2x100 Cims a la Serra de Picancel
La serra de Picancel és una serra situada al municipi de la Quar a la comarca del Berguedà, amb una elevació màxima de 1.172 metres.
És una serralada prepirinenca típica situada al bell mig de la comarca del Berguedà, que es caracteritza pel seu relleu dominat pels conglomerats i per les extenses pinedes que conté.
Les característiques geomorfològiques d'aquest Espai natural, dominat per valls molt tancades i profundes, han permès una bona conservació dels seus hàbitats i de la seva biodiversitat en general.
Desnivell: + 990 metres aprox.
Distància: 16,50 Km. aprox.
Punt de partida: Pont de Pedret.
Propers a Berga, abandonem la carretera C-16 i prenem la carretera de Camí de Pedret.
Desprès d’uns 3 quilometres aprox. arribem al Pont de Pedret on estacionem el vehicle.
Ruta:
Pont de Pedret, Sant Quirze de Pedret (1), Torrent de Guimbás, Font de la Covil, la Covil, Camí de la Covil, Collet de les Fustes, glever, Collada Alta, intersecció Camí de la Portella, Font dels Coms, Collet dels Pins, pas de corda, Serrat de Migdia, pas de corda, Collet dels Pins, intersecció Camí de la Portella, Camí de la Portella, Collet de les Corts, pas de roca, Sant Miquel de les Canals (2), Font del Noguer, Collada de la Creu, runes de Mascaró, Collada del Mascaró, els Esquers, cruïlla, Montsent de Picancel, cruïlla, Collada de l’Era de la Palla, Serrat del Bou, Túnel de Vilarassa II,
Pont de la Peirota, Fonts dels Pescadors, Túnel de la Peirota, refugi dels Pescadors, Pont de Pedret ç
Recorregut:
Travessem el riu Llobregat pel pont medieval de Pedret, inventariat al Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
De l’altre costat, seguim per l’esquerra per unes llastres de roca que ens duen a Sant Quirze de Pedret (1), una joia del preromànic, que te les seves pintures originals escampades i custodiades en diferents museus de Catalunya.
Continuem en direcció Est, propers a la pista de Sant Quirze de Pedret per abandonar-la en un marcat revolt i continuar seguint, majoritàriament marques grogues.
Ara caminem propers al Torrent de Guimbás, remuntant sense descans en direcció Nord-est.
Més endavant, ens allunyem del torrent per apropar-nos a la malmesa Font de la Covil.
Continuant la remuntada, arribem a les minses restes de la Covil per seguir pel Camí de la Covil fins el Collet de les Fustes.
Prosseguim la caminada, travessem per un glever i a l’alçada de Sant Miquel de les Canals, prenem un corriol poc definit per sobre de la Collada Alta.
Tornem a trobar marques grogues i seguim remuntant decididament fins la cruïlla del Camí de la Portella.
Obviem el Camí de la Portella i seguim amunt fins la intersecció amb la Font dels Coms.
Ens apropem a donar una ullada a la font esmentada i tornem al camí abandonat temporalment per continuar fins el Collet dels Pins.
Des d’aquest punt, seguim el direcció Nord, pel Serrat de Migdia i pel mig de la seva carena rocosa de conglomerat de còdols, eixamplant gratament les vistes.
Arribem a un pas de corda, de dubtosa utilitat, i prosseguim pel llom rocós fins arribar al capdamunt del Serrat de Migdia.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
Gaudim de les amplies vistes que disposa de Vilada, Serra de Catllaràs i Salga Aguda entre molts d’altres.
Seguidament, xino-xano, desfem tot el camí fins a la cruïlla del Camí de la Portella, citada anteriorment.
Ara si, continuem pel Camí de la Portella remuntant novament, en direcció Sud-oest fins el Collet de les Corts.
Seguim avançant, tot passant per un pas de roca i continuar fins a Sant Miquel de les Canals (2).
Desprès de la visita, continuem per la pista de Sant Miquel i en pocs metres l’abandonem per seguir un camí que ens duu a la bonica Font del Noguer.
Fem una refrescada i continuem en mantinguda davallada, fins a la Collada de la Creu.
Ara per pista arribem més planerament a les runes del Mascaró.
Per la dreta la pista esmentada ens duria sense pèrdua fins a Sant Quirze de Pedret.
Naltros, continuem per la pista de l’esquerra anant a cercar el segon cim del dia.
Seguim per la pista fins a la Collada del Mascaró, on abandonem la pista i continuem per un marcat sender fins a una zona rocosa anomenada “els esquers”.
Anem seguint el corriol fins arribar a una cruïlla situada uns metres abans d’arribar a la Collada de l’Era de la Palla.
Abandonem el camí per apropar-nos, per un costerut corriol, fins al capdamunt del Montsent de Picancel.
Cim també inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
El cim disposa d’un banc metàl•lic per poder fruir de les vistes amplia i còmodament.
Un xic inesperat i sorprenent la presencia d’aquest banc dalt del cim, però que paga prou la pena el servei que dona als caminants d’arreu.
Desfem el corriol per tornar al camí que havíem abandonat i continuar, tot passant per la Collada de l’Era de la Palla per sortir a una pista.
Abandonem la pista immediatament per continuar, per la dreta, per un camí força fresat.
Xau-xau, caminem sempre en davallada, fins sortir novament a una pista que ronda pel Serrat del Bou en direcció Oest.
Més endavant la pista va regirant per anar a cercar la Via Verda del Llobregat.
Abans però, haurem de sortejar per la dreta, una tanca metàl•lica tancada al “cal i canto”.
Per l’esquerra, entrem al Túnel de Vilarassa II, de 185 metres de llargada, caminant a les fosques.
Avia’m llegit que els túnels disposen d’una cèl•lula fotoelèctrica que encén automàticament les llums, però deu ser en cap de setmana doncs, la cèl•lula no ens ha reconegut en cap moment.
Menys mal, tot i que els túnels no son massa llargs, dúiem un frontal que ens ha anat de conya.
Òbviament recomanat dur un frontal en condicions per superar la no encesa automàtica de llums.
Seguim de l’altre costat del túnel i més endavant travessem el Pont de la Peirota abans d’entrar al segon túnel.
Entrem al Túnel de la Peirota de 80 metres de llargada, amb la Font dels Pescadors l’entrada, i caminem igualment a les fosques.
De l’altre costat, seguim propers al riu Llobregat per la via Verda del Llobregat.
Passem pel costat del refugi dels Pescadors i en no res arribem al Pont de Pedret.
Nota:
(1) Sant Quirze de Pedret és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional, tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.
És una església de tres naus (bé que la de migdia fou parcialment suprimida el segle Xi), capçades a llevant per tres absis, el central de planta trapezoïdal i els laterals de planta de ferradura.
La nau central era coberta originàriament amb una encavallada de fusta, que fou substituïda a finals del segle Xi o principis del XIII per una volta apuntada sobre arcs formers.
L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX.
Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis.
A l'absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments. ç
(2) Sant Miquel de les Canals és una església romànica, de petites dimensions, ubicada a les Canals de Sant Miquel, al terme municipal de Vilada, el Berguedà que està inventariada com a patrimoni immoble al mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Breu:
Ruta circular que ens duu per dos cims del Berguedà per un entorn de gran bellesa força variat i de gran bellesa.
Com a final d’etapa, transitarem per la Via Verda del Llobregat, itinerari per on passava la linia ferroviària que anava des d'Olvan a Guardiola de Berguedà, resseguint la llera del riu Llobregat.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades plenes de cims tant interessants com feréstecs.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminaires: Jesús i Josepç
