la Inclinada
via Aresta Brucs  IV+




la Inclinada “entre cometes” 

Montserrat / Zona Puntal de l’Albarda / la Inclinada / via Aresta Brucs 

Aproximació: 1 ½ hora aprox. 
Des del Monestir enfilem pel Camí Vell de Sant Jeroni fins el Pla dels Ocells. 
Seguidament, prenem un corriol que ens duu al Camí Nou de Sant Jeroni. 
Seguim pel camí Nou i passat el Cigronet, prenem un corriol a mà esquerra, que davalla decididament fins a la base de l’agulla Inclinada. 

Llargs : 
L1  40 m IV / IV+ / IV
grau obligat i mantingut per roca franca 
L2  25 m IV 
igualment, grau obligat i mantingut per roca franca
L3  30 m IV / III / IV / IV- / II 
llarg estrany, net d’assegurances, per roca a controlar 

Descens: 
Per la mateixa via fem dos ràpels (un xic precaris). 
Primer ràpel de 30 metres fins la segona reunió.
Segon ràpel de 55 metres fins el costat dret del inici de la via. 

Breu: 
El nom de la Inclinada pot portar a imaginar que l’agulla esta tombada, pero pel contrari l'Aresta Brucs es passeja per un terreny força vertical. 
Una via de IV / IV+ amb el grau tossudament, tret del darrer llarg, obligat i sostingut que fa escalar concentrat.
Igualment, disposa de les assegurances justes, ni una més, amb algún “aleje” psicològic. 
Pel demés la via es d’una bellesa i lògica implacable. 
Un cimadal d’agulla prou estret amb esplendides vistes de l’entorn (cigronet inclós). 
Una escalada per fruir i delectar-se que deixa molt bon gust de boca. 

Cordada: PeP & PeP

      Print Friendly and PDF

Castell de Roset
Roca de la Gotzera
Cap de Tastanós






Muntanyes de Vilada 

Al darrere de Vilada s¡alcen uns imponents rocams com vestíbul del massís del Catllaràs. 
Rocams airosos, murs de pedra, vistosos des de molts indrets de la comarca del Berguedà. 

Desnivell: + 790 metres aprox. 

Distància: 11,20 Km. aprox. 

Punt de partida: Vilada. 
Des de la carretera C-16, prenem la carretera C-26 que ens duu fins a Vilada. 
Estacionem el vehicle al voltant de la Plaça dels Gronxadors. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Vilada, Sant Joan de Vilada, Collet de Sant Joan, Pla de les Collades, Creu de Roset, Collada de Roset, Font del Dipòsit, Grau Baix, la Foradada, Font de l’Arç, Collada de Roset, Castell de Roset (1), Mirador, Collada de Roset, Casa del Castell de Roset, Roca de la Gotzera, Plana del Castell, Cap de Tastanós. Collada de Pasquals, Font de Pasquals, Camp Gran d'Espinagalls, porta de ferro, 

Recorregut: 
Enfilem les escales, en sentit Nord, que ens duen a Sant Joan de Vilada. 
Seguim pel camí del Cementiri i continuem per pista de terra pel Collet de Sant Joan i pel mig de boscos de gran bellesa. 
Seguint les marques de PR grogues i blanques, continuem plàcidament pel Pla de les Collades fins arribar a la Creu de Roset. 
Arribem a la Collada de Roset i continuem per l’esquerra, per la dreta i tornarem més tard. 
Més endavant, arribem a la Font del Dipòsit que disposa de tres cautelosos brocs d’aigua fresca.
Continuem horitzontalment per sota del Grau Baix fins arribar al original pas de roca que li dona un toc diferent i atractiu a la caminada. 
Passem per dintre del pas de roca i continuem en mantinguda pujada fins la Font de l’Arç. 
Continuem fins la Collada de Roset i prenem el corriol per l’esquerra fins el Castell de Roset (1). 
Uns metres més endavant, accedim al Mirador que ens ofereix unes vistes espectaculars de les muntanyes de Vilada. 
Donem una ullada a les restes del malmès Castell de Roset (1) i tornem a la Collada de Roset.
Passem pel costat de la Casa del Castell de Roset i seguim avançant fins el trencall que dona accés a la Roca de la Gotzera. 
Per la dreta, en poca estona, ens plantem al capdamunt de la Roca de la Gotzera. 
Gaudim de les esplèndides vistes, en totes les direccions, que ens ofereix aquesta magnifica talaia.
Podem observar també l’esvelt i airós Cap de Tastanós, pròxim destí de la nostre caminada. 
Tornem al camí que havíem abandonat i continuem per l’esquerra fins la Plana del Castell. 
Continuem per la dreta fins una bifurcació, camí d’anada i tornada al Cap de Tastanós. 
Seguim pel corriol de la dreta que puja decididament obrint-se pas per un terreny rocós. 
Un pas de cadena, ens ajuda a continuar sense pèrdua fins al capdamunt del Cap de Tastanós, 
Fantàstic i generós mirador des d’on podem fruir de les vistes del Pedaforca, Rasos de Peguera, Penyes Altes, Canigíó, Salga aguda i un munt de muntanyes de Vilada, entre moltes altres. 
Després de la contemplació, desfem el camí i tornem al camí que havíem abandonat. 
Xino-xano, més planerament, anem seguint el camí fins a la Collada de Pasquals. 
Més endavant arribem a la Font de Pasquals, potser no tant bonica però igual de refrescant. 
Atents a les marques i la munió de corriols, anem davallant pel mig del bosc fins al Camp Gran d'Espinagalls. 
Creuem aquesta plana, i de l’altre costat continuem també per corriols, ara seguint marques blanques en franca davallada. 
Passem per una porta de ferro, en mig del bosc, i seguim davallant fins sortir a la Collada de Roset per enllaçar amb el camí de pujada. 
Desfem aquest camí de pujada, còmodament, fins arribar a la població de Vilada amb la feina feta. 

