Muntanya dels Àngels (Puig Alt)  485
Montigalar  464






La Muntanya dels Àngels, el punt culminant de les Gavarres gironines 

El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà. 
El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb les Muntanyes de Begur, l'extrem septentrional de la serralada litoral catalana. 
Té la forma d'un gran arc que s'obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 km², repartits per una vintena de municipis. 

Desnivell: + 570 metres aprox. 

Distància: 15,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Coll de Portell. 
Des de carretera C-65, abans d’arribar a Quart, prenem la carretera GIV-6441 en direcció a Montnegre.
Arribats al Coll de Portell, ubicat al quilòmetre 10 aprox., entrem perf la pista que s’enfila a mà esquerra i en 15 metres aprox. trobem un petit replà on podem estacionar el vehicle. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Coll de Portell, Camí de Montigalà, trencall, el Rissec, Serra de Ca l’Estiu, Puig d’en Llac, Coll de Portell, Muntanya dels Àngels (Puig Alt), El Surolí, Camí de Can Vinyoles Vell, el Montnegre, Pla de Llagostera, pasa tallat, Planes de Ca n’Estivalca, Montigalar, Balcó de les Bruixes, trencall, Camí de Montigalà, Coll de Portell 

Recorregut: 
Comencem a caminar per l’ample pista en clara direcció Nord, pel Camí de Montigalà. 
Més endavant, abandonem la pista i continuem per un corriol que va davallant fins el Rissec. 
Creuem aquest petit torrent i pel davant mateix, prenem un corriolet que puja sense contemplacions.
Sortim a una pista per la que continuem muntanya amunt, transitant per la Serra de Ca l’Estiu. 
Pas a pas anem guanyant cota i passem pel costat del Puig d’en Llac per anar regirant cap a l’esquerra.
Un xic més planerament anem flanquejant cap a l’Oest fins el Coll del Portell. 
Més endavant, creuem la carretera GIV-6703 i de l’altre costat continuem fins arribar al capdamunt de la Muntanya dels Àngels, també anomenada Puig Alt. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Dalt del cim hi ha el Santuari dels Àngels, que aprofitem per fer una visita al seu interior. 
Tot seguit, abandonem el Puig Alt per un camí que ronda proper a la carretera GIV-6703. 
Arribem al testimoni homenatge del Surolí, barreja de surera i alzina de les Gavarres, que actualment no existeix. Aquest Surolí fou testimoni d’una historia d’amor, segons compta la llegenda. 
Seguidament, creuem la carretera GIV-6703 i davallem per una pista en que transita pel Camí de Can Vinyoles Vell. 
Xau-xau, caminem planerament pel mig del Montnegre, un paisatge de boscos, d’alzines, suros i arbres de fulla fosca que han donat nom a aquest racó d’aquestes muntanyes de les Gavarres. 
Caminem i passem pel Pla de Llagostera i més endavant, abandonem la pista per un camí que ronda per l’esquerra. 
Antigament es passava pel costat de Ca n’Estivalca, però a data d’avui, el camí esta barrat amb clares advertències de que es tracta d’un camí privat. 
Això fa que hem de donar una petita volta afegida per sortir passat aquesta (privada) ubicació.
Prosseguim la caminada per la pista que ronda per les Planes de Ca n’Estivalca. 
Passem pel costat del Petit Montigalar i més endavant, abandonem la pista i prenem un corriol que ens duu, sense pèrdua, fins al capdamunt del Montigalar. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Fem un mos mentre fruïm de les esplèndides i amplies vistes de l’Empordanet, Massís del Montgrí i les Illes Medes entre d’altres. 
Tornem al camí i continuem en clara davallada fins l'obert i exposat Balcó de les Bruixes. 
Un ventejat balcó que també ens ofereix unes airoses i fantàstiques vistes de l’entorn. 
Seguidament, tornem uns metres enrere i prenem un corriol prou atrotinat, que davalla tot dret. 
Sortim a una antiga pista i continuem per la dreta fins enllaçar amb la pista i camí d’anada. 
Ara només cal desfer el camí per aquesta còmode pista que planeja fins on tenim estacionat el vehicle. 

