XLV Embardissada






L’Embardissada, molt més que una caminada 

L’Embardissada és el segell identificatiu del Centre Excursionista d’Olot i un dels clàssics de l’excursionisme català. 
Aquesta marxa per l’Alta Garrotxa neix al maig del 1978, tot i que des de la tercera edició que es celebra a l’abril. La seva singularitat és que discorre gairebé tota per camins. 
I això que és un atractiu pels participants, és a la vegada una dificultat per a l’organització perquè, prèviament a cada edició, hi ha molta feina a estassar i recuperar camins. 

Desnivell: + 1.050 metres aprox. 

Distància: 25,5 Km. aprox. 




Punt de partida: Camprodon. 
Des de Camprodon, per la carretera C-38 en direcció a Molló, arribem al Pavelló esportiu Llandrius.
Estacionem el vehicle pel voltant. Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Camprodon, Can Pascal, Roureda de Can Pascal, Collada de Solans, canal, Collada de la Suca, Coll Pregon, Coll de la Batllia, carretera GIV-5223, Coll de la Boixeda, barraca, Can Roca, Can Marçal, Coll Prugent, Clot de les Terrelleres, Pla de les Caramelles, Montfalgars, Coll d’Ares, Coll Prugent, Quera del Boc, Casilla dels Carrabiners, Collet de la Costa, el Broi, Pont de Rocabruna, Camprodon Nota: Aquest any hi havia dos recorreguts al gust del consumidor. Aquesta ressenya, detalla el recorregut de 25 Km. (opció llarga). El recorregut transita íntegrament per la comarca del Ripollès (municipis de Camprodon i de Molló), amb una breu incursió a la comarca nord-catalana del Vallespir (municipi de Prats de Molló) baixant de l’esmentat Montfalgars a coll d’Ares. 

Recorregut: 
Sortint de l’esmentada instal•lació esportiva, se segueix direcció cap a llevant, passant pel costat de la font de Llandrius i de la bonica capella de la Mare de Déu del Roure. Tot seguit s’arriba a can Pascal, que també rep el nom de mas Llandrius i des d’on, mirant endarrera, es té una vista parcial de Camprodon, amb la serra Cavallera al fons. Tot seguit, deixant el camp de golf de Camprodon i la muntanya de Sant Antoni a la dreta, es passa per sota la casa del Grau, es deixa a la dreta un camí que baixa a trobar la carretera que va de Camprodon cap al Masot i la urbanització de Font-rubí, es travessa la destacable i fotogènica roureda de Can Pascal i s’arriba a la collada de Rials. Ens trobem al veïnat de Freixenet de Baix. 

A l’esmentada collada de Rials hi trobem diverses pistes. Una pista que marxa direcció sud (va a la casa homònima, Rials), una pista de desemboscar que surt direcció llevant i, finalment, una pista que surt direcció nord (baixa cap al càmping Els Solans i és la que agafem). Sortint de la collada de Rials tenim el primer punt de vista del Montfalgars, esperant-nos, prou llunyà encara. Una mica més enllà, es deixa la pista i s’agafa una drecera a mà dreta, que ens permet estalviar-nos un revolt de la pista. Arribem a tocar les instal•lacions del càmping i se segueix cap a la dreta, passant per sobre del planer traçat del canal de la central hidroelèctrica de Cruanyes i travessant la baga del serrat de la Guilla. Quan ens trobem amb la canonada del canal, que baixa a mà esquerra i travessa la carretera que va cap al coll de la Boixeda, Rocabruna i Beget per un tram d’aqüeducte, enfilem una curta, però dreturera, pujada a mà dreta, fins arribar a una pista de desemboscar. Estem trepitjant la baga de la Suca. Seguim aquesta pista a mà esquerra, direcció llevant, fins a trobar una pista més ampla, que seguim a mà dreta en sentit ascendent, fins arribar a la collada de la Suca (o de Puig Francó). 

