La tercera gorja més llarga d’Europa
Desnivell: (-) 1.250 metres aprox.
Distància: 16,00 Km. aprox.
Punt de partida: Pàrquing Samaria Gorge.
Veure punt de partida a Google Maps.
Recorregut:
Per Xyloskalo, punt d’entrada al Parc Nacional de Samaria, comencem a davallar per un seguit de trams d’escales, amb esplèndides vistes alpines, tant per damunt com per baix.
Xino-xano, anem perdent cota, mentre transitem per frondosos boscos de pins i xiprers.
Anem trobant diferents cartells que ens expliquen diversos aspectes de l’entorn, com la fauna i flora.
Igualment, anirem trobant diverses fonts habilitades per tot el sender, per a refrescar-nos.
Passem pel costat de la petita Agia Nikolaos (quilòmetre 3,5 aprox.), i ens apropem per donar-li una ullada al seu interior.
Ja un xic més planerament, arribem al deshabitat poble de Samaria (quilòmetre 6,90 aprox.), abandonat l’any 1962.
En aquest punt, hi ha una area de picnic i una guingueta on venen begudes i altres menesters.
Continuem la caminada i passem pel costat de les runes de la Agia Crustos, situada al quilòmetre 11,0 aprox.
Durant la
caminada, anem observant i sentint un munt d’ocells com la mallerenga blava,
mallerenga emplomallada, roquerol, gralla de bec vermell, voltor, colom roquer,
gaig, xoriguer i tallarol capnegre, entre d’altres.
La gorja es va fent cada vegada més estreta, fins que arribem a les “Portes de Ferro”, situades al quilòmetre 11,50 aprox.
La zona anomenada “Portes de Ferro”, es la part més estreta de la gorja, amb una amplada de 3 metres i uns 100 metres d’alçada aprox. per sobre nostre.
Desprès del pas de les “Portes de Ferro”, seguim caminant mentre la gorja es va eixamplant notablement.
Arribem al punt de sortida i control de tiquets, (quilòmetre 12,80 aprox.), punt de sortida oficial de la ruta.
Xau-xau, seguim caminant i passem pel costat de la bonica església de Holy Trinity.
Per damunt nostre a mà dreta, hi ha les restes de la torre defensiva (Koules) d’Agia Roumeli, construïda pels otomans.
Ja en poca estona, sortim al poble d’Agia Roumeli, que disposa de tot tipus de tavernes i terrasses per prendre una merescuda cervesa arran de mar.
Finalment, abans d’embarcar en el ferri, podem obsequiar-nos amb un refrescant bany en el mar de Líbia, en una de les seves espectaculars platges.
Nota:
La Gorja de Samarià (grec Φαράγγι Σαμαριάς [fa'raji sama'rjas]) és un parc nacional a l'illa de Creta, a la prefectura de Khanià, al Sud-oest de Creta.
Va ser excavada per una riera que corre entre les Lefka Ori (Muntanyes Blanques) i el mont Volakias.
A les Muntanyes Blanques hi ha tota una sèrie de gorges, però aquesta és la més gran.
En tot Europa, només és superada en llargada per la Gorja del Verdon, a Provença, i pel canyó del Tara a Montenegro.
El tram més famós de la gola és el tram conegut com a Portes, on els costats de la gorja s'estrenyen a menys de 3 metres i les parets s'eleven fins a una alçada de 100 m (el canvi de nom per portes de ferro sembla un invent posterior dels operadors turístics anglòfons).
Breu:
Una espectacular ruta que davalla, per la tercera gorja més llarga d’Europa, fins sortir al Mar de Líbia.
La ruta transita per extensos boscos, amb una bellesa única i particular d’aquesta illa del Mediterrani, limitada pel Mar de Creta i pel Mar de Líbia.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem fruit de la muntanya i del mar a parts iguals.
Els caminants: Josep i Mercè
