Pic de Peguera  2983






Una de les grans muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 

Desnivell: + 1.370 metres aprox. 

Distància: 23,40 Km. aprox. 

Punt de partida: Prat de Pierró. 
Des de Espot prenem la carretera d’Espot a Sant Maurici durant 4 Km. aprox. fins l’aparcament habilitat de Prat de Pierró. 
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Prat de Pierró, Central Hidroelèctrica de Lladres, túnel, Font Grassa, Estany de Lladres, Refugi Josep M Blanc, Estany Tort de Peguera, Estany de Trullo, Estany Negre, passarel•la, Estany de la Coveta, Estany de la Llastra, Estany Gran de Peguera, Coll de Monestero, Pic de Peguera, Coll de Monestero, Estany de Monestero, Prat de Monestero, els Fangassals, Estany de Sant Maurici, Els Encantats, Sant Maurici, pasarel-la, Camí d’Espot a Sant Maurici, Prat de Pierró 

Recorregut: 
Sortim del Prat de Pierró, per la pista de Prat de Pierró a Peguera. 
Xino-xano, arribem a una bassa artificial, on enllacem amb el Camí de l’Estany Negre. 
Prosseguim endavant i passem per un túnel, per continuar fins a la Pressa de la Font Grassa, corresponent a l’Estany de Lladres. 
Caminem ara pel GR 11-20, sense pèrdua, fins el refugi Josep Maria Blanc. 
Fem nit en aquest refugi, idíl•lica i estratègicament situat entre l’Estany Tort de Peguera i l’Estany de Trullo. 
Al matí següent, reprenem la caminada, passem pel costat del preciós Estany Negre i per una passarel•la metàl•lica continuem en direcció a la Collada de Monestero. 
No cal dir, que la ruta es exageradament fotogènica, amb tot un seguit d’estanys i vistes alpines de primer ordre. 
Passem propers a l’Estany de la Coveta i l’Estany de la Llastra, tot fruint de les magnifiques vistes. 
Més endavant, arribem a una cruïlla on abandonem el GR 11-20, per dirigir-nos clarament cap a la Collada de Monestero. 
Propers al riu Peguera, deixem a mà esquerra l’Estany Gran de Peguera, mentre anem guanyant cota fins situar-nos a la Collada de Monestero. 
Punt d’anada i tornada per ascendir a l’estètic i airós Pic de Peguera. 
Des d’aquesta collada, el Pic de Peguera sembla inexpugnable per qualsevol de les seves costerudes canals. 
Per la pujada al Peguera, anem en diagonal, seguint les fites que ens duen a cercar el punt més feble.
Anem guanyant alçada, grimpant a estones, fins arribar a una xemeneia d’uns 10 metres aprox., únic traçat pel que s’ha de grimpar_escalar amb un seguit de passos de III+ com a molta dificultat. 
Superada aquesta xemeneia, continuem grimpant per un seguit de blocs, tot seguint les fites i/o sentit comú. 
Ens poca estona ens plantem al capdamunt, d’aquest estret, alpí, esquerp i airós cim del Pic de Peguera.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
El Pic de Peguera, també ostenta l’etiqueta afegida de sostre Comarcal del Pallars Jussà, dalt del cim hi ha una placa que ho testimonia. 
Per la baixada, desfem el camí de pujada, tot passant novament per la xemeneia, fins arribar un altre vagada a la Collada de Monestero. 
Fem un mos a la Collada de Monestero, mentre gaudim de les esplèndides vistes dels pics de Muntanyó, Mainera, Tuc de Saburó, Sudorn i Cresta de l’avió, entre molts altres. 
Comencem la davallada, seguint les marques de Carros de Foc, per una costeruda i terrosa pendent.
Atents a les marques, evitem en gran mesura transitar pel mig del caos (grans blocs de granit). 
Xau-xau, anem fent camí una bona estona, fins arribar l’Estany de Monestero. 
Prosseguim pel Prat de Monestero i els Fangassals, mentre la silueta dels Encantats va guanyant presencia. 
Arribem al gran i turístic Estany de Sant Maurici, que disposa d’una impressionant imatge dels Encantats, gran muntanya icònica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. 
Passem per sota de la pressa del llac de l’Estany de Sant Maurici, per una pasarel-la que ens situa a l’altre costat. 
Ara, continuem per la còmoda pista que circula pel GR-11, fins arribar a l’Ermita de Sant Maurici i Font de l’Ermita. 
Xino-xano, continuem pel GR-11 o Camí d’Espot a Sant Maurici una llarga estona, fins arribar al Prat de Pierró, punt de inici d’aquesta caminada. 

Breu: 
Una excel•lent caminada, per conèixer aquesta part del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Transirtarem per un alpí i captivador entorn de la Vall de Peguera amb els seus preciosos estanys i continuar per la, no menys, atractiva Vall del Monestero, que també disposa d’un seguit d'estanys de gran bellesa. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici , autèntica joia dels Pirineus. 
Tot plegat, hem estirat les cames, hem fet cim i hem gaudit enormement de la muntanya, en tots els sentits. 

Els caminants: Jesús i Josep

    Print Friendly and PDF

Puig de les Agudes  1976






El mirador de l’Olla de Vallter 

Desnivell: + 700 metres aprox. 

Distància: 8,00 Km. aprox. 

Punt de partida: Setcases. 
Per la carretera GIV-5264 arribem a Setcases i estacionem el vehicle en l’ample aparcament que hi ha al costat de la pròpia carretera. 
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Setcases, Pont d’en Xecó, Pont de Vall-llobre, GR-11, Pla d’en Just, Jaça d’en Rafael Roca, Pla de Lliens, Pla de les Bigues, Pla Rodó, Puig de les Agudes, Jaça de les Eugues, Camps del Bosc, Pont de Vall-llobre, Pont d’en Xecó, Setcases 

Recorregut: 
Sortim de Setcases pel Pont d’en Xecó i Pont de Vall-llobre, tot seguint el marcat GR-11 que ens duria fins a Molló i Beget. 
Xino-xano, anem guanyant cota per frondosos boscos que transiten pel Pla d’en Just. 
Prosseguim muntanya amunt, pel costerut GR-11 travessant boscos fins a la Jaça d’en Rafael Roca.
Arribats al Pla de Lliens, abandonem la pista per on caminem i per la dreta, enfilem per un costerut corriol. 
Arribem al Pla de les Bigues on abandonem definitivament el GR-11 que ens ha acompanyat tot el camí, per continuar per la dreta, cercant el llom de la carena. 
Xino-xano, transitem per extenses pastures, propers al tancat pel bestiar, amb unes vistes esplèndides.
Passem pel Pla Rodó i en un tres i no res, ens plantem al capdamunt del Puig de les Agudes. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Moment de fruir de les amplies i generoses vistes, des d’on podem distingir clarament els cims de Comabona, Puig de les Borregues, Gra de Fajol, Pic de la Dona, Bastiments, Pic de Freser i Pic de l’Infern entre molts altres. 
Desprès de la contemplació, reprenem la caminada i comencem a davallar pel mig de les pastures, sense marques ni fites. 
Davallem directament, sense contemplacions, per la Jaça de les Eugues i els Camps de Bosc. 
Anem a cercar el inici o final d’una pista, on l’enllacem per continuar cap a la dreta. 
Prosseguim per la pista esmentada, fins enllaçar amb el GR-11, per on desfem el camí de pujada fins a Setcases. 

Breu: 
Una matinal que ens duu fins un cim amb unes agraïdes vistes panoràmiques de l’Olla de Vallter. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més, cada recó dels Pirineus. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una profitosa jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

          Print Friendly and PDF

el Calderer / Pedraforca
via Estasen [original] IV+




La gran via clàssica que marcà el inici de l’escalada al Pedraforca 

Berguedà / el Calderer [Pedraforca] / via Estasen [original] 

Punt de partida: Mirador de Gresolet. 
Des de Saldes prenem la carretera del Mirador de Gresolet que ens duu fins el Mirador de Gresolet, on estacionem el vehicle. 
Veure punt de partida a Google Maps.  

Aproximació: 2 hores aprox. 
Des del Mirador de Gresolet seguim les marques de PR, fins el refugi Lluís Estasen. 
Continuem pel PR o Camí del Coll de Verdet fins un gran bloc enmig del camí. 
Abandonem el PR i enfilem muntanya amunt, grimpant pel torrent fins que trobem 2 trams de corda. 
Les cordes ens duen directament al inici de la via. 

Llargs: 
L0 35 m IV – 100 m caminada – 50 m grimpada 
escalem una placa força polida 
caminem 100 metres i grimpem 50 metres fins situar-nos rere el Dit de Riambau
veurem escrit ESTASEN amb pintura verda, que marca el inici de la via oficialment
L1 40 m IV / III+ 
primer llarg oficial de la via, escalem recte fins un arbre on muntem reunió. 
L2 35 m III / IV /III 
continuem escalant recte i més endavant la fletxa ens mena cap a l’esquerra
muntem reunió amb un pont de roca amb cordino i reforçat amb un alien. 
L3 30 m IV+ / IV / III 
sortim recte amunt per una petita fissura on trobarem 3 pitons 
muntem reunió amb un clau i un pont de roca 
L4 30 m IV / IV+ 
llarg essencial de la via, flanqueig aeri amb un pati impressionant anomenat “el Pitó de l’Estasen” 
muntem reunió amb dos pitons 
L5 35 m II 
sortim per una canal fins una mena de circ, anomenat “el Jardí”
L6 100 m II 
grimpem a l’ensemble propers a la gran fissura fins trobar el primer pitó, on mumten reunió
L7 35 m IV+ / IV 
escalada per una placa amb algun pas prou fi, fins el llom de la cresta 
L8 40 m II 
continuem pel llom de la cresta fins una mena de collet 
L9 40 m III+ / IV 
davallem un xic per continuar escalant per una rampa prou malmesa, fins una mena de replà 
L10 150 m aprox. III / II 
sortim per la via “original” per un llarg prou llargarut
sense reunions grimpem per la canal, sense pèrdua, fins sortir al capdamunt del Calderer 

Descens: 2 ¼ hores aprox. 
Continuem per la cresta en direcció al Pollegó Superior fins una primera instal•lació amb una cadena que ens ajuda a baixar per una estreta canal molt dreta, que finalitza amb un tram de corda. 
Remuntem un xic per cercar la segona instal•lació, costa una mica de veure, amb una cadena que ens deixa al peu d’una canal. 
Davallem per aquesta canal prou descomposta, fins enllaçar amb la tartera que prové de l’enforcadura.
Al final de la atrotinada tartera, girem cap a l’esquerra i continuem pel marcat camí fins al refugi Lluís Estasen. 
Només ens resta desfer el camí fins el Mirador de Gresolet. 

Breu: 
Escalada que s’ha de fer un cop a la vida, segons diuen. 
Clàssica entre clàssiques, la “Estasen” es la via més clàssica del Pedraforca i la via que marcà el inici de l’escalada al Pedraforca.. 
Una via prou exigent físicament, doncs tot plegat s’ha d’invertir unes 10 hores aprox. de cotxe a cotxe. 
La via majoritàriament està desequipada, oferint una escalada d’aventura, tot i les marques de color verd.
Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada d’escalada en un entorn excepcional. 

Cordada: PeP & PeP

        Print Friendly and PDF