A la collada de la Suca confluïm amb la carretera asfaltada que puja de Camprodon a la urbanització de Font-rubí. Seguim uns metres aquesta carretera, a mà esquerra i pujant, fins arribar a una rotonda (la collada de Font-rubí). 
A la vora esquerra d’aquesta rotonda, baixem per un corriol, seguint el traçat d’una línia elèctrica, des d’on veiem l’altívol Comanegra. Quan s’acaba aquest corriol, uns metres a mà esquerra, hi ha l’agradable, però una mica abandonada malauradament, raconada de la font del Rubí (es pot deduir que dóna nom a la moderna urbanització de Font-rubí). Un cop visitada la font, s’arriba a la part central de la citada urbanització, passant pel sector del coll de la Batllia, i a la carretera que hi accedeix (aquesta carretera prové de la carretera de Camprodon al coll de la Boixeda, Rocabruna i Beget, cap a la qual ens dirigim). Deixant el paratge de la font d’en Guifreu a la dreta, arribem a la carretera de Rocabruna i Beget i la seguim cap a la dreta durant un quilòmetre aproximadament, amb el destacable mas del Querol enlairat a mà esquerra envoltat d’extenses pastures i arribant a l’important coll de la Boixeda. El qualifiquem d’important perquè es pot considerar que és la porta d’entrada occidental a la magnífica Alta Garrotxa. Des d’aquest coll, travessat per la carretera que va cap a Rocabruna i Camprodon i pel sender de gran recorregut GR-11, la vista panoràmica cada vegada es veu més limitada pel creixement dels arbres que hi ha; tot i això, encara es pot veure el Comanegra i les carenes que s’enfilen al nord de Rocabruna. A la vora esquerra del coll, seguim durant pocs metres l’esmentat sender GR-11 (és la pista d’accés a la propera casa de la Boixeda, que dóna nom al coll). De seguida, deixem el GR-11 i agafem, a mà dreta, direcció nord, una pista secundària. Passem per sota el paratge on es troben les boques de les tutes de la Boixeda i arribem al final d’aquesta pista, on hi ha una font. Tot seguit, enfilem marge amunt, arribem a les runes de can Bernat Pelut, al vessant oriental de Sant Bernabé i carenegem fins arribar a la part superior de la roca de l’Àliga. 

Des d’aquest punt, hi ha una gran vista panoràmica de les cloterades de Rocabruna i Beget i el seu entorn (castell de Rocabruna, serra de Bac Sacot (o d’Anyers), la Clapa, la Pineda, el Comanegra, puig Ferriol, serra de Ricolta, serrat de la Mosquita, el Bestracà, inflexions del Riberal de Beget i de la vall d’Hortmoier, el Ferran…). Al fons, es pot veure el Montmajor, el Montpetit, la Calma, la Mare de Déu del Mont, la vall del Fluvià, Rocacorba… Havent gaudit d’aquesta magistral lliçó de geografia altgarrotxina, seguim el recorregut en direcció nord, seguint el traçat d’un antic camí de bast. Es troben les migrades runes d’una barraca de pedra, es travessa la capçalera del clot de la Fabra i s’arriba a la pista d’accés als masos de can Roca i can Marçal (aquesta pista surt de la vora esquerra de la carretera que va del coll de la Boixeda a Rocabruna i Beget) i la seguim cap a l’esquerra. En pocs metres arribem a can Roca. Des de darrera la casa es té una nova visió del Montfalgars, més proper, ja, en aquest cas, amb el clot del torrent de Can Marçal i de la ribera de l’Aboç en primer terme. A l’altra banda del clot, es pot veure l’assolellada i ben situada casa de l’Aboç. Girant-nos endarrera, la silueta del Bestracà, entre altres, sobresurt per sobre els arbres. Seguim el traçat de la pista i arribem a l’enlairat mas de can Marçal. Des d’aquest mas i el seu entorn es tenen bones vistes panoràmiques sobre Rocabruna i el seu entorn, amb el Talló, el Montmajor, el Montpetit, la vall del Fluvià, les serres de Sant Julià del Mont i de Finestres i Rocacorba com a teló de fons. Val a dir que can Roca i can Marçal es troben dins el terme municipal de Molló. Sortim de can Marçal direcció nord, deixem la pista que puja al pla de la Quera del Boc, per on passarem de tornada, i la característica roca del Gall a mà esquerra i arribem a l’ample coll de Prugent, que fa de límit entre els municipis de Molló i Camprodon i que està travessat per la línia elèctrica Vic-Baixàs. En aquest punt, els participants que facin la ruta curta es dirigiran cap a la Quera del Boc. Qui faci la ruta llarga o completa, per la seva part, seguirà camí cap al Montfalgars, que s’enlaira arrodonit davant nostre. Seguim amb la descripció de la ruta completa, seguim cap al Montfalgars doncs. 

Sortim del coll de Prugent en direcció sud-est, passant per sobre el pla Cortal i per les terrelleres de Perafita. Es travessa el clot de les Terrelleres, es ressegueix el vessant sud del Montfalgars passant pel sector dels plans de les Canemeres i de la Masó, amb bones vistes cap a ponent, cap al sud i cap a llevant, i per la migrada font de la Sangonella i arribant a la carena que puja dels colls de Vernadell i de les Moles al Montfalgars. Des d’aquest punt es té una àmplia visió cap a la fondalada del coll de Vernadell, la Clapa, la baga de Bordellat, el Comanegra, coll Roig, cal Pubill, l’entorn de la Menera, les torres de Cabrenys, el Montnegre, el puig de la Llibertat, el puig del Casso, el puig de Bassegoda, el Bestracà, la vall del Fluvià, Rocacorba… Remuntant la citada carena, que fa de límit entre els termes municipals de Camprodon i de Prats de Molló (i entre les comarques del Ripollès i del Vallespir, per tant), s’arriba, finalment, al cim del Montfalgars. S’hi troba un vèrtex geodèsic i és cobert de pins, que no permeten gaudir de vista panoràmica. 

Havent assolit el cim, en baixem pel vessant nord i en pocs minuts, podent admirar el piramidal cim del Costabona i el vessant sud del majestuós massís del Canigó, arribem a l’estratègic coll d’Ares. Hi passa la carretera que va de Camprodon i Molló a Prats de Molló i durant l’exili derivat de la malaurada Guerra Civil espanyola (1936-1939) hi van passar milers de republicans amb l’esperança de salvar-se de les urpes franquistes. Sortim de coll d’Ares en direcció sud, per una pista que, en descens, ens portarà de nou fins al coll de Prugent. Aquest tram de baixada de coll d’Ares, fins a Camprodon, és l’històric camí de França. De coll de Prugent, on hi ha les restes de l’antiga casilla dels carrabiners, seguint el traçat de la ruta curta, ens dirigim cap el pla de la Quera de Boc i arribem al cim de la Quera de Boc. Resseguint una pista, baixem fins arribar a la notable casilla dels Carrabiners, amb bones vistes cap a totes bandes (Montfalgars i coll d’Ares al nord, Costabona i vall del Ritort a ponent, Alta Garrotxa a llevant). Seguim camí per pista, vorejant els lloms herbats del sector de pla Jugador i baixant fins el collet de la Costa i les runes de la casa del Broi. Poc més enllà, seguint el descens, es deixa endarrera definitivament el terme de Molló i s’entra novament al terme de Camprodon, passant pels paratges del pla de Girafulles, de les roques dels Conills i del camp del Mig. Enfilem el darrer tram de baixada i creuem la carretera de Camprodon al coll de la Boixeda, Rocabruna i Beget, a tocar l’aqüeducte del canal de la central hidroelèctrica de Cruanyes. A l’altra banda de carretera, baixem a creuar el torrent de la Boixeda i encarem les últimes passes del recorregut resseguint la vora esquerra del Ritort, passant a tocar el pont i el càmping dels Solans, deixant can Moi a la dreta (a l’altra vora del Ritort, amb el bonic pont que permet travessar-lo) i travessant dues passeres de fusta i un pontarró de ferro. Finalment, arribem al pavelló poliesportiu municipal de Camprodon, punt de sortida i d’arribada d’aquesta nova edició de l’Embardissada 

Breu: 
Esplèndida caminada que ronda per aquestes contrades del Ripollès. 
Un recorregut de bon caminar que permet anar cruspint quilometres còmodament, una paisatge espectacular i una bona organització, fan que la caminada sigui molt agradable. 
Un dia solejat ens ha permès gaudir d’aquesta bonica caminada. 

Els caminants: David, Gloria, Josep i Mercè 

Print Friendly and PDF