Punta Pericana  1047
la Mola  964
Toll de l’Ou
Pi de la Carabasseta






Trescant pels Graus del Montsant

El Montsant és tot un símbol pel Priorat i les comarques tarragonines. 
No es tracta de la muntanya més alta ni tampoc és la més extensa, tanmateix, la força de la seva orografia és inqüestionable. 
És tracta d'un massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics.

Desnivell: +740 metres aprox. 

Distància: 10,70 Km. aprox. 

Punt de partida: Santa Magdalena de Ulldemolins. 
Situats a Ulldemolins, des del Carrer del Montsant, prenem la carretera asfaltada o Camí de les Ermites que ens duu directament a Santa Magdalena. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Santa Magdalena, Camí vell de Ulldemolins a la Morera del Montsant, Camí de la Cova del Corb, Cova del Corb, Grau de la Roca del Llençol, Grau del Parral, pla de roca, Cova del Caterí, Punta Pericana (1), petit Grau, Coll de la Mola, la Mola, Coll de la Mola, Camí del Parral, enllaç GR-171, Camí del Toll de l’Ou, Toll de l’Ou (2), Camí del Toll de l’Ou, enllaç GR-171, Camí del Toll de l'Ou, GR-171, Pi de la Carabasseta (3), Grau de Sant Antoni, Sant Antoni, Santa Magdalena 

Recorregut: 
Continuem per la mateixa pista o Camí vell de Ulldemolins a la Morera del Montsant fins que trobem un trencall, a mà dreta, que ens mena cap al Grau de la Cova del Corb. 
En mantinguda pujada anem fent via fins el trencall que per la dreta ens apropa a la Cova del Corb. 
En poca estona ens plantem a la Cova del Corb i fem una ullada per aquesta balma obrada.
Tornem al camí que havíem abandonat i continuem amunt pel Grau de la Roca del Llençol i seguidament pel Grau del Parral fins sortir al capdamunt de la carena. 
Amb bones i amples vistes de la Serra Major, avancem fins un pla de roca on trobarem una gran fletxa, feta de pedres, que ens marca la direcció a seguir. 
Xino-xano, caminem planerament fins arribar a l’enorme Cova del Caterí. 
La cova, de fet, és una balma grandiosa des d’on es contempla bona part de la Serra Major i la profunditat del Barranc dels Pèlags.
Seguim el camí i en poca estona ens situem a la propera e incomunicada Punta Pericana (2). 
- o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o -
ATENCIÓ = 
Temps enrere, a la base i al costat d’una alzina, havien tres esglaons de ferro i una cadena dividida ens tres trams, que donaven l’accés de pujada al capdamunt de la Punta Pericana. 
A data d’avui, esta totalment desequipat i la pujada requereix de passos d’escalada amb cert grau d’exposició. 
- o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o - o -
Desprès de l’estudi i contemplació, reprenem la caminada, passem per la estreta i característica escletxa per continuar avançant en direcció a la Mola. 
Baixem per un petit Grau i seguim fins el Coll de la Mola, punt d’anada i tornada. 
Ens apropem al cim de la Mola, cim planer i sense gaire atractiu, però que disposa d’airoses i privilegiades vistes de tot el que ens envolta. 
Tornem al Coll de la Mola i seguim en davallada fins enllaçar amb el Camí del Parral. 
Per la dreta prosseguim fins enllaçar amb el GR-171, punt d’anada i tornada al Toll de l’Ou (2).
Continuem baixant fins un rètol que, per la dreta, ens encamina en poca estona al Toll de l’Ou (2).
Gaudim de l’observança d’aquest bonic paratge natural una bona estona i retornem al punt que havíem abandonat. 
Seguim pel Camí del Toll de l’Ou o GR-171que voreja la paret de la vessant Oest de la Mola. 
Xau-xau, sense pèrdua, en mantinguda pujada avancem còmodament pel GR, amb vistes de la Punta Pericana, una bona estona fins el popular Pi de la Carabasseta (3). 
Desprès del repòs i de fer un mos sota la minsa ombra del Pi de la Carabasseta (3), seguim per l’esquerra en direcció a la Punta dels Pins Carrassers. 
En poca estona arribem al Grau de Sant Antoni i comencem a davallar decididament. 
Sense presa, però sense pausa, anem fent camí fins sortir a Sant Antoni. 
Seguidament, per la dreta, continuem còmodament fins a Santa Magdalena. 

Nota:
(1)   La Punta Pericana, la FEEC la va donar de baixa en el llistat “100 cims un repte d’altura”.
Segurament, no ho hi pogut constatar, fora per la desinstal•lació de la ferralla que hi facilitava l’accés al capdamunt. 
(2)   El Toll de l'Ou és un dels llocs més singulars del Montsant. 
Està situat al Barranc dels Pèlags i sol tenir aigua gairebé tot l’any. 
Format per diverses bassetes excavades a la roca i unides per petites cascades, és un lloc molt visitat, especialment a la primavera i a començaments de l’estiu. 
(3)   El Pi de la Carabasseta es un exemplar de pinassa que es troba just dalt la carena, la qual cosa el deixa a mercè del vent que de manera quasi diària bufa fort als vespres, modelant d'aquesta manera la seva forma. Podem observar també que està travessat de dalt a baix per un llamp. 
El nom de Carabasseta sembla tenir el seu origen a la tradició que tenien els caminants de parar en aquest indret a beure aigua de les seves carabasses, les cantimplores de l'època. 

Breu: 
Una caminada que ronda per un terreny de gran bellesa, molt recomanable en tots els sentits.
Congostos, graus, formacions, baumes, boscos, coves, pins, vistes, ermites, camins i tot un seguit d’ingredients que fan una caminada molt interessant. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes del Montsant.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jesús i Josep

        Print Friendly and PDF

els 7 turons de Barcelona






Com els 7 turons de Roma, Barcelona també compta amb 7 turons 

Els turons barcelonins, son uns perfectes pulmons verds per a la gran ciutat. 
Cada monticle de la ciutat comtal té una personalitat i una història diferent, amb activitats per a tots els gustos. 
Els més coneguts són els Tres Turons, una denominació que engloba el Turó de la Creueta del Coll, el Turó del Carmel i el Turó de la Rovira i que arrossega un pla encallat per convertir-los en un parc conjunt. 

Desnivell: + 445 metres aprox. 

Distància: 10,60 Km. aprox. 

Punt de partida: <M> Vilapicina 

Ruta: 
Turó de la Peira (1), Turó de la Rovira (2), Turó del Carmel (3), Turó la Creueta del Coll (4), Turó de les tres Creus (5), Turó de Putxet (6), Turó de Monterols (7) 

Recorregut: 
(1)  Turó de la Peira = El turó per al futbol i l’oci 
El Turó de la Peira amb una alçada de 138m. dona el nom al barri que té a la falda, integrat al districte de Nou Barris. 
Hi podem descobrir el parc amb el mateix nom, que al capdamunt té una creu de ferro i vistes panoràmiques. 
Al fossar de l’antiga pedrera s’ha construït un camp de futbol seguint el model de la Foixarda a Montjuïc.
El parc també disposa d’espais per a jocs infantils, tenis de taula, pipicans, itineraris per a jòguing, taules i bancs. 
(2)  Turó de la Rovira = El turó amb més història 
El Turò de la Rovira amb una alçada de 267m. força conegut perquè és on hi ha el Parc del Guinardó i els famosos búnquers del Carmel, les bateries antiaèries que la República va instal•lar per fer front als bombardejos que sofrí Barcelona a partir del febrer de 1937. 
Així, el cim del Turó ara està coronat per una plataforma d’antiaeris que formaven part de la defensa activa de la ciutat durant la Guerra Civil. 
És un indret ben conegut pels barcelonins i els guiris que s’hi apropen per veure com es pon el sol. 
En aquest turó també trobem el Parc del Guinardó, un dels primers parcs municipals de Barcelona on hi ha la font del Conte i un dels jaciments ibèrics més importants del terme municipal. 
Un turó ideal per als amants de la història. 
(3)  Turó del Carmel = El turó dels turistes 
El Turó del Carmel o Turó d’en Mora (per una antiga casa pairal) també és conegut com “la muntanya pelada” pels veïns i veïnes del barri, perquè gairebé no té vegetació al capdamunt. 
És el més alt amb 289m sobre el nivell del mar. 
El nom actual del turó prové del nom del santuari ubicat al vessant oriental, construït a mitjans del segle XIX. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 
Aquí és on hi ha el Park Güell, el Parc del Carmel i els Jardins de Juan Ponce. 
Així, aquesta muntanyeta és la predilecta pels turistes que visiten la ciutat i van darrere de les atraccions turístiques com el conegut parc que Gaudí va dissenyar-hi.
(4)  Turó de la Creueta del Coll = El turó dels amants de l’art 
El Turó de la Creueta del Coll compta amb una alçada de 245m. 
També és conegut com a Turó d’en Falcó, pel nom d’una masia propera, avui desapareguda. 
Antigament contenia una pedrera que avui constitueix el parc de la Creueta del Coll, tan singular que té una piscina. 
Fou un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que s’inaugurà l’any 1987 aprofitant l’espai deixat per l’explotació de pedra. 
Aquest parc alberga dues obres d’art per als amants de les escultures modernes.
D’una banda, un alt monòlit de ferro, l’Escultura, d’Ellsworth Kelly. I suspesa sobre la piscina, una coneguda obra de Chillida anomenada Elogi de l’aigua. 
A més el parc, a dalt de tot, disposa d’una zona de pícnic des d’on es gaudeix d’una bona vista de la ciutat.
(5)  Turó de les Tres Creus: El Turó del calvari 
Al punt més alt del Park Güell, s'aixeca el Turó de les Tres Creus, a la localització que Antoni Gaudí volia culminar la seva obra al parc amb la construcció de la capella. 
A causa d'uns problemes, no es va poder construir la capella i va optar per erigir un monument representatiu del Calvari que s'inspira en construccions prehistòriques. 
(6)  Turó del Putxet = Un turó per admirar el verd 
A l’altre cantó de la ciutat trobem el Turó del Putxet, amb una alçada de 183m. 
També té un parc, els Jardins del Turó del Putxet. 
Disposen d’un mirador, un observatori geodèsic i una estació meteorològica al cim, així com una zona de pícnic, una àrea de jocs infantils, una àrea per a gossos, pistes de petanca, taules de ping-pong i serveis públics. 
Els camins són de macadam, rodejats d’una exuberant vegetació, preferentment de tipus mediterrani. 
La gran varietat de vegetació el converteix en el lloc ideal per als amants de la botànica. 
(7)  Turó dels Monterols = Un turó per sentir ocells 
El Turó de Monterols (127m), ha quedat completament engolit per la trama urbana, si bé hi ha el Parc de Monterols al damunt. 
El turó era propietat de la família Gil, que van urbanitzar els seus vessants però no el bosc-jardí de la finca mare. 
La zona més escarpada es va salvar de l’edificació l’any 1940 quan l’Ajuntament de Barcelona va comprar-la i va inaugurar el parc de Monterols, format per una successió de terrasses enllaçades amb un camí circular. 
Arbustos frondosos aïllen el parc i la seva fauna: és molt fàcil sentir-hi el concert dels ocells. 

Breu:
Caminada 100% urbana que enllaça els diferents turons de Barcelona. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més tots els racons d'aquesta ciutat comtal.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una entretinguda caminada.

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Puigdon  1207
Puig Cornador  1229






Trescant entre les comarques del Lluçanès i del Ripollès 

El Puigdon s’ha convertit en el cim més alt de la nova comarca del Lluçanès. 
El Puig Cornador és una muntanya de 1.229 metres que es troba al municipi de Les Llosses, a la comarca catalana del Ripollès. 

Desnivell: + 450 metres aprox. 

Distància: 9,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Mas la Ferreria (Les Llosses) 
Des de la carretera C-17 prenem la carretera C-26, en direcció a Borredà, fins el petit nucli de cases de Les Lloses. 
Passem pel costat de l’ajuntament i en breu, prenem una pista cimentada a mà esquerra que en pocs metres ens duu al Mas la Ferreria. 
Estacionem el vehicle en un petit espai per a dos o tres cotxes, al costat del primer cobert que hi trobem.
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Mas la Ferreria, Sant Bernabé, Coll d’en Soler, Collet de les Bruixes, torre de comunicacions, Puigdon, Pla del Puigdon, Collet de les Bruixes, Puig Cornador, Coll Tallat, Coll Manegat, Santa Margarida de Vinyoles, pista, Collet de les Oracions, Sant Bernabé, Mas la Ferreria 

Recorregut: 
Continuem per la mateixa pista, deixant a mà esquerra el Mas la Ferreria i en poca estona arribem a la petita ermita de Sant Bernabé. 
En aquest punt, obviem la pista de l’esquerra que es per on tornarem i continuem per la pista de la dreta.
Xino-xano, en mantinguda i suau pujada, caminem sense pèrdua fins el Coll d’en Soler per continuar fins el Collet de les Bruixes. 
Punt d’anada i tornada al Puigdon, primer cim del dia. 
Seguim, doncs, per la dreta còmodament fins a una torre de comunicacions. 
En aquest punt tenim dos opcions, una seguir per un corriol poc traçat i desdibuixat o seguir per la pista que tot i donar més volta no s’embolica tant. 
Naltros, optem per tirar pel tros i en poca estona ens plantem al capdamunt del Puigdon. 
Sostre comarcal del Lluçanès, nova comarca aprovada el 21 de març de 2023 quan el Govern de la Generalitat aprovà el Projecte de llei pel qual es creava la comarca del Lluçanès. 
Seguidament, davallem, en sentis Est, per un corriol que més endavant regira per anar a cercar el Pla del Puigdon. 
Continuem pel llom de la carena, amb bones vistes d’Alpens i de la nova comarca del Lluçanès. 
Sense pèrdua, seguim pel mateix llom de la carena fins el segon cim del dia. 
En poca estona ens plantem al capdamunt de l’airós Puig Cornador. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 
Gaudim de les vistes de la comarca del Lluçanès, Pedraforca, Serra del Cadí, Puigsacalm i un munt de cims de la Vall de Núria, entre mols altres. 
Des d’aquet puig, ja es divisa Santa Margarida de Vinyoles, el nostre pròxim objectiu. 
Seguim en la mateixa direcció, ara en davallada, fins al Coll Tallat. 
Continuem en el mateix sentit Est, en suau i mantinguda pujada fins el Coll Manegat. 
En poca estona ens plantem al santuari de Santa Margarida de Vinyoles. 
Inclòs en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’edifici actual data del 1854 i es va aixecar amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de còlera. 
Podem veure una llosa gravada sobre el portal de l’església que diu “la por de la pesta me ha edificat 1854”. 
Després de la contemplació i del repòs, reprenem la caminada i uns metres més endavant, regirem a mà esquerra per continuar per una ample i còmode pista. 
Sense pèrdua, en sentit Oest, caminem en suau i mantinguda davallada fins al Collet de les Oracions.
Seguidament, la pista va fent ziga-zagues fins arribar a la pista que havíem obviat al inici de la caminada. 
Situats novament a Sant Bernabé, desfem el camí fins al Mas la Ferreria, on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Caminada molt ben trobada que ronda per un paisatge i boscos de gran bellesa.
Igualment caminarem força estona pel llom de la carena oferint-nos unes esplèndides vistes a totes bandes. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les comarques (en cas de nova creació).
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF