Roc de Madres  2468
Roc Negre  2459






Trescant per la Serra de Madres 

El Madres, o Roc de Madres, és una muntanya de 2.468 metres d'altitud de l'extrem sud-oest de la Serra de Madres situat en el termenal de les comunes de Censà i Mosset, tots dos de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord i de la comuna del Bosquet, del País de Sault, al Llenguadoc - País de Foix, d'Occitània. 

Desnivell: + 710 metres aprox. 

Distància: 14,20 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Sansa. 
Per la carretera D-4 arribats al Col de la Creu, prenem a mà esquerra la pista forestal que ens durà fins al Col de Sansa. 
Pista forestal apte, a data d’avui, per a vehicles no 4x4 (evitar cotxes baixos). 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Col de Sansa, GRP Tour du Capcir, Serrat de l’Ós, Roc de Madres, Clot Tort, Roc Negre, Rivière de Cabrils, tancat, pista, Col de Sansa 

Recorregut: 
Comencem a caminar pel GRP Tour du Capcir i en poca estona l’abandonem per un corriol que per la dreta, s’enlaira muntanya amunt. 
Sense marques ni fites, anem remuntant decididament pel llom de la carena que vindria del Puig de l’Esquena d’Ase. 
Camps a través anem fent camí pel Serrat de l’Ós, igualment sense marques ni fites. 
De tant en tant, algun tram s’endevina algun corriol poc definit que es difumina tant aviat com apareix. 
Més endavant, quan el fil de la carena es més prenunciat, la ruta ja no te pèrdua i es torna evident. 
Xino-xano, anem carenant i fruint de les esplèndides vistes que ens ofereix. 
Mentre anem pujant, sens apareix un Trencalòs que va planejant majestuosament per sobre nostre. 
Sense pèrdua, ens plantem al capdamunt de l’airós Roc de Madres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Cim mirador des d’on podem gaudir de les excepcionals vistes que ens brinda. 
Podem veure el Canigó, el Puigmal, el Bastiments i el Carlit entre molts d’altres. 
Després de la contemplació, continuem pel fil de la carena fins arribar al Clot Tort, un cim rocallós i escarpat. 
Passarem pel mig d’aquest cim que presenta algun pas un xic aeri, per posar-li una mica de pebre.
Seguidament, caminem fins plantar-nos al capdamunt del ventejat Roc Negre. 
Un altre cim que gosa d’unes vistes excepcionals en tots els sentits. 
Desprès de la contemplació, reprenem la caminada i comencem a davallar en direcció Sud. 
Pel mig de la carena, altre vegada davallem sense marques ni fites. 
Xau-xau, anem baixant fins enllaçar amb un marcat camí, per on regirem cap a l’Oest. 
Ara si, per un camí prou marcat anem davallant propers a la Rivière de Cabrils, refrescant i cabalós torrent d’aigua. 
Mentre anem davallant ens sorprèn el insistent cant d’una Merla de pit blanc, ocel exclusiu d’alta muntanya, ben plantat al damunt d’un pi negre. 
Continuem davallant força estona pel camí que creua el torrent diverses vagades fins arribar a un tancat pel bestiar. 
Enllacem amb una pista per la que caminem més còmodament els últims quilometres fins arribar novament al Col de Sansa. 

Breu: 
Esplèndida caminada que ronda pel l’alpina i feréstega Serra de Madres. 
Ens ha sorprès molt gratament la seva bellesa i solitud en un paisatge d’alta muntanya. 
Cal dir que hem vist i escoltat un bon grapat d’ocells entre els que convé destacar el Trencalòs i la Merla de pit blanc, joies ornitològiques d’alta muntanya. 
Una ruta circular que ens ha permès transitar i conèixer més les entranyes d’aquesta serra tant espectacular. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada d’alta muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Cingles de Bertí
des de Riells del Fai






Els cingles de Bertí pels graus de l’Ullar i de Quintanes 

Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. 
Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut. 
És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà. 
El cingles del Bertí estan protegits parcialment. La Generalitat el juny de 2002 aprovà la creació dels Cingles del Bertí com a Pla d'Espais d'Interès Natural. 

Desnivell: + 520 metres aprox. 

Distància: 12,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Riells del Fai. 
Des de l'Ametlla del Vallès, continuem per la carretera BP-1432 fins a Riells del Fai. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Riells del Fai, la Madella, Costes d’en Batlles, GR-5, Bertí, Sant Pere de Bertí, Casclar, Grau de Quintanes, Costes d’en Quintanes, Serra de Can Tabola, Riells del Fai 

Recorregut: 
Davant de la parada de bus hi ha un pal indicador que ens senyala el camí antic cap a Sant Miquel del Fai passant per la Madella. 
Prenem aquesta pista que a l’alçada de la Madella es transforma en un camí molt ben acurat i que ens durà plàcidament per la vessant Oest de la cinglera. 
Passat les cases de la Madella, abandonem el camí que ens duria a Sant Miquel del Fai i continuem per la dreta, seguint unes marques de PR. 
El camí ens situa sota la cinglera des d’on contemplem l’ampla vall erosionada lentament pel riu Tenes.
Seguim vorejant la cinglera mentre anem guanyant cota per les Costes d’en Batlles. 
Xino-xano, anem remuntant pel marcat corriol que es redreça pel Grau de l’Ullar. 
Sortim per damunt del Grau de l’Ullar i enllacem amb el GR-5 que prové de Sant Miquel del Fai.
Continuem la caminada per aquest GR-5 que ronda per bonics boscos fins arribar al petit nucli de Bertí on es troba Sant Pere de Bertí.
En aquest lloc, abandonem el GR-5 i seguim, en direcció Sud, per un PR que ens duu fins al Casclar. 
Un imponent i bonic mas fortificat, ara abandonat, també conegut com el castell de Bertí. 
A continuació, anem seguint les marques de PR que transiten properes als Cingles de Bertí. 
Atents a les marques, en un moment donat, el PR regira cap a l’esquerra per anar a cercar el Grau de Quintanes. 
Comencem a davallar per aquest costerut grau que ens permet descendre pel mig dels Cingles de Bertí.
Sota la cinglera, caminem per les Costes d’en Quintanes que ronden més endavant, per sota del Turó de les Onze Hores. 
Cal tenir en compte la regulació per nidificació de l’Àguila Cuabarrada, si tenim intenció de caminar pel Grau de les Escaletes que puja al Turó de les Onze Hores. 
Aquest PR que davalla pel Grau d’en Quintanes, obvia aquesta regulació de temporada. 
Xau-xau, sortim a la Serra de Can Tabola que disposa d’unes vistes excel•lents de tot l’entorn.
Prosseguim la caminada i més endavant entrem a la població de Riells del Fai, per la que caminem fins on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Caminada circular pels Cingles de Bertí obviant la ruta clàssica que passa per Sant Miquel del Fai.
Pujarem pel Grau de l’Ullar i baixarem pel Grau d’en Quintanes per variar i trobar nous camins. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquests Cingles de Bertí. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Gloria, Jesús, Josep i Mónica

        Print Friendly and PDF

Olla de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Punta dels Caus Cremats - Roca del Corb
Castellsapera - Turó de Tres Creus - Montcau - la Mola






L’olla del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 
Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. 
Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. 
El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. 

Desnivell: + 890 metres aprox. 

Distància: 22 Km. aprox. 

Punt de partida: Aparcament Torre de l’Àngel. 
Per la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca, passat el Km. 7, a mà dreta trobem l’aparcament habilitat de la Torre de l’Àngel. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Aparcament Torre de l’Àngel, Pla de l’Escaiola, Punta dels Caus Cremats, Puig Codina - Collet de l´Arca, Roca del Corb, Collet Estret, Coll de Davi, Castellsapera, Coll de Tres Creus, Turó de Tres Creus, Serra de l’Obac, Coll de Boix, GR-5, Coll de Garganta, Serra de la Mata, Collet del Vent, Sant Jaume de la Mata, la Mata, Coll d´Estenalles, Coll d´Estella, Montcau, Coll d´Eres, Ruta dels 3 Monts, Carena del Pagès, Roure del Palau, Collet dels Tres Termes, el Pi Tort, la Mola, Camí dels Monjos, Can Pobla, Tombes de Can Robert, Can Robert, Aparcament Torre de l´Àngel 

Recorregut: 
Sortim en direcció Oest i creuem la carretera BV-1221 per continuar fins al Pla de l’Escaiola. 
Seguim en la mateixa direcció per apropar-nos a la Punta dels Caus Cremats.
Cerquem el seu punt feble per pujar, amb una petita grimpada, al capdamunt de la Punta dels Caus Cremats que ens ofereix les primeres vistes interessants. 
Desgrimpem i continuem fins al proper Puig Codina que ens brinda unes esplèndides vistes del majestuós massís de Montserrat entre d’altres. 
Prosseguim en direcció Nord, tot passant pel Collet de l´Arca, fins situar-nos al capdamunt de la Roca del Corb. 
Continuem en direcció Nord-oest i passem pels Collet Estret i Coll de Davi per apropar-nos a l’esvelt i ventejat Castellsapera, tot caminant per la carena del Collet Estret. 
Recerquem la canal per on grimpem, hi ha una corda per si fora necessari, i remuntem fins al capdamunt de l’airós Castellsapera. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Aprofitem per fer el desdejuni del dia mentre fruïm del panorama en totes direccions. 
Reprenem la caminada i davallem per l’altre vessant fins enllaçar amb el GR-5. 
Caminem sense pèrdua, pel GR esmentat, passem pel Coll de Tres Creus per enlairar-nos seguidament fins al damunt del Turó de Tres Creus, també anomenat Turó de la Pola. 
Xino-xano, caminem i transitem per la carena de la Serra de l’Obac. 
Arribem al Coll de Boix i anem regirant en direcció Est fins arribar al Coll de Garganta.
Transitem per la Serra de la Mata fins el proper Collet del Vent on abandonem momentàniament el GR-5, per arponar-nos a visitar l’ermita de Sant Jaume de la Mata. 
Passem per l’ampli pàrquing habilitat i tornem a recuperar el GR-5 al Coll d’Estenalles.
Més endavant, al Coll d’Estella tornem a abandonar el GR-5 per adreçar-nos cap al cim del Montcau.
Xau-xau, anem remuntant sense defallir i sense pèrdua, pel camí clarament acotat. 
Mig grimpem els últims costeruts metres fins situar-nos sobre el cim del Montcau.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Al capdamunt, gaudim les generoses vistes de 360º mentre anem identificant tot un munt de cims amb l’ajuda de la profitosa rosa dels vents que disposa. 
També observem tot el camí que hem dut fins ara i el que ens resta fins a la Mola, inconfusible i visible clarament des d’aquest punt. 
Davallem per la vessant Est, també per un camí ben acotat, fins el Coll d’Eres. 
En aquest punt, abandonem definitivament el GR-5 i continuem per la Ruta dels 3 Monts en clara direcció Sud. 
Caminem per la Carena del Pagès i passem pel costat del Roure del Palau fins al Collet dels Tres Termes. 
Continuem pel marcat camí i passem pel costat del Pi Tort per continuar remuntant fins sortir al costat del bonic Morral del Drac. 
Obviem la Canal del Mico i afrontem els últims metres per arribar al cim de la Mola, sostre del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Cim inclòs dins del llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, segons l'ICGC i que disposa d'un vèrtex geodèsic.
Gaudim novament de les extenses vistes amb l’ajuda d’un altre il•lustrada rosa dels vents. 
Seguidament, comencem a davallar pel Camí dels Monjos que ens duu sense pèrdua fins a Can Pobla, on tenim reservat el repòs i l’àpat del dia per restablir energies. 
Desprès del bon menjar i de la sobretaula, reprenem la caminada en clara davallada fins a les malmeses Tombes de Can Robert. 
De seguida passem per Can Robert i en poca estona arribem novament a l’aparcament Torre de l’Àngel donant per acabada aquesta Olla de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 

Breu: 
Excel•lent caminada que ronda per gran part del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 
Igualment fem, en part, els cims més representatius del mateix. 
Caminada que transita per un seguit de camins, turons, corriols, cims, grimpades, colls, turons, collets, canals i boscos de gran bellesa. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una rodona jornada de muntanya. 

Els caminants: Gilbert, Josep i Rafa

          Print Friendly and PDF