Nota:
(1) El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. 
És al cim del Puig Alt o Muntanya dels Àngels, al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès). 
El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins. 
Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar. 
L'edifici és una obra inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Breu: 
Bona caminada que ronda per les Gavarres Gironines amb un paisatge 100% mediterrani i unes vistes privilegiades del Empordanet entre moltes altres. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

          Print Friendly and PDF

XLVIII Embardissada






L’Embardissada, molt més que una caminada 

L’Embardissada és el segell identificatiu del Centre Excursionista d’Olot i un dels clàssics de l’excursionisme català. 
Aquesta marxa per l’Alta Garrotxa neix al maig del 1978, tot i que des de la tercera edició que es celebra a l’abril. 
La seva singularitat és que discorre gairebé tota per camins.
I això que és un atractiu pels participants, és a la vegada una dificultat per a l’organització perquè, prèviament a cada edició, hi ha molta feina a estassar i recuperar camins.


Desnivell: + 755 metres aprox. 

Distància: 20,15 Km. aprox. 

Punt de partida: Hostalnou de Bianya. 
Entre Sant Joan de les Abadesses i Olot, per la carretera N-260, arribem a l’Hostalnou de Bianya. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Hostalnou de Bianya, Sant Valentí de la Cau, Pedró de Sant Tomàs, Malforat, Sant Martí del Clot, Hostalnou de Bianya 

Recorregut: 
Aquesta edició XLVIII, estrenem lloc de sortida: Els Morrals d’Hostalnou de Bianya.
En altres edicions s’havia sor tit del terme municipal de la Vall de Bianya, però mai des d’aquest indret.
En aquesta edició ens movem entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac ja que una part del recorregut transcorre per la Serra d’Amont i Sant Tomàs. 
Aquesta edició combina de forma bastant equitativa paisatges agrícoles i forestals ja que al fons de la Vall de Bianya trobem un mosaic agrari on predominen conreus com els farratges i l’emblemàtic blat de moro, que per aquestes dates encara no ha nascut, però ja es pot intuir els camps on es cultivarà. 
Quan ens enfilem cap a la muntanya, deixem enrere la terra conreada per endinsar-nos a un dens bosc d’alzines que ens recorda la importància del carboneig que va tenir aquest indret abans de l’aparició dels combustibles fòssils. 
També trobem unes pedres molt curioses que semblen tretes de les construccions maies, inques o asteques, però que no tenen res a veure amb aquestes cultures. 
El que si que trobem són elements de la cultura cristiana com padrons i ermites que ens porten a una època on la fe era més present que avui dia. 
Si en voleu saber més del patrimoni natural i arquitectònic que trobareu a l’Embardissada us convidem a ampliar la informació al llibret digital i descobrir l'itinerari tot seguint el mapa.

Breu: 
Una caminada perfectament organitzada, amb els necessaris avituallaments, que permet gaudir d’aquesta ruta que transita per indrets d’enorme bellesa de l’Alta Garrotxa, entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac. 
Cal destacar la carena de Sant Tomàs on hi ha un excel•lent mirador cap al nord, cap a la vall del Bac i cap a les muntanyes de l’Alta Garrotxa (Talló, puig Ou, Montmajor, Montpetit, Comanegra, Bestracà, Ferran, Bassegoda...) amb el massís del Canigó, el Costabona, les muntanyes d’Ulldeter, serra Mirador des de la Pedra Blava - Volcans la Garrinada i Montsacopa, Cavallera i el Taga al fons. 
Tot plegat, hem gaudit d’aquesta, entre d’altres caminades que permeten conèixer el territori en profunditat i al mateix temps estirar les cames una bona estona. 

Els caminants: Anita, Gilbert, Josep, Mercè, Mònica, Rafa, Salut i Xavi

            Print Friendly and PDF

Meridià Verd  /  La Roca del Vallès - Ocata






La darrera etapa del Meridià Verd que creua la Serralada del Litoral 

Aquest itinerari, que permet creuar transversalment, de nord a sud, el Parc de la Serralada del Litoral, és la darrera etapa d'una ruta molt més llarga que segueix -el més fidelment possible- l'anomenat Meridià Verd. 
Aquest meridià, que uneix Dunkerque amb Barcelona passant per París, serví, l'any 1799, per establir la longitud del metre i, en conseqüència, el Sistema Mètric Decimal. 

Desnivell: + 495 metres aprox. 

Distància: 19,45 Km. aprox. 

Punt de partida: La Roca del Vallès. 

Ruta: 
La Roca del Vallès, Dolmen de Can Planes, Pedra de l’Escorpí, >Font de la Mansa, Coll de Sant Bartomeu, Sant Bartomeu, Mas Cellecs, Plana del Fum, Menhir de Cal Camat, Roca d'en Toni, Creu d’en Boquet, Surera Molinera, Font de Sant Mateu, Sant Mateu, Coll de Gallemí,La Plana del Mal Temps, trencall, Cementiri de Teià, Teià, Riera de Teià, Ocata 

Recorregut: 
Sortim de l’Ajuntament i transitem pels seus carrers en direcció a Rocatomba, on s’inicien el camins SL-C 137 (Ruta prehistòrica II Can Planes), PR-C 36 i la Ruta del Meridià Verd. 
Anem entrant en matèria i en poca estona arribem al Dolmen de Can Planes.
Seguim en clara direcció Sud i entrant pels frondosos boscos de la Replana de Can Planes, passem pel costat de la Pedra de l’Escorpí. 
Més endavant, ens desviem monemtaneament per anar a veure la bonica Font de la Mansa. 
Tornem al camí per continuar caminant pel mig del Bosc de Ca l’Argent fins enllaçar amb el GR-92. 
En suau i mantinguda pujada, passem pel Coll de Sant Bartomeu que dona pas a l’Ermita de Sant Bartomeu. 
Continuem pel Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu transitant pel Bosc d’en Pere. 
Prosseguim pel mateix camí, sempre ben indicat, fins al Menhir de Can Camat. 
Sense deixar el camí, passem pel costat del Turó de Banús i continuem fins al Dolmen de la Roca d’en Toni. 
Seguim la caminada fins la Creu de Can Boquet on hi ha un centre d’informació. 
Seguim avançant pel propi camí tot deixant el Turó de Pedrells a la nostra dreta fins la Surera de la Molinera. 
Mantenim el pas pel mateix camí i ens apropem a veure la Font de Sant Mateu i continuar fins a la bonica ermita de Sant Mateu. 
Seguidament, passem pel Coll de Gallemí on abandonem el GR-92 per començar a davallar decididament pel La Plana del Mal Temps. 
Passem pel costat del Turó d’en Baldiri i més endavant, atents, prenem el camí de la dreta obviant el camí de l’esquerra que ens duria cap a Premià de Mar. 
En endevant, la ruta esplèndidament senyalada fins aquest punt, misteriosament deixa d'estar senyalada fins a l'entrada de Teià.
La pista baixa decididament mentre ens ofereix unes vistes excepcionals del Maresme i de la Mar Mediterrània. 
Anem davallant i passem pel costat del cementiri de Teià per entrar a la població de Teià. 
Caminem els últims llargs metres per la carretera de Teià, propera a la Riera de Teià. 
Arribats arran de mar, passem per un pas subterrani per poder arribar al monòlit que testimonia el Final del Meridià Verd. 

Nota:
(1) El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. 
El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. 
En concret, és el meridià situat a 2° 20′ 14,025″ a l'est del meridià de Greenwich. 
A la platja d'Ocata del Masnou hi ha un monòlit commemoratiu a pocs metres del mar. 

Breu: 
Interessant ruta que travessa integrament la Serralada del Litoral des de La Roca del Vallès fins a Ocata.
El Meridià Verd és molt més que un simple itinerari, és el fil conductor que ens connecta amb la història.
Avui no fem cap cim, però hem fruït de tot l’entorn d’aquest esplèndid Parc de la Serralada del Litoral. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una profitosa jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè. 

        Print Friendly and PDF