El Balandrau per la vessant NW, la més esquerpa i alpina
Desnivell: + 1.400 metres aprox.
Distància: 14,00 Km. aprox.
Punt de partida: Central hidroelèctrica de Daió.
Per la carretera GIV-5217, abans d’arribar a Queralbs, continuem per la carretera de la Central de Daió.
Abans d’arribar a la central hi ha un pàrquing habilitat.
Important = l’accés a la Central de Daió, es de pagament normalment durant els mesos d’estiu.
Recomanable consultar l’accés i el preu d’estacionament abans d’anar-hi.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Central hidroelèctrica de Daió, Camí de Queralbs a Coma de Vaca, Salt del Grill, Collet de les Paradelles, Pont de les Marrades, les Marrades, trencall, Canal Directa, Collet de la Regalíssia, Balandrau, Collet de la Regalíssia, Roques Blanques, l’Atalaiador, Serrat de l’Atalaiador, les Escandies, trencall, Torrent del Forn, carretera de la Central, Central hidroelèctrica de Daió
Recorregut:
Comencem l’excursió i creuem el pont de fusta que ens situa a l’altre vessant del riu Freser i que transita per sota de les Roques de Totlomón.
Caminem pel Camí de Queralbs a Coma de Vaca que va remuntant fins trobar una pintura de color vermell a la paret que ens indica que estem al costat del Salt del Grill.
Uns 20 metres endins ens situem sota d’aquest espectacular salt d’aigua d’uns 30 metres aprox. d’alçada.
Tornem al camí que havíem desat i seguim muntanya amunt, sense pèrdua, fins al Collet de Paradelles.
Transitem per les Gorges del Freser, un espai natural de bellesa exultant.
Anem guanyant alçada fins arribar al Pont de les Marrades, per on creuem a l’altre vessant del riu Freser.
A continuació remuntem clarament per les Marrades, un seguit de ziga-zagues que guanyen alçada sense contemplacions pel mig de boscos de pi negre.
Atents, a mà dreta hi ha una pintada de color vermell en una roca que ens indica “DIRECTA BALANDRAU”.
Abandonem el camí de Coma de Vaca i prenem aquest corriol que remunta decididament.
Anirem seguint els senyals de pintura vermella, que ens aniran conduint per tot el torrent.
Inicialment caminem per un tram amb una vegetació força densa.
Més endavant caminem sempre propers al cau del torrent, tot seguint les marques vermelles.
Anem alternant rocs i trams de grimpada, sempre d’escassa dificultat i exempts d’exposició.
Xino-xano, anem guanyant cota per un terreny força costerut.
Anem trobant bonics salts d’aigua, mentre fruïm de les vistes que tenim al darrere.
Arribant al final del torrent, el traçat es va ampliant al mateix temps que la pendent suavitza un xic.
Sortim propers al collet de la Regalíssia i anem regirant cap a l’esquerra.
Per camí prou marcat, enfilem la darrera pujada per la vessant Sud del Balandrau.
En un tres i no res, ens plantem al capdamunt del Balandrau, amb una cota de 2.585 metres.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
Gaudim de les vistes ens els breus instants que la boira s'esvaeix i obre la finestra.
Fem les fotos de rigor i comencem a davallar, desfent el camí de pujada fins el collet de la Regalíssia, on aprofitem per fer l’àpat del dia.
A continuació, obviem la Canal Directa i continuem tot recte, en direcció Sud-oest.
Passem per les Roques Blanques i prosseguim la davallada, sense marques ni fites, fins l’Atalaiador.
Seguidament, el camí es torna prou marcat i transita pel mig d’esplèndids i frondosos boscos de pi negre.
Xino-xano, amb passa curta a poc a poc, anem perdent cota mentre davallem pel Serrat de l’Atalaiador.
Propers a les Escandies, girem a mà dreta i prenem un corriol que va planejant en clara direcció Nord.
Arribem al Torrent del Forn on un rètol ens mena, per l’esquerra, cap a Daió.
Baixem per aquest corriol que davalla decididament fins sortir i enllaçar amb la carretera de la Central de Daió.
Caminem els últims metres fins al parquing habilitat, on tenim estacionat el vehicle.
Breu:
Esplèndida ruta circular que ascendeix al Balandrau d’una manera directa i alpina.
Una pujada entretinguda amb grimpades aïllades per una canal, sovint amb un generós cabal d’aigua.
Les grimpades, estan acostumat a transitar per aquest tipus de terreny, son senzilles i exemptes d’exposició.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes muntanyes del Ripollès.
Diuen que “com el Ripollès no hi ha res”.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una esplèndida jornada de muntanya.
Els caminants: Pep & Pep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada