, Pont Trencat, Cresta del Gall, cruïlla, Puig de Bestrracà, Castell de Bestracà, cruïlla, Sant Andreu de Bestracà, Camps de Bestracà, Coll de Bestracà, Camps del Peirer, Carretera d’Oix a Beget, Can Pei 

Recorregut: 

Sortim, en direcció Nord, per la pista que ens duria a Sant iquel d’Hormoier. 

Caminem per la pista que ronda propera a la riera d’Oix, passem un parell de ponts fins situar-nos propers al Grau d’Escales, amb la Cresta del Ferran a mà dreta i la Cresta del Gall a mà esquerra. 

Abans d’arribar al grau esmentat, prenem a mà esquerra, un corriol prou desapercebut, només assenyalat amb una minsa fita. 

Enfilem muntanya amunt pel corriol, sense marques i escasses fites, intuïtivament ens anem derivant cap a la dreta per anar a cercar el fil rocallós de la carena. 

Tram força salvatge i amb molta vegetació, prou incòmode que requereix un xic de paciència fins sortir al fil de la carena per veure una mica l’aigua clara. 

Un cop situats a la cresta pròpiament, sense pèrdua, seguim el llom rocós de la cresta, a estones caminant i a estones grimpant segons ens mani el recorregut. 

Anem fruint de la cresta, sempre amb les esplèndides vistes, a l nostre darrere, de l’espectacular Cresta del Ferran. 

Quan més seguim fielment la cresta rocosa, més evitarem els incomodes i esgarrinxosos trams boscosos. 

Les grimpades son senzilles, per una roca calcaria franca, amb alguns passos aïllats que no superen el III grau i amb escassa o casi nul•la exposició. 

Més endavant apareixen unes, molt gastades, marques vermelles mentre la cresta esdevé una mica més planera. 

Anem alternant trams boscosos i ressalts de roca, mentre anem fruint de les airoses vistes de l’entorn.

Més endavant, ja divisem al fons el final de la cresta, anomenat Puig de Bestracà. 

Arribem a una cruïlla, ruta normal de pujada al Puig de Bestracà des de Oix, per on baixarem desprès.

Ara, continuem per aquest corriol prou fresat, que ens duu, sense pèrdua a les runes del Castell de Bestracà i al Puig de Bestracá. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, repte que ens ofereix l’ascensió a un munt de cims que d’altre manera no hi pujaríem, sovint per desconeixement. 

Gaudim de les merescudes vistes mentre reconeixem els cims de l’entorn com Comanegra, Bassegoda, Puigsacalm i el Far entre molts d’altres. 

Desfem el camí fins a la cruïlla anterior i continuem per la dreta, en mantinguda davallada. 

El corriol ens vessa a la romànica ermita de Sant Andreu de Bestrecà, força ne conservada. 

Ara continuem per la pista que ronda pels Camps de Bestrecà fins al Coll de Bestrecà. 

En aquest punt, uns metres més endavant, abandonem la pista i continuem per l’esquerra per un altre petita pista fins als Camps de Peirer. 

Xau-xau, anem davallant i fent camí fins sortir a la carretera d’Oix a Beget. 

A continuació caminem per la carretera, tram força pesat, que ens duu a la cruïlla amb direcció a Can Pei. 

Per aquesta pista esmentada, en poca estona, arribem a on havíem estacionat el vehicle. 

Breu: 

Excel•lent ruta pel que seria la continuació geològica de la coneguda Cresta del Ferran.

Altament recomanat, dur pantalons llargs i samarreta de màniga llarga per evitar les múltiples esgarrinxades. 

Igualment recomanat dur suficient provisió d’aigua i evitar clarament els mesos d’estiu, doncs la cresta es força llarga i exposada al sol. 

La cresta comença a la comarca de l’Alta Garrotxa i acaba a la comarca del Ripollès, doncs el Puig de Bestracá pertany al Ripollès. 

Tot plegat, hem grimpat de valent i hem estirat les cames, mentre fruíem de les esplèndides vistes de l’entorn. 

Els grimpaires: Josep i Mercè

Les Agudes pels CastelletsLes Agudes 1705 - Turó de l’Home Mort - Turó del Catiu d’Or - Turó de l’Home 1705

---

Grimpant pels Castellets 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura. 
El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes, i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m) i de les Agudes (1.705,4 m) pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera. 

Desnivell: + 600 metres aprox.

Distància: 7,50 Km. aprox.

Punt de partida: Carretera BV-5114.
Passat Santa Fe, entre els quilometres 24 i 25 hi ha un petit aparcament, a mà dreta, per dos o tres cotxes. Al davant mateix hi ha una X amb pintura vermella a l’inici d’una pista en desús que s’endinsa amunt.
Veure el punt de partida a Google Maps.  

Ruta: 
Carretera BV-5114 - Coll Sa-siureda - Carena dels Castellets - Coll dels Castellets - esglaons dels Castellets - Les Agudes - Coll Sesaguides - Turó de l’Home Mort - Turó del Catiu d’Or - Coll de Sebasses - Turó de l’Home - Coll de Sebasses - Serrat del Sot Mal - Font de Briançó - Sot del Mal Pas - Jaça de les Eugues - Carretera BV-5114

Recorregut: 
Pugem per la pista de l’altre costat de la carretera i ens pocs metres prenem un corriolet, a mà esquerra, poc definit que s’enfila en sentit Oest. Sense marques ni cap corriol definit, seguim muntanya amunt fins creuar una pista. De l’altre costat, seguim en la mateixa tònica fins arribar al Coll de Sa-siureda on girem en sentit Sud i continuem per la Carena dels Castellets.
Xino-xano anem avançant pel fil de la carena amb esplèndides vistes de tot l’entorn. Carenejant i grimpant algun bony, anem obviant el Camí dels Castellets i aproximant-nos a la zona dels esglaons dels Castellets pròpiament dita.
Arribats a la base dels Castellets, podem optar per continuar per la dreta, no exempt de dificultats, o continuar recte pel fil de la cresta. En endavant, avancem per terreny de grimpada amb passes de II grau amb bones preses, segons com un xic polides per l’abundant transit de muntanyencs. Tot i que la dificultat es baixa, en alguns trams les grimpades son aèries i cal estar acostumat a circular per aquets tipus de terreny. Seguint les marques, anem grimpant pels diferents castells fins arribar al cim de Les Agudes.
Fem un repòs al cim mentre gaudim de les esplèndides vistes que ens envolten. Reprenem la caminada i davallem fins al Coll de Sesaguides per continuar pel fil de la carena en sentit Sud-oest. Passem pels secundaris cims del Turó de l’Home Mort i Turó del Catiu d’Or gaudint de les amplies vistes que ens ofereixen. Davallem un xic fins al Coll de Sebasses i enfilem l’ultima pujada fins al Turó de l’Home que aplega un munt de caminaires i corredors de tota mena. Busquem un raconet per fer l’àpat del dia mentre gaudim, altre vegada, de les vistes panoràmiques que disposa.
Reprenem la caminada i tornem al Coll de Sebasses on continuem pel camí de davalla en direcció a Santa Fe. Xino-xano anem davallant entre frondoses fagedes fins arribar a la Font de Briançó on aprofitem per remullar-nos una mica.
Més endavant, obviem el camí que ens duria a Santa Fe i continuem recte per una pista en desús i en sentit Nord-est. Xau-xau, anem fent via tot passant per la Jaça de les Eugues envoltats de frondosos boscos. Més endavant abandonem la pista en desús per la que transitem i davallem, sense cap marca ni corriol definit, fins sortir a la carretera BV-5114. Seguidament, caminem per la carretera i en poca estona arribem on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Bona i estimulant excursió per terreny de grimpada dintre de l’esplèndid massís del Montseny. Els castellets ens ofereixen una agradable grimpada amb una dificultat raonable fins al cim de Les Agudes, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC. Un dia solejat ens ha permès estirar les cames i gaudir d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Gloria - Jesús - Josep - Miguel

Pic de la Font Blanca 2903per la Cresta de l’Arial

---

Cresta fronterera amb esplèndides vistes del Principat i dels vessants feréstecs de l'Arieja

Situat a la parròquia d'Ordino, el Pic de la Font Blanca (o de Rialb) és amb els seus 2.906 metres, una de les set úniques muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres d'altitud. La seva carena és la frontera amb el departament francès de l'Arieja. És considerada pels muntanyistes una de les millors pales dels Pirineus. 

Desnivell: + 1.150 metres aprox.

Distància: 13 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta: 
Aparcament Vall de Sorteny - Riu de Rialb - Refugi de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Port de Siguer - Port Vell - Cresta - Pic de la Font Blanca - Portella de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Refugi de Rialb - Riu de Rialb - Aparcament Vall de Sorteny

Recorregut:
Sortim de l’aparcament per un camí que s’endinsa en direcció Nord proper al cabalós Riu de Rialb. Seguim avançant en lleugera pujada pel mig del bosc fins sortir al davant del Refugi (lliure) de Rialb. Continuem pel marcat corriol que remunta la vall mentre les vistes s’eixamplen i el sol comença a il•luminar les puntes de les muntanyes. Una estona més i arribem a un segon pont on hi ha una bifurcació amb indicadors.
Prenem el corriol de la dreta, en direcció Nord-est, que ens durà sense pèrdua al Port de Siguer. Xino-xano anem avançant pel corriol que puja amb decisió. Després d’una bona estona arribem al Port de Siguer que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’imponent Estany Blau encara a la ombra. Des d’aquest punt igualment podem divisar: la carena que ens durà a l’inici de la Cresta d’Arial i l’airós Pic de Thoumasset amb la seva pròpia cresta que tenim fitxada per una altre ocasió.
Girem cap a l’esquerra i enfilem la llarga carena que ens fa passar pel Port Vell i seguidament per uns prats inclinats intuïtivament i sense traça fins a l’inci de la cresta. Als peus de la cresta ens calcem els estris i afrontem la mateixa amb ganes de palpar roca.
La cresta presenta diversos trams verticals, alguns d’exposats i cavalcades, algunes aèries i exposades. Cal anar buscant el fil de la cresta tot cercant la línia més lògica. En un dels murs, potser de més compromís, trobem dos pitons per si fa falta assegurar i donar confiança. Naltros tot i portar els estris (cordino i algun que altre alien) no els hem empleat en cap moment, però això és molt subjectiu i cadascú ha de saber i tenir consciencia de on es fica.
Una ruta solitària on es palpa el silenci i el magnífic ambient de muntanya. Gaudint de l’escalada i/o grimpada anem trebaballant la cresta amb passos molt estètics i alpins. La cresta generalment disposa de bona roca excepte el tram final on cal evitar la canal central un xic descomposta.
Finalment arribem al Pic de la Font Blanca, magnífic mirador de tot arreu. Podem divisar la Pica d’Estats, Mont Valier, Pic de Tristaina, Pic de Cataperdís, Pic de l’Estanyó, Pic de la Serrera i un munt de reconeguts cims de gran bellesa. Després d’unes fotos pel record i un àpat per recuperar forces, ens reprenem la marxa.
En direcció Sud anem davallant propers a la carena pel camí i ruta que puja des de l’estació d’Ordino-Arcalis. Atents a una bifurcació, amb fites, hem d’abandonar l’esmentat camí i girar cap a l’esquerra , per anar a cercar la Portella de Rialb.
Ja fora de la ruta normal, una pronunciada baixada i un llarg flanqueig ens duen fins a la Portella de Rialb tot seguint les fites. Situats a la Portella esmentada girem cap a l’esquerra i comencem a davallar per la vall seguint les marques grogues.
Després d’una bona estona el camí, ben marcat, ens apropa al Riu de Rialb un altre cop. Ara cal anar desfent el camí passant pels mateixos indrets mentre la tardor ens envolta amb tot el seu ventall de matisos. Arribem a l’aparcament i fem el reconfortant ritual de treure’t les botes i calçar-te unes còmodes sabatilles.
El següent pas d’obligat compliment, ja sabeu que passa per anar a prendre una merescuda cervesa.

Breu: 
Airosa i entretinguda cresta que ens duu al capdamunt d’aquest important cim andorrà.
Sempre he cregut que les crestes són la forma més alpina i elegant de conquerir un cim.
Una cresta fàcil i entretinguda que ens ha permès gaudir de la roca i de l’ambient de muntanya.
Un dia solejat ens ha ofert una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè