Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camins del Montseny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camins del Montseny. Mostrar tots els missatges

Castanyer de Can Cuc / PR-C 206






L’arbre monumental considerat com el més gros de Catalunya

Desnivell: + 385 metres aprox. 

Distància: 10,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Aparcament municipal del pantà de Vallforners. 
Per la AP-7 o per la C-17 ens apropem fins a la població de Cànoves.
A continuació, seguim les indicacions cap al pantà de Vallfornès. 
Primer per pista asfaltada i seguidament per pista de terra (en bon estat) arribem a l’aparcament municipal del Pantà de Vallfornès, on estacionem el vehicle. 
Cal saber que per accedir al aparcament, s'ha de pagar una taxa municipal al costat de la caseta de informació.
Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 
Aparcament, Pantà de Vallfornès, torrent de la Baga d’en Cuc, Camí del Castanyer de Can Cuc, Sot de la Baga den Cuc, Font de les Acàcies, Castanyer de Can Cuc, Bada d’en Cuc, Can Cuc, Font de la Moixera, Can Quintana, Turó de Sant Salvador, Can Morera, Can Pou, Can Puig, Can Balder, el Pas de Muntanya, Aparcament.

Recorregut: 
Comencen a caminar per la pista i PR-C 206, en clara direcció Nord, en suau i mantinguda pujada. 
En breu, albirem el salt d’aigua sobreeixidor del Pantà de Vallfornès, que recull les aigües de la Riera de Vallfornès, entre d’altres. 
Arribem a la presa per prosseguir passejant per la pista que voreja el Pantà de Vallfornès. 
Gaudim de les bones vistes, sobretot si el pantà és ben ple, com en aquesta ocasió. 
Arribats a la cua del pantà, ens enfilem per un camí que remunta pel Sot de la Baga d'en Cuc, a tocar del Torrent de la Baga d’en Cuc.
Anem guanyant cota, mentre fruïm d’aquest entorn amb frondosa vegetació i petits ressalts d’aigua. 
Més endavant arribem a la Font de les Acàcies, que recull les aigües del Sot del Malforat, on per un broc d’acer, brolla un rajolí d’aigua. 
En breu, girem cap a l’esquerra i seguim recte fins ubicar-nos prop del arbre que ens ocupa. 
Obviem la pista i davallem per l’esquerra, un xic, per plantar-nos davant l’imponent Castanyer de Can Cuc. Arbre monumental, amb 12 metres de circumferència i 17’5 m d’alçada. 
El tronc està buit, però encara i es viu, tot i que l’any 1936 va patir un incendi accidental que va obligar a tallar-li el tronc principal. 
Un cop finalitzada la visita, reculem fins la cruïlla de pistes, per seguir la caminada per la pista que s’enlaira per l’esquerra. 
La pista regira cap a la dreta un cop passat el Sot del Malforat i planeja per la Baga d’en Cuc. 
Xino-xano, anem fent camí, passem pel costat de Can Cuc fins a l’alçada de Sant Salvador. 
Anem a donar una ullada a aquesta església situada al Turó de Sant Salvador. 
Seguidament, no tornem a la pista per la que veníem i davallem per un camí en direcció Sud. 
Xau-xau, anem davallant una llarga estona, tot passat per Can Pou, Can Puig i Can Balder. 
Finalment, arribem al Pas de Muntanya, on enllacem amb la pista per la que continuem per la dreta, fins a l’aparcament. 

Nota: 
(1) El Castanyer de Can Cuc o Castanyer Gros de la Casa del Bosc (Castanea sativa) és un arbre monumental situat a l'indret de la Baga d'en Cuc (a 780 msnm) en el terme municipal de Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental), el qual és l'arbre més gruixut de tot Catalunya amb diferència. 
L'any 1960, un carboner va aprofitar la seua cavorca per instal•lar-s'hi durant un any i mig, la qual cosa dona una idea de la magnitud de l'interior de l'arbre. 
Aquest tipus de castanyer de tanta envergadura de soca pertany al grup dels arbres llavorers, la funció dels quals ha estat la producció de castanyes. 

Breu: 
Una curta, senzilla i bonica caminada que ronda per frondosos boscos i ressalts d'aigua, entre d'altres.
Una matinal que transita per una de les vessants del valuós Parc Natural del Montseny. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més raconades d’aquest esplèndid Parc Natural. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona caminada de muntanya. 

Els caminants: Gloria, Jesús i Josep

            Print Friendly and PDF

Turó del Pou d’en Sala  1265






Cota secundaria amb excel•lents vistes 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. 
Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. 
Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura. 

Desnivell: + 865 metres aprox. 

Distància: 14,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Club de Polo Sant Antoni. 
Bé des de Seva o des de Viladrau, per la carretera GI-520, entre els quilometres 4 i 5 anem a cercar el trencall que dona accés al Club de Polo Sant Antoni de Viladrau. 
Entrem uns metres pista per aquesta pista i estacionem el vehicle pel voltant. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Club de Polo, Collet de les Tres Termes, Pla de la Castanyeda, Serrat de l’Oriol, Turó de l’Oriol, Turó del Pou d’en Sala, Pedreres de les Navages, Turó de la Terma d’en Planes, Coll de Font Pomereta, Pla de les Lloses, Gorg Negre, Club de Polo 

Recorregut: 
Sortim en direcció Sud, vorejant el Club de Polo, caminant per l’ample pista fins que l’abandonem per la dreta, recte serà per on tornarem. 
Anem pujant suaument per la pista i obviem una primera pista per la dreta (continuem per l’esquerra) i més endavant obviem una segona pista per l’esquerra (continuem per la dreta) fins arribar al Collet de les Tres Termes. 
En aquest punt, continuem per un camí tot fent una mica de drecera, per sortir novament a una pista que ens duu en poca estona al Pla de la Castanyeda. 
Esplèndid racó ple magnífics castanyers mil•lenaris que transmeten una inquieta tranquil•litat.
Continuem per la pista en direcció Oest fins que la pista regira en sentit Sud-est enfilant el Serrat de l’Oriol. 
Atents, obviem primerament la pista de l’esquerra (continuem per la dreta) i seguidament obviem la pista de la dreta per continuar per un corriol a mà esquerra que remunta decididament. 
Sense pèrdua, seguim el corriol que remunta amb decisió i que ronda integrament per la carena del Serrat de l’Oriol, mentre un parell d’ovelles ens observen encuriosides. 
Passem pel Collet del Roure i un seguit de turonets sense definir fins al capdamunt del Turó del Pou d’en Sala. 
Un turó rodó coronat per una senyera, que ens ofereix unes esplèndides vistes de tot l’entorn. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC. Un repte que ens ofereix l’ascensió a un munt de cims que d’altre manera no hi pujaríem, sovint per desconeixement.
Després de la contemplació, continuem endavant i passem per les Pedreres de les Navages per anar a sortir a una pista. 
Seguim per l’esmentada pista fins a una cruïlla on continuem per l’esquerra.
Passem pel Turó de la Terma d’en Planes i prosseguim fins que abandonem la pista, atents, per apropar-nos per l’esquerra al Coll de Font Pomereda. 
Continuem en franca davallada, seguint el corriol que transita pel mig d’espectaculars fagedes. 
Arribem a un trencall, per la dreta continuaríem fins a Sant Segimon, i continuem davallant per l’esquerra propers al Torrent dels Rentadors. 
Xau-xau, anem davallant pel camí que ronda per mig de boscos de gran bellesa mentre passem pel Pla de les Lloses. 
Més endavant, arribem a un trencall, cal estar atents, que ens duu directament per la dreta al Gorg Negre. 
Una raconada d’una bellesa esplèndida amb un salt d’aigua i una petita bassa d’aigua transparent.
Reposem i gaudim del silenci mentre fem l’observació herpetològica d’una posta de Gripau comú.
Desfem el camí i tornem al camí que havíem abandonat anteriorment per continuar davallant. 
Xino-xano, caminem pel mig del frondós bosc fins arribem a una mena de plana on trobarem una tanca feta amb troncs gruixuts. 
Passem pel damunt de l’esmentada tanca i prosseguim endavant per una pista força atrotinada. 
Arribem a la cruïlla de pistes, on havíem continuat per la dreta al inici de l’anada, i seguim tot recte endavant fins on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Esplèndida caminada dintre del sempre espectacular massís del Montseny. 
Un ruta que ronda per alzinars, castanyers, fagedes, corriols, carenes, camins, torrents i salts d’aigua d’una bellesa exultant. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan preuat. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jesús i Josep

Print Friendly and PDF

Matagalls  1698
per l'obaga del Matagalls






Trescant per l’obaga del Montseny 

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. 
Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. 
Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes; i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m) i de les Agudes (1.705,4 m) pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera. Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, i que forma part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials. 

Desnivell: + 695 metres aprox. 

Distància: 12,20 Km. aprox. 

Punt de partida: Coll de Bordoriol. 
Per la carretera GIV-5201 si venim de Viladrau o Per la carretera BV-5114 si venim de Campins, arribem a l’estacionament de Can Bordoriol.
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Coll de Bordoriol, Font dels Pastors, Coll de Joan, Sant Francesc d’Assis, Camí de la Font dels Llops, Font dels Llops, Camí a Font Rupitosa, Font de l’Avet Blau, Font Rupitosa, Serrat dels Rocs, Coll d’Ordials, Serra dels Salaverts, Matagalls, Collet de l’Home Mort, Coll Pregon, Camí de Coll Pregon, Coll Sabènia, Coll de Joan, Sant Francesc d’Assis, Coll de Bordoriol 

Recorregut: 
Sortim de Coll de Bordoriol, en sentit Sud-oest, per la pista i en poca estona ens desviem a mà dreta per fer donar una ullada a la Font dels Pastors. 
Continuem, sense pèrdua, per la pista fins al Coll de Joan on hi ha una capelleta de Sant Francesc d’Assis. 
En aquest punt, obviem la pista de l’esquerra que es el camí de tornada, i seguim per la pista de la dreta o Camí de la Font dels Llops. 
Xino-xano caminem entre precioses i frondoses fagedes fins a la Font dels Llops. 
Continuem per l’obaga el Matagalls, pel Camí a Font Rupitosa fins la Font de l’Avet Blau i seguidament fins la Font Rupitosa. 
Esplèndides fonts, totes, que brollen neta, cristal•lina i refrescant aigua. 
No cal remarcar, també, la sensació d’assossec que es respira enmig d’aquests extraordinaris boscos. Avancem per la mateixa pista fins la seva fi, on regirem a mà esquerra per un corriol inicialment poc definit. 
Ara pugem per un costerut corriol que transita per la Serra dels Rocs, per terreny més esquerp, mentre es van obrint les vistes de Viladrau. 
Xau-xau, arribem al Coll d’Ordials on girem a mà esquerra per continuar per la Serra dels Salaverts. 
Ja es divisa la silueta dels Matagalls amb la seva omnipresent creu que el caracteritza. 
En poca estona, seguint el fil de la carena,ens plantem al capdamunt del Matagalls amb una cota de 1.698 metres d’alçada, cim que està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. 
Al cim es troba un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença primer al Coll Formic i actualment al nucli del Brull. 
Des del cim del Matagalls podem contemplar moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola, Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf, Santuari del Far, Cingleres de Tavertet...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes dels prepirineus, com el Montsec, les Guilleries i el Pedraforca. 
Desprès de fer un mos i de l’obligada contemplació, reprenem la caminada, en davallada i sentit Est fins el Collet de l’Home Mort. 
Abandonem la carena per davallar, endinsant-nos pel bosc, fins al Coll Pregon on podem observar un homenatge a Pau Casals.
Al nostre entendre, amb tots els respectes, no som partidaris d’anar omplint la muntanya de plaques, monuments i tota mena de simbolismes. Crec que s’hauria de vetllar, guardar, mantenir la natura en el seu pur i legítim estat. 
Obviem el camí de la dreta que ens duria al Coll de Sant Marçal i continuem per l’esquerra tot seguint la pista o Camí de Coll Pregon. 
Còmodament caminem per la pista fins al Coll Sabènia on cal estar atents, veure fites, doncs abandonarem la pista en breu per continuar per un corriol.
Un corriol que ens mena decididament fins al Coll de Joan i capelleta de Sant Francesc d’Assis. 
Només ens resta seguir la pista fins al Coll de Bordoriol on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Esplèndida caminada, ruta serena i tranqui-la, lluny de les transitades rutes que venen de Coll Formic i Coll de Sant Marçal. 
La caminada ronda per esplèndides fagedes i nombroses fonts que resten a l’obaga del Matagalls. 
El punt culminant el trobarem al cim, un cim de referència amb molta historia al darrere. 
Tot plegat, hem gaudit d’una bonica i tranqui-la caminada per aquestes contrades.  

Els caminants: Gloria, Jesús, Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Les Agudes
via Itzi  IV+




Una de les escasses vies d’escalada clàssica al Montseny 

Montseny / les Agudes / Via Itzi

Punt de partida: carretera BV-5114.
Per la carretera BV-5114, passat Santa Fe, deixem el vehicle al quilometre 23,8 en un petit estacionament per a tres vehicles aprox.
Veure el punt de partida a Google Maps. 

Aproximació: 50 minuts aprox.
Sortim enfront de l’estacionament per un corriol que s’enlaira decididament.
Seguim pel corriol esmentat, a estones poc definit, en forta pujada fins una tartera. 
Continuem propers a la tartera fins trobar un ressalt que grimpem fins l’aresta separada per dues canals.
En un arbre a peu de l’aresta trobarem l’inici de la via.

Llargs :
L1 30 m III / IV / IV+
sortim per l’aresta fàcilment per blocs fins el desplom que es supera amb un pas atlètic 
L2 40 m III / IV- / IV / IV+
continuem per unes plaques amb passos atlètics aïllats 
L3 30 m III / IV / IV+ / III
cerquem la ferma i vertical placa de la dreta 
L4 50 m II / III / IV
llarg un xic desdibuixat que es pot fer al gust fins sortir al capdamunt dels graons dels Castellets

Descens: 
Crestegem fins el proper cim de les Agudes, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.
Seguidament , baixem fins la collada Sesagudes i prenem el PR cap a Santa Fe.
Passem per la Font de Briançó i més endavant, abandonem el PR esmentat que continua per la dreta. Naltros continuem recte per una pista que s’endinsa per la Jaça de les Eugues.
Sense pèrdua, continuem fins la tartera per on havíem pujat i davallem per la mateixa fins a l’estacionament.

Breu: 
Al cim de les Agudes hi havíem pujat de moltes maneres, només ens faltava pujar-hi escalant.
Una via relativament fàcil, amb passos de més dificultat, idònia per iniciar-se en l’escalada de via llarga.
Via semi-equipada que disposa, sinó la desequipen, d’una assegurança en els passos més compromesos i d’una altre assegurança en les reunions.
Escalada amb bona roca força atractiva per l’entorn que l’envolta.
Tot plegat, hem gaudit d’una escalada plaent dintre de l’esplèndid Parc Natural del Montseny. 

Cordada: PeP & PeP

  Print Friendly and PDF

39a Caminada Matagalls - Vic






Caminada popular que coincideix amb la Fira de la Muntanya 

La Matagalls -Vic començava al 1986, any en que va començar a finalitzar a Vic. L’any 1988, quedaren prohibides les sortides des de el cim, no les que el travessaven. Des de llavors, la sortida es fa des de Collformic, fent part de la pujada al Matagalls, per a trencar a Sant Segimon. L’any 2001, que aprofitant que es feia I Fira de l'Alpinisme de Vic, esdevinguda un Saló de la Muntanya, es va començar a fer les sortides i arribades des del lloc del Sucre. 

Desnivell: (+) 650 metres aprox.  (-) 1.300 metres aprox.

Distància: 30 Km. aprox.



Punt de partida: Vic.
Per la carretera C-17 ens dirigim a Vic. Seguidament ens apropem fins al recinte firal El Sucre on estacionem el vehicle.

Ruta: 
Collformic - Camí de Collformic a Matagalls - Camí del Turó d’en Bessa - Camí de Sant Segimon - Coll de les Tres Creus - Coller de l’Estornell - PR C205 - Mare de Déu de l’Erola - Control Esmorzar - Collet dels Tres Termes - Carretera de Vic a Viladrau - Collet del Timonar - Control Collada de Mansa - l’Enclusa - Control Penedes - Riu Gurri - Pont del Remei - Recinte firal del Sucre 

Recorregut: 
Sortim des del Recinte firal del Sucre amb autocars que ens deixen a Collformic. Seguidament enfilem pel Camí de Collformic a Matagalls. El paisatge resta preciosament hivernal, doncs per la nit, una petita borrasca ha deixat el Massís del Montseny ben enfarinat.
Xino-xano, anem caminant i fruint de l’entorn fins el Collet de les Tres Creus, proper a Sant Segimon, per començar a davallar pel PR fins a la Mare de Déu de l’Erola. Seguim pel mateix PR fins passat Can Bosc i més endavant, abandonem el PR per continuar a ma esquerra , en direcció a la Sala i seguidament l’alzina de la Sala on es troba el primer control i esmorzar.
Continuem caminant i passem pel Coll dels Tres Termes fins travessar la carretera de Vic a Viladrau. De l’altre costat, seguim caminat fins passar pel Collet del Timonar. Xau-xau, anem fent via fins el segon control ubicat a la Collada de Mansa.
Continuem pel camí fins arribar a l’Enclusa, bonic turonet i punt geodèsic, que superem pel darrere amb una petita grimpada sense dificultat. Amb bones vistes d’arreu, seguim per un seguit de camins fins al tercer control del Penedes.
Seguim avançant, fruint del paisatge, creuem la carretera B-520 amb atenció i caminem tot passant propers a la població de Santa Eugènia de Berga. Sense defallir, ens anem aproximant a Vic i prenem un camí que ronda la llera del riu Gurri.
Fent ziga-zagues entrem a Vic, a estones pel marge del riu, fins que sortim pel Pont de Remei per anar a cercar el Recinte firal del Sucre.
A l’entrada de la Fira de Muntanya trobem l’últim control d’arribada on ens ofereixen una mica de piscolabis per acabar la festa. S’ha de dir que a l’arribada, a banda de la samarreta oficial, també ofereixen entrades gratuïtes per accedir a la fira esmentada.

Breu:
Interessant caminada que transcorre inicialment pel cor del Massís del Montseny per anar davallant, tot passant per diferents turons, fins entrar d’una manera pausada a la coneguda plana de Vic.
Bona caminada, ben organitzada i no gaire massificada per estirar les cames.
Tot plegat, hem gaudit d’una bona caminada i d’un excel•lent paisatge.

Els caminants: Josep i Josep Mª

Print Friendly and PDF