El camí dels Enginyers, una perla del Pirineu
El Camí dels Enginyers és un antic camí d’alta muntanya que uneix les valls de Núria i del Fresser, per sota del Torreneules i per sobre de les Roques de Totlomón.
Desnivell: + 1.220 metres aprox.
Distància: 22,20 Km. aprox.
Punt de partida: Central hidroelèctrica de Daió.
Per la carretera GIV-5217, abans d’arribar a Queralbs, continuem per la carretera de la Central de Daió.
Abans d’arribar a la central hi ha un pàrquing habilitat.
Nota = l’accés a la Central de Daió, es de pagament normalment durant els mesos d’estiu.
Recomanable consultar l’accés i el preu d’estacionament abans d’anar-hi.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Central hidroelèctrica de Daió, Camí de Queralbs a Coma de Vaca, Salt del Grill, Collet de les Paradelles, Pont de les Marrades, les Marrades, Torrent del Bugador, el Freser, Refugi de Coma de Vaca, Camí dels Enginyers, la Trona de Guardiola, la Mascleta, Clot de Malinfern, pas equipat, Collet de Guardiola, Torrent de la Balma, pas equipat, Torrent de la Font Grossa, Refugi de les Pedrisses, Torrent de la Font Negra, Alberg del Pic de l’Àliga, Núria, Mirador de la Creu d’en Riba, Camí vell de Queralbs a Núria, Pont del cremallera, Salt de la Cua de Cavall, Salt del Sastre, Pont del Cremal, Camí de Daió a Núria, Marrades de Totlomón, Central hidroelèctrica de Daió
Recorregut:
Comencem l’excursió i creuem el pont de fusta que ens situa a l’altre vessant del riu Freser i que transita per sota de les Roques de Totlomón.
Caminem pel Camí de Queralbs a Coma de Vaca que va remuntant fins trobar una pintura de color vermell a la paret que ens indica que estem al costat del Salt del Grill.
Uns 10 metres endins ens situem sota d’aquest espectacular salt d’aigua d’uns 30 metres aprox. d’alçada.
Tornem al camí que havíem desat i seguim muntanya amunt, sense pèrdua, fins al Collet de Paradelles.
Anem guanyant alçada fins arribar al Pont de les Marrades, per on creuem a l’altre vessant del riu Freser.
A continuació remuntem clarament per les Marrades, un seguit de ziga-zagues que guanyen alçada sense contemplacions pel mig de boscos de pi negre.
Caminem en mantinguda pujada, enclotats entre els cingles i el Balandrau.
Sortim per damunt del refugi al Torrent del Bugador, per anar davallant en direcció al refugi.
Passem per una passarel•la (doblegada) metàl•lica per sobre del Freser, per arribar al Refugi de Coma de Vaca.
Ens aturem al refugi “Manelic” a fer l’àpat del dia i prendre forces per la resta del camí.
Seguidament, iniciem el Camí dels Enginyers que ens durà directament a Núria.
El camí va guanyant alçada fins arribar a la Trona de Guardiola, un impressionant mirador proper al Roc Verd, que ens situa uns 350 metres aprox. per sobre del riu Freser.
El camí transita per mantingudes pujades i baixades, per un entorn d’alta muntanya i amb un ambient de bellesa extraordinària.
La fauna ens acompanya en tot moment, podem sentir i veure fàcilment voltors, sit negre, gralles de bec vermell i groc, corb, pinsà, cargolet i trencallós (amb sort) entre molts altres.
Xino-xano, caminem i passem pel costat d’una zona coneguda com la Mascleta fins al Clot de Malinfern, on trobem una llarga cadena que ens ajudarà (si cal) a superar aquest tram de roca més esquerp.
Superat aquest tram, continuem tot passant pel Collet de Guardiola fins al Torrent de la Balma on trobem el segon pas equipat amb dos esglaons que ens ajuden (si cal) a superar un pas de roca.
Xau-xau, continuem la caminada mentre fruïm de la bellesa que ens brinda aquest espectacular camí d’alta muntanya.
Passem pel costat del Refugi de les Pedrisses i un xic mes endavant regirem en una mena de collet, amb un rètol, des d’on ja divisem l’Alberg del Pic de l’Àliga.
Arribem al Torrent de Fontnegra, on abandonem el camí per apropar-nos a l’Alberg del Pic de l’Àliga, on fem nit.
Al matí següent, continuem la caminada i davallem clarament fins a Núria.
Voltem l’estany de Núria i anem a cercar el GR-11 i Camí vell de Queralbs a Núria.
Passem pel costat del Mirador de la Creu d’en Riba i comencem a davallar pel marcat camí.
Més endavant, creuem per sota del pont del cremallera i passem a l’altre vessant del riu de Núria.
Passem pel costat dels formidables salts d’aigua com el de la Cua de Cavall i del Sastre, tot aturant-nos a contemplar la seva bellesa natural.
Arribem al Pont del Cremal i en aquest punt, abandonem el GR-11 per continuar pel Camí de Daió a Núria.
Per l’esquerra prenem el corriol, força embrossat, que planeja i s’allunya del riu de Núria.
Corriol estret a estones, que ronda proper a un penya-segat, protegit amb uns pals de fusta i cables d’acer.
Passat aquest tram, sense pèrdua, seguim el marcat corriol tot passant unes tarteres i zones prou embrossades.
Més endavant, el corriol comença a davallar clarament per sortir al Plans de Daió.
Ja més planerament, creuem la pista de la Central hidroelèctrica de Daió Superior i la canonada de Daió, per sortir al pont de fusta de la Central hidroelèctrica de Daió de Baix.
Abans d’anar al cotxe, aprofitem per fer una refrescant remullada en un dels gorgs propers.
Nota:
El camí dels Enginyers, es va construir durant la primera meitat del segle passat per poder accedir des de la Vall de Núria fins al pla de les Eugues amb la intenció de fer un estudi sobre la viabilitat de construir un embassament amb interessos hidroelèctrics.
Es van edificar dues cabanes per allotjar als treballadors del projecte.
Finalment no va tirar endavant la presa i Fecsa va cedir una de les cabanes als ramaders locals i l’altre a la FEEC.
Durant 50 anys aquella cabana va ser el refugi Manelic.
L’any 1998, la FEEC va substituir l’antiga cabana per l’actual refugi de Coma de Vaca.
Breu:
Aquesta ruta circular és una gran clàssica de les valls de Núria i del Freser.
La ruta la podem fer en un sol dia o en dos dies, com hem fet naltros per gaudir-la tranquil-lament.
Una ruta realment espectacular que disposa d'uns paisatges d'alta muntanya esplendids.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una esplèndida jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada