Trescant pels Graus del Montsant
El Montsant és tot un símbol pel Priorat i les comarques tarragonines.
No es tracta de la muntanya més alta ni tampoc és la més extensa, tanmateix, la força de la seva orografia és inqüestionable.
És tracta d'un massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics.
Desnivell: +740 metres aprox.
Distància: 10,70 Km. aprox.
Punt de partida: Santa Magdalena de Ulldemolins.
Situats a Ulldemolins, des del Carrer del Montsant, prenem la carretera asfaltada o Camí de les Ermites que ens duu directament a Santa Magdalena.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Santa Magdalena, Camí vell de Ulldemolins a la Morera del Montsant, Camí de la Cova del Corb, Cova del Corb, Grau de la Roca del Llençol, Grau del Parral, pla de roca, Cova del Caterí, Punta Pericana (1), petit Grau, Coll de la Mola, la Mola, Coll de la Mola, Camí del Parral, enllaç GR-171,
Camí del Toll de l’Ou, Toll de l’Ou (2), Camí del Toll de l’Ou, enllaç GR-171, Camí del Toll de l'Ou, GR-171, Pi de la Carabasseta (3), Grau de Sant Antoni, Sant Antoni, Santa Magdalena
Recorregut:
Continuem per la mateixa pista o Camí vell de Ulldemolins a la Morera del Montsant fins que trobem un trencall, a mà dreta, que ens mena cap al Grau de la Cova del Corb.
En mantinguda pujada anem fent via fins el trencall que per la dreta ens apropa a la Cova del Corb.
En poca estona ens plantem a la Cova del Corb i fem una ullada per aquesta balma obrada.
Tornem al camí que havíem abandonat i continuem amunt pel Grau de la Roca del Llençol i seguidament pel Grau del Parral fins sortir al capdamunt de la carena.
Amb bones i amples vistes de la Serra Major, avancem fins un pla de roca on trobarem una gran fletxa, feta de pedres, que ens marca la direcció a seguir.
Xino-xano, caminem planerament fins arribar a l’enorme Cova del Caterí.
La cova, de fet, és una balma grandiosa des d’on es contempla bona part de la Serra Major i la profunditat del Barranc dels Pèlags.
Seguim el camí i en poca estona ens situem a la propera e incomunicada Punta Pericana (2).
- o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o -
ATENCIÓ =
Temps enrere, a la base i al costat d’una alzina, havien tres esglaons de ferro i una cadena dividida ens tres trams, que donaven l’accés de pujada al capdamunt de la Punta Pericana.
A data d’avui, esta totalment desequipat i la pujada requereix de passos d’escalada amb cert grau d’exposició.
- o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o -
Desprès de l’estudi i contemplació, reprenem la caminada, passem per la estreta i característica escletxa per continuar avançant en direcció a la Mola.
Baixem per un petit Grau i seguim fins el Coll de la Mola, punt d’anada i tornada.
Ens apropem al cim de la Mola, cim planer i sense gaire atractiu, però que disposa d’airoses i privilegiades vistes de tot el que ens envolta.
Tornem al Coll de la Mola i seguim en davallada fins enllaçar amb el Camí del Parral.
Per la dreta prosseguim fins enllaçar amb el GR-171, punt d’anada i tornada al Toll de l’Ou (2).
Continuem baixant fins un rètol que, per la dreta, ens encamina en poca estona al Toll de l’Ou (2).
Gaudim de l’observança d’aquest bonic paratge natural una bona estona i retornem al punt que havíem abandonat.
Seguim pel Camí del Toll de l’Ou o GR-171que voreja la paret de la vessant Oest de la Mola.
Xau-xau, sense pèrdua, en mantinguda pujada avancem còmodament pel GR, amb vistes de la Punta Pericana, una bona estona fins el popular Pi de la Carabasseta (3).
Desprès del repòs i de fer un mos sota la minsa ombra del Pi de la Carabasseta (3), seguim per l’esquerra en direcció a la Punta dels Pins Carrassers.
En poca estona arribem al Grau de Sant Antoni i comencem a davallar decididament.
Sense presa, però sense pausa, anem fent camí fins sortir a Sant Antoni.
Seguidament, per la dreta, continuem còmodament fins a Santa Magdalena.
Nota:
(1) La Punta Pericana, la FEEC la va donar de baixa en el llistat “100 cims un repte d’altura”.
Segurament, no ho hi pogut constatar, fora per la desinstal•lació de la ferralla que hi facilitava l’accés al capdamunt.
(2) El Toll de l'Ou és un dels llocs més singulars del Montsant.
Està situat al Barranc dels Pèlags i sol tenir aigua gairebé tot l’any.
Format per diverses bassetes excavades a la roca i unides per petites cascades, és un lloc molt visitat, especialment a la primavera i a començaments de l’estiu.
(3) El Pi de la Carabasseta es un exemplar de pinassa que es troba just dalt la carena, la qual cosa el deixa a mercè del vent que de manera quasi diària bufa fort als vespres, modelant d'aquesta manera la seva forma. Podem observar també que està travessat de dalt a baix per un llamp.
El nom de Carabasseta sembla tenir el seu origen a la tradició que tenien els caminants de parar en aquest indret a beure aigua de les seves carabasses, les cantimplores de l'època.
Breu:
Una caminada que ronda per un terreny de gran bellesa, molt recomanable en tots els sentits.
Congostos, graus, formacions, baumes, boscos, coves, pins, vistes, ermites, camins i tot un seguit d’ingredients que fan una caminada molt interessant.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes del Montsant.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Jesús i Josep
