SL-C 79 La vall d'Olzinelles

---

Una vall del vessant obac del massís del Montnegre i el Corredor, per descobrir 

Desnivell: + 200 metres aprox. 

Distància: 10,45 Km. aprox. 

Punt de partida: Can Draper, Sant Celoni. 

Des de la AP-7 prenem la sortida cap a Sant Celoni. 

A continuació, continuem pel carrer Sant Isidre (indicacions per Olzinelles).

Més endavant, passem per sota de la AP-7 per situar-nos al Mas de Can Draper, on estacionem el vehicle. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Can Draper, Pou de glaç de Can Draper, Pont de Ca l’Alzina vell, Pont de Can Plana, Pollancres d’Olzinelles, Font de Pega, Alzina de la Pega, Forns de la Pega de Can Valls, Font del Rector, Sant Esteve d’Olzinelles, Font de la Rectoria, Roure del Quintà, Bassa i Plàtans de l’Aranyal, Cedre de Can Valls, Pont de l’Aranyal, Aladern fals de Can Valls, Pla de les Mines, Quatre Camins, Coll de Bocs, el Sot de la Remor, Can Draper 

Recorregut: 

Iniciem la ruta a Can Draper, casa pairal des de 1860, des d’on entrem a la lluminosa Vall d’Olzinelles.

Seguint les marques del SL-C 79, en poca estona prenem un corriol a mà dreta que ens duu fins al ben conservat Pou de Glaç de Can Draper. 

Tornem al camí i continuem avançant tot passant pels Ponts de Ca l’Alzina vell i Pont de Can Plana.

Més endavant, arribem al rètol del Pollancre d’Olzinelles, des d’on podem observar el filat de pollancres propers al Torrent d’Olzinelles.

Continuem planerament fins la carretera d’Olzinelles o BV-512, on girem a mà esquerra per anar a veure els punt d’interès de la zona. 

Observem la monumental Alzina de la Pega i al seu costat, l'amagada i embrossada Font de la Pega. 

De tornada observem els For de calç de la Pega i tornem al camí per seguir avançant. 

En poca estona, arribem a l’ombrívola Font del Rector i seguidament a Sant Esteve d’Olzinelles, documentada l’any 1803. 

Ara, davallem un xic i tornem a creuar la carretera d’Olzinelles o BV-512, per continuar de l’altre banda fins el monumental Roure del Quintà. 

Més endavant, ens desviem momentàniament per l’esquerra per anar a veure la Bassa de l’Aranyal, tot passant pels enormes 26 plàtans alineats que formen un indret estèticament espectacular. 

Tornem al camí i seguim avançant fins el monumental Cedre de Can Valls. 

Seguim i creuem el Pont de l’Aranyal, flanquejat per uns enormes plàtans. 

Continuem i en breu arribem a l’Aladern fals de Can Valls, curiosa espècie de la que podem llegir una complerta descripció al rètol corresponent. 

Prosseguim i passem pel Pla de les Mines des d’on comencem a pujar suaument fins l’encreuament dels Quatre Camins. 

Seguim muntanya amunt fins el Coll de Bocs, tot transitant pel mig del Bosc de la Creu, de caire 100% mediterrani. 

Seguidament, comencem a davallar fins el Sot de la Remor, raconada refrescant que recull les aigües dels turons del voltant. 

Xino-xano, anem davallant fins sortit a camp obert on trobem un monumental Eucaliptus. 

Seguim avançant planerament i en poca estona arribem novament a Can Draper. 

Breu: 

Una senzilla i bonica caminada que ronda per la frondosa i lluminosa Vall d’Olzinelles. 

Una matinal que podem qualificar de ruta botànica, donat els diferents e interessants arbres que anirem trobant durant el trajecte amb les seves explicacions oportunes. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més raconades d’aquest esplèndid Parc Natural del Montnegre i el Corredor. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona i amena caminada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

         

Barrancs de Castellfollit i l'ArgentadaRoca de la Mel - Roc de Ponent - Pic de l’Àguila

---

Trescant pel Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Poblet 

El Paratge natural de Poblet és un espai natural de protecció especial, al vessant nord de les muntanyes de Prades i correspon a la capçalera del riu Francolí, a la Conca de Barberà. 

Ha estat declarat paratge natural d'interès nacional (PNIN) per la Generalitat de Catalunya l'any 1984 amb la finalitat de conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Santa Maria de Poblet. 

Desnivell: + 690 metres aprox. 

Distància: 9,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Camí de Castellfollit. 

Des del Monestir de Poblet prenem la carretera T-700 cap a Prades. Al quilòmetre 2,5 aprox. des del Monestir, prenem un camí asfaltat per l’esquerra que s’endinsa pel Barranc de Castellfollit. Abans d’arribar a l’antiga granja cistercenca, trobarem un petit estacionament per a 2 vehicles, a mà dreta. Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Pàrquing, Barranc de Castellfollit, Pedrera de la Font de Ginebre, Roca de la Mel, Pedrera de la Font de Ginebre, tarteram, Roc de Ponent, camí carener, Filó Atrevida, Balma obrada, Pic de l’Àguila, Coll de la Creu de l'Ardit, Font del Corb, Esquerda de l'Aranya, Ruïnes de balma obrada, Coll de la Mola, Font del Llop, Poblat miner de l'Atrevida, Barranc de l’Argentada, Castanyers de Castellfollit, Pàrquing 

Recorregut: 

Baixem per la mateixa carretera fins un camí carreter, que baixa cap al rierol. 

Creuem el rierol i seguidament pugem fins a la Pedrera de la Font de Ginebre. 

Continuem per l’esquerra per un corriol prou marcat que s’enfila costerudament.

Trobem unes fites per on abandonem el marcat corriol per continuar muntanya amunt fins un collet.

Regirem cap a l’esquerra i avancem per la rocosa carena en clara direcció a la Roca de la Mel (Torre del Moro). 

Abans però, fem us d’unes cadenes que ens ajuden a grimpar (si fou menester) i seguidament grimpem uns pocs mestres fins situar-nos al capdamunt de l’airosa Roca de la Mel. 

Un bonic, ventejat i petit cim que ens ofereix unes vistes esplèndides dal Barranc de Castellfollit.

Desfem la grimpada i tornem a la Pedrera de la Font de Ginebre, per continuar pel camí que s’enlaira per la esquerra.

Pugem per un tarteram de cal Déu, pel que progressem lentament sense defallir. 

Passem pel costat del inici de l'atractiva via Aresta GER del Roc de Ponent i prosseguim fins un collet. 

Regirem cap a l’esquerra per continuar per la curta carena fins situar-nos al capdamunt de la Roc de Ponent. 

Imponent i esvelt roc que ens ofereix, novament unes magnifiques vistes dels Barrancs de Castellfollit i l'Argentada. 

A continuació, seguim en direcció Est per un marcat camí que més endavant es torna un ventilat camí carener. 

Arribem al Filó Atrevida, explotació minera de Barita, un pesat mineral de color blanc utilitzat com a font de Bari. 

Seguim per la muntanya del davant i ens apropem a una volada balma obrada amb vistes del Filó Atrevida. 

Continuem muntanya amunt i en poca estona ens situem al capdamunt del Pic de l’Àguila. 

Un cim planer, en tots els sentits, amb bones vistes i punt més alt d’aquesta caminada d’avui.

Comencem a planejar i davallar fins el Coll de la Creu de l'Ardit, marcat amb els bonics i típics rètols de ferro, al estil del “Montsant” per dir-ho d’una manera. 

Continuem davallant, passem per la atrotinada i minsa Font del Corb i seguim fins la curiosa Esquerda de l'Aranya a la que ens apropem per visitar. 

Prosseguim en direcció Nord, passem per les Ruïnes d’una balma obrada per continuar fins el Coll de la Mola. 

Un altre bonic rètol de ferro on aprofitem per fer l'àpat de la jornada amb la calma requerida. 

Tornem enrere i comencem a davallar en direcció Nord fins a la més arranjada i cabalosa Font del Llop.

Continuem la davallada i més endavant ens desviem un xic per veure el malmés i abandonat, poblat miner de l'Atrevida. 

Continuem davallant força estona pel frondós bosc del Barranc de l’Argentada, creuat per un munt de cabalosos torrents. 

Més endavant, arribem al monumental i ben plantat arbre del Pi de les Tres Branques. 

En breu passem pels extraordinaris Castanyers de Castellfollit per sortir directament al pàrquing on tenim estacionat el vehicle. 

Breu:

Interessant i entretinguda que ronda pels esquerps i frondosos Barrancs de Castellfollit i l'Argentada.

Tot un seguit d’ingredients com rocs, torrents, boscos, pedreres, corriols, arbres, explotacions mineres, fonts i balmes obrades entre d’altres que composen una completa caminada. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jesús i Josep

       

Montau 658

---

El cim més elevat del massís de Garraf

Desnivell: + 400 metres aprox. 

Distància: 8,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Olesa de Bonesvalls. 

Des de l’autopista A2, prenem la carretera B-24. 

Passat Vallirana, prenem a mà esquerra el carrer Baix Llobregat i continuem fins a Olesa de Bonesvalls.

Seguidament, anem a buscar el Carrer l’Antiga, proper a la piscina municipal, on estacionem el vehicle.

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Olesa de Bonesvalls, Roca Reposadora, Coll Correscal, Els Llevensons, pou, Coll dels Llevensons, Montau, Creu de Montau, Pla de Montau, Coll Correscal, Roca Reposadora, Olesa de Bonesvalls 

Recorregut: 

Sortim en direcció Est, tot seguint una còmoda pista que passa pel costat d’una zona d’Hípica. 

En breu, passem per la Roca Reposadora i continuem fins el Coll Correscal. 

En aquest punt, abandonem la pista de l’esquerra, que es per on tornarem i enfilem per un marcat corriol que remunta muntanya amunt, pel mig del boscam amb la vegetació mediterrània dominant. 

Anem guanyant cota per un terreny càrstic i per una zona anomenada Els Llevensons. 

Caminem, en direcció Sud-est, per Els Llevensons fins un pou d’aigua, proper al Puig de l’Antiga. 

Seguim en direcció Est, per l'ample pista fins el ventejat Coll dels Llevensons. 

Continuem per la mateixa pista que, sense pèrdua, ens duu fins el capdamunt del Montau. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Fem un repòs per gaudir de les bones vistes que ens ofereix aquest modest cim. 

Airós cim amb unes esplèndides vistes de les Muntanyes de l’Ordal i del Parc del Garraf entre d’altres.

Desprès de la contemplació, prosseguim la caminada en direcció Nord-est fins el Pla de Montau. 

Seguidament, anem regirant cap a l’Oest per la pista que davalla decididament cap a el Bosc de Montau. 

Xino-xano, caminem una bona estona fins la cruïlla que havíem comentat abans. 

Enllacem amb el camí d’anada i desfem el mateix, passant novament per la Roca Reposadora, fins Olesa de Bonesvalls. 

Breu: 

Una curta, senzilla i matinal caminada que ronda per aquest cim que forma part de la serralada litoral catalana. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una passejada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.