Nota: 
(1)  Les restes d'aquest antic castell s'encimbellen dalt d'un turó, sota la Serra de Picamill, on és de difícil accés. 
El lloc és documentat ja al s. XI, però no és fins al 1026 que s'esmenta pròpiament el castell. L'any 1309 era a mans de Sibil•la de Berga, el 1321 era ja propietat dels barons de la Portella i més endavant ho fou dels Pinós. 
Tingué força importància al s. XV, durant la guerra civil catalana. Sembla que el s. XVI ja fou abandonat, tot i que els senyors del Castell de Roset apareixen documentats fins al s. XVIII. 
Són també interessants altres elements que es troben a redós del castell: una profunda cisterna amb volta de canó, les restes deixades a la roca per l'antiga porta d'entrada, el camí empedrat que s'enfila pel turó o una plataforma semicircular excavada a la roca i que constituïa l'avantguarda defensiva del castell. 

Breu: 
Caminada molt bonica, farcida d’ingredients com el pas de roca, fonts, miradors, corriols i tota mena d’elements que configuren l’excursió.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes de les muntanyes de Vilada. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jesús i Josep

        Print Friendly and PDF

Ribes de Freser - Queralbs - Ribes de Freser
anada per Batet i tornada per la ruta de les centrals hidroelèctriques






La Vall de Ribes és un museu hidroelèctric a l'aire lliure. 

La central de Daió, va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya que va transportar l’energia elèctrica a llarga distància fins a la ciutat de Vic. 

Desnivell: + 760 metres aprox. 

Distància: 13,60 Km. aprox. 

Punt de partida: Ribes de Freser. 

Ruta: 
Ribes de Freser, Ermita de Sant Cristòfol, Collet de Segura, Can Segura, Mines de Can Possons, Torrent de la Fernanda, Batet, Capella dedicada a la Mare de Dèu del Carme, riu Tosa, Queralbs, Camí de la Costa, cremallera de Nùria, carretera GIV-5217. Central del Molí, Sant Sadurní de Fustanyà, Pla de Rialb, aqüeducte de Fustanyà, trencall, Camps d’en Quintana, Central de Rialb, Can Cerdà, Camí de Ventaiola, Ribes de Freser 

Recorregut: 
Sortim de Ribes de Freser pel costerut carrer de Cerdanya fins a l'ermita de Sant Cristòfol. 
Seguim muntanya amunt, per la nostra dreta acudeix el camí de retorn de la via ferrada Roca de la Creu, continuem fins al Collet de Segura. 
En aquest punt les vistes de les muntanyes enfarinades del Taga, Torreneules i companyia son realment espectaculars. 
Avencem, ara més planerament, passem pel costat de les cases de Can Segura i més endavant, arribem a les Mines de Can Possons. 
Seguim endavant, creuem el Torrent de la Fernanda i continuem fins sortir a la carretera de Batet.
Continuem per la mateixa carretera fins al bonic poble de Batet amb la seva capella dedicada a la Mare de Dèu del Carme. 
Xino-xano, caminem una bona estona per boscos diversos mentre fruïm de les bones vistes de tot l’entorn.
Creuem el riu Tosa i en poca estona, entrem al poble de Queralbs pel seu extrem Oest. 
Visitem Sant Jaume de Queralbs, preciosa església romànica, inclosa en el Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
Transitem pels tranquils carrers de Queralbs i abans d’arribar a la plaça del Raig, prenem un carrer que regira i ens enllaça amb el Carrer de la Costa que es transformarà en el Camí de la Costa. 
Seguim pel camí esmentat, en clara davallada fins arribar a una depuraradora d’aigües i creuarem, amb molta atenció, la via del cremallera de Nùria per continuar de l’altre costat. 
Creuem ara la carretera GIV-5217 i seguim pel pont que creua el Freser, deixant a la nostra esquerra la Central del Molí.
Prosseguim, ara en pujada, fins a Sant Sadurní de Fustanyà, església romànica que també resta inclosa en el inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
Continuem per la pista de les Centrals fins el Pla de Rialb per creuar per sota del bonic aqüeducte de Fustanyà. 
Atents a les fites i marques, prenem un trencall que ens duu per un corriol tot creuant els Camps d’en Quintana. 
Continuem per la Ruta de les Centrals, creuem un gran tub d’aigua que baixa decididament fins la Central de Rialb. 
Prosseguim la caminada, novament en pujada, fins la malmesa casa de Can Cerdà on encara podem veure les gàbies del galliner. 
Continuem per la mateixa ruta, ara en mantinguda davallada fins enllaçar amb el Camí de Ventaiola. 
Seguim pel camí esmentat i en poca estona, entrem a la població de Ribes de Freser. 

Breu: 
Volta circular per les immediacions del riu Freser. 
Camí tradicional de Ribes de Freser a Queralbs i tornada per la ruta de les central hidroelèctriques. 
Ruta amb un interès cultural i històric dins l’arqueologia industrial, ja que algunes són peces úniques.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes de la comarca del Ripollès. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

          Print Friendly and PDF