Lo Piolet

Una abrupta serra amb història

La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al Sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès. Sembla inaccessible degut a les seves agrestes parets de formes montserratines. El punt més elevat és el Serrat de les Graelles amb el cim del Cogul (1.526 m).
La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costats per altes cingleres. El caràcter aïllat i inexpugnable d'aquest indret justifica la seva utilització com a camp d'instrucció militar durant la Guerra del Francès.

Desnivell: +1.100 metres aprox.

Distància: 20 Km. aprox.

Punt de partida:
Per la C-26 de Cardona cap a Solsona. Abans d’arribar a Cardona, prenem la C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys.
Vora l’embassament de la Llosa del Cavall, després de passar un seguit de túnels i en un revolt a l’esquerra força ample, abans de creuar el pont, hi ha una mena d’aparcament. Per ubicar-nos al plànol, ens situem al torrent de l’Aigua de les Set Riberetes.

Ruta:
Llossa del Cavall – Aigua de les Set Riberetes – Casa Valielles – Els Llengots – Els Bastets – Vilamala – Serra de Busa – El Cogul – La Llebre – El Capolat – El Capolatell – Casa Llobeta - Llossa del Cavall

Recorregut:
Sortim per la pista que s’enfila muntanya amunt. Al cap de poca estona, abandonem la pista i regirem per l’esquerra com si anéssim a Casa Valielles. A la seva proximitat tornem a regirar cap a la dreta en direcció Est. Ens anem endinsant pels Llengots (picatxos d’aspecte montserratí) amb les seves curioses i peculiars formes deixant enrere el Tossal del Bisbe i les diverses crestes de la zona, de la que podem anomenar com a més coneguda: la Cresta del Sol.
Seguim remuntant fins arribar a un coll on les vistes s’eixamplen espectacularment, podem citar el Pedraforca, Rasos de Peguera i la Gallina Pelada, entre d’altres.
Ara davallem per la pista fins a la proximitat de Vilamala on anem regirant en direcció Sud abocant la cinglera de la Serra de Busa que es presenta quasi inexpugnable.
Esplèndids boscos ens acompanyen pel camí al peu del cingle fins enfilar-nos pel grau de la Vila, que sense dificultat remunta el desnivell amb decisió.
Un cop al damunt de la cinglera girem a dreta i passegem per la vora del cingle amb vistes al Pedraforca i al Port del Comte, tots ells enfarinats, fins al cim de Cogul com a punt culminant d’aquesta abrupta serra. Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC.
Propers a la cinglera arribem al Capolat on es desplega un mirador amb unes vistes sensacionals. Un taulell ceràmic ens ajudarà a reconèixer tot el entorn, Santuari de Lord, Port del Comte, Serra del Verd, Pedraforca, Serra del Cadí i Serra d’Ensija. El Cogul sens presenta imponent, una bona estampa, un bon tros de roca amb un penya-segat que treu l’alè. Aquest indret requereix una bona estona de contemplació.
Ens separem, momentàniament, de la cinglera per anar a buscar la "presó" (1) o Capolatell (1). Un inhòspit indret al que s’accedeix per una passarel•la, on podrem fer-nos una idea de les condicions en la que es trobaven els presoners.
Un cop feta la visita desfem el camí fins al Capolat amb el seu excel•lent mirador.
Des d’aquest mirador, en direcció Nord-est, a tocar de la paret de la cinglera trobarem un corriol que baixa decididament. Una cadena ens ajuda a superar un pas de roca un xic exposat, al menys per no fotret de cap. En poca estona, el corriol regira cap a l’Oest i va baixant suaument al peu de la cinglera.
Tot just passem per sota de la "presó" (1) fins a una mena de coll entre roques, on canviem de vessant per baixar entre esplèndids boscos fins a la proximitat de Casa Llobeta. Una bona explanada amb l’imponent Serra de Busa com a decorat de fons.
Des d’aquest punt anem a trobar un corriol, poc definit, que ens du a la carretera C-462, per on circularem uns quants metres amb atenció, doncs haurem de passar uns petis túnels fins arribar al l’aparcament i punt d’inici d’aquesta completa excursió.

Breu:
Un caminada amb un grapat d’ingredients naturals que fan aquesta excursió força completa.
Una Serra de Busa altiva, amb caràcter i amb història. Una vessant Sud, força suau, res a veure amb la cara Nord per la que hem accedit, que es presenta com una fortalesa inaccessible.
Tot plegat una bona jornada de muntanya per aquestes contrades.

Comentaris:
(1) A l'extrem Nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant aquesta guerra.
La tradició afirma que, desesperats, n'hi havia que es llançaven al buit cridant «Mourir à Busa et resurgir à Paris» (Morir a Busa i ressorgir a París).

Els caminants: David - David - Gloria - Jesús - Josep - Mercè - PeP - Sergi