Segurament la cresta més estètica de l’Alta Ribagorça
Es tracta d’una cresta espectacular. La silueta de les agulles és realment captivadora i l’escalada franca i alpina, rodejada de llacs d’aigües turqueses i cims de gran bellesa.
Les Agulles de Travessani, la més alta de 2.733 metres d'altura, són un conjunt de roques agudes, d'aqui el nom d'agulles, que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Es tracta d'una succesió de dents de granit que s'aixequen sobtadament conformant la carena que, en direcció Nord-est, separa l'oriental Vall de Colieto de la Capçalera de Caldes. Estan situades sobre l'estany de Travessani, al Sud del Pic de Travessani (2574,7 metres), que podria ser considerat com la darrera agulla i punt culminant.
Aproximació: 3 hores i mitja aproximadament.
Des de l’Embassament de Cavallers prenem el sender que ens arriba, tot seguint els pals de fusta de color groc, fins al refugi de Ventosa i Calvell situat per damunt del preciós Estany Negre.
Continuem pel sender en direcció als Estanys de Colieto. Només una dotzena de metres més endavant hi trobem un cartell on s’ha d’abandonar el sender esmentat i trobar una mena de canal herbosa que es dirigeix cap a la primera agulla ja ben visible.
Després per camí no traçat anirem trobant alguna que altra fita que ens anirà redreçant mentre el corriol s’enfila. L’inici de la cresta està situat en un gran bloc pla just al peu.
Ressenya extreta d'Òscar Alemán (guia d'Alta Muntanya)
Descripció:
Des del peu del bloc s’escala per unes fissures paral•leles fins arribar a uns jardins penjants. Cap a l’Est la paret perd continuïtat, i cap a l’Oest les dificultats són majors i més verticals.
Ressenya extreta d'Òscar Alemán (guia d'Alta Muntanya)
Descripció:
Des del peu del bloc s’escala per unes fissures paral•leles fins arribar a uns jardins penjants. Cap a l’Est la paret perd continuïtat, i cap a l’Oest les dificultats són majors i més verticals.
Se segueix per terreny incert, buscant els passos més evidents, sortejant canals i blocs, fins arribar a una repisa on a la banda esquerra hi ha un marcat diedre, al mig un esperonet (IV), i cap a la dreta es pot evitar. De seguida s’arriba a la primera agulla, es destrepa amb facilitat fins a la primera bretxa.
Aquí l’itinerari comença a fer-se més obligat i més lògic. Es continua per un sistema de diedres i a poc a poc la verticalitat augmenta, el fil de la cresta és ampla encara i amb varies opcions. Anem fent per terreny de III i s’arriba al cim de la segona agulla.
D’aquí, ja hi ha una panoràmica més exacta del que queda de cresta i sobretot de l’escalada de la tercera agulla. Alhora, les possibilitats d’escapament disminueixen al tenir bons patis a banda i banda. Es destrepa per terreny fàcil però de seguida molt aeri, fins a una instal•lació de ràpel (un muntatge de spits i cable d’acer amb maillon), hi ha un petit passamans d’accés en un pont de roca (normalment precari) per l’estat de la corda que s’hi troba. Vint metres de ràpel vertical i ens arribem a la segona bretxa.
S’escala la tercera agulla per blocs fisurats (III), lleugerament per l’Est i a poc a poc emprenent el fil de la cresta fins al cim. El descens és en principi fàcil i poc després, algun pas de III i en pocs metres s’arriba a la tercera bretxa i a l’inici de l’escalada de la quarta agulla, que és la que presenta major dificultat i continuïtat.
Es fa un flanqueig cap a la dreta i es redreça lleugerament cap a l’esquerra on trobem uns murs verticals fisurats. S’escala per un petit esperonet (a mà esquerra) on hi trobarem un pitó que ens marca la direcció. Continuem prop d’un diedre on trobarem un altre pitó. Aquest tram d’escalada (IV, IV+), potser sigui la part de més dificultat tècnica. Seguim escalant (III+) fins a dalt de la quarta agulla.
Altre cop es destrepa amb precaució fins la bretxa que dona pas a la cinquena i última de les agulles. En aquest punt s’hi troba l’opció d’escapament amb una primera bona instal•lació de ràpel que ens porta a dalt d’una estreta i encaixonada repisa on hi trobarem la segona molt precària instal•lació del segon ràpel fins unes rampes herboses molt inclinades que haurem de prendre amb cautela.
Naltros degut que anàvem ja fora d’horari vam decidir prendre aquesta opció.
La cresta continua amunt una estona per fisures i diedres verticals (III+). Després resta un zona més horitzontal per arribar al cim i punt final on s’hi troben les instal•lacions de ràpel per concloure la cresta. Aquí s’acaba la travessa de les agulles, tot i que es pot continuar cap al pic de Travessani.
Descens:
Es baixa per una pala molt inclinada cap a l’est, per després vorejar tota la paret Est de les agulles i es torna a l’inici de la cresta on reprendrem el corriol cap al Ventosa i Calvell i seguidament fins a Cavallers.
Breu:
Una cresta espectacular, un perfil esmolat amb un caire molt estètic i alpí.
Descens:
Es baixa per una pala molt inclinada cap a l’est, per després vorejar tota la paret Est de les agulles i es torna a l’inici de la cresta on reprendrem el corriol cap al Ventosa i Calvell i seguidament fins a Cavallers.
Breu:
Una cresta espectacular, un perfil esmolat amb un caire molt estètic i alpí.
Envoltada de grans cims, entre els que podem citar el Pa de Sucre, la Cresta de Besiberris, la Cresta de Tumeneia, el Montardo, el Pic de Contraix, la Punta Alta i un grapat més de cims de gran bellesa.
Una cresta dura i exigent que presenta constantment una evolució sempre en sentit vertical.
El terreny permet posar-hi tota mena de ferralla per anar progressant adequadament.
Anys enrere, reposant al refugi del Ventosa desprès de pujar altres cims, ja em va quedar a la memòria fotogràfica aquesta silueta tan atractiva de les Agulles de Travessani.
El que no m’imaginava encara és que algun dia m’enfilaria pel damunt de les mateixes.
Tot plegat una jornada perfecta, gaudint en tot moment del que ens agrada i del que ens ha dut fins aquí, això només és una part de la nostra gran afició.
Evidentment hem de dir que és una cresta molt recomanable pels amants de l’alta muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada