Trescant pel Massís del Vignemale
El massís del Vignemale és un territori de llegenda, ambició, coratge i passió.
Un món de gel i roca agrest i salvatge, allunyat de les provocacions dels éssers humans al cor de la Serralada Pirinenca per exercir el seu poder geològic i ambiental lliure i serè.
Un paisatge que va captivar els romàntics, els exploradors i els científics del segle XIX.
Víctor Hugo va comparar les afilades torres calcàries del Vignemale amb els capitells gòtics de les catedrals de Notre Dame, Estraburg i Anvers.
I l'explorador aristòcrata Henry Rusell, viatger universal i pioner al pirineisme esportiu a finals del segle XIX, es va enamorar de la muntanya fins al punt de pagar a les autoritats franceses un simbòlic franc a l'any de lloguer per habitar en unes grutes excavades per ell mateix sobre la glacera d'Ossoue.
Desnivell: + 1.320 metres aprox.
Distància: 12,60 Km. aprox.
Punt de partida: Barrage d'Ossoue.
Des de Gavarnie prenem la carretera D-128 en direcció a Barrage d’Ossoue.
Una estreta pista de 8 Km. on trobarem els primers 4 Km. asfaltats, 2 Km. de pista en bon estat i 2 Km restants en estat regular.
Estacionem el vehicle al final de la mateixa, prop de la Barrage d’Ossoue o fins on podem arribar amb el vehicle.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Barrage d'Ossoue, GR-10, Llacs de Monferrat, collada, Pic du Milieu, collada, Grand Tapou, collada, Llacs de Montferrat, GR-10, Barrage d’Ossoue.
Recorregut:
Baixem escassos metres per pasar per un pontet de ferro i continuar , en direcció Sud, pel sender de gran recorregut GR-10.
Més endavant, pasat un solitari arbre i propers a la Cabane de Lourdes, abandonem el GR-10 i prenem a mà dreta un corriol herbós que remunta en clara direcció Oest.
Xino-xano, en mantinguda pujada, caminem en mig de la boira que ens amaga l’espectacular paisatge que ens espera.
Arribem als Llacs de Montferrat on fem una aturada per fer un mos mentre les boires comencen a escampar.
Prosseguim la caminada tot fruint de la colossal silueta de les muntanyes que tenim en front.
Sense pèrdua, anem fent camí tot passant per diferents congestes sense necessitat de grampons.
Anem remuntant diferents pendents, sempre per un camí que fuig majoritàriament de les tarteres.
Finalment arribem a la collada que separa els dos grans cims que son el nostre objectiu d’avui.
Per l’esquerra, molt proper, en poca estona assolim el Pic de Milieu amb una cota de 3.131 metres.
Les vistes son realment impressionants, podem distingir el Montferrat, Midi d’Octau, Garmo negro, Mont perdut, Taillon, Marboré, Gabietos, Astazus i Bretxa de Rotllan entre molts altres.
Desprès de gaudir de l’esplèndid i valuós panorama ens fixem en el majestuós cim que tenim tot just davant, en direcció oposada.
Des d’aquest punt sembla una carena prou difícil de remuntar, però ja veureu que no es gens difícil.
Baixem a la collada, deixem les motxilles temporalment i comencem a enfilar pel fil de l’ample carena sense gran dificultat.
Ràpidament, ens plantem al capdamunt del Grand Tapou amb una cota de 3.150 metres.
Impossible descriure les extraordinàries i fascinants vistes que ens brinda aquest airós cim.
A més de totes les vistes anteriors del Pic du Milieu, podem observar el refugi de Baysselance i gran parts de tots dels reconeguts cims que l’envolten.
Reposem una bona estona mentre situem e identifiquem els cims.
Seguidament, tornem a la collada, recuperem les motxilles i comencem a davallar tranquil•lament.
En tot moment, tenim al davant la captivadora silueta de quasi tots els cims de la Vall d’Ordesa i Mont perdut.
Xau-xau, desfem tot el camí de pujada fins arribar novament a la Barrage d’Ossoue.
Breu:
Una excel•lent i agraïda ascensió a dos grans cims de 3.000 metres de la zona de Gavarnie.
Espectaculars, en tot moment, les vistes de 360º que ens ofereixen els dos cims assolits.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquests grans circs de muntanya.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: David, Gloria, Jesús, Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada