Trescant pels sostres comarcals del Gironès i Pla de l’Estany
La muntanya de Rocacorba es troba al municipi de Canet d'Adri, i té una elevació màxima de 933 metres.
El 100% de l'espai està inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya.
Proper al Rocacorba, es troba el Puigsou, muntanya de 993 metres al municipi de Canet d'Adri.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 301093001 de l'ICGC).
Aquest cim va formar part de la colla de vèrtexs geodesics on es van prendre dades i s'hi van fer triangulacions, a finals del Segle XVIII, per mesurar amb precisió el meridià terrestre que passa per Dunkerque, París i Barcelona. Això va permetre determinar la longitud del metre.
Desnivell: + 820 metres aprox.
Distància: 11,60 Km. aprox.
Punt de partida: Can Plana.
Des de l’autopista AP-7, a l’alçada de Girona i per la sortida 6B, prenem la carretera GI-531 en direcció a Sant Gregori.
Més endavant, arribats al Km. 21, prenem la carretera GIV-5315 en direcció a Granollers de Rocacorba.
Abans d’arribar a Granollers de Rocacorba, desprès d’uns 2,5 Kms., prenem a mà dreta, una carretera local que ens duu fins a Can Plana on estacionem el vehicle pel voltant.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Can Plana, Mas Gelats, Collet de Turó Rodó, riera de Rocacorba, Roca Barret, l’Escaleta, Cova de Rocacorba, Rocacorba, Santuari de Rocacorba (1), placa de Sostre Comarcal, Puigsou, vèrtex geodèsic del Puigsou, pista de Canet d’Adri, Pla de Martí, Collet d’en Martí, roure monumental, Collet del Pla de Faig, Comaestremer, Pedra dels Tres Senyors, Coll Saposa, Mas Portaló, Can Plana
Recorregut:
Comencem a caminar creuant un pontet i seguint les marques, a estones blaves i/o de PR grogues i blanques.
Anem remuntant fins arribar al Mas Gelats i anem a cercar una cruïlla per on continuem per la dreta.
Un corriol que s’enfila decididament i que ens duu, sense pèrdua, al Collet de Turó Rodó.
En aquest punt, obviem les marques blaves i prosseguim per la dreta en mantinguda davallada, les marques de PR grogues i blanques.
Davallem ràpidament fins travessar la riera de Rocacorba i enfilar-nos per un sender prou marcat.
Més endavant, arribem a la curiosa formació rocosa de Roca Barret.
Continuem pel seu voltant i seguim muntanya amunt, tot transitant pel pas de l’Escaleta.
Seguim caminant, passem per l’entrada a la Cova de Rocacorba i més endavant, ens apropem a visitar la eixuta Font de Rocacorba.
En breu, sortim al davant de l’imponent proa on s’alça airosament la creu del Santuari de Rocacorba (1).
Prosseguim en la mateixa direcció, per un corriol que s’obre pas entre roques i que ens duu a la Rocacorba amb una cota de 933 metres.
Una esvelta roca que ens brinda unes esplèndides vistes sobre la comarca del Gironès.
Desfem el camí fins al Santuari de Rocacorba (1) i donem una ullada pel voltant.
A continuació, obviant la pista, seguim per un corriol proper a la cinglera fins sortir novament a la pista esmentada.
Seguim per la pista fins una mena de placeta, on al damunt d’una base de formigó hi ha la placa que indica el cim com a sostre comarcal del Gironès.
Però, el vèrtex geodèsic i cota real més alta, es troba dintre del recinte del repetidor de Rocacorba.
Anem a cercar aquest vèrtex geodèsic esmentat i continuem per un corriol que ronda proper a les instal•lacions del repetidor.
Per la dreta, prenem un corriolet poc traçat i força embrossat, que ens apropa voltant la tanca, al costat del vèrtex geodèsic real del Puigsou amb una cota de 993 metres.
Vèrtex geodèsic que fins el segle XVIII s’utilitzava per fer les triangulacions corresponents i mesurar el meridià terrestre que passa per Dunkerque, París i Barcelona i que va servir per determinar, entre altres coses, la longitud del metre.
Desfem la incursió i continuem pel corriol que davalla amb determinació fins enllaçar amb la pista de Canet d’Adri, que ens situa al Pla de Martí.
Continuem per una pista paral•lela a la pista de Canet d’Adri fins al Collet d’en Martí.
La pista es va allunyant de la pista citada anteriorment i ens porta al Collet del Pla de Faig, tot passant per un roure monumental ubicat a la nostra esquerra.
En poca estona, trobem un petit rètol de fusta que ens mena la direcció a seguir per pujar al cim de Comaestremer.
Seguint les fites pel corriol que transita per un frondós bosc, ens plantem al capdamunt del Comaestremer.
Sostre comarcal del Pla de l’Estany amb una cota de 886 metres.
Desfem el camí fins l’encreuament amb rètols de fusta i continuem per l’esquerra en direcció a la Font de Sant Nicolau.
Avancem fins a una cruïlla de camins on s’ubica la Pedra dels Tres Senyors, monòlit de pedra que marca els límits de Falgons, Granollers de Rocacorba i Biert.
Continuem en sentit Oest i direcció a Granollers de Rocacorba amb marques de PR grogues i blanques.
Xino-xano, arribem al Coll Saposa per continuar muntanya avall fins arribar al bonic Mas Portaló.
Passem pel davant del Mas i prosseguim la davallada fins enllaçar amb una pista que ens duu, sense pèrdua, a Can Plana.
Nota:
(1) El Santuari de Mare de Déu de Rocacorba, o Castell de Rocacorba, està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 929 metres d'altitud, just al costat del Puigsou, (993 m) actualment ocupat per repetidors de televisió que s'albiren des de moltes comarques del voltant.
És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
En aquest racó de món és on s'hi erigeix solemne, just al cim d'una roca amb forma de proa de vaixell, i on en dies clars permet veure des del Cap de Creus, el Montgrí, les Illes Medes, les Gavarres, el Montseny o el Puigmal.
Breu:
Interessant i molt recomanable caminada en la que pujarem als sostres comarcals del Gironès i Pla de l’Estany.
Sostres comarcals, un altre proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
Ruta amb bones vistes que circula per frondoses rouredes i fagedes, entre d’altres.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes serres tan espectaculars.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada