Una muntanya quasi sagrada
Amboto (Anboto en euskera) és una muntanya situada principalment a Biscaia amb part a Àlaba, País Basc, de 1.331 metres d’alçada. És un de les muntanyes més rellevants d'Euskal Herria, no només per la seva importància geogràfica, sinó també per la seva importància cultural. En ell la mitologia basca fixa l'estatge principal de la Dama d'Amboto, Mari, convertint-lo en una muntanya gairebé sagrat. És la major altitud de la Serra d'Anboto o Muntanyes del Duranguesat, coneguts també com "La petita Suïssa", que formen part del Parc Natural d'Urkiola.
Desnivell: + 800 metres aprox.
Distància: 10,50 Km. aprox.
Punt de partida:
Santuario de Urkiola. Des d’Otxandio si es ve per la part alabesa (BI-623) accedim al Santuari de Urkiola. Un xic pel damunt hi ha una zona d’esbarjo i un ampli aparcament.
Ruta:
Santuario de Urkiola - Urkiolamendi - Asuntze - Pedrera - Fageda - Agindi - Anboto - Agindi - Fageda - Pedrera - Asuntze - Urkiolamendi - Santuario de Urkiola
Recorregut:
Al costat mateix de l’aparcament hi ha un pal amb dos direccions, el de l’esquerra indica “Anboto per Urkiolamendi” i el de la dreta "Anboto per pista”. L’opció esquerrana ascendeix al cim Urkiolamendi per després baixar a la pista, és més directe però suposa una pujada i posterior baixada, mentre que l’opció dretana va per la pista, dóna més volta i ofereix menys vistes. Així doncs prenem l’opció del Urkiolamendi, sense cap dubte, i en direcció Sud-est enfilem amunt pel mig d’un idíl•lic bosc ple de bestiar campant lliurament. Sortim del bosc i anem carenant sense pèrdua mentre l’airós perfil de l’Anboto s’endevina entre la boira. Xino-xano arribem el cim de Urkiolamendi amb una cota de 1.011 metres envoltat de bestiar. Cim modest però excel•lent mirador i punt geodèsic on trobarem una taula d’interpretació per conèixer tot l’entorn. L’Anboto se’ns mostra espectacular oferint-nos una imatge esvelta i alpina. No es d’estranyar que li diguin "La petita Suïssa", doncs l’entorn és de primera. Fem una ullada panoràmica i reprenem la marxa en direcció Est, deixant enrere el cim de Urkiolamendi. Anem davallant suaument cap a la pista que veiem al fons i que és l’altre opció que hem desestimat a l’inici. Arribem al coll de Asuntze on a mà dreta es situa la font de ferro de Pol-pol. Enllacem amb la pista i continuem per la mateixa en direcció al refugi. Passem pel costat d'una antiga pedrera on s’han situat uns bonics blocs tallats. En poca estona trobem un rètol que ens dirigeix per l’esquerra cap l’Anboto. Una mena de pista que abandonem ràpidament per endinsar-nos per una gran fageda per on circula el sender que ascendeix amb decisió. En costeruda i mantinguda pujada, atents a les marques, sortim directament al coll de Agindi. Des d’aquest punt podem observar tot el camí traçat des del Urkiolamendi i la cresta restant fins el cim. Regirem a mà dreta i ascendim pel fil de l’esperó. Anem grimpant amb sensació aèria a estones pel cordal de l’esperó. Un tram que en situacions de pluja i donat el seu tipus de roca, caldria extremar les precaucions. En poca estona arribem al cim de l’Anboto. Esplèndid mirador des del que endevinem la silueta del Gorbeia. Ens prenem un repòs dalt d’aquest simbòlic cim mentre fen un mos. Unes instantànies pel record i comencem el retorn. Una tornada que farem pel camí que hem pujat, passant altre cop pel cim de Urkiolamendi. El camí de tornada el gaudim en la mateixa manera que la pujada
Breu:
Sortida programada de muntanya per Euskal Herria per fer els tres cims més representatius del País Basc; Txindoki, Gorbeia i Anboto. Una ascensió perfecta molt ben traçada que ha fet gaudir en tots els sentits. Així mateix la grimpadeta final li dóna més caràcter per coronar el cim. Últim cim de la trilogia muntanyenca a Euskal Herria de la que ens emportem una satisfactòria sensació. Caldrà tornar-hi per aquestes acollidores terres.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada