Trescant per les Muntanyes de Prades
Les Muntanyes de Prades són un espai natural de primer ordre a Catalunya, que compleix amb els requisits bàsics de diversitat, representativitat i singularitat, i és enquadrat dins el sistema mediterrani català.
Constitueix una unitat geogràfica perfectament identificable entre les comarques de l'Alt i Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.
La coexistència de paisatges plenament mediterranis amb altres de centreeuropeus, i fins i tot boreals, fa que sigui un espai molt interessant des del punt de vista biogeogràfic.
Els canvis de vessants, el gradient altitudinal, els diferents substrats, l'acció antròpica, etc. permeten la instal•lació de biocenosis molt diverses, com les rouredes de roure reboll, úniques a Catalunya, que es reparteixen en l'espai formant un mosaic complex.
D'altra banda, s'ha de considerar l'existència de jaciments paleontològics de gran valor científic, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco l'any 1992.
En conjunt, doncs, és un dels espais naturals bàsics i d'especial interès per a Catalunya, i conserva valors científics, paisatgístics i socioculturals únics al país.
Desnivell: + 725 metres aprox.
Distància: 11,10 Km. aprox.
Punt de partida: Vilaplana.
Des de l’autopista AP-7 prenem l’autovia T-11 en direcció a Reus.
Més endavant, ens desviem per la carretera T-704 que ens duu fins a Vilpalana.
Estacionem el vehicle al costat del Casal Vilaplanenc.
Ruta:
Casal Vilaplanenc, Font del Dipòsit, Font del Llop, mirador, pas de corda, Barranc de la Font del Roure, Cingle de la Cova Llonga, Via Ferrada dels Patacons, Grau de Latrencanous,Cova dels Patacons (1), Grau del Cirerer, Barranc del Salt de l’Agustí, Camí de les Tosques, Font de les Creus, Casal Vilaplanenc
Recorregut:
Comencem la caminada tot passant pel costat de l'església de Santa Maria de Vilaplana o de la Nativitat de la Mare de Déu, monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Vilaplana, i sortim pel costat de la Font del Dipòsit seguint les marques grogues.
De seguida creuem la carretera T-704 i continuem per una pista cimentada fins un trencall amb un pal indicador.
En aquest punt, abandonem les marques grogues i continuem per l’esquerra, en direcció a la Font del Llop.
Anem remuntant en mantinguda pujada entre marges de pedra seca fins tornar a creuar la carretera T-704.
De l’altre costat, seguim muntanya amunt per un sender prou marcat fins arribar a la Font del Llop, que disposa d’una taula i bancs de pedra pel repòs.
Prosseguim sense defallir i arribem a un mirador des d’on podem observar la població de Vilaplana i entendre tot el que hem caminat fins aquest indret.
En breu superem un graó de pedra amb l’ajuda d’una corda, si escau, i seguim avançant amb bones vistes.
Travessem el Barranc de la Font del Roure i de seguida enllacem amb el sender de la Ruta dels Refugis.
En aquest punt, tenim a tocar l’eixuta Font del Roure que visitem breument per girar cua i continuar pel senderó que ronda per una mena de feixa sota el Cingle de la Cova Llonga, amb marques grogues i blaves, fins el inici de la Via Ferrada dels Patacons (
K4).
Continuem un metres més endavant fins arribar a l’entrada del Grau de Latrencanous, marcat amb una xapa metàl•lica.
Un grau de Latrencanous (
K1), que disposa de cable de vida i grapes metàl•liques, per ajudar-nos a grimpar per aquesta empinada canal.
Pel capdamunt de la canal, sortim a la bonica Cova dels Patacons (1), un gran pont de roca i cova obrada.
Tot seguit, continuem propers a la Cinglera de la Cova llonga, amb esplèndides vistes aèries de la zona per anar regirant cap a la dreta, mentre podem observar els ponts tibetans de la Via Ferrada dels Patacons.
Més amunt, ens desviem un moment per obtenir més vistes a tocar de la Cinglera de la Cova llonga.
Tornem enrere i caminem fins enllaçar amb una pista molt propera a la carretera T-704.
Avancem per la pista esmentada, en direcció Oest, fins un trencall on continuem per l’esquerra seguint un corriol.
El corriol avança enmig de l’abundant vegetació dirigint-se cap a el Grau del Cirerer.
Baixem per aquest grau, poc transitat, on la vegetació va guanyant presencia.
Xino-xano, davallem pel corriol poc fresat i prou embrossat, fins enllaçar altre vegada amb el Camí de la Ruta dels Refugis on recuperem les marques grogues i blaves.
Caminem per aquest camí més fressat, passem pel Barranc del Salt de l’Agustí i continuem propers al Cingle de la Conca fins arribar a enllaçar amb el Camí de les Tosques o PR C-88 on hi ha un rètol indicador.
Atents, continuem per un corriol a ma esquerra que ronda entre alzinars i per un camí a voltes empedrat tot seguint les marques grogues i blanques.
Passem per un petit salt d’aigua amb un petit gorg tremendament acollidor i refrescant.
Més endavant, tornem a creuar el Barranc del Salt de l’Agustí i sense pèrdua arribem a la llera del Barranc de les Tosques.
Creuem el rierol i de l’altre costat, enllacem amb el PR C-88 o Camí de les Tosques.
Més comodament, caminem per la pista cimentada entre camps d’oliveres i avellaners.
Xau-xau, anem fent camí i entrem a Vilaplana per la Font de les Creus.
Ja per l’interior del poble, ens acostem al Casal Vilaplanenc, on tenim estacionat el vehicle.
Nota:
(1) Els Patacons va ser el grup de maquis més conegut al Baix Camp i de la Serra de Prades.
Aquest grup era dels anomenats “fugits o emboscats”, eren persones d’ideologia anarquista que es van significar durant el període revolucionari de la Guerra Civil, però no van participar en delictes de sang, per la qual cosa, quan van entrar les tropes franquistes al Baix Camp no van fugir a França creient que el nou règim no els feria res.
La realitat va ser ben diferent, ràpidament la repressió franquista es posa en marxa sent implacable i dura per aquelles persones que es van destacar duran la República.
Per aquest motiu es van veure obligats a fugir a les muntanyes esperant que el règim canviés i que es promulgués algun tipus d’amnistia, cosa que no va succeir.
Malvivint de les ajudes dels seus familiars o amics o robant o furtant queviures als masos de la zona.
Aquesta partida estava formada inicialment pels germans Pàmies Òdena, Josep Oriol “Pep Pastor” que havia estat alcalde d’Almoster i els Patacons: Ramon Roig Recasens “Patacó pare” i els sues fills: Fernando i Ramon Roig Suñer. Aquest grup va arribar a ser d’entre divuit i dinou persones.
El seu àmbit d’actuació inicial era el Baix Camp i les serres de la Mussara, del Pou i posteriorment a totes les Muntanyes de Prades.
El seu amagatall era la cova Llonga, avui coneguda per la cova dels Patacons, lloc de difícil accés i que permetia el control visual d’una gran part del territori.
Breu:
Interessant i recomanable caminada en la que transitarem per dos graus, un d’ells equipat con una via ferrada i l’altre força feréstec pel poc transit de caminants.
També visitarem una cova amb història i gaudirem de les bones vistes que ens ofereixen les diferents cingleres per les que hi passem.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes Muntanyes de Prades.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Jesús i Josep
