el Castellot  465






Trescant per torres i restes enrunades del Penedès 

Al nord-oest del terme municipal de Castellví de la Marca, al peu d’un impressionant penya-segat sobre la riera de Marmellar, que feia de defensa natural, es troben les ruïnes més conegudes del municipi i unes de les més simbòliques del Penedès. 
Es tracta de les restes de l’antic castell alt medieval a l’extrem de la Marca del Penedès. 
El seu passat va estretament lligat a la història de Castellví de la Marca. 
Aquesta fortalesa va tenir com a missió principal servir de guaita i defensa del territori en cas de perill, en l’alta edat medieval i era el lloc de comandament del rosari defensiu existent a la zona extrema de la Marca o frontera amb les terres sota control sarraí. 

Desnivell: + 475 metres aprox. 

Distància: 10 Km. aprox. 

Punt de partida: Església de Sant Sadurní de la Marca. 
Des de la AP-7 sortim a Vilafranca del Penedès i continuem per la carretera N-340. 
Més endavant prenem la carretera B-212 fins a la població de La Munia. 
Després, prenem la carretera BV-2176 que ens duu fins a l’ Església de Sant Sadurní de la Marca . 
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Església de Sant Sadurní de la Marca, Camí del Castellot, pedrera, grafit, Camí de les Pedreres, tartera, pas del Clau, Cova del Castellot, el Castellot, Capella de Sant Miquel, Plana del Castellot, Collet del Castellot, Puig de la Cogulla, camí carener, Camí de la Talaia, petit bosc, Camí de la Plana Romera, Can Pascol, Camí de Cas Pascol, Camí de la Riera, Riera de Marmellar, Camí de les Pedreres, grafit, pedrera, Camí del Castellot, Església de Sant Sadurní de la Marca 

Recorregut: 
Sortim de l’església de Sant Sadurní de la Marca pel fressat Camí del Castellot fins arribar una antiga pedrera. 
Més endavant, trobem un gran roc que disposa d’un original grafit que diu “estimar-te no és fàcil. Però he triat aquest camí” 
Seguim pel Camí de les Pedreres fins un trencall per continuar per l’esquerra, a la tornada vindrem pel camí de la dreta. 
Arribats a la segona tartera, girem a mà esquerra i enfilem per la mateixa que remunta decididament. 
De seguida trobem un seguit de cordes que ens ajuden, si cal, a progressar més còmodament fins arribar a la base d’un petit mur d’uns 8 o 10 metres aproximadament, anomenat pas del Clau. 
Un parell de cadenes ens ajuden a superar aquest pas de roca amb més o menys cintura. 
Per sortir també disposa d’una corda llaçada per agafar-nos i sortir amb més comoditat. 
Continuem pel damunt i ens apropem a un petit mirador amb bones vistes del Penedès. 
Seguim amunt i en poca estona arribem a la grandiosa i espectacular Cova del Castellot. 
Grimpem uns metres i ens endinsem un xic dintre de la cova per fer el tafaner. 
Sortim de la cova i continuem la remuntada fins sortir a les runes del Castellot. 
Espectacular torre, restaurada i preparada amb unes escales metàl•liques interiors que ens permeten pujar al capdamunt de la mateixa. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests modests cims que segurament d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Des de dalt de la torre, gaudirem d’unes formidables vistes de 360º del Penedès entre d’altres. 
Baixem les escales i donem una ullada a l’annexa Capella de Sant Miquel, restaurada en part.
A continuació, caminem en sentit Sud-oest travessant la Plana del Castellot fins arribar al Collet del Castellot.
Més endavant, prenem per la dreta, una pista que puja clarament en sentit Nord fins el Puig de la Cogulla. 
Cim modest, coronat per un munt de pedres, sense altres pretensions que gosar de bones vistes del Castellot. 
Sense pèrdua i en mantinguda pujada avancem pel camí carener fins la proximitat del Puig Rodó, on agafem per la dreta, el Camí de la Talaia. 
En sentit Est, anem davallant per endinsar-nos per un petit bosc amb una agraïda ombra. 
Continuem pel Camí de la Plana Romera i més endavant, prenem un corriol a mà dreta que ens duu sense pèrdua a les runes de Can Pascol i la malmesa Torre de Can Pascol. 
Gaudim de les bones vistes de tota la ruta circular que em dut fins aquest indret.
Seguim pel Camí de Can Pascol i més endavant pel Camí de la Riera, que davalla suaument. 
Arribats a la llera de la Riera de Marmellar, girem a mà dreta per anar a cercar novament el Camí de les Pedreres. 
Seguidament, desfem el camí d’anada fins a l’església de Sant Sadurní de la Marca, on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Bona caminada amb uns quants i diversos ingredients, que la fan molt més interessant. 
Camins, cordes, corriols, coves, cadenes, boscos, pistes, escales, miradors, torres, runes i bones vistes entre d’altres elements.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquesta comarca del Penedès, terra preuada de vins.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jesús i Josep

        Print Friendly and PDF

Puiggraciós  808






Trescant pels voltants del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós 

El santuari i el seu entorn van donar lloc a un ric patrimoni immaterial en forma de composicions musicals, novel•les i trobades populars. 
Sens dubte la novel•la Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, ha estat l'obra que va fer més popular aquest indret. 
El Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós ha estat declarat com a Bé Cultural d’Interès local.
Aquest pas en la defensa i protecció del Santuari arriba l’any en què es commemoren els 50 anys de presència benedictina al Santuari, ja que des de 1973, una petita comunitat de monges benedictines del monestir barceloní de Sant Pere de les Puel•les tenen cura del Santuari. 

Desnivell: + 280 metres aprox. 

Distància: 5,80 Km. aprox. 

Punt de partida: Montmany. 
Des de la carretera C-17, prenem la carretera BV-1489. 
Seguim per aquesta estreta carretera fins el final de la mateixa, sota la casa de l'Ullar de Montmany.
Estacionem el vehicle quan s’acaba la carretera asfaltada. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
l’Ullar de Montmany, Torre de Puiggraciós, Santuari de Puiggraciós, Font de Puiggraciós, Poblar ibèric de Puiggraciós, Puiggraciós, trencall de Pollancre, Coll de Can Tripeta, la Rovira, Sant Pau de Montmany, l’Ullar de Montmany 

Recorregut: 
Continuem per la pista en sentit Sud, travessant tot un seguit de cotxes vells i ferralla de tota mena en un entorn bastant deplorable, deixant enrere l’Ullar de Montmany.
Anirem seguint les marques grogues que ens duran al Santuari de Puiggraciós, tot i que farem alguna drecera. 
Caminem per la pista i més endavant prenem un corriol que travessa diversos prats fins que tornem a enllaçar amb la pista que havíem abandonat. 
Continuem per la pista esmentada i en poca estona arribem al Santuari de Puiggraciós. 
Ens apropem a la Torre per fer una aturada tècnica, gaudir de les vistes i al mateix tems fer un mos. 
A continuació, donem una ullada al Santuari de Puiggraciós i seguim per la pista que ronda per la dreta del propi Santuari. 
Al costat mateix hi ha la Font de Puiggraciós, per si anem curts d’aigua. 
En breu prenem per l’esquerra un camí que volta el Santuari i seguidament es dirigeix cap el cim de Puiggraciós. 
Muntanya amunt, pel tros més costerut i pedregós del recorregut, enfilem muntanya amunt fins el capdamunt del Puiggraciós. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per un munt cims de referència. 
Cim inclòs dins del llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, segons l'ICGC i que disposa d'un vèrtex geodèsic. 
El cim està coronat per una torre de vigilància i envoltada per les restes d’un poblat ibèric. 
Gaudim de les vistes i seguidament continuem pel davant, en franca davallada en direcció al Pollancre.
Més endavant, un rètol ens indica que entrem en una propietat privada i en conseqüència, prenem un corriolet, sense marques, que davalla decididament fins sortir novament a una pista. 
Seguim per la dreta i en poca estona arribem al Coll de Can Tripeta, cruïlla d’un bon grapat de camins.
En aquest punt prenem per la dreta, un corriol força atrotinat, que davalla amb decisió. 
Xino-xano, anem davallant amb bones vistes dels Cingles de Bertí fins arribar a les runes de la Rovira.
Seguim la caminada i ens apropem a Sant Pau de Montmany, força malmesa, quasi en runes. 
Continuem per la pista i en breu arribem a l’Ullar de Montmany novament. 

Breu
Caminada curta, per fer una matinal i al mateix temps afegir al currículum dos 100 cims més, un de la FEEC i l’altre del ICGC. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes dels Cingles Bertí. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

          Print Friendly and PDF

Crestes del Ninet  IV+ / Ae




Escalant per la cinglera dels Mollons 

Pobla de Claramunt / Els Mollons / Crestes del Ninet 

Punt de partida: 
Des de l’autovia A2 anem cap a Igualada i més endavant anem cap a La Pobla de Claramunt. 
Complicat de descriure l’aproximació, veure el Punt de partida a Google Maps

Aproximació: 20 minuts aprox. 
Enfilem per un corriol que tenim tot just al davant. 
Seguim, sense pèrdua, per l’esmentat corriol en clara direcció al Molló Gros. 
Arribant a la base del Molló Gros, continuem pel corriol propers a la paret, fins arribat al inici de la cresta. 

Llargs : 
L1 20 m III / IV / III / II 
primer llarg amb escalada amable fins una sabina força ferma on muntem reunió entre la sabina i un pont de roca 
L2 20 m IV / IV+
escalem propers al díedre amb algun que altre pas finet
L3 10 m II 
canviem de vessant per situar-nos al collet sota el Ninet 
L4 6 m Ae / III
la cirereta del pastis, dos passos de Ae amb sortida fàcil ens situen al capdamunt del Ninet 
L5 15 m III+ / IV
escalem per una placa tombada, fàcil, però amb les presses un xic polides 
Fem reunió a una sabina arran de terra 
L6 20 m II / IV 
escalada plaent per una mena de bavaresa amb fàcil autoprotecció 

Descens: 
Continuem per la carena fins fer cim a la Creu de les Planes. 
Des d’aquest punt prenem un corriol, fresat, que davalla per la nostra dreta. 
Aquest corriol ens duu, sense pèrdua, a una canal equipada amb cordes que ens situa al collet del Molló Gros.
Seguidament, continuem per l’esquerra i davallem fins l’aparcament. 

Breu:
Interessant cinglera, força salvatge, amb diferents zones i tipus d’escalada. 
Cresta menys equipada que la via Àpia del Molló Gros. 
La cirereta del pastis la trobarem enfilant-nos al Ninet amb dos passos de Ae. 
Per arrodonir la jornada hem fet les següents escalades: 
2)  Crestes del Ninet 
Uns Mollons que mereixen una visita, si no més per la seva peculiaritat i entorn amable. 

Cordada: PeP & PeP 

        Print Friendly and PDF