Crestejant per l’Alta Garrotxa
L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca. Es troba a cavall de les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollès.
És un lloc feréstec i d'orografia extremadament abrupta.
L'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprova el PEIN.
Zona especialment rica en fauna on els diversos biòtops presents permeten la bona representació dels diferents grups faunístics (mamífers, ocells, rèptils, amfibis, peixos, lepidòpters, coleòpters), entre els quals cal assenyalar la presència de moltes espècies en bon estat de conservació.
Aquest espai natural protegit té la particularitat de presentar la coexistència entre els elements pirinencs i mediterranis.
Desnivell: +760 metres aprox.
Distància: 12,5 Km. aprox.
Punt de partida: Oix.
Des de Castellfollit de la Roca, per la carretera GIV-5221, ens apropem fins a Oix.
Continuem per la carretera d’Oix a Beget i en poca estona prenem per la dreta una pista en direcció a Can Pei.
Pasat Can Pei, uns metres més endavant, deixem el vehicle en un petit estacionament a mà dreta.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Can Pei, Riera d’Oix, Pont Trencat, Cresta del Gall, cruïlla, Puig de Bestrracà, Castell de Bestracà, cruïlla, Sant Andreu de Bestracà, Camps de Bestracà, Coll de Bestracà, Camps del Peirer, Carretera d’Oix a Beget, Can Pei
Recorregut:
Sortim, en direcció Nord, per la pista que ens duria a Sant iquel d’Hormoier.
Caminem per la pista que ronda propera a la riera d’Oix, passem un parell de ponts fins situar-nos propers al Grau d’Escales, amb la Cresta del Ferran a mà dreta i la Cresta del Gall a mà esquerra.
Abans d’arribar al grau esmentat, prenem a mà esquerra, un corriol prou desapercebut, només assenyalat amb una minsa fita.
Enfilem muntanya amunt pel corriol, sense marques i escasses fites, intuïtivament ens anem derivant cap a la dreta per anar a cercar el fil rocallós de la carena.
Tram força salvatge i amb molta vegetació, prou incòmode que requereix un xic de paciència fins sortir al fil de la carena per veure una mica l’aigua clara.
Un cop situats a la cresta pròpiament, sense pèrdua, seguim el llom rocós de la cresta, a estones caminant i a estones grimpant segons ens mani el recorregut.
Anem fruint de la cresta, sempre amb les esplèndides vistes, a l nostre darrere, de l’espectacular Cresta del Ferran.
Quan més seguim fielment la cresta rocosa, més evitarem els incomodes i esgarrinxosos trams boscosos.
Les grimpades son senzilles, per una roca calcaria franca, amb alguns passos aïllats que no superen el III grau i amb escassa o casi nul•la exposició.
Més endavant apareixen unes, molt gastades, marques vermelles mentre la cresta esdevé una mica més planera.
Anem alternant trams boscosos i ressalts de roca, mentre anem fruint de les airoses vistes de l’entorn.
Més endavant, ja divisem al fons el final de la cresta, anomenat Puig de Bestracà.
Arribem a una cruïlla, ruta normal de pujada al Puig de Bestracà des de Oix, per on baixarem desprès.
Ara, continuem per aquest corriol prou fresat, que ens duu, sense pèrdua a les runes del Castell de Bestracà i al Puig de Bestracá.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, repte que ens ofereix l’ascensió a un munt de cims que d’altre manera no hi pujaríem, sovint per desconeixement.
Gaudim de les merescudes vistes mentre reconeixem els cims de l’entorn com Comanegra, Bassegoda, Puigsacalm i el Far entre molts d’altres.
Desfem el camí fins a la cruïlla anterior i continuem per la dreta, en mantinguda davallada.
El corriol ens vessa a la romànica ermita de Sant Andreu de Bestrecà, força ne conservada.
Ara continuem per la pista que ronda pels Camps de Bestrecà fins al Coll de Bestrecà.
En aquest punt, uns metres més endavant, abandonem la pista i continuem per l’esquerra per un altre petita pista fins als Camps de Peirer.
Xau-xau, anem davallant i fent camí fins sortir a la carretera d’Oix a Beget.
A continuació caminem per la carretera, tram força pesat, que ens duu a la cruïlla amb direcció a Can Pei.
Per aquesta pista esmentada, en poca estona, arribem a on havíem estacionat el vehicle.
Breu:
Excel•lent ruta pel que seria la continuació geològica de la coneguda Cresta del Ferran.
Altament recomanat, dur pantalons llargs i samarreta de màniga llarga per evitar les múltiples esgarrinxades.
Igualment recomanat dur suficient provisió d’aigua i evitar clarament els mesos d’estiu, doncs la cresta es força llarga i exposada al sol.
La cresta comença a la comarca de l’Alta Garrotxa i acaba a la comarca del Ripollès, doncs el Puig de Bestracá pertany al Ripollès.
Tot plegat, hem grimpat de valent i hem estirat les cames, mentre fruíem de les esplèndides vistes de l’entorn.
Els grimpaires: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada