Lo Piolet

L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental i que té la consideració de subcomarca. Es troba a cavall de les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollés. És un lloc feréstec i d'orografia extremadament abrupta i té uns 329 km².

S'hi han trobat restes d'assentaments humans que es remunten al paleolític (cova del Bisbe). També hi ha restes romanes, com el castell de Falgars. Els benedictins hi van trobar refugi a Sant Aniol d'Aguja i a Sant Llorenç de Mont (o de Sous). A l'època comtal, s'hi van construir prop de quaranta esglésies molt senzilles, entre les quals destaca Sant Cristòfol de Beget i Sant Feliu de Riu. La Primera Guerra remença va començar en aquestes terres. En la Tercera Guerra carlina, hi apareixen nombroses partides carlines (Batalla del Toix). L'activitat econòmica principal era l'explotació del bosc per obtenir-ne carbó vegetal, fins a l'aparició del gas butà. A partir dels anys 60 pateix un fort procés de despoblament.

L'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprova el PEIN. Aquest espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l'any 1997 i com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) l'any 2005.

Punt de partida: Pont d’en Valentí.
Situats a la ctra. N-260, entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, ens dirigirem cap a Montagut i Sadernes. Passat Sadernes continuarem per pista fins el punt de sortida. Depenent de la temporada caldrà consultar els horaris de tancament de la barrera que el Consorci de l’Alta Garrotxa col•loca per regular el trànsit.

Recorregut:
Iniciarem la caminada creuant el pont d’en Valentí (315 m). Davant nostre trobem l’antic Hostal de Ca la Bruta, des d’on seguirem el camí de Talaixà. Passarem per una “platgeta” vora la riera de Sant Aniol i pujarem vers l’oest. En un encreuament continuarem en direcció a Talaixà en lloc de baixar cap a Sant Aniol d’Aguja. Quan ens trobem amb una pista forestal en desús, la seguirem a l’esquerra i deixarem el camí de Talaixà. Al cap de pocs minuts es pren un trencall a mà dreta (marques vermelles); la pista esdevé un camí que puja a través d’un alzinar. A la mitja hora de marxa, passada una tartera, superarem unes grans roques seguint fites i senyals vermells. Som al peu del grau Sadidorta, un pas adaptat amb cordes plàstiques al principi i per on després continuarem grimpant amb molta precaució.
Després de superar el grau el camí seguirà a ponent i creuarà una plaça carbonera, on cal estar atent perquè hi sol créixer herba i el difumina. Arribats al coll de Terres (747 m), farem cap a Sud per deixar a má dreta el puig de Planses-Serres i guanyar el coll de la Bassa. Sortirem de l’alzinar i seguirem a la dreta un camí ben marcat fins el Madranyó, petita casa que torna a ser habitada. Es deixa la casa a l’esquerra per un camí que baixa pel bosc fins l’església de la Mare de Déu d’Escales (370 m), també coneguda con Santa Maria (s X).
La ruta segueix a l’oest per l’ample camí que va a Oix, tot i que de seguida tombarem al Sud per baixar cap a la riera d’Escales pel primer trencall a mà esquerra. Travessem la riera i prenem a l’esquerra un camí fins el camp de Bac, uns prats que contrasten amb el bosc que hem vist fins ara. Vigilarem de no perdre el camí més fressat, que es comença a enfilar a partir de les primeres feixes que hi ha má dreta i es torna a endinsar al bosc. Deixarem a l’esquerra la casa de la Sala (673 m) i agafarem la pista forestal que aquí comença. Un rètol de l’Ajuntament de Montagut ens indica el camí a seguir fins l’església de Santa Bárbara de Pruneres (s X), restaurada pels Amics de l’Alta Garrotxa fa més de dues dècades. Recentment s’hi a eregit un monòlit per recordar el 1r aniversari de la mort de Ramon Sala i Canadell.
La pista s’acaba i baixem pels prats cap al collet que hi ha a l’Est. Un camí planer s’endinsa al bosc i surt a uns altres prats on la traça es dilueix entre l’herba. Baixarem les feixes fins a les runes de dos masos que ens serviran de referència. Sota la construcció més gran, al costat de tres roures, trobarem el camí que farem de baixada. Per una pista i alguna drecera ens atansarem al coll Sitrelles. Aquí abandonarem la pista per agafar a l’esquerra un camí indicat amb marques grogues per prendre un corriol a l’esquerra que permet superar el coll per la banda oest sense pasar per la casa habitada de Colldejou.
Continuarem al Nord-est cap a les runes de la Pinosa, que deixarem a mà dreta. Aquí cal parar atenció: haurem de resseguir a l’Est els antics camps de la masia sense agafar cap desviació a dreta ni esquerra. Al cap de pocs minuts trobarem fites i un amuntegament de pedres a má esquerra, des d’on el camí baixa per un alzinar (senyals de color blau cel). Atenyerem així el llit normalment sec del riu Llierca. El travessem i pugem per un corriol a la pista de Sadernes, que seguirem a l’esquerra fins al pont d’en Valentí.

Breu:
Cap de setmana per l’Alta Garrotxa tot seguint unes ressenyes trobades a la nostra coneguda revista Vèrtex que sempre ens amplia les fronteres aportant noves idees pels aventurers del nostre petit País. Així dons vam fer dues rutes força atractives per endinsar-nos per aquestes feréstecs terres.
Dissabte = Carenant pel Malforat
Diumenge = Els relleus ponentins de Sant Aniol
Pompeu Fabra, i també els diccionaris moderns, defineixen garrotxa com a terra aspra, trencada, de mala petja. A diferència de la Garrotxa amable de les fagedes i els volcans, la part septentrional de la comarca es presenta més esquerpa i menys habitada, peró paradoxalment més atraient per als incondicionals de la zona.

Els aventurers: Clara - Gloria - Jesús - Joan - Josep - Mercè – Monica - Santi - Sergi