12a etapa  |  Gairloch - Achnasheen - ScotRail - Edinburgh
Escòcia en BTT






Última etapa per terres d’Escòcia 

Fitxa de l’etapa: 
Distància: 50 km.
Desnivell (+): 661 metres
Ruta: Gairloch – Charlestown – Kerrysdale – Kinlochewe – Lubmore – Badavanich – Achnasheen - Edinburgh

Presentació de l'etapa: 
Darrera etapa per terres escoceses. La meteo ens ha ofert una jornada molla, molt molla des de l’inici fins al final a Achnasheen (1) on prendrem el Scotrail fins a la acollidora capital d’Edimburg (2), on farem el turista un parell de dies abans de tornar al nostre país. Una ciutat que es mereix un parell de dies com mínim. Etapa amb festival d’aigua, acomiadament passat per aigua, llàstima perquè el paisatge avui s’ho fea valer.

Descripció de l'etapa:
Ens apropem al centre de Gairloch i l’abandonem per la carretera A832 plovent a dojo amb empenta i en pujada per escalfar ràpidament. Aquesta és la darrera etapa que volíem gaudir plenament per acomiadar-nos del projecte de “Escòcia en BTT” però la meteo no respecta principis, així que farem el que puguem. Diuen que a mal temps, bona cara. L’etapa circula per uns paratges idíl•lics, escocesos i verds a rebosar. Avui ciclem en silenci, xops i concentrats sota la pluja, anar fent quilometres per aquestes carreteres solitàries és el principal objectiu. A mitja etapa trobem una solitària benzinera amb un petit localet afegit on fan diferents àpats. Aquesta troballa és com un tresor amagat en l’etapa d’avui que ens ha permès prendre algo calentet i recuperar les forces en la mesura adequada. La gent que ens observava dintre del localet calentó, deurien pensar “on van aquests amb el dia que fot”, estic convençut. Amb les piles recarregades afrontem de nou l’etapa. Arribem al quilòmetre 32 aprox. on es troba el punt neuràlgic de les muntanyes de Beinn Eighe que formen una llarga cresta d’espolons i cims. El nom Beinn Eighe prové del gaèlic i significa "muntanya de llima". Òbviament avui queda descartada tota visita turística complementaria. Seguim avançant sota la pluja esclar, mentre esperem una llarga rampa molt pronunciada que ja ens havien anunciat com a bastant dura. Un quilòmetre més endavant, passat la població de Kinlochewe la cosa comença a tibar cap amunt. Al quilòmetre 38 aprox. iniciem l’ascens d’aquesta rampa, una llarga recte que puja sense contemplacions per anar a buscar les poblacions de Lubmore i Badavanich. Un cop, a dalt del coll, recuperem l’alè i anem ciclant propers al preciós Loch a’Chrosig. La meteo no ofereix cap escletxa, una llàstima perquè l’etapa d’avui tenia força interès paisatgístic, igualment la pluja redueix el reportatge fotogràfic per raons obvies. Anem creuant aquest idíl•lic llac fins al final on es troba el petit nucli de cases de Achnasheen, punt final de la llarga dutxa amb aigua freda. Petit nucli mig habitat, però amb una estació de tren (Scotrail) que demà ens durà cap a Edinburgh previ transbordament a Inverness.

Comentaris: 
(1) Achnasheen (en gaèlic Achadh na SINE) és un petit poble de Ross-shire a l'àrea del consell de Highland d'Escòcia. El poble està situat al riu de Bran a la cruïlla de dos camins construïts per Thomas Telford. Malgrat la grandària del llogaret, Achnasheen és també el nom d'un districte postal, que cobreix diverses comunitats molt més grans, incloent Kinlochewe, Poolewe i Laide. L'estació de tren del poble, construïda en 1870, va ser una parada important en el Kyle of Lochalsh Line, que serveix una àmplia zona de Wester Ross.
(2) Edimburg (Edinburgh en anglès, Dùn Èideann en gaèlic escocès) és la capital del Regne d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow. Ubicada a la costa est d'Escòcia, a la vora del fiord del riu Forth i en l'autoritat unitària local de la Ciutat d'Edimburg, és la capital d'Escòcia des de 1437 i seu del govern escocès. Va ser un dels centres més importants d'educació i cultura durant la Il•lustració gràcies a la Universitat d'Edimburg. Els seus districtes The Old Town (ciutat antiga) i The New Town (ciutat nova) van ser designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1995. Segons el cens de l'any 2009, té un població total d'uns 477.660 habitants. Edimburg és famosa pel seu Festival Internacional, el festival d'actuacions en viu més gran del món, i altres festivals desenvolupats a l'estiu de forma més o menys simultània, la majoria dels quals s'agrupen sota la denominació Festival d'Edimburg. Durant el festival la població de la ciutat es duplica. Edimburg és la segona ciutat més visitada del Regne Unit, després de Londres, amb aproximadament 13 milions de turistes a l'any.

Allotjament: 
Ens allotgem en un modest alberg situat al costat mateix d’un clàssic i luxós hotel. Un cop secs i arreglats ens hem apropat al hotel esmentat per prendre una merescuda cervesa i de pas fer el tafaner. Demà pel mati prendrem el tren (Scotrail) que ens durà cap a Edinburgh on ens allotjarem en un modern, cèntric i transitat alberg amb tot tipus de serveis. Un alberg que ens guardava els embalatges de cartró per les bicicletes i amb el que vam pactar que els hi deixaríem les bicicletes en consigna, degudament embalades, per passarles a recollir més endavant amb un transportista contractat perquè ens les fer arribar a Barcelona.

Breu: 
Última etapa passada per aigua fins el moll de l’os. Podríem dir que “Escòcia en BTT” ha sigut una experiència altament satisfactòria en tots els sentits. Ruta cicloturista que ha complert totes les expectatives que li teníem dipositades. Cada una de les etapes ens ha aportat un munt de sensacions ben diferents que han anat sumant la nota final. Escòcia vessa de vida i natura per tots costats amb uns paisatges deliciosos. Ara ens hem pres un parell de dies per fer el turista, prendre unes quantes cerveses i perdre’ns per aquesta encisadora ciutat anomenada Edinburgh. Una ciutat amb una atmosfera i llum especials. Apa doncs, fins la propera.

  Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada