Roca del Salt dels Cavalls
via Aresta dels Cavalls  V





Una de les arestes més estètiques de sant Llorenç del Munt 

Sant Llorenç del Munt / Zona La Mola / Roca del Salt dels Cavalls / Via Aresta dels Cavalls

Punt de partida: 
Des de Matadepera per la carretera BV-1221 entrem en l'urbanització. Anem a cercar el Carrer de les Boixaderes fins el seu extrem Nord. Complicat de descriure, veure a Google Maps.

Aproximació: 3/4 d’ hora aprox.
Sempre en sentit Nord, anirem a estones propers al torrent i a estones mig grimpant per la roca. Creuem la pista que es dirigeix a Can Pobla i continuem sempre amunt sense perdre de vista la Roca del Salt dels Cavalls com a referència. Camí perdedor, amb un munt de corriolets derivats, que requereix llegir el terreny amb una mica d’intuïció.

Llargs : 
L1 30 m IV / IV+ / IV / V / IV
primer llarg per escalfar fins un ressalt on és troba el pas clau i reunió un xic incomoda
L2 30 m IV / IV+ / IV / III
sortim per la dreta amb inici un xic vertical per roca que cal controlar, l’aresta va tombant fins la còmoda reunió 
L3 30 m III / IV / III l
llarg fàcil fins un petit muret amb grans còdols, roca que cal controlar igualment
L4 25 m IV+ / V / IV
llarg clau de la via, es cerca un díedre sota un desplom amb ambient i roca molt delicada, superat el pas clau , anem regirant per la dreta fins la reunió en una savina
L5 m IV+
últim llarg de cortesia amb un curt pas de bloc que requereix decisió 

Descens: 
Continuem pel llom de l’aresta un metres fins trobar una instal•lació de ràpel. Per l'esquerra fem un ràpel de 25 metres aprox. que ens situa a una canal. Seguidament es baixa còmodament per la canal esmentada fins a peu de via. 

Breu: 
Una aresta amb una línia captivadora dintre d’aquest Parc Natural de Sant Llorenç del Munt que ens ofereix una infinitat d’activitats. Sant Llorenç disposa d’una roca que et pot agradar més o menys, que a vegades t’afegeix un plus de tensió e incertesa, però que és una de les característiques pròpies de l’escalada en aquesta zona. Hem gaudit d’una escalada continuada i plaent que transita estèticament pel fil de l’aresta fins al capdamunt, on podrem gaudir de les excel•lents vistes de l’entorn.

Cordada: PeP & PeP

Print Friendly and PDF

Volta per Sant Llorenç del Munt
Punta dels Caus Cremats - Puig Codina - Roca del Corb - Torrota de l’Obac






A la recerca de turons i torrotes 

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. 

Desnivell: + 440 metres aprox.

Distància: 9,20 Km. aprox.

Punt de partida: Area d’esplai del Torrent d’Escaiola
Per la carretera BV-1121, al quilòmetre 7,5 en sentit Talamanca, trobarem a mà esquerra l’entrada a l’àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola. Tancat els dies laborables i degut a l’afluència de personal per ser una zona d’esbarjo, millor deixar el vehicle en un petit estacionament que es troba davant mateix de l’entrada al recinte.

Ruta: 
Àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola - Punta dels Caus Cremats (1) - Puig Codina - Coll de l’Arca - Roca del Corb - Turó de la Carlina - Pou de glaç del Camí de l’Estepar (2) - Torrota de l’Obac (3) - Torrent de la Font de la Riba - Urbanització Els Rourets - Area d’esplai del Torrent d’Escaiola

Recorregut: 
Creuem la carretera i ens apropem a l’àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola, en silenci absolut , i continuem en sentit Sud-est per anar a cercar un camí que es dirigeix, en sentit Oest cap a la Punta dels Caus Cremats (1). Arribant a la seva base, la voregem pel seu marge esquerra, anant a cercar la seva esquena. Pel darrera i amb una curta i fàcil grimpada, accedim al capdamunt de la Punta dels Caus Cremats (1). Amb bones vistes de la Mola i altres, gaudim del panorama i divisem els nostres propers objectius.
Desgrimpem i seguim avançant en sentit Nord-oest, sense pèrdua, fins al Puig Codina. Xino-xano, continuem en sentit Nord fins a l’airosa Roca del Corb que disposa d’unes excel•lents vistes per totes les seves vessants. Girem i continuem en sentit Oest fins l’emboscat Turó de la Carlina.
A continuació, ens apropem fins al Pou de glaç del Camí de l’Estepar (2), en molt bon estat de conservació. Xau-xau, seguim avançant en sentit Sud-oest, fins situar-nos per sota de la vistosa Torrota de l’Obac (3). Girem cua i enfilem per un corriolet que ens duu, sense pèrdua, a la base de la Torrota de l’Obac (3). Excel•lent torre que disposa d’unes esplèndides vistes, del massís de Montserrat entre d’altres. Fem un mos, aprofitant l’ombra que ens brinda la torre, doncs estem a finals d’Agost i el Sol fa justícia. Desfem el corriolet de pujada i continuem en el mateix sentit que dúiem anteriorment. Avencem còmodament pel camí que passa proper al Turó del Queixal fins arribar al Coll de la Riba.
En aquest punt, descartem el camí que per la dreta ens duria a la Moleta i el Turó de les Pedritxes i continuem pel camí de l’esquerra. Més endavant, davallem un xic i creuem el Torrent de la Font de la Riba. Per l’altre vessant, continuem fins entrar a l’urbanització dels Rourets. Anem a cercar l’extrem Nord de la mateixa fins que prenem el camí que ens duu novament a l’àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola. Seguidament baixem fins a on tenim estacionat el vehicle.

Curiositats: 
(1) De la Punta dels Caus Cremats crida l'atenció, ja d'entrada, el seu curiós nom. Sembla que al tractar de "caus" es fa referència concretament als caus de conills existents a l'índret. I que l'afegit de "cremats" es va posar perquè és l’estesa tècnica que s’utilitzava de calar foc per aconseguir que els conills sortissin dels seus amagatalls per tal de poder-los caçar. El cim dels Caus Cremats, a 812 metres d'alçada, és un gran bloc de pedra de forma rectangular. És l'anomenada "Punta", que culmina el turó arrodonit que s'alça sobre el torrent de l'escaiola i el Bosc de Parets.
(2) El Pou de Glaç de l'Estepar va ser construït l'any 1706 per la família Ubach, que vivia a la masia actualment coneguda com a Casa Vella de l'Obac. El pou consisteix en un clot cilíndric revestit interiorment per pedra seca. El gel s'anava a buscar a l'hivern a les rieres i les basses de l'entorn. L'aigua congelada es tallava en blocs i es portava al pou per evitar que es fongués amb la calor de la primavera i l'estiu. A les nits el glaç es traslladava fins a les ciutats, on es venia tant com a medicina com per refrescar les begudes. El comerç de glaç va donar tant bons resultats a la família Ubach, que el 1760 va decidir construir un segon pou a la Portella. Aquesta activitat comercial es va mantenir fins a l’aparició dels congeladors elèctrics.
(3) Situada altivament a la part més alta de la Serra Llarga, petit serrat que es desprèn de la serra del Pou, en una estratègica posició a 800 metres d’altitud. També coneguda com la torre dels Moros, està vinculada a una cèlebre llegenda que diu que s’hi guarda un tresor amagat. El tresor segur que no el trobareu però les vistes que es contemplen des de la Torrota, son dignes de la contemplació pausada.

Breu: 
Curta caminada per estirar les cames pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que sempre ens ofereix nous turons, puntes i tossals per descobrir. Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Meteora






Meteora, una gran fita pels escaladors 

Meteora (en grec Μετέωρα, Metéora) són un conjunt de penyals coronats per monestirs ortodoxos situats a Grècia, prop de la vila de Kalambaka, a la plana de Tessàlia, vora el riu Peneu. El nom prové del grec ta metéora monastíria (τα μετέωρα μοναστήρια), 'els monestirs penjats'. Classificats dins la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1988, es tracta d'unes construccions religioses que pengen, situades al capdamunt d'unes impressionants masses rocoses grises de conglomerat, esculpides per l'erosió, que fan pensar en les roques de Montserrat. Segons les antigues tradicions, són roques que el cel va enviar a la terra perquè els ascetes tinguessin un lloc on retirar-se per a la pregària. 
Pel món de l’escalada, Meteora ha estat sempre un dels enclavaments més emblemàtics d'Europa. La seva roca ha viscut un desenvolupament constant fins arribar a albergar més de 800 vies de diversos llargs en què es barregen les més històriques amb pocs assegurances i les més modernes amb un equipament més segur. En qualsevol cas, l'ètica del lloc sempre ha anat en la línia d'equipament escàs. 

Desnivell: +500 metres aprox.

Distància: 10 Km. aprox.

Punt de partida: Kastraki.
Des de Kalabaka, ens apropem fins a la propera població de Kastraki. Cerquem el centre de la vila i aparquem el vehicle al voltant de l’església ortodoxa Petros Paulos.

Ruta:
església Petros Paulos - carretera - pont de pedra - estacionament Gran Meteora -mirador - carretera - Monestir Ipapantis - carretera - Monestir Agios Nikolaos - San Giorgio Vila - església Petros Paulos 

Recorregut: 
Sortim pels carrers de Kastraki, en sentit Est, cercant la vessant dreta de l’enorme penyal de roca que tenim al davant. Ens endinsem per l’entramat de Meteora i anem seguin un corriol ben definit , fent ziga-zagues, mentre anem gaudint de les imponents vistes. Xino-xano, anem voltejant les grans parets de roca fins sortir pel seu darrera. Podem divisar les restes d’una antiga ocupació en una mena de cavitat, imaginant-nos la determinació d’aquells pobladors. Continuem pel corriol fins sortit a una pista més ampla que prenem en sentit Nord i a continuació en sentit Nord-est, mentre obtenim bones vistes del Monestir Roussanou.
Creuem la carretera i continuem per un sender, tot just al davant, que continua en sentit Nord-est. De seguida creuem per un pont de roca i continuem per un sender empedrat que puja suau i gradualment. Passem per sota del Monestir de Varlaam, a la dreta, i continuem per aquest sender, sense pèrdua, fins a l’estacionament del Monestir de Gran Meteora. Contemplem aquest monestir, un dels més grans, i a continuació en sentit Est ens apropem a un excel•lent mirador . Un mirador que ens brinda unes fantàstiques vistes del Monestir de Varlaam i en la llunyania del Monestir de Roussanou.
Creuem la carretera i prenem un corriol que ronda per sobra de l’estacionament de Gran Meteora. Un corriol que va regirant en sentit Nord oferint-nos unes vistes optimes de l’entorn. Entrem en una zona menys comercial i més aïllada que ens ofereix una perspectiva ben diferent de les roques de Meteora. Pasem per dos miradors on contemplem les diverses i curioses formacions de la roca. El corriol va regirant en sentit Oest i en poca estona arribem al Monestir de Ipapantis, al que accedim per escales que li donen l’accés. Un monestir aïllat, al que no s’arriba amb autocar. Un monestir petit i acollidor, fora de la clàssica ruta dels monestirs. Fem una visita curta i continuem la nostra ruta fins arribar a una ampla pista. Atents, prenem un corriol en sentit Sud-oest, que s’endinsa pel bosquet proporcionant-nos una agraïda ombra.
Xau-xau, anem caminant pel corriol, gaudint de les bones vistes. Més endavant, sortim del bosquet i arribem a una carretera local. Girem a mà esquerra i continuem per aquesta carretera, cimentada en els últims metres, fins sortir a la carretera. Girem per l’esquerra i continuem per la mateixa fins arribar a l’estacionament del Monestir Agios Nikolaos. De seguida trobem i prenem un corriol que per la dreta abandona la carretera esmentada. Enllacem uns metres amb la pista que havíem fet en sentit contrari de bon mati i continuem, sense pèrdua, per la dreta de la pròpia pista. Propers als rocalls anem caminant, gaudint de les vistes excepcionals, mentre ens apropem a la població de Kastraki. Passem per San Giorgio Vila, una mena d’urbanització, i avancem fins a l’església ortodoxa Petros Paulos on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Ruta circular que discorre per l’entramat d’una part de Meteora. Una ruta que permet veure des de una altre perspectiva l’enclavament dels monestirs i de les enormes agulles de Meteora. Tot plegat, hem gaudit d’una bona caminada per aquestes contrades.
Naltros hem combinat aquesta primera part del viatge (part de muntanya) amb una ascensió al Mytikas (Mount Olympus), sostre de Grècia i cim que forma part de la mitologia grega.
Una segona part del viatge (part turística) per relaxar-nos i visitar aquest esplèndid país que disposa d’un munt d’ingredients, historia, platges, gastronomia entre d’altres.

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF