Cingles de Bertí
des de Riells del Fai






Els cingles de Bertí pels graus de l’Ullar i de Quintanes 

Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. 
Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut. 
És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà. 
El cingles del Bertí estan protegits parcialment. La Generalitat el juny de 2002 aprovà la creació dels Cingles del Bertí com a Pla d'Espais d'Interès Natural. 

Desnivell: + 520 metres aprox. 

Distància: 12,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Riells del Fai. 
Des de l'Ametlla del Vallès, continuem per la carretera BP-1432 fins a Riells del Fai. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Riells del Fai, la Madella, Costes d’en Batlles, GR-5, Bertí, Sant Pere de Bertí, Casclar, Grau de Quintanes, Costes d’en Quintanes, Serra de Can Tabola, Riells del Fai 

Recorregut: 
Davant de la parada de bus hi ha un pal indicador que ens senyala el camí antic cap a Sant Miquel del Fai passant per la Madella. 
Prenem aquesta pista que a l’alçada de la Madella es transforma en un camí molt ben acurat i que ens durà plàcidament per la vessant Oest de la cinglera. 
Passat les cases de la Madella, abandonem el camí que ens duria a Sant Miquel del Fai i continuem per la dreta, seguint unes marques de PR. 
El camí ens situa sota la cinglera des d’on contemplem l’ampla vall erosionada lentament pel riu Tenes.
Seguim vorejant la cinglera mentre anem guanyant cota per les Costes d’en Batlles. 
Xino-xano, anem remuntant pel marcat corriol que es redreça pel Grau de l’Ullar. 
Sortim per damunt del Grau de l’Ullar i enllacem amb el GR-5 que prové de Sant Miquel del Fai.
Continuem la caminada per aquest GR-5 que ronda per bonics boscos fins arribar al petit nucli de Bertí on es troba Sant Pere de Bertí.
En aquest lloc, abandonem el GR-5 i seguim, en direcció Sud, per un PR que ens duu fins al Casclar. 
Un imponent i bonic mas fortificat, ara abandonat, també conegut com el castell de Bertí. 
A continuació, anem seguint les marques de PR que transiten properes als Cingles de Bertí. 
Atents a les marques, en un moment donat, el PR regira cap a l’esquerra per anar a cercar el Grau de Quintanes. 
Comencem a davallar per aquest costerut grau que ens permet descendre pel mig dels Cingles de Bertí.
Sota la cinglera, caminem per les Costes d’en Quintanes que ronden més endavant, per sota del Turó de les Onze Hores. 
Cal tenir en compte la regulació per nidificació de l’Àguila Cuabarrada, si tenim intenció de caminar pel Grau de les Escaletes que puja al Turó de les Onze Hores. 
Aquest PR que davalla pel Grau d’en Quintanes, obvia aquesta regulació de temporada. 
Xau-xau, sortim a la Serra de Can Tabola que disposa d’unes vistes excel•lents de tot l’entorn.
Prosseguim la caminada i més endavant entrem a la població de Riells del Fai, per la que caminem fins on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Caminada circular pels Cingles de Bertí obviant la ruta clàssica que passa per Sant Miquel del Fai.
Pujarem pel Grau de l’Ullar i baixarem pel Grau d’en Quintanes per variar i trobar nous camins. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquests Cingles de Bertí. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Gloria, Jesús, Josep i Mónica

        Print Friendly and PDF

Olla de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Punta dels Caus Cremats - Roca del Corb
Castellsapera - Turó de Tres Creus - Montcau - la Mola






L’olla del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 
Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. 
Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. 
El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. 

Desnivell: + 890 metres aprox. 

Distància: 22 Km. aprox. 

Punt de partida: Aparcament Torre de l’Àngel. 
Per la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca, passat el Km. 7, a mà dreta trobem l’aparcament habilitat de la Torre de l’Àngel. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Aparcament Torre de l’Àngel, Pla de l’Escaiola, Punta dels Caus Cremats, Puig Codina - Collet de l´Arca, Roca del Corb, Collet Estret, Coll de Davi, Castellsapera, Coll de Tres Creus, Turó de Tres Creus, Serra de l’Obac, Coll de Boix, GR-5, Coll de Garganta, Serra de la Mata, Collet del Vent, Sant Jaume de la Mata, la Mata, Coll d´Estenalles, Coll d´Estella, Montcau, Coll d´Eres, Ruta dels 3 Monts, Carena del Pagès, Roure del Palau, Collet dels Tres Termes, el Pi Tort, la Mola, Camí dels Monjos, Can Pobla, Tombes de Can Robert, Can Robert, Aparcament Torre de l´Àngel 

Recorregut: 
Sortim en direcció Oest i creuem la carretera BV-1221 per continuar fins al Pla de l’Escaiola. 
Seguim en la mateixa direcció per apropar-nos a la Punta dels Caus Cremats.
Cerquem el seu punt feble per pujar, amb una petita grimpada, al capdamunt de la Punta dels Caus Cremats que ens ofereix les primeres vistes interessants. 
Desgrimpem i continuem fins al proper Puig Codina que ens brinda unes esplèndides vistes del majestuós massís de Montserrat entre d’altres. 
Prosseguim en direcció Nord, tot passant pel Collet de l´Arca, fins situar-nos al capdamunt de la Roca del Corb. 
Continuem en direcció Nord-oest i passem pels Collet Estret i Coll de Davi per apropar-nos a l’esvelt i ventejat Castellsapera, tot caminant per la carena del Collet Estret. 
Recerquem la canal per on grimpem, hi ha una corda per si fora necessari, i remuntem fins al capdamunt de l’airós Castellsapera. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Aprofitem per fer el desdejuni del dia mentre fruïm del panorama en totes direccions. 
Reprenem la caminada i davallem per l’altre vessant fins enllaçar amb el GR-5. 
Caminem sense pèrdua, pel GR esmentat, passem pel Coll de Tres Creus per enlairar-nos seguidament fins al damunt del Turó de Tres Creus, també anomenat Turó de la Pola. 
Xino-xano, caminem i transitem per la carena de la Serra de l’Obac. 
Arribem al Coll de Boix i anem regirant en direcció Est fins arribar al Coll de Garganta.
Transitem per la Serra de la Mata fins el proper Collet del Vent on abandonem momentàniament el GR-5, per arponar-nos a visitar l’ermita de Sant Jaume de la Mata. 
Passem per l’ampli pàrquing habilitat i tornem a recuperar el GR-5 al Coll d’Estenalles.
Més endavant, al Coll d’Estella tornem a abandonar el GR-5 per adreçar-nos cap al cim del Montcau.
Xau-xau, anem remuntant sense defallir i sense pèrdua, pel camí clarament acotat. 
Mig grimpem els últims costeruts metres fins situar-nos sobre el cim del Montcau.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Al capdamunt, gaudim les generoses vistes de 360º mentre anem identificant tot un munt de cims amb l’ajuda de la profitosa rosa dels vents que disposa. 
També observem tot el camí que hem dut fins ara i el que ens resta fins a la Mola, inconfusible i visible clarament des d’aquest punt. 
Davallem per la vessant Est, també per un camí ben acotat, fins el Coll d’Eres. 
En aquest punt, abandonem definitivament el GR-5 i continuem per la Ruta dels 3 Monts en clara direcció Sud. 
Caminem per la Carena del Pagès i passem pel costat del Roure del Palau fins al Collet dels Tres Termes. 
Continuem pel marcat camí i passem pel costat del Pi Tort per continuar remuntant fins sortir al costat del bonic Morral del Drac. 
Obviem la Canal del Mico i afrontem els últims metres per arribar al cim de la Mola, sostre del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Cim inclòs dins del llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, segons l'ICGC i que disposa d'un vèrtex geodèsic.
Gaudim novament de les extenses vistes amb l’ajuda d’un altre il•lustrada rosa dels vents. 
Seguidament, comencem a davallar pel Camí dels Monjos que ens duu sense pèrdua fins a Can Pobla, on tenim reservat el repòs i l’àpat del dia per restablir energies. 
Desprès del bon menjar i de la sobretaula, reprenem la caminada en clara davallada fins a les malmeses Tombes de Can Robert. 
De seguida passem per Can Robert i en poca estona arribem novament a l’aparcament Torre de l’Àngel donant per acabada aquesta Olla de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 

Breu: 
Excel•lent caminada que ronda per gran part del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 
Igualment fem, en part, els cims més representatius del mateix. 
Caminada que transita per un seguit de camins, turons, corriols, cims, grimpades, colls, turons, collets, canals i boscos de gran bellesa. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una rodona jornada de muntanya. 

Els caminants: Gilbert, Josep i Rafa

          Print Friendly and PDF

Moles del Don
via Tintín a les Moles  IV+
Els Ports - Ports de Beseit - Lo Port





Un indret idíl•lic per l’escalada 

Els Ports / Moles del Don / via Tintín a les Moles 

Punt de partida: Aparcament de Lliberós 
Per la carretera T-333 arribats a la cruïlla amb Horta de Sant Joan, prenem a mà esquerra la carretera en direcció al Parc Natural dels Ports. 
Continuem per aquesta carretera uns 7 Km. aprox. fins a l’aparcament habilitat de Lliberós. 
Veure punt de partida a Google Maps.  

Aproximació: 20 minuts aprox. 
Caminem pel Camí dels Estrets i abans d’arribar a la base de la Gronsa Sud, anem a creuar el Riu dels Estrets.
De l’altre vessant, seguim per un marcat corriol fins a la base de la paret. 
Uns metres més endavant trobarem el inici de la via marcat amb el nom de “TINTIN” amb pintura groga. 

Llargs: 
L1 35 m III+ / III 
primer llarg per anar fruint de l’escalada 
L2 20 m IV+ / IV 
llarg clau de la via, amb un grau mantingut i una escalada vertical 
L3 30 m IV / IV- 
llarg vertical però menys exigent, per anar fruint de la roca 
L4 40 m IV- 
últim llarg que es va tombant a mida que arribem al final de la via 

Descens: 
Caminem muntanya amunt i abans d’arribar al capdamunt, premen un corriol cap a la dreta. 
Un marcat corriol, amb fites, que va davallant i regirant fins entrar a una pronunciada canal. 
Desgrimpem per la canal que es va estrenyent fins trobar una corda fixa. 
Amb l’ajuda de la corda, baixem aquests 10 metres aprox. per continuar pel corriol fins al Camí dels Estrets. 

Breu:
Excel•lent i clàssica via d’escalada a les Moles del Don. 
Una via per fruir de l’escalada en tots els sentits. 
En un entorn immillorable la via solca les Moles del Don per una línia plenament lògica. 
Tot plegat, hem fruit d’una bona jornada d’escalada en un entorn immillorable. 
Aprofitant l’estada a Horta de Sant Joan hem fet les vies: 
1/ Gronsa Sud - via Arnes Views 
2/ Moles del Don - via Tintín a les Moles 

Cordada: PeP & PeP

      Print Friendly and PDF