Lo Piolet

Cresta fronterera amb esplèndides vistes del Principat i dels vessants feréstecs de l'Arieja

Situat a la parròquia d'Ordino, el Pic de la Font Blanca (o de Rialb) és amb els seus 2.906 metres, una de les set úniques muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres d'altitud. La seva carena és la frontera amb el departament francès de l'Arieja. És considerada pels muntanyistes una de les millors pales dels Pirineus.

Desnivell: + 1.150 metres aprox.

Distància: 13 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta:
Aparcament Vall de Sorteny - Riu de Rialb - Refugi de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Port de Siguer - Port Vell - Cresta - Pic de la Font Blanca - Portella de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Refugi de Rialb - Riu de Rialb - Aparcament Vall de Sorteny

Recorregut:
Sortim de l’aparcament per un camí que s’endinsa en direcció Nord proper al cabalós Riu de Rialb. Seguim avançant en lleugera pujada pel mig del bosc fins sortir al davant del Refugi (lliure) de Rialb. Continuem pel marcat corriol que remunta la vall mentre les vistes s’eixamplen i el sol comença a il•luminar les puntes de les muntanyes. Una estona més i arribem a un segon pont on hi ha una bifurcació amb indicadors.
Prenem el corriol de la dreta, en direcció Nord-est, que ens durà sense pèrdua al Port de Siguer. Xino-xano anem avançant pel corriol que puja amb decisió. Després d’una bona estona arribem al Port de Siguer que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’imponent Estany Blau encara a la ombra. Des d’aquest punt igualment podem divisar: la carena que ens durà a l’inici de la Cresta d’Arial i l’airós Pic de Thoumasset amb la seva pròpia cresta que tenim fitxada per una altre ocasió.
Girem cap a l’esquerra i enfilem la llarga carena que ens fa passar pel Port Vell i seguidament per uns prats inclinats intuïtivament i sense traça fins a l’inci de la cresta. Als peus de la cresta ens calcem els estris i afrontem la mateixa amb ganes de palpar roca.
La cresta presenta diversos trams verticals, alguns d’exposats i cavalcades, algunes aèries i exposades. Cal anar buscant el fil de la cresta tot cercant la línia més lògica. En un dels murs, potser de més compromís, trobem dos pitons per si fa falta assegurar i donar confiança. Naltros tot i portar els estris (cordino i algun que altre alien) no els hem empleat en cap moment, però això és molt subjectiu i cadascú ha de saber i tenir consciencia de on es fica.
Una ruta solitària on es palpa el silenci i el magnífic ambient de muntanya. Gaudint de l’escalada i/o grimpada anem trebaballant la cresta amb passos molt estètics i alpins. La cresta generalment disposa de bona roca excepte el tram final on cal evitar la canal central un xic descomposta.
Finalment arribem al Pic de la Font Blanca, magnífic mirador de tot arreu. Podem divisar la Pica d’Estats, Mont Valier, Pic de Tristaina, Pic de Cataperdís, Pic de l’Estanyó, Pic de la Serrera i un munt de reconeguts cims de gran bellesa. Després d’unes fotos pel record i un àpat per recuperar forces, ens reprenem la marxa.
En direcció Sud anem davallant propers a la carena pel camí i ruta que puja des de l’estació d’Ordino-Arcalis. Atents a una bifurcació, amb fites, hem d’abandonar l’esmentat camí i girar cap a l’esquerra , per anar a cercar la Portella de Rialb.
Ja fora de la ruta normal, una pronunciada baixada i un llarg flanqueig ens duen fins a la Portella de Rialb tot seguint les fites. Situats a la Portella esmentada girem cap a l’esquerra i comencem a davallar per la vall seguint les marques grogues.
Després d’una bona estona el camí, ben marcat, ens apropa al Riu de Rialb un altre cop. Ara cal anar desfent el camí passant pels mateixos indrets mentre la tardor ens envolta amb tot el seu ventall de matisos. Arribem a l’aparcament i fem el reconfortant ritual de treure’t les botes i calçar-te unes còmodes sabatilles.
El següent pas d’obligat compliment, ja sabeu que passa per anar a prendre una merescuda cervesa.

Breu:
Airosa i entretinguda cresta que ens duu al capdamunt d’aquest important cim andorrà.
Sempre he cregut que les crestes són la forma més alpina i elegant de conquerir un cim.
Una cresta fàcil i entretinguda que ens ha permès gaudir de la roca i de l’ambient de muntanya.
Un dia solejat ens ha ofert una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè