Lo Piolet

Trescant per dos “100 cims” i dues comarques, Berguedà i Solsonès

Desnivell: + 740 metres aprox.

Distància: 11,10 Km. aprox.

Punt de partida: Túnel de Capolat.

Des de Berga, prenem la carretera BV-4241 en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Passem pel túnel de Capolat i de l’altre costat, boca Nord, estacionem el vehicle al davant de la Casanova de la Mina.

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:

Casanova de la Mina, Coll de Jouet, Santuari dels Tossals (1), GR-1, Grau dels Tossals,Serrat de Runers, Mal Pas de Runers, Pla de Tressera, Serra de Tossals, Tossal de Tresserra o Cim dels Tossals, Collet del Bosc de Casòliba, Tossal de Vilella, baixada prou dreta, Coll del Bosc de Vilella, grimpada, Roc de les Monges, Coll del Bosc de Vilella, Coll de l'Era, Pujada d’en Matamatxos, collet, Casanova de la Mina

Recorregut:

Just al costat de la boca Nord del túnel, prenem un corriol que s’enfila muntanya amunt.

Més endavant, continuem per l’esquerra fins arribar al Coll de Jouet.

Seguim, alternant camí i pista cimentada, fins l’enrunat Santuari dels Tossals (1).

El santuari ens ofereix unes vistes panoràmiques excel•lents cap a la plana central.

Prosseguim per un corriol proper a la cinglera per enllaçar més endavant amb el GR-1.

Passem pel Grau dels Tossals i sota la vessant Sud del Tossal de Runers ens aturem a fruir de les vistes des d’un bon mirador.

Continuem propers a la cinglera, a cops endinsant-nos pel bosc fins arribar al Mal Pas de Runers.

Un breu pas de roca, que superem fàcilment sense cap mena de dificultat.

Seguim pel còmode GR-1 que va alternant trams de pista, camins i bones vistes mentre avancem pel Pla de Tresserra.

Entrem al Serrat dels Tossals i situats a la vessant Nord dels Tossals o Tossal de Tresserra, abandonem momentàniament el GR-1 i prenem un corriol que puja decididament fins al capdamunt del cim.

Cim que pertany al Berguedà, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.

Desprès de la contemplació, desfem el camí i tornem al GR-1 que havíem deixat i continuem fins al Collet del Bosc de Casòliba

En aquest punt, abandonem definitivament el GR-1 i per un camí poc definit, sense un traçat clar i evident, seguim amunt fins al capdamunt del Tossal de Vilella que ostenta l’etiqueta de ser el punt més alt de la Serra dels Tossals.

A banda de l’etiqueta de ser la cota més alta de la Serra dels Tossals, es un cim totalment evitable, gens atractiu i sense vistes per la vegetació abundant.

Una baixada per l’altre vessant, força marcada i evident, ens retorna al sender principal.

Arribem a un marge, amb fites, on sembla a primera vista que no hi hagi sortida.

Cal davallar, desgrimpant per aquesta baixada prou dreta, ajudant-nos amb arbres, boixos, roques i tot el que estigui a la mà.

Més avall el pendent ja suavitza i ens permet avançar més còmodament fins el Coll del Bosc de Vilella, mentre anem divisant l’airosa i estètica silueta del Roc de les Monges.

Abandonem aquest Coll del Bosc de Vilella, punt d’anada i tornada, i avancem fins a la base del Roc de les Monges.

Sembla prou inaccessible, però seguint les fites en tot moment, anem cercant el punt feble per on pujar.

Arribem a una canal boscosa que es va redreçant, ens enfilem per un arbre i continuem grimpant per un terreny de roca conglomerada amb l’ajuda de peus i mans cercant el millor pas.

Una grimpada directe i obligada, no tant difícil com aparenta i que en cap moment es exposada.

En poca estona, sortim a una mena de avant cim i en escassos metres ens plantem al capdamunt del Roc de les Monges.

Cim que pertany al Solsonès, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.

Un cim modest d’alçada, però amb un marcat caràcter que disposa d’unes vistes excepcionals.

Podem distingir clarament la Serra d’Ensija, Pedraforca, Cap de la Gallina Pelada, Port del Compte, Canalda i Serra de Busa entre molts altres.

Aprofitem per fer l’àpat del dia mentre gaudim de les fantàstiques vistes que disposa.

Reprenem la caminada i desfem la grimpada, poc a poc i amb cautela per tornar al Coll del Bosc de Vilella.

Ara, prenem un camí que transita integrament per la vessant Sud de la Serra dels Tossals.

Xau-xau, anem caminant pel mig de frondoses, obagues i espectaculars fagedes fins al Coll de l’Era.

Prosseguim per aquest bonic camí fins arribar a la Pujada d’en Matamatxos.

Una tibada pujada que remunta directa i sense contemplacions pel mig de la fageda.

Més amunt, la pujada suavitza fins arribar a una mena de coll on tornarem a davallar de l’altre costat fins tornar a caminar més còmodament.

Xino-xano, seguim caminem planerament fins enllaçar amb el camí de pujada per on ens havíem desviat de bon matí.

Desfem els últims metres fins arribar novament a la boca Nord del túnel, on tenim estacionat el vehicle

Nota:

(1) El Santuari dels Tossals és una església abandonada del municipi de Capolat a la comarca del Berguedà inclosa en el inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Situat enmig de la vall de Capolat i el coll de Joanet, el santuari dels tossals ja existia al segle XIII.

L'actual edifici, molt malmès, és una construcció del 1757.

Fou bastit en un moment de gran floriment dels santuaris marians catalans.

Breu:

Interessant i molt recomanable caminada en la que pujarem a 2 “100 cims” ubicats a diferents comarques, Berguedà i Solsonès.

Una ruta amb esplèndides vistes i força ingredients que la fan força més atractiva.

Ingredients com grimpades, graus, Mal Pas, boscos, cims, rocs, vistes, cingleres, desgrimpades, fagedes, camions i corriols.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes serres tan espectaculars.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Jesús i Josep