Sostre Comarcal de l’Alt Penedès
Desnivell: + 470 metres aprox.
Distància: 14,10 Km. aprox.
Punt de partida: Pontons.
Des de l’autopista AP-7, prenem la carretera BP-2121 i BP-2122 fins a Pontons.
Estacionem el vehicle en aquesta placeta, destinada a Mercat setmanal els Dimarts.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Pontons, Santa Magdalena, Camí de l’obaga dels Carbons, Puig de les Agulles, carretera dels Carbons, Puig Castellar, Poblat ibèric del Castellar, Serra dels Esgavellats, Puig de Solanes, Camí de Solanes, GR-172, Font del Tap, Cal Pigó de la Serra, la Carretera dels Carbons, Camí de la Serra, Cal Diable, Font del Molinot, Pontons
Recorregut:
Creuem la riera de Pontons i de l’altre costat, pugem fins a Santa Magdalena.
A continuació, en direcció Nord, pel Camí de l’obaga dels Carbons anem guanyant cota suaument.
Arribem a un trencall on un senyal ens mena cap al cim del Puig de les Agulles.
Pugem per aquest corriol, més costerós, fins al capdamunt del Puig de les Agulles.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
Igualment, (veure nota) el Puig de les Agulles es el sostre comarcal de l’Alt Penedès amb una cota de 841 metres.
Després de la contemplació del paisatge, amb Montserrat sempre present al horitzó, desfem el camí fins el trencall per on havíem enfilat cap amunt.
En breu, creuem la Carretera dels Carbons i seguim de l’altre banda, en direcció Nord-oest.
Anem guanyant cota i sense pèrdua, avancem fins plantar-nos al capdamunt del Puig Castellar amb una cota de 944 metres.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
Gaudim de les bones vistes que ens ofereix i seguidament, prenem un corriol que davalla fins el Poblat ibèric del Castellar a donar-li una ullada.
Tot seguit, anem davallant un xic, fins enllaçar novament amb el camí pel que havíem arribat des del Puig de les Agulles.
Ara, continuem en clara direcció Sud-oest, tot carenant per l’ample Serra dels Esgavellats.
Xino-xano, caminem còmodament pel llom d’aquesta serra, fins un trencall marcat amb fites.
Girem cap a l’esquerra i avancem per un fresat corriol fins al capdamunt del planer Puig de Solanes amb una cota de 914 metres.
Abandonem aquest cim, sense vistes, i comencem a davallar fins enllaçar amb el Camí de Solanes i/o GR-172.
En direcció Est, caminem sense pèrdua per aquest marcat camí fins a la Font del Tap.
Curiosa font, més que una font es una surgència amagada sota terra, que brolla lentament.
Prosseguim la caminada fins a Cal Pigó de la Serra, on prenem un corriolet força desdibuixat que davalla decididament.
Entre branques i branquillons, creuem novament la Carretera dels Carbons i de l’altre costat, continuem caminant pel Camí de la Serra.
Xau-xau, anem davallant per aquesta pista, passem pel costat de la casa rural de Cal Diable i seguim fins a la bonica Font del Molinot.
Ja per acabar, prosseguim davallant fins a Pontons, donant per acabada aquesta ruta circular.
Nota:
Dintre de l’Alt Penedès hi ha una extensa discrepància sobre quin es el sostre comarcal real.
D’una banda el Puig de les Agulles amb una cota de 841 metres i de l’altre banda el Puig de Solanes amb una cota de 914 metres.
Tot i ser aquest últim més alt, hi ha forces discrepàncies perquè es diu que aquest cim no hi es ben bé dins de la comarca de l’Alt Penedès, sinó dins de la comarca de l’Anoia.
Per sortir de dubtes, en cas de que algun dia s’esvaeixi quin dels dos ostenta la categoria de sostre comarcal, fem tots dos per si de cas i fins que en surti l’aigua clara.
Breu:
Una caminada per l’Alt Penedès a la recerca d’alguns dels cims més emblemàtics i d’alguns dels cims que formen part de la Marxa de Resistència dels “ 7 cims ”.
Discrepàncies a banda (veure nota), la ruta transita per vinyes, camps i boscatges diversos de gran bellessa.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Rafa.
