Rysy [Polònia] 2499
Rysy [Eslovàquia] 2503






El sostre de Polònia 

Alt Tatra (en eslovac i en txec: Vysoké Tatry, en polonès: Tatry Wysokie) és una serralada a les fronteres entre Eslovàquia i Polònia. 
Són una part de les muntanyes Tatres Orientals.
L'Alt Tatra, amb els seus onze pics per sobre dels 2.500 metres són, juntament amb els Carpats Meridionals, les úniques serralades amb un caràcter alpí en tots els 1200 km de llarg dels Monts Carpats. 
La major part i tots els pics més alts de les muntanyes estan situades a Eslovàquia. 
Moltes plantes i animals rars i endèmics són naturals de l'Alt Tatra. 
Grans depredadors, com l'os, el linx europeu, martes, llop i la guineu viuen aquí.

Desnivell:  + 1250 metres aprox. 

Distància:  18,60 Km. aprox. 

Punt de partida: Popradske Pleso. 
Des de la carretera 18 prenem la carretera 538 que ens duu a l’estació de tren de Popradske Pleso. 
La llarga carretera on esta ubicada l’estació de tren, es l’estacionament de pagament pels vehicles de motor. 
Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut: 
Sortim de l’estacionament i passat la barrera del tren, caminem per la mateixa pista asfaltada que acaba al refugi_hotel de muntanya Horský Popradské Pleso. 
La carretera només resta oberta al transit per a vehicles autoritzats. 
Una pista asfaltada de 4 Km. aprox. que fem xino-xano, fruint de la bellesa dels frondosos boscos.
Arribem a l’alçada del refugi_hotel i ens apropem un moment a una guingueta on aprofitem per fer l’esmorzar amb vistes al llac Propadske Pleso. 
Deixem l’asfalt i les instal•lacions lúdiques per començar a caminar per un camí ben fresat que ronda pel mig del bosc. 
En suau pujada, passem per una palanca i més endavant arribem a una cruïlla. 
Continuem per la dreta en mantinguda pujada fins passar una altre palanca. 
En endavant anem fent ziga-zagues guanyant el desnivell mentre fruïm de les esplèndides vistes alpines de la vall. 
Arribem a l’estany Velké Žabie Pleso i gaudim novament de la bellesa de l’entorn. 
Seguim muntanya amunt fins arribar al tram equipat que ens ajudarà a flanquejar un tram de roca relativament exposat. 
Es clar que a l’hivern o en cas de pluja ha de ser de gran utilitat. 
Un seguit de escales, esglaons i cadenes ens transporten a l’altre vessant per continuar cap amunt. 
Xino-xano, sense pèrdua, caminem fins arribar al refugi Chata pod Rysmi . 
Un refugi que esta avituallat única i exclusivament amb portadors des de Horský Popradské Pleso. 
En tot moment les vistes son d’una bellesa exquisida. 
Sense defallir, seguim amunt fins arribar al coll de Sedlo Váha.
Carenem un xic tot fruint de les impressionants vistes de l’altre vessant.
Fent una petita davallada, flanquegem per un corriol rocallós fins enfilar l’ultima pujada que ens duu directament al cim. 
Ens apropem a la punta Nord-occidental del Rysy que es la muntanya més alta de Polònia. 
Contents, fem un repòs i gaudim de les excel•lents i merescudes vistes. 
Reprenem la caminada i abans de davallar definitivament, ens apropem a la punta Sud-est que es el Rysy que pertany a Eslovàquia. 
Ja amb tota la feina feta, comencem a davallar desfent el camí de pujada fins al refugi Chata pod Rysmi.
Descansem una estona i prosseguim la davallada que passa per desfer tot el camí de pujada fins el refugi_hotel de muntanya Horský Popradské Pleso. 
Fem una aturada tècnica per prendre una refrescant cervesa i fer l’àpat del dia aprofitant la bona oferta gastronòmica del complex. 
Un vegada ben reposats, reprenem la caminada i desfem tot el tram de carretera asfaltada fins on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Formidable caminada pel cor del Tatras, un espectacular massís alpí i paradis de tot muntanyenc de mena. 
Hem gaudit de valent en tots els sentits per aquesta ruta que assoleix el sostre de Polònia. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una generosa jornada de muntanya.

Els muntanyencs: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Slovenský Raj - Suchá Belá






Grimpant per una de les gorges més espectaculars d’Eslovàquia 

Desnivell: + 435 metres aprox. 

Distància: 10 Km. aprox. 

Punt de partida: Podlesok. 
Des de la població de Hrabusice ens apropem fins el centre turístic de Podlesok. 
Estacionem el vehicle al pàrquing de pagament ubicat a l’entrada del centre turístic. 
Veure punt de partida a Google Maps

Recorregut:
El Barranc de Suchá Belá, es troba al terme de Hrabušice (Eslovàquia), dins del Parc Nacional del Paradís Eslovac (Slovensky Raj). 
Pertany als Baixos Tatras, muntanyes integrades a la serralada dels Carpats. 
Un recorregut circular de senderisme equipat amb palanques, escales, troncs i diversos equipaments. 
Es parteix de l’important centre turístic de Podlesok, on cal pagar una entrada al circuit. 
El recorregut d’anada ronda pel mig de les gorges i transita per un seguit de salts d’aigua espectaculars.
Impossible d’anar descrivint la gran quantitat d’equipaments que animem trobant. 
Igualment impossible, anar marcant tots els waypoints al track amb l’afegit del rebot de la senyal GPS.
El recorregut no te pèrdua i no es necessita cap tipus de material específic de barranquisme, tret d’unes bones botes per estalviar-nos la remullada de peus. 
La tornada circula per un còmode sender que creua esplèndids i frondosos boscos. 

Nota: 
Una de les gorges més espectaculars del paradís eslovac. 
L'aigua que el travessa neix a l'extrem nord de la plana de Glac. 
El seu flux separa el massís de Vtáčie hrub i el massís de Rumanová. 
Desemboca al riu Veľká Bielá directament a la localitat de Podlesok. 
La història de l'exploració turística de Suchá Belá comença el 1900, quan un grup dirigit pel professor Rotha va arribar a les cascades de Misova. 
El 1908, els van marcar i van preparar una ruta de senderisme. 
Al març de 1910, un grup liderat per A. Mervay va creuar per primera vegada tot el congost a l'hivern.
Els membres del Servei de Muntanya ho van fer completament accessible el 1957, inclòs el congost de les cascades de Misov 

Breu: 
Un camí molt ben equipat que ens farà fruir de la natura en estat salvatge. 
Si estem acostumats a aquests tipus de camins equipats no trobarem cap pas exigent ni de gran dificultat. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els grimpaires: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

el Castellot  465






Trescant per torres i restes enrunades del Penedès 

Al nord-oest del terme municipal de Castellví de la Marca, al peu d’un impressionant penya-segat sobre la riera de Marmellar, que feia de defensa natural, es troben les ruïnes més conegudes del municipi i unes de les més simbòliques del Penedès. 
Es tracta de les restes de l’antic castell alt medieval a l’extrem de la Marca del Penedès. 
El seu passat va estretament lligat a la història de Castellví de la Marca. 
Aquesta fortalesa va tenir com a missió principal servir de guaita i defensa del territori en cas de perill, en l’alta edat medieval i era el lloc de comandament del rosari defensiu existent a la zona extrema de la Marca o frontera amb les terres sota control sarraí. 

Desnivell: + 475 metres aprox. 

Distància: 10 Km. aprox. 

Punt de partida: Església de Sant Sadurní de la Marca. 
Des de la AP-7 sortim a Vilafranca del Penedès i continuem per la carretera N-340. 
Més endavant prenem la carretera B-212 fins a la població de La Munia. 
Després, prenem la carretera BV-2176 que ens duu fins a l’ Església de Sant Sadurní de la Marca . 
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Església de Sant Sadurní de la Marca, Camí del Castellot, pedrera, grafit, Camí de les Pedreres, tartera, pas del Clau, Cova del Castellot, el Castellot, Capella de Sant Miquel, Plana del Castellot, Collet del Castellot, Puig de la Cogulla, camí carener, Camí de la Talaia, petit bosc, Camí de la Plana Romera, Can Pascol, Camí de Cas Pascol, Camí de la Riera, Riera de Marmellar, Camí de les Pedreres, grafit, pedrera, Camí del Castellot, Església de Sant Sadurní de la Marca 

Recorregut: 
Sortim de l’església de Sant Sadurní de la Marca pel fressat Camí del Castellot fins arribar una antiga pedrera. 
Més endavant, trobem un gran roc que disposa d’un original grafit que diu “estimar-te no és fàcil. Però he triat aquest camí” 
Seguim pel Camí de les Pedreres fins un trencall per continuar per l’esquerra, a la tornada vindrem pel camí de la dreta. 
Arribats a la segona tartera, girem a mà esquerra i enfilem per la mateixa que remunta decididament. 
De seguida trobem un seguit de cordes que ens ajuden, si cal, a progressar més còmodament fins arribar a la base d’un petit mur d’uns 8 o 10 metres aproximadament, anomenat pas del Clau. 
Un parell de cadenes ens ajuden a superar aquest pas de roca amb més o menys cintura. 
Per sortir també disposa d’una corda llaçada per agafar-nos i sortir amb més comoditat. 
Continuem pel damunt i ens apropem a un petit mirador amb bones vistes del Penedès. 
Seguim amunt i en poca estona arribem a la grandiosa i espectacular Cova del Castellot. 
Grimpem uns metres i ens endinsem un xic dintre de la cova per fer el tafaner. 
Sortim de la cova i continuem la remuntada fins sortir a les runes del Castellot. 
Espectacular torre, restaurada i preparada amb unes escales metàl•liques interiors que ens permeten pujar al capdamunt de la mateixa. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests modests cims que segurament d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Des de dalt de la torre, gaudirem d’unes formidables vistes de 360º del Penedès entre d’altres. 
Baixem les escales i donem una ullada a l’annexa Capella de Sant Miquel, restaurada en part.
A continuació, caminem en sentit Sud-oest travessant la Plana del Castellot fins arribar al Collet del Castellot.
Més endavant, prenem per la dreta, una pista que puja clarament en sentit Nord fins el Puig de la Cogulla. 
Cim modest, coronat per un munt de pedres, sense altres pretensions que gosar de bones vistes del Castellot. 
Sense pèrdua i en mantinguda pujada avancem pel camí carener fins la proximitat del Puig Rodó, on agafem per la dreta, el Camí de la Talaia. 
En sentit Est, anem davallant per endinsar-nos per un petit bosc amb una agraïda ombra. 
Continuem pel Camí de la Plana Romera i més endavant, prenem un corriol a mà dreta que ens duu sense pèrdua a les runes de Can Pascol i la malmesa Torre de Can Pascol. 
Gaudim de les bones vistes de tota la ruta circular que em dut fins aquest indret.
Seguim pel Camí de Can Pascol i més endavant pel Camí de la Riera, que davalla suaument. 
Arribats a la llera de la Riera de Marmellar, girem a mà dreta per anar a cercar novament el Camí de les Pedreres. 
Seguidament, desfem el camí d’anada fins a l’església de Sant Sadurní de la Marca, on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Bona caminada amb uns quants i diversos ingredients, que la fan molt més interessant. 
Camins, cordes, corriols, coves, cadenes, boscos, pistes, escales, miradors, torres, runes i bones vistes entre d’altres elements.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquesta comarca del Penedès, terra preuada de vins.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jesús i Josep

        Print Friendly and PDF