Puig Pedrós de Lanós 2842

---

Notable muntanya del Massís del Carlit 

Desnivell: + 1.100 metres aprox. 

Distància: 14,00 Km. aprox. 

Punt de partida: Estacionament de la Font Viva o de l’antic telefèric industrial de l’E.D.F. 

Entrem a Portè per la “Route des Lacs” i continuem per la pista asfaltada durant uns 3 quilometres aprox. fins a l’estacionament de Font Viva o de l’antic telefèric industrial de l’E.D.F. 

Durant els mesos d’estiu, entre les 9.00 i 18.00 hores, l’estacionament esta regulat i cal pagar un peatge, segons temporada i en efectiu. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Recorregut: 

Sortim de l'aparcament seguint un cartell de "Font Vives"que ens mena per un corriol molt fresat que es dirigeix a l'Estany de Font Viva. 

Un bonic corriol que ronda proper al Rec de l’Estany de Font Viva, que ens ofereix diversos petits i bonics salts d’aigua. 

Anem pujant pam a pam, fins que tenim la visual de l'estany de Font Viva a tocar. 

No ens apropem a visitar-lo i regirem a mà esquerra per un corriolet poc definit que transita per una zona herbada. 

En pocs metres, girem a mà dreta i enfilem muntanya amunt per un corriol que fent ziga-zagues en duu fins enllaçar amb el GR-7. 

En endavant, caminem més planerament i força estona fins arribar a pocs metres de la presa de l'estany de Lanós. 

Continuem per l’esquerra, pel camí que ens duria a la Portella de Lanós i més endavant prosseguim, per la dreta, per una mena de pista abandonada. 

Seguidament, anem flanquejant sense perdre cota fins posar-nos al costat del Rec de la Fada. 

Propers al rec, progressem muntanya amunt a voltes costerudament tot seguint les escasses fites. 

Xino-xano anem guanyant cota fins sortir a una mena d’altiplà amb vistes del cim designat. 

Desprès de creuar aquest altiplà, comencem a pujar amb decisió, tot seguint les escasses fites, per on ens sembli més adequada la progressió. 

Anem pujant pas a pas per aquest amuntegament de pedres que segurament li procuren el nom de "Pedrós" al cim. 

Ens dirigim al Puig Pedrós Sud que ostenta una major alçada, per pocs metres del la punta Nord.

Sense defallir ens plantem al capdamunt de Puig Pedrós de Lanós. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Envoltats d’una boira pixanera, no podem fruir de les comentades esplèndides vistes que disposa. 

La idea original era transitar per les tres puntes que li donen forma, però amb aquesta emprenyadora boira i amb el terreny xop, decidim per majoria tirar avall pel mateix camí de pujada. 

Arribem a l’altiplà citat anteriorment, tot sortint de la boira pixanera que ens envoltava. 

Seguidament, anem desfent tot el camí de pujada i tot just passat l’estany de Lanós el cel s’esvaeix un xic oferint-nos unes millors vistes de l’esplèndid entorn. 

Mentre anem fent el llarg flanqueig, podem escoltar i veure la brama d’uns cérvols que ronden propers a la llera del Rec de Lanós. 

Xau-xau anem davallant fins arribar a l’estacionament de la Font Viva. 

Breu: 

Esplèndida ascensió, malgrat la boira pixanera cimera que ens ha espatllat l’encant de les vistes. 

La ruta transita per un paisatge 100% alpí, envoltat de cims de gran bellesa. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

       

Roc de Madres 2468Roc Negre 2459

---

Trescant per la Serra de Madres 

El Madres, o Roc de Madres, és una muntanya de 2.468 metres d'altitud de l'extrem sud-oest de la Serra de Madres situat en el termenal de les comunes de Censà i Mosset, tots dos de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord i de la comuna del Bosquet, del País de Sault, al Llenguadoc - País de Foix, d'Occitània. 

Desnivell: + 710 metres aprox. 

Distància: 14,20 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Sansa. 

Per la carretera D-4 arribats al Col de la Creu, prenem a mà esquerra la pista forestal que ens durà fins al Col de Sansa. 

Pista forestal apte, a data d’avui, per a vehicles no 4x4 (evitar cotxes baixos). 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Col de Sansa, GRP Tour du Capcir, Serrat de l’Ós, Roc de Madres, Clot Tort, Roc Negre, Rivière de Cabrils, tancat, pista, Col de Sansa 

Recorregut: 

Comencem a caminar pel GRP Tour du Capcir i en poca estona l’abandonem per un corriol que per la dreta, s’enlaira muntanya amunt. 

Sense marques ni fites, anem remuntant decididament pel llom de la carena que vindria del Puig de l’Esquena d’Ase. 

Camps a través anem fent camí pel Serrat de l’Ós, igualment sense marques ni fites. 

De tant en tant, algun tram s’endevina algun corriol poc definit que es difumina tant aviat com apareix. 

Més endavant, quan el fil de la carena es més prenunciat, la ruta ja no te pèrdua i es torna evident. 

Xino-xano, anem carenant i fruint de les esplèndides vistes que ens ofereix. 

Mentre anem pujant, sens apareix un Trencalòs que va planejant majestuosament per sobre nostre. 

Sense pèrdua, ens plantem al capdamunt de l’airós Roc de Madres. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Cim mirador des d’on podem gaudir de les excepcionals vistes que ens brinda. 

Podem veure el Canigó, el Puigmal, el Bastiments i el Carlit entre molts d’altres. 

Després de la contemplació, continuem pel fil de la carena fins arribar al Clot Tort, un cim rocallós i escarpat. 

Passarem pel mig d’aquest cim que presenta algun pas un xic aeri, per posar-li una mica de pebre.

Seguidament, caminem fins plantar-nos al capdamunt del ventejat Roc Negre. 

Un altre cim que gosa d’unes vistes excepcionals en tots els sentits. 

Desprès de la contemplació, reprenem la caminada i comencem a davallar en direcció Sud. 

Pel mig de la carena, altre vegada davallem sense marques ni fites. 

Xau-xau, anem baixant fins enllaçar amb un marcat camí, per on regirem cap a l’Oest. 

Ara si, per un camí prou marcat anem davallant propers a la Rivière de Cabrils, refrescant i cabalós torrent d’aigua. 

Mentre anem davallant ens sorprèn el insistent cant d’una Merla de pit blanc, ocel exclusiu d’alta muntanya, ben plantat al damunt d’un pi negre. 

Continuem davallant força estona pel camí que creua el torrent diverses vagades fins arribar a un tancat pel bestiar. 

Enllacem amb una pista per la que caminem més còmodament els últims quilometres fins arribar novament al Col de Sansa. 

Breu: 

Esplèndida caminada que ronda pel l’alpina i feréstega Serra de Madres. 

Ens ha sorprès molt gratament la seva bellesa i solitud en un paisatge d’alta muntanya. 

Cal dir que hem vist i escoltat un bon grapat d’ocells entre els que convé destacar el Trencalòs i la Merla de pit blanc, joies ornitològiques d’alta muntanya. 

Una ruta circular que ens ha permès transitar i conèixer més les entranyes d’aquesta serra tant espectacular. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada d’alta muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

       

Pic de la Mina 2683

---

Clàssica ruta d’esquí de muntanya i de raquetes de neu 

El Pic de la Mina és una muntanya de 2.683 m d'altitud situada al Massís del Carlit, en el terme comunal de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. 

Està situat a la zona occidental del terme comunal de Portè. 

El Pic de la Mina és un dels que fa d'enllaç del Massís del Carlit amb la carena axial dels Pirineus. 

És a prop al sud-oest del Pic de Fontfreda i també al sud-oest, més allunyat, del Coll de Puymorens.

També es troba al nord-nord-oest del Pic de les Valletes. 

Desnivell: + 750 metres aprox. 

Distància: 10,60 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Puymorens. 

Des de Portè, per la carretera N-320 arribem al Col de Puymorens. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Col de Puymorens, ARP o HRP, cabana, antiga instal•lació de les Mines de Pimorent (1), cabana, l’estació superior del telecadira del “Dôme de la Mine, collet, Pic de la Mina 

Recorregut: 

Comencem a caminar en sentit Oest, per l’ampla pista que ronda pel tram que coincideix amb l’ARP (Alta Ruta Pirenaica) o HRP (Haute Randonée Pyrénéenne) que uneix el Col de Puymorens i el Pas de la Casa. 

Si l’estació d’esquí esta en funcionament, haurem de respectar les pistes d’esquí i caminar al marge de les mateixes per no molestar i malmetre l’estat de les pistes. 

Més endavant passem pel costat d’un antic remuntador per seguir amunt, amb la visió del nostre objectiu sempre al davant. 

Fruint de les vistes, anem progressant còmodament en clara direcció al llom de la muntanya. 

Passem pel costat d’una cabana i més endavant pel costat d’una antiga instal•lació de les Mines de Pimorent (1). 

Xino-xano, continuem muntanya amunt, mentre anem regirant un xic en sentit Sud-oest. 

Passem pel costat d’una altre cabana i prosseguim en direcció a la manifesta carena. 

Comencem a pujar pel fil de la carena, deixant a l’esquerra el telecadira de la Mina.

Mentre anem guanyant cota, gaudim plenament de les airoses i amplies vistes de l’entorn. 

Arribem a l’estació superior del telecadira del “Dôme de la Mine” que disposa al seu costat d’una petita area de picnic. 

Enfrontem l’ultima pala, més costeruda, fins arribar a un collet previ al cim. 

Enfilem els darrers metres d’aquesta aresta, per un terreny més esvelt i rocallós. 

Superat aquesta part final més alpina, arribem al capdamunt del Pic de la Mina. 

Esplèndid mirador de 360º des d’on podem veure els cims de la Fontfreda, pic de les Valletes, Puig de Coma d’Or, pic d'Envalira, pic Negre d’Envalira, Puigpedrós i Carlit entre molts altres. 

Desprès de la contemplació, reprenem la caminada tot davallant per aturar-nos a l’àrea de picnic abans esmentada on aprofitem per fer el mos del dia. 

Seguidament, sense més complicacions i sense pèrdua, desfem tot el camí de pujada mentre ens anem recreant amb l’esplèndid paisatge d’alta muntanya que ens envolta. 

Nota: 

(1) Les Mines de Pimorent son una antiga explotació minera de la comuna de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. 

Estan situades a la zona axial de la carena dels Pirineus, en el sector central de l'extrem occidental del terme de Portè, a la dreta del Rec de Baladrar, rec que fa de termenal entre les comunes de Porta i de Portè. 

Són al nord del Pic de la Mina i queden a ponent de l'Estació d'esquí de Portè - Puymorens. 

A les Mines de Pimorent, el principal mineral que s'explotava era la magnetita, un òxid de ferro el nom del qual prové del llatí magnes (imant). 

Breu: 

Excel•lent caminada que transcorre per un entorn de gran bellesa alpina. 

Es obvi que la muntanya farcida de neu adquireix un plus de bellesa exultant. 

Una ruta molt senzilla tècnicament que ens permet una satisfactòria raquetada. 

Tan sols haurem de fer servir els crampons en l’aresta final per més seguretat. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades alpines. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

       

Puig de Coma d’Or 2826

---

Una talaia privilegiada sobre l'Arieja oriental, el massís del Carlit i el llac de Lanós. 

Desnivell:   + 900 metres aprox. 

Distància:  14,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Puymorens. 

Des de Portè, per la carretera N-320 arribem al Col de Puymorens. 

De seguida, a ma dreta, prenem una pista anomenada Chemin du Bas Puymorens, fins trobar un altre pista que ve per la nostra dreta, anomenada Chemin Eugène. 

En aquest punt, estacionem el vehicle 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Col de Puymorens, pista Chemin du Bas Puymorens, Coma d’en Garcia, Portella d’en Garcia, Portella de Cortal Rosso, Puig de Coma d’Or, Coll de Coma d’Or, Puig de Coma d'Or (sud), Pic de Cortal Rosso, Portella de Lanós, Bac de Cortal Rosso, Cabane Cortal Rosso, Col de Puymorens 

Recorregut: 

Comencem a caminar obviant la pista de la dreta que es per on tornarem i seguim tot dret per la pista que s’enfila muntanya amunt pel mig de la Coma d’en Garcia. 

Xino-xano, sense defallir i sense pèrdua, anem remuntant fins arribar a la Portella d’en Garcia. 

Ja amb immillorables vistes, ens apropem en poca estona a la Portella de Cortal Rosso. 

A la dreta i al fons, podem observar el bonic Estany de Coma d’Or. 

Continuem i anem davallant un xic per transitar per una mena de plana, mentre divisem clarament l’airós Puig de Coma d’Or. 

Seguidament, remuntem la costeruda pujada mentre anem derivant en sentit Nord per arribar al capdamunt del Puig de Coma d’Or (1) amb una cota de 2826 metres. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 

Les vistes son realment esplèndides i podem identificar, Pic Carlit, Puig Peric, Petit Peric, Estany de Lanós, Puigpedrós de Lanós i Auriol entre molts altres. 

Després de la contemplació, davallem fins el proper Coll de Coma d’Or i remuntem fins el Puig de Coma d'Or (sud) amb una cota de 2822 metres, que gossa igualment d’unes vistes magnifiques de la Cerdanya Nord. 

Desprès de fruir novament amb les vistes, davallem decididament fins l’altiu Pic de Cortal Rosso. 

Xau-xau, anem davallant clarament, sense presa però sense pausa, fins arribar a la Portella de Lanós. 

En aquest punt, girem a ma dreta per començar a davallar propers al riu de Cortal de Rosso fins arribar al Bac de Cortal Rosso. 

Un indret preciós, gran plana i circ majestuós envoltat de grans muntanyes. 

A continuació, anem a enllaçar amb la pista que davalla per la dreta, per la que caminarem fins arribar al punt de sortida. 

Passem per la Cabane Cortal Rosso i continuem una bona estona, mentre la pista va regirant cap a la dreta fins sortir al creuament de pistes, on havíem estacionat el vehicle. 

Nota: 

(1) Consultades diverses fonts acreditades, cal tenir en compte que: 

El primer Coma d’Or (central) al que arribem, es realment la punta més prominent amb una cota de 2826 metres. 

Curiosament la pilona cimera no es troba en la cota més elevada, sinó en l’extrem Nord de la cresta o Puig de Coma d’Or (nord). 

Per arribar fins aquesta mena de proa, s’ha de creuar l’aèria cresta amb passos de (I+), però amb força exposició. 

Veure detall d’una de les fonts consultades en aquest  ENLLAÇ  

Breu: 

Una ruta esplèndida que ronda per uns cims que esdevenen unes talaies idònies per fruir d’unes vistes formidables. 

Ruta circular per poder admirar la bellesa de les dues valls per les que transita i anar gaudint de les sensacionals vistes que ens ofereixen. 

Important el detall de la cota més prominent del Puig de Coma d'Or, per tenir clara la situació i prèvia valoració particular, obviar riscos innecessaris (1). 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una esplèndida jornada de muntanya. 

Els caminaires: Josep i Mercè

         

Puig Peric 2810 [per la Cresta Sud]

---

El sostre del Capcir

Travessant la més gran zona lacustre dels Pirineus, ens enfilem fins el Puig Peric, situat al límit de l’Alta Cerdanya i el Capcir. 

Desnivell: + 870 metres aprox. 

Distància: 18,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Llac des Buillouses.

Des de Puigcerdà continuem per la carretera N116 fins a Montlluís. 

Més endevant, continuem per la carretera D118 fins prendre la carretera D60 que ens duu directament al Llac des Buillouses. 

NOTA = l’accés al Llac de les Buillouses, durant els mesos d’estiu, resta regulat i només es pot arribar amb un servei d’autobusos. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Llac des Buillouses, GR-10, Passarel•la, Estany de l’Esparver, Refugi metàl•lic, cresta, Puig Peric, collada,Coma de la Llosa, Cabana de la Balmeta, Passarel-la, GR-10, Llac des Buillouses 

Recorregut: 

Comencem a caminar pel marge esquerra voltant el Llac des Buillouses, tot seguint el GR-10 fins arribar a l’altre extrem. 

Abandonem el GR-10 i anem derivant, seguint les indicacions, cap a la dreta fins creuar el torrent per una passarel-la. 

Arribem a un pal indicador i seguim per l’esquerra muntanya amunt, obviant el camí de la dreta que es per on tornarem. 

Més endavant, ens apropem per la dreta a visitar el preciós estany de l’Esparver. 

Tornem enrere i prosseguim fins arribar a un força malmès refugi metàl•lic. 

Seguim avançant i més endavant, abandonem el camí traçat i anem derivant cap a la dreta, anant a cercar el fil de la cresta Sud que remunta decididament. 

Ubicats a la base de la cresta, abandonem l’altiplà i comencem a pujar amb decisió per un sender poc definit i amb poques fites. 

Tot i haver-hi poques fites, el sentit de la marxa es evident i de tant en tant, com a referència, hi ha unes marques blanques i vermelles que ens poden servir d’orientació. 

Les vistes comencen a ser generoses i podem anar observant cims i llacs del voltant. 

A la cresta trobarem diversos ressalts amb grimpada obligada que ens farà utilitzar les mans puntualment, sense cap exposició. 

Xino-xano, anem crestejant fins arribar al final, còmodament, al capdamunt del Puig Peric, sostre del Capcir. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.

També es el Sostre comarcal del Capcir a la Catalunya Nord amb una cota de 2810 metres. 

Les vistes deuen ser esplèndides, però en el nostre cas estem enmig d’una forta ventolera amb boira pixanera inclosa que no ens permet gaudir-les gens ni mica. 

Sense gaire deteniment, prosseguim i uns metres endavant, continuem a mà dreta pel cordal que uneix els Puig Peric i el Petit Peric.

Davallant per un terreny trencat i pissarrós arribem a la collada entre els cims esmentats anteriorment.

La idea inicial era fer també, de passada, el Petit Peric però donades les adverses condiciones meteorològiques, decidim tirar avall. 

Davallem pel corriol que transita per la Coma de la Llosa, mentre anem observant un altre parella de muntanyencs que ronden per la cresta en les mateixes adverses condicions. 

Continuem, sense marques ni fites, intuïtivament fins enllaçar amb el camí de baixada del Petit Peric.

Prosseguim, ara sense pluja, pel mig de esplèndides pastures amb bones vistes del Llac des Buillouses.

Seguim per la dreta, còmodament i sense pèrdua fins enllaçar amb el camí de pujada i tornar a passar per la passarel•la. 

De l’altre costat, xau-xau, desfem tot el camí de pujada fins arribar novament al Llac des Buillouses.

Breu: 

Com hi comentat abans, la ruta prevista passava per fer el Puig Peric i de rebot el Petit Peric per arrodonir més la jornada, però amb les condicions metereològiques en prou feines hem pogut fer el Puig Peric.

Excel•lent ruta que s’enfila al sostre del Capcir tot creuant inicialment, la zona lacustre més gran dels Pirineus. 

Una pujada al Puig Peric amb alguna que altre grimpada aïllada per donar-li un caire més alpí. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una emboirada i plujosa, però esplèndida jornada de muntanya. 

Els grimpaires: Josep i Mercè