Volta per Sant Llorenç del Munt
Montcau - Roques de la Coca - Carena dels Emprius - Roca Sereny






Trescant per les roques de Sant Llorenç del Munt

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya.

Desnivell: +690 metres aprox.

Distància: 11,50 Km. aprox.

Punt de partida: Coll d’Estenalles.
Per la carretera BP-1221 que va de Terrassa a Navarcles, arribem al Coll d’Estenalles. A l’esquerra i davant del Centre d’informació del Coll d’Estenalles hi ha un ampli aparcament on estacionem el vehicle.
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:
Coll d’Estenalles - Coll d’Estella - Montcau (1) - Roques de la Coca (2) - Torrent de la Guineu - corriol amb maques taronja - GR 5 - Collet de Llor - Carena dels Emprius - Coll de Pregona - l’Era Ventosa - Roca Sereny (3) - l’Era Ventosa - Coll de Pregona - Carena dels Emprius - Collet de Llor - GR 5 - Coll d’Eres - GR 5 - Coll d’Estella - Coll d’Estenalles

Recorregut:
Sortim del Coll d’Estenalles per una pista asfaltada, al costat del Centre d’informació. Més endavant, al Coll d’Estella, abandonem el GR-5 i enfilem per l’esquerra seguint una mena de senda delimitada per unes cordes. En costeruda pujada, arribem a enllaçar amb la ruta que ve des del Coll d’Eres i regirem a mà esquerra. Enfilem els últims metres, entre boires, fins al capdamunt de la gran mola del Montcau (1). Dalt del cim disposem d’una taula d’orientació que ens ajudarà a reconèixer els cims del voltant. Cim inclòs en el llistat de la FEEC “100 cims” un repte d’altura. Continuem endavant, en sentit Nord, per un terreny que es va redreçant fins que hem d’utilitzar les mans en alguna desgrimpada. En aquest tram, s’ha d’anar amb cura en cas que la roca estigui humida. Arribem a una mena de replà situat en la mateixa base i avantcim del Montcau. Atents, unes fites ens marquen un corriol que surt per l’esquerra en sentit Nord-oest. Corriol que baixa decididament i que va regirant en sentit Nord i en clara direcció a les Roques de la Coca (2). Per una mena de petita carena arribem a les Roques de la Coca, observem els característics orificis i tafanegem pel seu voltant. Tornem enrere fins al Torrent de la Guineu i prenem un corriol per l’esquerra amb marques de color taronja. Seguim les marques d’aquest enlairat corriol que ens brinda unes bones vistes de les Roques de la Coca (2). El corriol va regirant i flanqueja, per sota, les airoses parets de la mola del Montcau (1). Més endavant, hem de davallar en sentit Est fins una cruïlla de camins on trobem el GR-5. A continuació, seguim el GR en sentit Nord-est fins arribar al Collet de Llor. En aquest punt, abandonem el GR-5 i continuem en sentit Nord-est i en clara direcció a la Carena dels Emprius. Xino-xano, amb les Agulles de Finestrelles a la dreta i en costeruda pujada, seguim endavant pel corriol que es dibuixa entre les roques fins que sortim al capdamunt de la Carena dels Emprius. Seguim pel llom de la carena esmentada i passem propers, a mà dreta, del Cau dels Emboscats i del Queixal Corcat. Continuem fins al final de la carena i cerquem un corriol que davalla, per la dreta, en sentit Est i en clara direcció a la Roca Sereny (3). Xau-xau anem davallant fins al Coll de Pregona i seguidament fins a l’Era Ventosa. Descartem una pista que surt per l’esquerra i prenem un corriol que s’enfila muntanya amunt. En poca estona arribem a l’avantcim, baixem uns metres i pugem definitivament al capdamunt de la Roca Sereny (3). Un cim, esplèndid mirador, que disposa d’unes magnifiques vistes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Podem distingir: Montcau, la Mola, Castellassa de Can Torres, Roques de la Coca, els Emprius i la Màquina de Tren entre d’altres. Cim que també està inclòs en el llistat de la FEEC “100 cims” un repte d’altura. Aprofitem per fer l’àpat del dia mentre gaudim de les vistes. Seguidament desfem tot el camí i passem novament per la Carena dels Emprius fins a la cruïlla amb el GR-5. Obviem el corriol de la dreta, ruta inicial amb les marques de color taronja, i continuem per l’esquerra seguint el GR-5. Sense pèrdua anem seguint el GR, que ja no abandonarem, una bona estona fins arribar al Coll d’Eres, cruïlla amb abundant transit de caminats de tota mena. Abandonem altres opcions i continuem pel mateix GR-5 que es transforma més endavant en una pista cimentada. Passem pel Coll d’Estella, lloc on ens hem desviat de bon matí, i continuem còmodament fins al Coll d’Estenalles.

Curiositats:
(1) El Montcau és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 metres d'altitud. El Montcau també rebia fa segles el nom de Turó de la Guardiola. Així ho desvetlla un document conservat a l'arxiu del mas de La Mata i exposat per l'Antoni Ferrando. El motiu era que durant l'etapa de reconquesta i formació de Catalunya, al capdamunt, hi havia un lloc de guaita. Aquesta funció de vigilància també l'hauria desenvolupat pel poblat que va viure al Coll d'Eres, que també va ser anomenat Era de la Guardiola.
(2) Les Roques de la Coca estan situades just davant de la vessant Nord del Montcau, com si fossin una torre de guaita avançada sobre les valls del Bages. Aquest conjunt de Roques son la part més alta del Serrat de la Coca, que va pujant al llarg de poc més d'un quilòmetre des de la masia de La Vall (615 m) fins el collet (885 m) que enllaça amb la vessant Nord Montcau. El Serrat es situa al mig i gairebé en paral•lel de les carenes gairebé dels Emprius (a llevant) i la Costa de la Mata (a ponent). Per la seva exposició a les ventades, les pluges i les gelades, les Roques de la Coca han estat molt afectades per l'erosió. A la part més prima, més propera al Montcau, s'han obert diversos forats i a la vessant de ponent s'ha generat una balma que arriba a tenir dos metres de fondària. Un corriol permet voltar completament en 360º la base de les roques, amb unes excel•lents vistes per les quatre parts. Entre les Roques de la Coca i la vessant Nord del Montcau i els Cortins, es veu el paisatge més alpí del Massís, sobretot a l'hivern. Es poden veure llargues corrents d'aigua gelades i, sobre els roquissars, creixen plantes rupícoles, com l'orella d'ós o la corona de reina.
(3) Roca Sereny és la muntanya que tanca pel Nord la Vall d’Horta. El seu tret més característic és un cim allargassat i prim. Situat a 807 metres d’alçada, té uns 250 metre de llarg, però només entre 1 i 2,5 metres d’ampla. La seva superfície és pedregosa i de color vermellós. Hi destaquen algunes roques de formes molt curioses, que semblen haver estat esculpides, però que són novament el resultat de l'acció perllongada de l'aire i el vent. Aquestes roques són les que han donat el nom actual al turó. Al segle XVI es deia Roca d’Areny fins a convertir-se progressivament en Roca Sereny. En referència igualment a les roques, s’ha fet servit també la denominació de Cap de l’Escurpida. I un tercer nom utilitzat històricament ha estat el de turó de l’Era Ventosa ja que es troba just al seu costat.

Breu:
Una bona excursió per conèixer aquest fantàstic Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac que amaga un munt d’indrets i racons. Trepitgem les peculiars Roques de la Coca i dos cims inclosos en el llistat de la FEEC “100 cims” un repte d’altura. L’únic inconvenient, per buscar-hi un, és la densa afluència de visitants que es troba en la zona del Coll d’Estenalles i Montcau. Tot plegat hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Gloria - Jesús - Josep - Mercè

Print Friendly and PDF

Turó de l’Escletxa  447






Mini via ferrada que ens transporta a un dels 100 cims. 

Desnivell: + 280 metres aprox.

Distància: 5,50 Km. aprox.

Dificultat: K1

Punt de partida: Cementiri de Castellbell i El Vilar.
Sortim de la carretera C-58, en direcció a Montserrat, per la BP-1121 fins a Castellbell i El Vilar. Ens dirigim cap al centre de la vila i a continuació anem seguint les indicacions, per la mateixa carretera, en direcció al cementiri. Més endavant abandonem aquesta carretera i prenem la carretera BP-1273 que ens duu sense pèrdua fins al cementiri. Estacionem el vehicle en un replà a mà dreta, proper al cementiri i a les vies del tren.
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
cementiri - pont - túnel - Masia Cal Guixa - via ferrada - Turó de l’Escletxa - pista - túnel - pont - cementiri

Recorregut: 
Sortim per la pista que surt de l'estacionament i passem pel pont que creua les vies de tren. Continuem endavant i creuem l’autopista C-16 per un túnel. Sortint del túnel, hem de girar a mà dreta i remuntem el ressalt per continuar per una pista asfaltada molt propera a l’autopista. Arribem a la masia de Cal Guixa i regirem en sentit Nord per a anar a trobar una pista superior. Continuem per aquesta altre pista fins abandonar-la més endavant per un corriol que s’enlaira en sentit Sud-est. Atents a les fites i alguna que altre marca de pintura negre, pugem decididament en clara direcció a les parets que es divisen al davant. Fent ziga-zagues, avancem per un camí costerut que disposa d’esglaons de fusta per facilitar el progrés en las zones més atrotinades. Arribem a la base de la via ferrada i ens calcem els atuells per afrontar-la. La via ferrada es composa d’uns 10 metres aprox. equipats amb esglaons i cable de vida. Superem el desnivell i ens plantem al capdamunt amb facilitat- A continuació, seguim en sentit Nord-est per un corriol força fresat i damunt de la carena. Seguim sense pèrdua i passem sota del Turó de l’Escletxa i anem regirant en sentit Nord fins tronar un corriol a mà esquerra que es dirigeix cap al turó. En poca estona ens plantem al capdamunt del Turó de l’Escletxa, que està inclòs en el llistat de “100 cims” un repte d’altura de la FEEC. Turó que disposa d’un vèrtex geodèsic i d’unes excel•lents vistes de Montserrat, això és el que diuen doncs avui la boira planeja còmodament per arreu. Desprès de les fotos pel record, continuem endavant en sentit Nord i ens apropem a visitar una propera cabana de pedra seca. Continuem en sentit Nord fins a les traces d’una pista abandonada i continuem fins a enllaçar amb la pista principal. Seguim aquesta pista i l’abandonem uns metres més endavant per un camí que surt per l’esquerra. Xino-xano anem davallant i ens apropem a l’autopista C-16. Abans d’arribar, atents, prenem un corriol per la dreta que davalla amb decisió. A continuació passem un altre vegada pel túnel i desfem al camí d’anada fins a on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Excursió tranqui-la per estirar una mica les cames, amb una mini via ferrada com a complement de la caminada. Una mini via ferrada que es pot superar amb o sense equipament, a gust del consumidor, pel seu baix compromís i llargada. Malgrat la boira que no ens a permès gaudir del paisatge, hem estirat les cames i hem gaudit d’una interessant proposta de muntanya.

Els caminants: Gloria - Jesús - Josep

Print Friendly and PDF

De Biure de Gaià a Sant Miquel de Montclar i Pontils






Trescant per fortificacions mil•lenàries 

Recorregut per l’entorn de la serra de Montclar i de les comes que flanquegen la capçalera dreta de la vall del Gaià, on es conserven restes de les fortificacions mil•lenàries que bastiren les defenses de la frontera en temps de la Marca carolíngia catalana. El visitant gaudirà d’àmplies panoràmiques sobre la Conca de Barberà, l’Anoia i l’Alt Camp des del puig de Sant Miquel. En temps de pluges intenses serà necessari descalçar-se per travessar els guals del torrent de Biure en l’accés a Pontils.

Desnivell: +570 metres aprox.

Distància: 15 Km. aprox.

Punt de partida: Biure de Gaià. 
Sortim de l’autopista A2 per la sortida 532 i prenem la carretera B-221. Més endavant continuem per la carretera T-221 i després, per la carretera C-214d. Passat la població de Les Piles, prenem per la dreta la carretera TV-2014 fins a Biure de Gaià. Estacionem el vehicle al costat de la Creu de Biure. 

Ruta: 
Biure de Gaià - Creu de Biure - Camí Castell - La Cogulla de Maió - Castell de Montclar - Sant Miquel de Montclar - La Relliscada (1) - Montclar - Clot de Sani Miquel - Camí de les Torres - Torrent de Biure - Toll de la Resclosa - Resclosa de Pontils - Santa Maria de Pontils - Pontils - Toll de la Resclosa - Era de Mas Querol - Coma de Montclar - Castell de Biure - Església de Sant Joan - Creu de Biure - Biure de Gaià

Recorregut: 
Sortim al costat de la Creu de Biure en sentit Sud-est i en suau pujada, seguint el PRC 21.1 en direcció a la Cogulla del Maió. Deixem enrere l’ermita de Sant Joan i el Castell de Biure i anem regirant en sentit Sud per boniques i recuperades pinedes. Arribem a una bifurcació i continuem per la dreta, per l’esquerra és per on tornarem a la tornada. Seguim per un corriol, força fresat, que travessa sota una línia elèctrica d’alta tensió. Continuem, en mantinguda pujada, per una mena de carena fins la Cogulla del Maió que disposa d’un pal indicador. Continuem en sentit Sud, seguint la carena fins a Sant Miquel de Montclar i les restes del Castell de Montclar, documentats des de l’any 1.030. Prop de Sant Miquel de Montclar, es troba la “relliscada de Sant Miquel” (1), petjada del cavall de Sant Miquel segons diu la llegenda (1). El puig de Sant Miquel de Montclar, és un dels cims inclosos en el llistat de “100 cims” de la FEEC. Seguim fins el proper cim del Montclar, punt geodèsic, que disposa d’una esplèndida panoràmica sobre l’entorn que, cap al Nord, arriba fins a la serralada Pirinenca. Tornem enrere uns metres, fins trobar un corriol que davalla decididament, en sentit Sud-est i en direcció al coll que tanca el clot de Sant Miquel. En aquest punt, hi ha una cruïlla de camins on girem per l’esquerra enfilant la vall del Torrent de Sant Miquel. Xino-xano, avancem una llarga estona per aquesta ampla pista fins arribar a la confluència amb el torrent de Biure. Aiguabarreig amb el Torrent de Biure i cruïlla de pistes, deixem una primera pista a la dreta i continuem pel camí (força embrossat) que segueix pel marge dret del Torrent de Biure. Més endavant, creuem el torrent i continuem pel marge esquerra del torrent. Seguint el corriol, arribem al Toll de la Resclosa, un escanyament del torrent produït per la Resclosa de Pontils. Deixem el torrent i pocs metres enrere, remuntem el marge fent ziga-zagues per un corriol que es dirigeix sense pèrdua cap a Pontils. En poca estona arribem a Pontils, petita població on destaca l'església de Santa Maria, amb portalada romànica i interior gòtic. Situat en un turó, es troba el castell de Pontils, totalment enrunat, al que es pot accedir en poca estona. Fem una aturada tècnica i reposem un xic mentre prenem l’àpat del dia tranquil•lament. A continuació, desfem el camí fins a la desviació de l’aiguabarreig del Torrent de Biure i continuem recte, deixant a l’esquerra el camí d’anada i els (insuficients) senyals del PR. Sortim a una pista asfaltada que uneix Pontils amb Biure de Gaià. Deixem la pista asfaltada a la dreta i seguim per la pista de l’esquerra, que va girant en sentit Oest. A continuació, deixem la pista o Camí de Mas Querol a la dreta i seguim recte per la pista principal que discorre en sentit Sud-oest paral•lela al torrent de Sant Miquel però, aquest cop, per la banda contrària a la del camí d’anada. Més endavant, la pista gira a la dreta, encarant el Nord. Passem una ferma barrera i continuem fins a l’Era del Mas Querol. En aquest punt, s’acaba la pista i hem d’estar atents per cercar (tram molt perdedor) un corriol que s’enfila en sentit Nord-oest per la carena. Poc a poc el corriol és va definint de mica en mica, fins passar per sota d’una estesa elèctrica. Arribem a un collet i sortim a una pista per la que davallem en sentit Nord. Més endavant enllacem amb el camí de l’anada, que desfem fins a Biure de Gaià. Abans d’arribar a la creu del terme, ens desviem a la dreta per donar una ullada al Castell de Biure, datat del segle XV, de propietat privada i profundament reformat. Més avall ens aturem a donar una ullada a l’església de Sant Joan d’estil barroc i datada al 1782. Seguidament, arribem a la Creu de Biure, esculpida a finals del segle XV, al costat d’on tenim estacionat el vehicle.

Curiositats:
(1) Hi ha dues versions de la llegenda de la relliscada de Sant Miquel, una compte que va saltar des del Queralt perquè estava envoltada de moros i, quan es va acorralar, va escapar cap a Sant Miquel. I l'altra diu que el sant saltà d'una muntanya a l'altra per defensar uns cristians que van ser atacats pels infidels, per damunt de la vall del Gaià, i cap al cingle del Montclar. La petjada del cavall es troba a un centenar de ressorts cap al nord-est, seguint un esperó que prolonga l'absis de l'ermita.

Breu: 
Recorregut circular, per un dels indrets més singulars de la Conca de Barberà, que combina el senderisme amb el descobriment dels paisatges i patrimoni més desconeguts de la comarca. Encara que gran part de la ruta circula pel PRC 21.1, la senyalització és molt escassa i quasi testimonial. Fet que recomana dur un navegador GPS i disposar d’un mapa per l’orientació. Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF