Puigmal 2910

---

La muntanya més emblemàtica de l’Olla de Núria

El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er per contraposició al Puigmal de Llo i al Puigmal de Segre) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 metres) situada entre la comuna d'Er, a l'Alta Cerdanya, i el municipi de Queralbs, al Ripollès. 

Està situat entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès i comunal d'Er, de la de l'Alta Cerdanya). 

S'alça com el més alt i occidental dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la Vall de Núria. És la segona muntanya més alta, després del Carlit, del Pirineu Oriental. 

Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer: 

«De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar». 

Desnivell: + 1.300 metres aprox. 

Distància: 15,80 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les Barraques. 

Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. Abans d’arribar al collet esmentat, una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Pàrquing, Drecera, Roc Blanc, La Vaquerissa, Puig de Dòrria, Pas dels Lladres, Tossal del Pas dels Lladres, Camí del Pla de les Salines, Coll de les Clotes, Coll del la Pastereta, Puigmal, Camí de Fontalba, Serra del Borrut, Surgència d’aigua, Baga de les Clotes, Riu de les Clotes, Torrent del Borrut, Palanca de l’Home Mort, GR-11, Collet de les Barraques, Pàrquing 

Recorregut: 

Sortim del pàrquing en direcció al Coll de les Barraques i uns metres més endavant, prenem una drecera per l’esquerra que ens situarà al llom de la Vaquerissa. 

Continuem pel bosc, en sentit Nord-oest sense pèrdua, sempre propers al tancat pel bestiar. 

Xino-xano, anem remuntant i mentre el bosc va desapareixent, la visió panoràmica s’eixampla oferint-nos unes vistes esplèndides d’arreu. 

Abans d’arribar al Pas dels Lladres, ens desviem a mà esquerra i ens apropem fins al Puig de Dòrria per anar arrodonint la jornada. 

Gaudim de les vistes panoràmiques de la Serra d’Ensija, Rasos de Peguera, Puigllançada, el Cadí, Pedra Picada, l’Emperadora, Roc dels Llamps, Costa Pubilla i la Covil, entre d’altres. 

A continuació, sense perdre cota, passem pel Pas dels Lladres i seguim per l’ampla pista en direcció Nord. 

Quan la pista comença a girar cap a l’esquerra, a l’alçada d’un pal, l’abandonem i remuntem sense marques evidents, directament per restes de corriols cap a la Tossal del Pas dels Lladres. 

Al capdamunt del Tossal del Pas dels Lladres hi ha un remuntador de l’estació d’esquí d’Err-Puigmal. Modest cim al que també ens apropen arrodonir la caminada. 

Seguim per la carena divisòria d’Espanya i França amb airoses vistes a dues bandes fins el Coll de les Clotes. 

Més endavant, arribem al Coll de la Pastereta, on conflueix amb el camí de pujada de la vessant francesa que surt del pàrquing de l’estació d’esquí d’Err-Puigmal. 

Tot seguit, el camí s’enfila decididament fent marrades i en clara direcció al conegut i transitat cim del Puigmal. 

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 

Dalt del cim hi ha un munt de caminaires que han accedit per les diferents vessants, ben segur la vessant per la que naltros hem accedit, es de les més feréstegues i menys transitades.

Les vistes son excepcionals i podem observar tota l’Olla de Núria entre un munt de cims de renom. Reposem un xic en una raconada, doncs el vent avui bufa de valent. 

Arrecerats, fem un mos mentre un simpàtic i eixerit Cercavores ronda aviem si li cau alguna molla de pa. 

Reprenem la marxa i comencem a davallar pel popular Camí de Fontalba fins el Cim del Borrut. 

Passat aquest simbòlic cim, sense fites ni marques, intuïtivament, abandonem el camí de Fontalba per la dreta i comencem a davallar per la Baga de les Clotes. 

Xau-xau, davallem anàrquicament i anem a cercar una surgència d’aigua per sota de la Font de les Clotes, on fem una aturada tècnica. 

Fem dinar, mentre contemplem el paisatge i tota mena de fauna que ronda pel voltant, isards, gralles i voltors entre d’altres. 

Continuem la davallada fins al Riu de les Clotes per continuar pel seu marge esquerra fins la Palanca de l’Home Mort propera la Font de l’Home Mort. 

En aquest tram trobem l’abundant presencia de la perillosa planta anomenada Tora Blava (1).

Creuem per la palanca esmentada i continuem pel GR-11 en suau i mantinguda pujada fins que sortim a la Ruta dels Isards i les Marmotes. 

Ja més planerament, caminem gaudint de les vistes fins el Coll de les Barraques. 

Girem per la dreta i fem els últims metres per pista asfaltada fins al pàrquing on tenim estacionat el vehicle. 

Nota: 

(1) L'acònit blau, tora blava, matallops blau, escanyallops, herba tora, herba verinosa o realgar/rialgar (Aconitum napellus) és una planta verinosa, fins i tot letal, de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum. La tora blava és considerada la planta més tòxica d'Europa. 

Normalment, creix a una altitud d'entre 1.500 i 2.500 metres, i ni els animals que pasturen s'hi acosten. La biòloga Núria Tomàs ho diu ben clar: La natura és tan sàvia que les vaques i els cavalls que pasturen ni les toquen. Té substàncies mortals. Només de tocar-la ja et pot entrar a dins. 

Breu: 

Ruta poc coneguda i transitada, amb més desnivell però més interessant, per conquerir el popular cim del Puigmal. 

La pujada ronda pràcticament per lloms i arestes, oferint-nos grans i esplèndids paisatges d’alta muntanya. 

La baixada ronda per la feréstega Baga de les Clotes, a la descoberta, sense fites ni marques evidents. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una profitosa jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè