Lo Piolet

Trescant per la cota més elevada de la Serra de Finestres

La Serra de Finestres és una unitat de relleu situada a la comarca de la Garrotxa, essent el límit natural entre el municipi de Sant Aniol de Finestres, situat al sud de la serra, amb els límits de Santa Pau i Mieres, situats al nord i al nord-est.

El nom de Finestres deriva de finis (fita, terme) i del sufix -ter, evolucionant a finister (finestres), a aquest topònim se li atorga el significat de guaita, mirador, talaia...

L'altitud s'incrementa a mesura que la serra avança cap al nord-oest, fins a arribar en el punt més alt, el cim de Puigsallança, 1026 m.

Desnivell: + 720 metres aprox.

Distància: 14,30 Km. aprox.

Punt de partida: Sant Aniol de Finestres.

Des de Girona, ens apropem per la carretera GI-531 fins a Sant Aniol de Finestres.

Arribats al poble, continuem pel Camí del Roc de la Melca j passat el pont, estacionem el vehicle pel voltant.

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:

Sant Aniol de Finestres, Roc de la Melca (1), Can Raspat, Santuari de Santa Maria de Finestres (2), Roca del Castell, Oratori de Sant Antoni, Forat de l’Ovella, Puigsallança, Serra de Finestres (3), Serra del Grau, Pla del Grau, Collada del Grau, Grau de l’Escaler, Torrent del Grau, Pont Trencat, Faig de Matabous, Mas de la Plana, Torrent de les Medes, Pont del Diable, Font de Socals, Torrent del Rec de la Font de Socals, Cova dels Trabucaires, pista, pla de la Faja, la Granada, Sant Aniol de Finestres.

Recorregut:

Abans d’iniciar la caminada, ens apropem a visitar el jaciment prehistòric del Roc de la Melca (1).

Tornem enrere i de seguida prenem un corriol a mà dreta que s’enfila muntanya amunt.

Anem seguint les marques grogues que ens duen, sense pèrdua, a la casa mig enrunada de Can Raspat.

Al costat mateix hi un rètol de fusta que ens marca per on hem de continuar.

Seguim per un tram costerut i rocallós fins arribar al Santuari de Santa Maria de Finestres (2).

Bonic i ben conservat indret que ens ofereix bones vistes de l’entorn.

Passem per la porta_túnel de l'edifici i continuem per la dreta, superant uns esglaons de roca.

Seguim per un corriol que ens duu, més endevant, per un tram esglaonat fins al capdamunt de la Roca del Castell.

Gaudim de les esplèndides vistes panoràmiques de la zona i tornem enrere.

Tot just abans d'arribar altrevegada, al Santuari de Santa Maria de Finestres, continuem per la dreta fins l’Oratori de Sant Antoni.

En aquest punt, les marques grogues ens menen per la dreta, però obviem les indicacions i prosseguim recte per un petit llom fins arribar al Forat de l’Ovella.

Pas equipat, que disposa d’unes grapes metàl•liques per facilitar-nos la desgrimpada.

Bonic pas que comunica els dos vessants, on s'hi observa el contrast de vegetació entre les dues carenes, al Nord boscos de fagedes, i al Sud boscos d’alzinars.

Recuperem les marques grogues i continuem la caminada, en sentit Est, endinsant-nos per frondosos boscos.

Xino-xano, anem guanyant cota fins plantar-nos al capdamunt del Puigsallança, punt més elevat de la Serra de Finestres (3).

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per un munt cims de referència.

Cim inclòs dins del llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, segons l'ICGC i que disposa d'un vèrtex geodèsic.

Aquesta rocosa talaia ens brinda unes excepcionals vistes de la Plana de l'Empordá fins als Pirineus, així com de la Roca del Castell i del Santuari de Santa Maria de Finestres.

Iniciem la davallada, em direcció Nord-oest, que ronda per la Serra del Grau i pel mig d’exquisides i frondoses fagedes.

Continuem la caminada i sortim pel Pla del Grau per seguir fins a la Collada del Grau.

Més endavant, atents, davallem a mà esquerra per el inicialment ample, Grau de l’Escaler.

Més endavant, avancem còmodament per una pista que davalla sempre propera al Torrent del Grau.

Xau-xau, fruint de la bellesa del bosc que ens envolta, anem davallant i deixant enrere el Pont Trencat, el Faig de Matabous, el Mas mig enrunat de la Plana fins que passem per una tanca pel bestiar.

Mig quilòmetre aproximadament més avall, abandonem el Camí de les Medes i prenem un corriol a mà esquerra que davalla fins a la llera del Torrent de les Medes.

Ara, caminem amb precaució pel llit del torrent per anar a visitar el Pont del Diable, curiosa formació natural rocosa.

Seguidament, tornem per la dreta al camí que havíem abandonat i recuperem les marques grogues que ens duen en un tres i no res a l’ombrívola Font de Socals on podem apreciar un grapat de larves de salamandra.

Seguim davallant, sense pèrdua, fins creuar el Rec de la Font de Socals on esta ubicada la Cova dels Trabucaires.

De seguida, sortim a la pista per la que caminarem força estona.

Anem deixant enrere el pla de la Faja i la Granada fins arribar novament al punt de inici de la caminada.

Nota:

(1) Jaciment Prehistòric del Roc de la Melca és un gran bloc de pedra sorrenca fossilífera eocènica, on sota les seves vores hi ha un petit abric que fou ocupat per l’home prehistòric. El jaciment prehistòric del Roc de la Melca fou descobert per Francesc Riuró a mitjans dels 60, i el seu tipus d’indústria el fan vincular al Gravetià final, 18.950 ab.Cr. Curiosament a la part superior hi ha unes regueres i cassoletes circulars, de 50 cm. o més de diàmetre, una característica habitual dels monuments megalítics i les Coves sepulcrals. Es creu que en època moderna probablement el bloc havia servit de pedrera per treure moles de molí, i que les regueres i cassoletes eren els senyals d’aquestes extraccions.

(2) Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s'hi celebra l'Aplec del Roser i l'Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia. Es una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

(3) La Serra de Finestres és una unitat de relleu situada a la comarca de la Garrotxa, essent el límit natural entre el municipi de Sant Aniol de Finestres, situat al sud de la serra, amb els límits de Santa Pau i Mieres, situats al nord i al nord-est. El nom de Finestres deriva de finis (fita, terme) i del sufix -ter, evolucionant a finister (finestres), a aquest topònim se li atorga el significat de guaita, mirador, talaia...

Breu:

Esplèndida caminada que ronda per un seguit d’indrets de gran bellesa.

Jaciments, santuaris, torrents, camins, fagedes, pas equipat, corriols, graus, formacions rocoses, alzinars i altres ingredients donen forma a aquesta ruta circular altament recomenada, ben trobada,

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes serres tant espectaculars.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè