Lo tercer cim més alt d’Andorra
El Pic de l’Estanyó és un dels dos cims de més de 2900 metres que està totalment en territori andorrà. I sens dubte, per la seva posició central, és el millor mirador de les Valls d’Andorra.
El Parc Natural de la
Vall de Sorteny és la major àrea natural protegida d'Andorra. Ocupa en total
una superfície de 1.080 hectàrees. El paisatge natural és una reserva botànica
de valor, amb més de 750 espècies de plantes prou representatives de la flora dels
Pirineus, de les quals 60 tenen un cert grau d'endemicitat També hi ha un petit
Jardí Botànic, on hi creixen una gran varietat de plantes per a usos
medicinals.
També cal destacar el Parc pel seu interès faunístic, ja que en ser reserva de
caça des de fa 15 anys, s’hi poden veure els isards en cabrades de més de 30
exemplars. També s’hi poden trobar cabirols, marmotes, erminis, tritons
pirinencs i sargantanes pallareses, entre d’altres. El Parc té unes 60 espècies
d’aus molt especials, com l’àguila daurada, l’àguila marcenca, el trencalòs, el
voltor, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el gall de bosc, la merla de roca,
el trencapinyes i prop de 90 espècies de papallones diürnes.
Desnivell: + 1.100 metres aprox.
Distància: 10 Km. aprox.
Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en
direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a
la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de
Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.
Ruta:
Centre d’interpretació – Refugi de Sorteny – Pleta del Llomar – Saleres de l’Estanyó - l’Estanyó – Roc del Rellotge – Serra del Rellotge – Pic de l’Estanyó
Recorregut:
Abans hi ha un cartell que ja ens indica el camí que surt a mà dreta cap a l’Estanyó. Naltros seguim fins al refugi esmentat per donar-li una ullada. Al fons es divisa el Pic de la Serrera.
Del refugi regirem a mà dreta i creuem el riu Sorteny per un pontet de fusta. Un xic més endavant ens unim amb el corriol abans esmentat i regirem cap a l’esquerra per endinsar-nos pel bosc de la pleta del Llomar.
En continuada pujada, seguint les marques grogues, arribem fins un mur al que accedim per una tanca. Ara sortim a les Saleres de l’Estanyó on per un pontet de fusta creuem al marge esquerra del riu.
Les vistes s’eixamplen i podem observar el circ que formen el Pic de l’Estanyó i la pròpia Serra de l’Estanyó. A mà esquerra tenim el Roc del Rellotge i la Serra del Roc del Rellotge que després remuntarem per la seva carena.
Arribem a l’Estanyó, encara força innivat, que recull les aigües dels forts pendents de la Serra de l’Estanyó. El cim de l’Estanyó no es deixarà veure fins els últims metres, doncs el precedeixen diverses llomes que fant aquella sensació d’arribar al cim i quant t’apropes veus que neix un altre llom a continuació.
Un glop d’aigua i girem a mà esquerra per enfilar-nos per un corriol, en forta i mantinguda pendent,tot fent llaçades fins el fil de la carena. Arribats a la carena de la Serra del Rellotge, s’obren les vistes panoràmiques de tota la vall del Sorteny i el seu cim culminant del Pic de la Serrera. Regirem a mà dreta i anem guanyant alçada, ara més suaument, seguint el fil de la carena. Al fons deixem l’Estanyó mentre anem guanyant cota.
El cim encara no es divisa, però en tot moment ens acompanya l’esvelta silueta del Pic de la Serrera i tota la visió panoràmica de la vall d’Ordino i els seus cims característics com el Pic de la Font Blanca i el Tristaina entre d’altres.
Arribem a una mena de llom pedregós on obtenim la primera visió del cim, ja proper. Ara per terreny més feréstec, en poca estona, conquerim el tercer cim més alt d’Andorra. Cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.
Iniciem la baixada que consisteix en desfer el camí de pujada fins l'estacionament.
Breu:
Una bona excursió per aquesta vall solitària, impregnada de silenci i bones vistes.
Un cim d’obligada ascensió, per ostentar el guardó de tercer cim i per la seva estratègica ubicació com idoni mirador.
Andorra, país de muntanyes, muntanyes del Pirineu, ens ofereix un ampli ventall de pics de gran bellesa.
Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada