Lo Piolet

El sostre del Capcir

Travessant la més gran zona lacustre dels Pirineus, ens enfilem fins el Puig Peric, situat al límit de l’Alta Cerdanya i el Capcir.

Desnivell: + 870 metres aprox.

Distància: 18,30 Km. aprox.

Punt de partida: Llac des Buillouses.

Des de Puigcerdà continuem per la carretera N116 fins a Montlluís.

Més endevant, continuem per la carretera D118 fins prendre la carretera D60 que ens duu directament al Llac des Buillouses.

NOTA = l’accés al Llac de les Buillouses, durant els mesos d’estiu, resta regulat i només es pot arribar amb un servei d’autobusos.

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:

Llac des Buillouses, GR-10, Passarel•la, Estany de l’Esparver, Refugi metàl•lic, cresta, Puig Peric, collada,Coma de la Llosa, Cabana de la Balmeta, Passarel-la, GR-10, Llac des Buillouses

Recorregut:

Comencem a caminar pel marge esquerra voltant el Llac des Buillouses, tot seguint el GR-10 fins arribar a l’altre extrem.

Abandonem el GR-10 i anem derivant, seguint les indicacions, cap a la dreta fins creuar el torrent per una passarel-la.

Arribem a un pal indicador i seguim per l’esquerra muntanya amunt, obviant el camí de la dreta que es per on tornarem.

Més endavant, ens apropem per la dreta a visitar el preciós estany de l’Esparver.

Tornem enrere i prosseguim fins arribar a un força malmès refugi metàl•lic.

Seguim avançant i més endavant, abandonem el camí traçat i anem derivant cap a la dreta, anant a cercar el fil de la cresta Sud que remunta decididament.

Ubicats a la base de la cresta, abandonem l’altiplà i comencem a pujar amb decisió per un sender poc definit i amb poques fites.

Tot i haver-hi poques fites, el sentit de la marxa es evident i de tant en tant, com a referència, hi ha unes marques blanques i vermelles que ens poden servir d’orientació.

Les vistes comencen a ser generoses i podem anar observant cims i llacs del voltant.

A la cresta trobarem diversos ressalts amb grimpada obligada que ens farà utilitzar les mans puntualment, sense cap exposició.

Xino-xano, anem crestejant fins arribar al final, còmodament, al capdamunt del Puig Peric, sostre del Capcir.

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.

Les vistes deuen ser esplèndides, però en el nostre cas estem enmig d’una forta ventolera amb boira pixanera inclosa no ens permet gaudir-les gens ni mica.

Sense gaire deteniment, prosseguim i uns metres endavant, continuem a mà dreta pel cordal que uneix els Puig Peric i el Petit Peric.

Davallant per un terreny trencat i pissarrós arribem a la collada entre els cims esmentats anteriorment.

La idea inicial era fer també, de passada, el Petit Peric però donades les adverses condiciones meteorològiques, decidim tirar avall.

Davallem pel corriol que transita per la Coma de la Llosa, mentre anem observant un altre parella de muntanyencs que ronden per la cresta en les mateixes adverses condicions.

Continuem, sense marques ni fites, intuïtivament fins enllaçar amb el camí de baixada del Petit Peric.

Prosseguim, ara sense pluja, pel mig de esplèndides pastures amb bones vistes del Llac des Buillouses.

Seguim per la dreta, còmodament i sense pèrdua fins enllaçar amb el camí de pujada i tornar a passar per la passarel•la.

De l’altre costat, xau-xau, desfem tot el camí de pujada fins arribar novament al Llac des Buillouses.

Breu:

Com hi comentat abans, la ruta prevista passava per fer el Puig Peric i de rebot el Petit Peric per arrodonir més la jornada, però amb les condicions metereològiques en prou feines hem pogut fer el Puig Peric.

Excel•lent ruta que s’enfila al sostre del Capcir tot creuant inicialment, la zona lacustre més gran dels Pirineus.

Una pujada al Puig Peric amb alguna que altre grimpada aïllada per donar-li un caire més alpí.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una emboirada i plujosa, però esplèndida jornada de muntanya.

Els grimpaires: Josep i Mercè